Qüestions sexuals

Per petició del Marcus, que m'aconsella de tant en tant sobre temes a tractar, avui parlaré de sexe. Sí. Fa un parell o tres de dies em va enviar una notícia del diari súper rigorós "20minutos", dient-me que la podria comentar. I tot i que fa un parell de minuts li he enviat un e-mail que deia que no m'agradava la notícia, i per tant no en faria post, després m'ho he pensat millor i he decidit fer-lo.

Perquè mireu què us dic: n'estic bastant farteta ja de la tònica aquesta que s'ha agafat per intentar instruir a les dones en l'art del sexe. Mireu, qui vulgui instruir-se ja sap on ha d'anar, i si no, segur que té algú experimentat a prop amb qui poder parlar, i si no... cony, doncs jo obro un consultori rollo "señorita pepis" i m'invento les respostes (que ara sembla que vagi jo aquí de sex-machine pel món... xDDDD [algun dia us explicaré d'on em ve aquest afany per aconsellar a la gent... és que jo de petita... maaaaaaaare meva, algun dia us ho explico! xDDD]).

Fet i fet, el que volia venir a dir, que qui vulgui instruir-se no anirà a buscar resposta en un diari gratuit, crec jo... i si alguna dona s'ha pres en sèrio això.... apaga y vámonos. Us enganxo aquí la notícia, en format text. En cada punt que em sembli adient, deixaré al meu estimat cervellet que treballi per mi avui (é lo que té el gilipullisme!), que ja sabeu que ell és més directe que jo, que no es calla una!

Nois (mascles) que em llegiu, espero no posar-me en plan feminista, que crec que al post del pd40 ja ho vaig deixar clar... però vaja, si penseu que se me'n va, critiqueu-me, que les crítiques constructives sempre són benvingudes (alerta que he dit cons-truc-tives, no des-truc-tives, eeeeeeeeeh???? xDDDDD).

Ala, allá va!

50 cosas que una mujer no debe hacer con un hombre, según ellos:

• 1- Hacerse de rogar: el sexo "no es un favor" para ellos. Mira, per depèn de qui, ja t'ho dic jo ara, sí que ho és un favor.
  
• 2- Tumbarse y esperar que el hombre lo haga todo: algunos lo llaman "ponerse en modo pasivo" o "síndrome del examinador de autoescuela". Esto es cosa de dos. No fotis!!!
  
• 3- La falta de iniciativa: es lo que más les molesta. Doncs mira, d'on no n'hi ha, no en raja, no els pots demanar a totes les dones que vagin començant sessions sexuals, hi haurà qui ho faci, hi haurà qui no, no?
  
• 4- Hacerse una coleta ante de practicarle sexo oral: puedes cortarle el rollo. Ejem... i si et molesta i t'estàs enretirant continuament el cabell, què? Això no talla el rollo???? Vale, vale...
  
• 5- Hacer daño con los dientes durante una felación: quizá no quiera volver a practicarlo. Doncs mira, igual sortiem guanyant i tot "anda, deixa, no em llepis, ja ho faré jo".... xDDDDDDD
  
• 6- No utilizar las manos durante la felación: le gusta sentir que juegas con 'su cosita'. No hem quedat que amb les mans estavem aguantant el cabell per no morir ofegades???? En què quedem??????
  
• 7- Planificar cuándo y cómo hacerlo: darle fecha y hora le agobia. Déjate llevar y que surja el momento. No hay que tenerlo todo bajo control. I això no ens molesta a les dones? No, clar, que som totes unes controladores... ¬¬
  
• 8- Decirle que apague la luz: hacerlo con la luz encendida no es pornográfico. I fer-ho amb el llum apagat aguditza els sentits, que lo sepas!
  
• 9- Fingir los orgasmos: las exageraciones se notan. Res a dir, és lleig fingir un orgasme... no?
  
• 10- Meterle el dedo en el ano mientras eyacula: ¡Ni se te ocurra hacerlo sin preguntar! Seguramente no sepa interpretarlo, para él es terreno vedado. Ai, mira, això no se m'havia acudit mai.... ara, que si a punt de l'orgasme li preguntes "perdona, et fa res que et foti un dit al cul?" doncs no sé jo si no es talla el rollo més que no pas si ho fas i ja....
  
• 11- Poner pegas con el sexo oral: él nunca lo haría. Ah, molt maco. Molt. Què passa aquí amb la llibertat de decidir què li vull fer al tio amb el que estic al llit? Anem aquí a ojo por ojo? Si tu me'l menges te la he de menjar jo a tu? [dispenseu el llenguatge] Només faltaria! Cascú que faci les coses quan li vingui de gust, collons!
  
• 12- No innovar: si no te abres a probar cosas nuevas se acabará cansando. No hem quedat que això era una cosa de dos????
  
• 13- Los complejos: el "me siento fea" no les deja concentrarse. Si se acuesta contigo es porque le gustas. O perquè va molt borratxo i ni tan sols et veu, no? xDDD
  
• 14- Hacer comentarios que no vienen a cuento durante el coito: estar atenta a otras cosas como echar el pestillo de la puerta "denota falta de interés". Mira, estar atenta al pestillo denota gran interés en no ser pillado in-fraganti!!!
  
