30.10.09

Les olors de Barcelona


M'encanta Barcelona. Ara que, per alguna raó que no acabo d'entendre, tinc més temps per a mi mateixa, estic dedicant-me a passejar molt per la meva ciutat. Sobretot pel meu nou barri.

Diumenge matí (digues-li matí, digues-li gairebé migdia... xDDD). Surto de casa.

Al replà de l'escala fa olor de sardines a la planxa. Hi ha algun veí de l'escala que les està passant putes amb la crisi i només pot donar-se el luxe de menjar sardines el diumenge a migdia (o, simplement, li agraden tant que les té com una exquisitesa cada diumenge....).

Surto al carrer. Les últimes pluges caigudes a Barcelona fan que la ciutat olori d'una forma peculiar. El carrer és una mescla d'olor d'humit, amb olor a sol de primavera. Ja, sembla una frase molt monyes, però jo m'entenc... És aquella olor que t'arriba fins al cervell directa i et fa tenir una mena de sensació a la panxa que no saps explicar, com si et carregués les piles de sobte, i et fa accelerar el ritme cardíac.

Començo a caminar. La botiga de plantes del final del carrer està oberta. Olora a una mescla vegetal composada per gessamí, geranis, liles... m'aturo davant de la botiga, com sempre. Penso "ai, què mona quedaria aquesta planta al meu menjador nou...". I acte seguit reprenc el camí endavant (no, no seré jo qui compri una planta per abocar-la a una mort segura... la meva mà amb els vegetals és més que qüestionable).

Giro la cantonada. Se sent olor de fregit (de "fritura" que dirien pel sud). El bar de tapes més famós del barri està treballant a tota màquina. Calamars, braves, “rabas”, olives, pinxos morunos, pop a la gallega.... tot es mescla en una olor penetrant i oliosa que es fixa als narius.

La olor de greix queda enrere i, de sobte, sento una olor dolça. Penetrant. Aixeco la vista del terra i veig a una parella a uns cent metres de mi. Ella porta "Esencia de Loewe" (si algú la ha olorat mai, sabrà reconèixer-la a cinc-cents km de distància!). Va vestida de diumenge. Arreglada amb els seus talons i amb un flamant maromo penjat del braç. S'aturen. Es miren i es fan un petó. Ooooooooooooooh, què maco (¬¬).
Aprofito per avançar-los ràpidament no fos cas que em pugés el sucre.

Decideixo entrar en un carreró petit. M'agraden els carrers petits, em fan sentir més còmoda que les grans avingudes. Aquest carrer em fa pensar en el meu poble. De sobte em ve al cap la meva àvia. El carrer fa olor de brou. De brou del bo, d'aquell que només saben fer les iaies, i que arriba al seu màxim esplendor el dia de Nadal....

Penso que ja va sent hora de trucar-la, a la pobra. Que la tinc abandonada i deu voler saber com em van les coses, ara que ja sóc "una persona adulta i independent".

Caminant, caminant, em planto en un parc. Un jardí infantil que, a aquella hora, ja està buit (miro el mòbil per saber la hora... sí, clar, la gent ja està dinant, el meu estómac es queixa), em passejo sota els arbres, gairebé sense fulles (s’ha avançat la tardor?), trepitjo un bassal sense adonar-me’n. Tot el parc fa olor de la pluja caiguda el dia anterior. Respiro fons. Fa olor de tardor.

Decideixo fer-li cas als meus instints més bàsics (al menys a un d’ells) i agafo el metro per tornar a casa ràpid i poder preparar-me un bon dinar de diumenge.

L’andana de la línia vermella fa olor de tancat. Fa olor de calor de maquinària mesclada amb humanitat. És una olor molt comuna per tots els barcelonins a la que, normalment, no hi parem atenció. Arriba el metro, pujo al vagó. Com que la temporada d’estiu ha acabat, l’aire acondicionat brilla per la seva absència... i això que fa prou calor, avui....

Al metro m’assec al costat d’un home de mitjana edat. Sembla, pel seu color de pell i la seva indumentària, indi (no d’aquells amb plomes al cap, eh? xDD). La olor que fa em fascina. M’agrada molt poc, però em fascina. A més, és una olor tan peculiar de tots (tots, tots... és un generalisme, ho sé) els indis... em sorprèn que les persones que provenen del mateix lloc, tot i estar en un context completament diferent, facin la mateixa olor... olor a espècies mesclada amb... no ho sé. No sé què és aquesta olor dolça i penetrant....

