Sempre que veig una pintura d'aquest tipus em pregunto: què cony li devia estar passant pel cap al paio/paia aquest(a) per pintar això?I els de RelatsConjunts no només em presenten la imatge així, sinó que a sobre pretenen que m'inspiri alguna cosa com per a escriure'n un relat.
Doncs no. No m'inspira. Vés quina cosa. Porto tres dies mirant-me-la i no m'inspira. No hi veig res. De fet, si no fos pel títol, ni tan sols veuria una mena de puro allà, com si algú estigués fumant (i no us enganyeu, vosaltres tampoc no ho teniu del tot clar, mentiders!).
Però d'acord. Voleu un relat? No us val amb les meves anades d'olla, no? Ok, ok....
"Hi havia una vegada un home que fumava molt. Fumava tant que s'encenia un puro amb la burilla de l'anterior. Fumava tantíssim que casa seva era un gran submarí pudent. Les parets eren grogues, com les seves dents.
Aquest "senyor" (si se li pot dir així) regentava un comerç. Un comerç que anava molt bé. Massa bé. Tan bé que, directament, no li feia falta sortir de casa, tenia un parell de "sensepapers" treballant-hi per ell. I a ell només li calia estirar la mà i arreplegar el feix de bitllets que, a la tancada de caixa, li donaven els seus dos "negrets simpàtics". Ell els anomenava així, tot i que només eren morenos... Morenos de Cuba. Com el Dinio, però més intel·ligents (tot i que no cal gaire per a això).
Un dia, els "negrets" van portar un regal a l'home. Van travessar la cortina de fum que era l'habitació i li van oferir un "puro especial mi hermano".
Tan especial que li va fer ballar el cap durant tres dies seguits. I com que els negrets es van quedar a veure l'efecte del "puro especial" en l'home... van acabar pintant un retrat.
I rient. Rient molt."
[Què, un pet, no? Doncs això... que m'inspira poc, la cosa....]
11 comentaris:
jajajaja i ja. Bo, molt bó tot i que estiguis enfada amb els senyors que pinten raro
Està molt bé. Lligant la història amb el que t'inspira el quadre. A mi m'ha agradat i l'he trobat molt divertit.
Home, el relat té la seva gràcia, i el conjunt encara més. Ara no sé si l'opinió Alepsi estava inclosa en el mateix relat o era per complementar. En qualsevol cas, ben retornada als RC, que per cert, entre tu i jo, no els portaves tu?
T'ho juro, t'ho juro que la paraula clau per fer el comentari és Messi! bé, en minúscula, però messi i més i més i mésss!
Jajajaja però si és bo!!
Bé, la gràcia està en llegir-ho tot junt, el comentari previ i el relat, i queda molt, molt ben lligat, fa gràcia, és simpàtic... Què més vols? :-)
És més fàcil fer plorar que fer riure... i tu m'has tingut somrient des de que he començat a llegir la teva primera "queixa" sobre el quadre (tens força raó!! jajaja) :-))
Pues m'ha agradat... Encara que no en tinguèssis ganes, se't veu que et sobra la inspiració...
Ara ja en queden pocs d'aquests homenots amb puros que van de bar en bar mentre els negrets treballen...
jajajajjajajaaa, ostres, que bo, sobretot el teu darrer comentari.... M'has fet riure :) Un petó!!
Molt bona la idea ,relat previ al relat en si i picades d'ullet al lector...això és pura literatura!
per no inspirar-te, ho has fet prou original, això! :)
Molt original, Alepsi! Genial tornar a llegir un relat teu, trobava a faltar aquestes anades d'olla!!
:)******
Hehehe... m'ha agradat!
Doncs m'agrada molt la teva indignació cap a les pintures surrealistes. M'agrada la gent que es queixa, com jo, perquè sovint vol dir que són incomformistes, i això està bé sempre i quan poguem girar la truita de les coses! tu en certa manera tmb ho has fet, escribint un relat (despres de queixar-te d'una manera molt graciosa, jeje) i t'ha sortit la mar de bé. Allò maco és que podem fer-ne el que volguem, i sempre sempre, allò important és participar, encara que sigui amb un pet (que des del meu punt de vista deu tenir molt bona olor perquè m'ha agradat força tot plegat, el relat i la teva reflexió). A disfrutar del cap de setmana, i ens anem llegint!
Publica un comentari a l'entrada