• 15- El pudor: él no sabe lo que es eso. Suéltate un poco más. Què???????? Que no sap un home què és el pudor??? Va, home, va!!!! [I sí, la broma fàcil, la pudor també saben què és.... (sííííí, i les dones també la coneixem, també!) xDDDD]
  
• 16- Pensar que ciertas cosas sólo las hacen las prostitutas: no te reprimas. Si te apetece, todo vale. Home, si m'estàs dient que cobri per polvo, doncs au, a 1000€ l'hora us sembla un bon tracte? ¬¬
  
• 17- Querer que te abrace demasiado: con un poco de cariño postcoital es suficiente. Mira, és que això ni ho comento... caguncony...
  
• 18- Negarse, por decreto, a practicar el sexo anal: están hartos de que sea un mito y se les considere "enfermos" por proponerlo. A veure, ningú els considera malalts, ningú amb unes idees una mica avançades, cony que sembla que aquests errors estiguin basats en la vida sexual dels nostres avis!
  
• 19- Calentarle para, al final, no hacer nada: si no te apetece es mejor que no empieces. No le dejes con la miel en los labios. Jejejejeje! I lo divertit que és???? xDDDDD [és cooooooooooooonya, a veure què us pensareu de la pobra dona que em porta al cap! xDDDD]
  
• 20- Preguntar si 'está dentro': sin comentarios. Su autoestima dejará de existir. Home, això és lleig i faltón, a parts iguals.
  
• 21- Agarrarle con fuerza la cabeza mientras te hace sexo oral: a ti tampoco te gusta. Le ahogas. Jajajajajajajajajaj! Des que ho he llegit m'estic imaginant l'escena.... el paio tot blau allà.... i la tia flipant i apretant el cap.... xDDDDDDD
  
• 22- No tocarle: a él también le gustan las caricias. No hem quedat que amb una mica de carinyu postcoital n'hi havia prou??? Doncs coital també n'hi ha prou, ala!
  
• 23- Coger su pene con demasiada energía: no es una zambomba. Gràcies per la informació...
  
• 24- El 'hoy me duele la cabeza': un clásico. Cambia de excusa. Buah, però és que algú la utilitza??????????
  
• 25- 'Jugar' con sus testículos sin delicadeza: no son de goma. Doncs ho semblen. Ahí queda eso. xDDDDDD (però amb delicadesa, noies, sí, que fan pupita....)
  
• 26- Quedarse dormida antes o durante el acto: la primera puede molestarle, pero con la segunda se va de casa. Buffff... que dur! Abans, mira, té un pase, que si vas cansada vés què has de fer... però durante?????? Quina depressió, per Déu! xDDDDD
  
• 27- No hacer "un esfuerzo" si terminas antes: tú lo tienes más fácil que él. Mira, doncs sí, perquè enganyar-nos, en això les dones solem ser unes privilegiades.
  
• 28- Ponerse a recoger todo nada más acabar: podéis hacerlo después. Ja hi tornem a ser amb el prototip de dona controladora.... pfffff.... jo no recullo ni abans, ni durant (només faltaria, portar-lo allà penjat al pobre home, i tu recollint la bugada... xDDD), ni després.... ala
  
• 29- Poner una toalla en el sofá para no manchar: si lo haces se sentirá cohibido. Clar, pero si no ho fas i venen els teus pares després.... a veure com li expliques les taques de iogurth que hi ha............. xDDDDDD
  
• 30- No meterle mano: le gusta ver tu cara más atrevida. Lánzate. Però a veure, qui cony no li fot ma a un tio quan està amb ell al llit?????????????????
  
• 31- No decirle cosas bonitas: dicen que "los piropos no se inventaron sólo para las mujeres" y que ellos también tienen "su corazoncito". Per suposat, ningú ho havia dubtat.
  
• 32- Creer y decir que todos los hombres son iguales: evita las generalizaciones. No le puedes decir a tu pareja que es como los demás. Ah, i totes les dones, en canvi, sí som unes maniàtiques de l'ordre i la neteja, no?
  
• 33- Pensar que siempre tiene ganas: él no es una máquina sexual. A veces no le apetece. Igual que a mi, i m'estàs dient que no em negui a menjar-me-la...... ¬¬
  
• 34- No quitarse los calcetines: vale que el invierno es frío, pero es poco sexy. Oleeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!!! Jajajajaja! A los hechos me remito! xDDDDD
  
• 35- Los 'pedos' vaginales: eso es inevitable. Perdó???????????? Jajajajajajajaja! Que algú m'ho expliqui, siusplau!!!!!! Jajajajajajaja!
  
• 36- Castigar sin sexo: no lo utilices como arma arrojadiza o moneda de cambio en la pareja. Mira, tu, cascú castiga com vol, escolta.... i que jo no castigaria la meva parella sense sexe.... que joder, que sino em quedo jo també castigada!!!!!
  
