Converses

Crec que alguna vegada ja he parlat de la poca gràcia que em fa l'intrusisme professional dels aficionats.
"Ui, jo sóc molt bona psicòloga, que sé escoltar molt a la gent que em parla. I dono bons consells".

Fantàstic, els meus 4 anys i mig de carrera i jo et felicitem.

Però si hi ha una cosa que em fa veritable gràcia són les converses mèdiques que té la gent pel món. "Para muestra un botón". Aquesta conversa la vaig sentir fa alguns dies en el bus de camí cap a casa (entre parèntesi el que jo anava pensant, mentre la sentia...).

Senyora 1 (S1): Tenía una infección desde hacía un año
Senyora 2 (S2): Pero un año es mucho, no? (què sabràs tu, boja, de quant temps duren les infeccions de... cony! Si no t'ha dit ni de què és la infecció!!!)
S1: Bueno, quien dice un año dice 5 meses, pero vamos... es una barbaridad, igualmente (sí, clar, qui diu un mil·leni diu dos dies... tots exagerem una mica...)

[aquí va seguir la conversa, però una no té tanta retentiva de memòria i probablement no tenia cap gràcia el que van dir entremig... xD]

S2: ¿Y no le dieron protector de estómago?
S1: No, y le han destrozado los budells o.. la flora... (ja, o la melsa, o el fetge, o la retina... ¬¬)
S2: Sí, sí, ¡la flora intestinal! Claro, seguro que le dieron una medicación más fuerte de la que tenían que darle (clar, vosté li hagués donat unes herbetes i un chupito de conyac i, au!)
S1: Sí, eso digo yo, que los médicos siempre van por libre (aaaaaaixò mateix! 6 anys de medicina i 4 de MIR per a haver de sentir que van per lliure... senyora, li fotran una lavativa que li'n semblaran 40, com la sentin!)

La conversa va seguir el seu camí, saltant d'una cosa a una altra. I com que les senyores arriba una certa edat en la que tooooots els seus coneguts pateixen una o altra història, van acabar parlant d'algun familiar de la S2, que no recordo ben bé què tenia, però que la conversa la van acabar amb aquesta frase: "Le va a coger reuma en la sangre". Ala! Diagnòstic fet.

-------
Bonus track: uns dies després, passejant pel centre de Barcelona em vaig aturar a un semàfor. Darrera meu es van aturar dos nois d'uns... 23 anys (més o menys), i vestits com si s'haguéssin disfressat del "neng de castefa". Més o menys, per a que us feu una idea. Doncs, atenció a la frase magistral, a la que encara avui li dono voltes:
"Si te puedes permitir el lujo de fumar follando, es la puta polla!"

Jo estic embadalida, encara. Quines perles de sapiència, marededeusenyó!