Igual els catalans fem olor de botifarra amb seques! O de panellets! O de fricandó de vedella.... ecs!

12 comentaris:

Xitus ha dit...

Quin post més sensorial...! No sé a quin barri vius però m'he imaginat ciutat vella. Aquesta sensació d'olorar i voler ingerir és tan intensa jeje És una ràfega de desig!
Un post intens, merci!

Cris (V/N) ha dit...

Gràcies per dur-me a passejar amb tu.... m'has fet feliç, i m'has recordat que jo també trucaré ara a la iaia, que tot i que fa molts anys que sóc independent, mai està de més fer arribar un petó.... i crec que demà sortiré, i em compraré una planteta petita, i que duri el que sigui, d'acord? Gràcies reina, avui ha estat un veritable plaer per als sentits llegir-te :) Un petó olorant a net, que surto de la dutxa :)

Mireia ha dit...

Un gran passeig...

Carquinyol ha dit...

i si passeges pels carrers del Gòtic o el Born (sobretot diumenge pel matí) també hi trobaràs un olor força característic (per desgràcia...)

David JB ha dit...

Doncs a mi últimament Barcelona només em fa olor (més aviat pudor) de pis. Però clar, Barcelona és tan gran que t'hi trobes de tot.

Per cert, ni jo hauria descrit tan bé a què fa olor el metro. La veritat és que, com dius, no hi he parat mai atenció.

Que vagin bé les passejades ;)

Alepsi ha dit...

Doncs, Xitus, no és ciutat Vella, no.... jajajajaja! Em queda una mica enretirat aquest barri... però passejar-se per carrerons amunt i avall... et fa portar-te aquestes sorpreses. I sí, estic d'acord amb tu, la sensació d'ensumar alguna cosa i voler-te-la menjar és un plaer pels sentits.....

Caram, Cris! De res!!! A mi em fa feliç saber que he provocat un bon moment en algú.
I si, a sobre, t'he fet pensar en la iaia... jejejejeje!

Molt gratificant, Mireia!

Jajajaja! Cert, Carquinyol, però no es pot generalitzar... hi ha carrers del Gòtic que són un autèntic plaer olfactiu...

Jajajajaja! Laprí, això és perquè no passeges pels llocs adequats. És el que teniu els foranis... xDDDDDD (amb carinyu, eh??? xDDDD)
Per cert... quina olor fa la renfe, per tu?

David JB ha dit...

La renfe, doncs per mi fa olor de tensió, molta tensió, la que s'hi respira cada matí en hora punta quan el tren es queda aturat més temps del previst. I després, si vas a estacions com El Clot / Aragó o Sant Andreu Orinal... vull dir, Arenal, doncs ja fa una olor indescriptible a merda, uhmmm, quina barreja d'olors xD

DooMMasteR ha dit...

Caram, Alepsi! Quin post més bonic!
Quan he llegit el títol m'he imaginat lo pitjor, però veig que anava equivocat.
Has dit que volies una planta? Jo et puc recomanar unes que no requereixen cap manteniment tret d'una mica d'aigua cada dos setmanes. És impossible que se't morin XD

Un petonàs de dilluns, reina!

Laprí, que bo lo Sant Andreu Orinal!

Xitus ha dit...

Ahh doncs potser Gràcia amb carrerons petits...O potser encara serem veïns jajaja!!Merci per passejar-te pel parc psicològic!!

Alepsi ha dit...

Jajajajajaa! Laprí, St. Andreu ha estat la MEVA parada de tren durant mil anys. La he odiat profundament fins a dir prou.... i ara vens tu, i la bateges amb el millor nom que he sentit mai! Jajajajajajajajaja! M'encanta!!!!!

Gràcies, DooMMasteR! :D
Quan tinguis un minut em dius quines plantes són questes que dius ue van soreviure al Big Bang, que igual me les posaré al menjador.... xDDDDD

Jajajajaja! No, Xitus, t'asseguro que no som veïns. Ho érem molt més abans, quan tots dos vivíem a casa dels pares.... xDDDD

Xitus ha dit...

Tu també originària del GND?
Som un barri genial :o
Jo encara hi faig molta vida...

Alepsi ha dit...

A prop, Xitus, a prop... però més de baix... per sota de Maragall. xDDD