• 37- Comparar el tamaño de su pene con el de tus antiguas parejas: no lo hagas, aunque te lo pregunte. Si no ho vols saber, no preguntis, cony
  
• 38- No estar depilada: no quiere que te rasures para él, pero sí la marca del bikini como mínimo. Doncs mira, no sé què dir-te, aquí....
  
• 39- Irse un momento a hacer pis en mitad del acto: esto es como cuando te vas de viaje, hay que hacerlo antes. Per-fa-vor!!!!!!!!
  
• 40- Quitarse el maquillaje "durante un buen rato" antes de hacerlo: conseguirás que pierda el interés o que se duerma. Doncs mira, res, ja acabaré l'acte tota escorreguda de rímmel per la cara, ja veuràs què divertit!!!!
  
• 41- Tener cosquillas por todas partes: al principio tiene gracia, pero luego desespera. ¬¬..... ¬¬....... què??????? I què fem si en tenim??? Ens fotem un tret???????????
  
• 42- No usar lencería nueva: sobretodo si te la regala él. Un conjunto explosivo le dejará sin palabras. Olvídate de las bragas de dibujos animados. Com diria una amiga meva.... hi ha calcetes per un polvo d'una nit, calcetes per l'inici d'una relació i calcetes per una relació estable (que serien les de dibuixos animats, que poden ser sexis, també, cony!!!!). El bragón-kang ja és per a la decadència absoluta..... xDDDDD
  
• 43- No ponerle nunca el preservativo: ya se siente perjudicado respecto a ti por tener que ponérselo. Que no se sienta sólo en eso. Ahhhhhhhhh!!! Us sentiu perjudicats???? Sabeu què??? A nosaltres, en canvi ens encaaaaaaaaaanta fotre'ns d'hormones fins al cul per no quedar-nos prenyades i fotre-us la vida (perquè nosaltres volem, per sobre de tot, ser mares, eh? ¬¬)
  
• 44- No comprar preservativos: él se los pone, pero os sirven a los dos. Mira, això no es planeja, tu, qui pugui que els compri (no hem quedat que haviem d'improvisar????)
  
• 45- Dar por supuesto que los pezones del hombre no sirven para nada: que no llamen la atención no quiere decir que sean de adorno. Quanta ciència s'entreveu en aquesta gran frase.....
  
• 46- No dejarle que te mire: él se excita viendo cómo disfrutas. Me n'estic cansant ja d'absurditats, sort que només en queden 4....
  
• 47- No decir lo que te gusta en la cama: pídele lo que te apetezca, no seas vergonzosa. Pónselo más fácil y saldrás ganando. Homeeeeeeeeeeeeee!!! Per fi una cosa amb la que estic completament d'acord!!!!
  
• 48-Poner mala cara o quedarse en silencio cuando eyacula demasiado rápido: peor se siente él. Ten paciencia, la emoción a veces juega malas pasadas. Doncs clar que sí! A gaudir el doble, cony. Que ell ja ha acabat, doncs que s'apliqui el punt 27.... no?
  
• 49- Querer hablar por hablar después: si no es importante, déjalo. I on està l'escala d'importància dels temes postcoitals, siusplau???
  
• 50- Preguntarle qué ha sentido: ya lo sabes. Ah sí? Cony, ara resulta que he de ser endevina i tot (i no em digueu que sempre sentiu el mateix en cada polvo perquè NO m'ho crec....)

Què, al·lucinant, no? Si heu arribat fins aquí i en voleu més.... és que teniu molt poca feina o sou massoquistes (o totes dues coses alhora....).

Properament.... los 50 errores de los hombres en la cama... permanézcan a la escucha! xDDDD

Cangur

Ahir, per fi, vaig tenir ingressos!
Després d'haver-me proposat, a principi de curs, prendre-me'l en sèrio i evitar embarcar-me en noves aventures que em treguéssin massa temps ("que ja veus tu, amb el cor, el teatre, el gimnàs i la teva addicció blocaire, ja vas servida"), vaig decidir no buscar nens per a fer-los-hi classes de repàs.

Així vaig. Escurada de peles, demanant a la gent una caritat... subsistint amb el que vaig guanyar treballant al casal al setembre. Una pena. Sí. Però tinc les tardes lliures!!! "I en comptes d'estudiar, vas al gimnàs, escrius posts idiotes....". [Joder, que destroyer està!].

El que passa que fa una setmana, la mare dels nens em va trucar i no em vaig poder negar a prometre-li canguratge per a tres dies! Ja els trovaba a faltar, angelets... Jejeje!

Vaig anar a buscar al petit a l'escola (el gran ja és gran i va a l'institut!!! Com creixen... ens fem vells... ains... xDDD). Quan em va veure va venir corrents i em va fer una abraçada (llagrimeta d'emoció... que monu!) i un petonàs a la galta! Ens vam acomiadar de la professora (estressada perduda, la pobra controlant que cap pare/mare/avi/àvia/cangur s'endugués un nen que no pertocava [vaig pensar que perfectament la mestra podia ser l'annatarambana, em va recordar a ella, no sé perquè]) i vam començar a caminar cap a casa seva.

