Companys

No puc. No el suporto.

El meu company de feina és un capullo integral. Però molt.

No era suficient amb haver de treballar tot l'agost, cosa que ja em posa de mala llet... perquè a mi, això d'estar tancada a una oficina sense tenir res a fer sabent que podria estar a casa rascant-me la panxa o a la platgeta prenent el sol, em fot de mala lluna. Vés què vols que et digui.

Doncs no contents amb això... m'ha tocat suportar a un company de feina que és imbècil, el pobre. I, per desgràcia, sembla que jo li caic bé.

És el tipic gay que va pel món amb posat de "mira'm, sóc gay i com que sóc gay sóc súper graciós i ditxaratxeru". Pffffff...

D'aquesta manera excusa les pitjors bromes del món i els comentaris retorçats que normalment sempre estan a destemps.

-Ai, mira el mongolito este de la limpieza. Qué mono... pero le podría poner un poco más de su parte que parece que no tenga ni interés en el trabajo.....

I em mira somrient per trobar la meva complicitat. Què capullo!

A més, és d'aquelles persones que quan interactuen socialment ho fan amb un "ala! Què guay, no?" com si totes les coses del món, per molt banals que fóssin, els despertéssin una sorpresa magnànima.

De vegades enviaria a tot i tothom a prendre pel cul. I em muntaria un garito per no haver de patir companys de feina que demostren que la feina dels seleccionadors de RRHH tampoc no és tan bona i acurada.....