"Què tal el cole, avui?"
"Buenu... bé"
"Què has fet?"
"Tinc nòvia!!!!"
"Què diusssss???? Com es diu?"
"Es diu Laura!"
"I és guapa???"
"Buenu... és una mica desastre"
"I això què vol dir??"
"Saps? La meva mare i la meva àvia m'han fet una disfressa de l'Inuyasha!!!!"

I aquí va degenerar la conversa a super herois i tal i tal... res interessant. Vam arribar al parc on havíem d'esperar al seu germà per anar a casa. El petit està com un llum (que mono) i va agafar unes balenes de plàstic (tamany playmobil, no us penseu) i les va arrossegar pel terra. Corria molt ràpid, parava, es tirava a terra, passava les balenes per la sorra, s'aixecava, tornava a còrrer.... una bona estona repetint la seqüència. Fins que es va cansar, òbviament, i va seure al meu costat al banc.

"Què feies amb les pobres balenes?"
"Les arrebossava!"
"Ah, ja! Pobras, no?"
"Avui la Laura m'ha cantat una cançó i s'ha assegut a sobre meu!"
"Ah, mira tu que maco!"

Macagundena.... a banda de amb la boca oberta que em va deixar... el cabró, amb 7 anys, té més vida sexual que jo!!! "No m'extranya, què has de tenir tu vida sexual ni de cap tipus, si no fas res més que estar davant de la pantalla!". Joder ja! Que sembles mon pare, caguentot! Que jo faig el que em rota i que si tu no saps distingir entre una broma i una realitat... no és pas cosa meva. "Què cony vols que sàpiga jo, si només sóc un manyoc de neurones interconnectades". Ja, i bastant embolicades, per cert.

------------------------------------------
Pels que no entengueu qui cony és el que escriu en negreta. [mireu a baix de tot del post... xDDD]

La Voz Dormida

"La mujer que iba a morir se llamaba Hortensia..."

Així comença aquest llibre meravellós que fa un mes va caure a les meves mans. Me'l van regalar pel meu sant, dient-me: "es un libro precioso, muy duro, pero te encantará". I sí. La persona que me'l va regalar va encertar, de ple.

Per lo general no m'agrada llegir-me penúries. Digueu-me superficial, si voleu, però entre llegir un llibre i anar rient o somrient pel món i llegir-me'n un altre i anar plorant... doncs prefereixo el primer. Però aquest llibre, escrit per Dulce Chacón (que ja em perdonareu, però ja en fa cara de ser dolça, la dona... és una d'aquelles persones que no m'importaria conèixer... si no fos perquè va morir molt jove, al 2003... en fi...).

Total, que això deia, que pel general no m'agrada llegir penúries, però quan vaig llegir la contraportada del llibre vaig pensar que una mica de cultura no em vindria malament.

"Un grupo de mujeres, encarceladas en la madrileña prisión de Ventas, enarbola la bandera de la dignidad y el coraje como única arma posible para enfrentarse a la humillación, la tortura y la muerte".

Amb aquesta frase tan senzilla però tan complexa a la vegada el llibre em va captivar. Durant un mes l'he anat carretejant amunt i avall, s'ha convertit en company de viatge en transport públic ("si lees (o "mientras leas", més aviat) no conduzcas"). No és un llibre que enganxi, d'aquells que no et pots separar d'ell. És un llibre que requereix temps, anar saborejant cada frase, que és un petit tresor, cada paraula... i anar entenent una mica perquè som com som o perquè estem on estem.

"La soledad se descubre a menudo en la necesidad de un abrazo. Pepita desea un abrazo, lo desea más que nunca. Y está inquieta. Y recorrerá la casa vacía con un telegrama en la mano."

"Esa noche, en el dormitorio [...] dos cuerpos se encontraron. Ella se había dado un baño caliente, por primera vez en seis años.
-Amor mío
-Amor mío
Y por primera vez, las palabras de ella y él hablaron de amor. La ternura venció al pudor que hasta entonces habían sentido. Ambos olvidaron el recato, el miedo a pronunciar el nombre del otro en un gemido"

Amb aquest llibre me n'he adonat d'una cosa que em va dir no fa gaire la Sara*... "les dones d'abans sí que sabien lluitar, elles sabien què era lluitar pel que realment creus.... i a nosaltres... ens ha vingut tot fet, tenim gairebé tot el que volem... tots els drets bàsics els tenim coberts..." [bé, òbviament no entrariem en tema habitatge, que ja sabem tots com està, però ens entenem, no?].

De fet, aquest llibre m'ha fet plorar molt. Hi ha hagut dies que he hagut de deixar de llegir perquè no és plan de posar-se a moquejar al metro... hi ha hagut dies que he llegit un tros del llibre pel matí, i m'he quedat tocada tot el dia...

Malgrat això, crec que és un llibre imprescindible si es vol conèixer una miqueta més la història d'una postguerra carregada de milícies, amagatalls impossibles, tortures infrahumanes, amor, rancúnia, tendresa, la il·lusió de la llibertat, la lluita per uns ideals, la mort per ells... Escrit amb un estil que, al principi no em va agradar gaire, al final m'ha captivat. Fet de frases curtes, sovint només amb una paraula. Frases curtes que expliquen històries llargues... històries, totes, amb una base real... i és que... cal que no deixem que cap veu es quedi adormida per sempre.

Booooooon Diaaaaaaa!!!!

Avui és un diumenge especial. Un diumenge que no és com els altres. Com cap altre dia que haguem viscut.... i és que avui, és el dia del BONDIA. El dia, en que, per 200è (doscentè? xDDD) cop, el bloc del bon rotllo (com l'he autobatejat jo), desitja bon dia a tots els blocaires que vulguin començar el dia amb bon peu!!!

Que no hi heu entrat mai???? No m'ho puc creure!!! Que no heu desitjat mai un bon dia als blocaires???? Però si és molt fàcil!!!!!!

Bé, doncs per celebrar-ho.... això, he fet un vídeo amb una petita mostra dels bondies que ens desitgem... però no l'he pogut penjar, perquè sóc inútila i ocupa molt i no l'he sabut comprimir... de moment tinc al Laprí treballant-hi (pobret, m'ha de treure les castanyes del foc... jajajaja!), en quant ho tingui, el penjo.... de moment.......

BOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOON DIAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!!

----------

Finalment l'he pogut penjar!!!! Moltíssimes gràcies al Laprí que ha comprimit el vídeo i l'ha penjat al seu espai de youtube.... al pd40 per haver-ho intentat també... i al Mestre Yoda, per donar-me la idea!!!

Pensem-hi....

Avui, dia 25 de novembre, és el dia mundial contra la violència de gènere.

Jo me'n vaig assabentar ahir arrel d'aquest cartell dels Joves d'Esquerra Verda, que van aparèixer penjats a la universitat. Em va cridar molt l'atenció el cartell. Em vaig parar al davant, i vaig somriure. Un lema molt enginyós, sota el meu punt de vista.
Durant tot el dia em vaig parar a mirar les reaccions de la gent devant els diversos cartells repartits per les facultats, sovint veia un parell de noies que s'hi posaven al davant i somreien, d'altres que el miraven de reull i passaven de llarg... bé, com en tota publicitat... diferents reaccions.
A mi, personalment, em va agradar tant que a la tarda, quan marxava, vaig decidir endur-me'n un a casa (vaig agafar el que estava penjat a la interpèrie, que vaig pensar que, total, si durant el cap de setmana plovia, quedaria fet una merda...).
Mal dita, sovint, violència domèstica, la violència de gènere és un problema al qual cal prestar-li atenció (a banda d'ideals polítics o activistes.... sabeu que no m'agrada posicionar-me en política ni en discussións de gènere, però trobo que és una cosa prou important com per dedicar-li una estona....).

M'he informat una mica, i resulta que es va escollir el 25 de Novembre per conmemorar l'assassinat de tres activistes polítiques al 1960 per la policia secreta de la República Dominicana. Per a la lluita de les dones, aquestes tres morts simbolitzen la lluita i la resistència. Al 1999 la ONU va decidir internacionalitzar la celebració, i des de llavors, cada 25 de Novembre es porten a terme moltíssims actes reivindicatius multitudinaris en els que participen tant dones com homes.

A Espanya, aquest any, ja hi ha hagut més de 60 víctimes mortals de la violència de gènere, sense comptar totes les que no han mort...

Jo, per determinades circumstàncies que no venen al cas, estic en contacte amb dones que pateixen o han patit agressions (tant físiques, com psicològiques, com sexuals). Quan sento el que els han fet les seves parelles, no puc evitar que se'm posin els pèls de punta. I és que, no només els cops són violència, també ho és la conducció temerària amb la família al cotxe, els insults en públic que degraden a la parella, la descalificació de qualsevol acte, l'anulació del poder de decisió, la pressió per realitzar activitats sexuals, la coacció, les amenaces....

No ens podem deixar trepitjar per ningú. Tots, homes i dones, tenim dret a decidir què volem, tots hauríem de ser capaços de plantar cara a les situacions i tallar-les des de bon començament. Sé que no és fàcil, però s'ha d'intentar.

Algunes webs on podeu trobar articles d'interès:

• Mujeres en Red
• Missatge de'n Kofi Annan
• Red Ciudades
• Canal Solidario
• Campanya contra la violència domèstica
• Malos Tratos

De mala hòstia

Segon post superficial del dia (al final tindrà raó el J.D.... en fi).

I és que acabo d'agafar una depressió moderna. Sí, nova categoria diagnòstica que m'acabo d'inventar per definir una depressió subnormal basada en una cosa tan efímera i banal com un mòbil.

Ara, no us sabria dir ben bé si és depressió o mala hòstia o tot junt.... sincerament no us ho sabria dir... el cas és que.... he anat a la botiga on em van regalar el mòbil (temes de portabilitat i tal) i m'han dit que cap problema, que està en garantia! Oleeeeee! Ala, a reparar-lo.

M'han donat un tocho per a que em sustitueixi l'anterior... aquest sí que pesa.... aquest sí que és lleig!!!! Però jo contenta, perquè per fi podria trucar! Oleeeee!!!

Doncs no. L'Alepsi és gilipolles. L'Alepsi va guardar toooooooooooooooooooooooooots els telèfons en el mòbil que ha mort. O sigui, que ara tinc una tarja nova, sense números de telèfon, cap ni un. CAP. Us n'adoneu d'això?????? CAAAAAAAAAP!!!!

He perdut mòbils d'antigues amigues, mòbils de lligues d'una nit que van tan borratxos que te'ls diuen i s'apunten el teu per després no trucar.... telèfons de feines.... en definitiva TOTS els telèfons que havia anat recopilant en..... 5 anys? Imagineu-vos.

M'han entrat ganes de plorar i tot. En sèrio. Però m'he prohibit plorar per una cosa tan "tonta".... i he passat per la pastisseria i m'he comprat 10 croissants, dels petits, 5 de xocolata, i 5 normals. I me'ls estic fotent mentre teclejo amb mala hòstia aquest post banal.... el segon d'avui...

El Meu Profe

Avui toca un post superficial dels meus. Perquè és divendres i no cal passar-se el cap de setmana pensant profunditats. xDD

Si em vaig matricular en aquesta assignatura, a banda de perquè sóc una friki i m'encanta tot el que estigui relacionat i em faci treballar amb els ordinadors, va ser per ell.

Un dels primers profes que em van fer classe a la carrera i a la classe del qual anavem totes bocabadades. Bé, no totes, hi ha qui diu que és una miqueta amanerat, i té raó, què cony, però està bo. Sí.

Ara mateix el tinc devant (sí, la meva malaltia amb el bloc està arribant a límits insospitats... mentre el pobre home pensa que estic escrivint els camps de la meva base de dades relacional, jo estic escrivint la tonteria de post aquesta... però no us penseu que no he escrit els camps, que jo sóc molt ràpida i ja ho he fet, que primer de tot sóc bona estudiant, culleres! xDDD). La veritat és que si es tallés el cabell l'home guanyaria bastant... però les ulleres li queden bé, vés per on.

Pobre home, ara fa cara d'estressat perquè enmig de la explicació li ha aparegut una notificació de virus a la pantalla que està projectant, clar com que aquí només s'usa windows.... en fi, serafí. Ara ha de reiniciar l'equip, ai Déu, així no avancem....

Mira que és simpaticot, el tiu. A més de bon profe... coi, si tots fóssin com ell.... i tinguéssin el seu culet, doncs mira més contents aniríem tots a classe...

En fi, tot i que suposo (espero, més aviat) que mai arribarà a veure això, li ho dedico a ell, per fer-me més agradables si cap, els divendres!!!

R.I.P

Abans d'ahir a la nit, el meu mòbil va decidir deixar de funcionar. Es va apagar per no encendre's més deixant-me sola i desamparada.

Ha decidit, ell solet, que aquest món no val la pena viure'l, i per tant se n'ha anat. S'ha desconnectat i ara resta en pau.

Siusplau, uns minuts de silenci. Snif!

Som el que vivim

L'altre dia parlant amb un amic, va sortir aquesta història pel mig. Li vaig explicar, perquè se n'adonés que tots podem canviar... però que ens calen canvis també al nostre voltant.

Ja em direu si en treieu la mateixa conclusió.

Hi havia una vegada una noia. Des de ben petita havia viscut en el mateix poblet. Un poble petit, en el que tots els habitants es coneixíen.
Quan va nèixer, segons li havia explicat la seva mare un munt de vegades, tothom deia que la Nala, que així es deia la nostra protagonista, seria una triomfadora nata.
Va anar creixent, i de seguida va aprendre a caminar i a parlar. Molt precoç era. I tot el poble s'embadalia davant aquells ulls de color mel i aquells cabells castanys foscos que tan s'avenien amb la seva carona.

A mesura que va començar a haver-se de relacionar, però, van iniciar-se un seguit de problemes. Tot i que ella parlava molt, i molt bé, quan estava a casa... quan sortia fora es quedava muda. Sense paraules, gairebé. Només contestava quan li preguntaven, només preguntava quan realment estava perduda... les àvies del poble s'admiraven de lo ben educada que estava la nena. I sí, realment semblava la nena perfecte.

Però poc a poc, les demandes socials van anar augmentant... i allò que al principi semblava bona educació, ara ja es veia què era, ben bé: timidesa. Una timidesa patològica que la va portar a passar-ho realment malament cada cop que necessitava parlar amb algú que no fos de la seva família. No. No era una fòbica social. Simplement era molt tímida. Li costava interaccionar amb la gent, preferia, simplement, escoltar.

Va crèixer una miqueta més, encara, i quan va haver acabat els seus estudis universitaris va decidir que allò no podia continuar així. Que a ella no li agradava ser tan tímida, i que volia saber si realment era capaç de interaccionar amb la gent.
Va sortir al carrer i va començar per caminar amb el cap enlaire, sense refugiar-se en el dur asfalt, com havia fet sempre. "Quan una persona em miri, li somriuré i li diré: bon dia, senyor tal". Però sabeu què va passar? Que ningú la mirava. Tothom sabia que a ella la molestava que la miréssin. Així que quan passaven pel seu costat, deien un bon dia fluixet, i passaven de llarg.

La solució, va pensar, és marxar fora, a un lloc on ningú em conegui. I així ho va fer. Va fer les maletes i amb l'excusa d'un curs post-universitari a un lloc bastant allunyat del seu poble, se'n va anar, disposada a canviar, a tornar com una dona nova.

Va arribar al poble nou, i va posar en pràctica el que havia pensat. A tothom qui es creuava pel carrer i la mirava, el saludava amb un bon dia i un gran somriure. Al principi es posava vermella, el cor li anava a mil per hora, i les mans li suaven una barbaritat. Poc a poc, però, es va anar acostumant a aquell hàbit. I llavors, va començar a mirar als ulls a la gent quan li parlaven. Va començar a acceptar fer cafés amb els seus nous amics. Va començar a socialitzar-se!!!!

Ho havia aconseguit! Era una persona nova, sociable, simpàtica... fins i tot havia tingut un parell d'embolics amb nois!!! Ja estava preparada per tornar a casa. Va fer les maletes, després de 6 mesos, i va tornar-se'n al poble, contenta perquè per fi, era qui ella volia ser.

Quan va arribar als carrers del poble, va veure la senyora Josefina que venia de front, va anar-la a saludar, però ella, amb la mirada al terra, va passar pel seu costat i va dir un "hola" mig murmurat. I això li va passar amb el senyor Jaume, la senyora Antònia, i tothom... i ella... va començar a posar-se vermella de nou.... va començar a tremolar-li la veu...

Som el que vivim (a banda de moltes altres coses, però permeteu-me el reduccionisme fàcil, avui).

I és que... és això el que més m'agrada dels blocs, la frase amb la que blogger em fa somriure cada dia "choose your identity" o "choose another identity". Us imagineu que poguéssim canviar d'identitat, de forma de ser en funció del que necessitéssim en cada moment??

Post per encàrrec

A veure, gent, en el post anterior demanava ajuda perquè m'havia quedat sense idees. M'ha encantat rebre tantes propostes!!! Són aquestes:

• Tema 1: Estic boja [Proposat per la Yrun]
• Tema 2: Perquè decidim estudiar una carrera? [Proposat pel Gatot]
• Tema 3: Classes d'aeròbic [Proposat pel Gatot i la Fraggle]
• Tema 4: Trencaclosques de l'Alepsi [També proposat pel Gatot]
• Tema 5: Post sol·licitat o per encàrrec [Proposat pel meu Papa virtual]
• Tema 6: La reproducció de la mosca africana [Proposat pel Mikel... té collons, la cosa.. xDDD]
• Tema 7: Un post així una mica porno [Proposat pel Dagio... quina tela... xDD]
• Tema 8: Fer de periodista [Proposat per la Onix i recolzada per la Nur]
• Tema 9: Explicar el meu últim somni [Proposat pel Teleko]
• Tema 10: Els tocaments dins el Huevi [Com anem, eh, Propde40... xDDD]

Val, ara que jo ho tinc. Som-hi. Amb el títol del post, ja liquido el Tema5, ok? Els altres.... ara van. Sí, sí, tots els temes en un. Ala, chulita chulita mi... bé, no cal ser grollera, no? xDDDD [Uala, tinc unes reminiscències tontes que.... xDDD].

• Alepsi: Bé, és un gran honor tenir-la entre nosaltres!
• Entrevistada: Gràcies, és tot un honor per mi i per les meves germanes que per fi sen's escolti, i més des d'un lloc tan maco com és casa seva....
• A: Ai, gràcies, em torba que m'afalagui així. Però bé, avui hem vingut a parlar de vostè, no de casa meva (tot i que sembla que sí que li ha agafat el gust, porta ja... 2 setmanes amb mi?)
• E: 9 dies, concretament, encara no fa les dues setmanes. Però és que s'està tan a gust...
• A: Ja. Miri, què li sembla si vosté mateixa es presenta als nostres lectors? Segur que ho farà millor que jo.
• E: D'acord, però abans, si no li fa res, li demanaria que em tractés de tu.
• A: Per suposat, pren-te la mateixa llicència.
• E: D'acord. Bé, doncs lectors de l' "A Cops amb la Vida" em dic Glossina Tsé, com la meva besàvia, i la meva rebesàvia, i la meva rerebesàvia, i... bé, sempre ens hem dit Tsé. Sóc una mosca hematòfoga africana. Es diu que jo i la meva família transmetem malalties... però no és culpa nostra si els humans són tan dèbils, no?
• A: Bé, deixarem el debat pels nostres lectors, et sembla?
• E: Ah, no sabia pas que això fos un debat.
• A: No, tècnicament no ho és, però com que al final hi haurà torn obert de paraules per tothom qui vulgui... em temo que la teva darrera afirmació crei una mica de "revuelo". Però bé, en tot cas, com ja t'he explicat abans, estem aquí per parlar de la teva, bé, de la vostra reproducció. Ens podries explicar una mica com us ho feu les mosques per reproduir-vos?
• E: Bé, sí. Mira, per començar que sàpigues que això és una exclusiva mundial, per la qual m'han pagat i no escatimaré en detalls. Si en algun moment creus que pujo massa de to, m'ho dius i recondueixo que jo sóc molt de sortir-me de mare.
• A: D'acord, doncs quan vulguis.
• E: Jo sóc una mosca femella. Es nota perquè tinc dos pits, mira, dues mamelles, les veus?
• A: No.....
• E: ja m'ho suposava. És que són imperceptibles pels humans, qüestions de protecció de l'espècie, em van dir. Es veu que fa milers d'anys les Tsé teníem unes mamelles importants com les dones humanes... però algun mascle humà amb massa necessitats va deixar-se anar i va intentar clavar-li la polla (puc dir polla?)
• A: Si, fes, fes
• E: Va clavar-li la polla a una rererererererererererebesàvia meva. I clar, no t'hi vulguis trobar. Que el tamany de l'artefacte humà superava en un 3000% el tamany del forat de la pobra Tsé... que en pau descansi....
• A: Vaja, va morir en l'acte....
• E: Què dius??? Que va, si la meva rererererererererererebesàvia era una catxonda! Es va dilatar la guarrona fins a límits insospitats, i l'humà va quedar ben satisfet... ella una mica adolorida, però vaja, va ser el menys greu...
• A: Caram...
• E: Sí, el més greu va ser que la va deixar prenyada el molt cabró! I no li va donar ni l'adreça de la cova!!! Quins collons!
• A: Hòstia! (Perdó!) Caram! Això sí que és una exclusiva mundial, una mosca embarassada d'un humà!!!
• E: Sí, bé... l'experiment va sortir raro.... i al final el vam sacrificar. La meva rererererererererererebesàvia no volia, clar... però... és que només li agradava follar amb mosques al bitxu, i havia tret la genètica de son pare.... i clar, les mosques que no eren tan dilatables com ma rererererererererererebesàvia sí que morien en l'intent... pobres... hi va haver una massacre...
• A: Bé, rareses a part, com es reprodueixen, les mosques, en l'actualitat?
• E: Sí, perdó, que ja divagava. Doncs bé, les mamelles aquestes invisibles a l'ull humà no ho són per a l'ull dels mascles Tsé. Així, quan les femelles Tsé estem calentes, movem una mica les mamelles devant els mascles, que s'agenollen devant nostre i comencen a llepar-nos. És com un ritual de submissió cap a la femella dominant.
• A: Entenc. Així en la teva espècie les femelles dominen?
• E: Sí. Fem el que volem, i fem que ens facin el que volem. Si ens ve de gust agenollar-nos davant d'ells i menjar-los-hi de dalt a baix
• A: Siusplau, controla, que igual entren menors....
• E: Perdó, doncs això, que si ens ve de gust "sexe oral" ho fem, però el mascle Tsé mai no ho demanarà. I bé, després d'aquest ritual de llepades... res, més o menys com en la vostra espècie... tocaments, petonets... llepades mútues... carícies als pits... a la polla.... bé, ja m'entens.
• A: Perfectament....
• E: I quan a la femella li ve de gust... se'n va. I deixa al mascle trempat una bona estona. I pobre del mascle que li baixi la trempera....
• A: Per???
• E: Perquè mai més tornarà a ser desitjat per cap femella. Així que res, allà ha d'estar un mínim de 2 hores i un màxim de 4 (no ens agrada tampoc fer-los patir en excès) trempat, fins que a la femella li ve de gust deixar-se penetrar. I bé, la penetració, si és per motius de reproducció, es fa via vaginal, clar. Si és per diversió.... es pot fer per altres vies que no t'explicaré perquè fas cara de conèixer-les totes....
• A: Escolta, sense faltar al respecte, a veure què t'has pensat que sóc!!!
• E: Bé, jo estava dins el huevi aquell dia...
• A: Macaguntot! Eres tu la mosca que impedia que ens toquéssim?? La mosca que et va parir!!! Mira, siusplau, l'entrevistada ets tu, sóc jo qui ha de treure els teus draps bruts, no a l'inrevés!
• E: Va, doncs comença!!!!
• A: T'he vist rondant-li el cul al meu profe d'aeròbic avui mateix!!!
• E: Ooooooooh! Quin gran drap brut!!!
• A: Estúpida! T'he vist, també, que mentre li rondaves el cul... li ensumaves la merda!
• E: Nena, què et penses que fem les mosques quan no follem????
• A: D'acord... potser no és un drap brut això... però... què me'n dius de la teva aparició estelar al meu somni de la última nit???
• E: Alepsi, que ja t'està quedant l'entrevista com molt forçada, que per molt que vulguis 10 temes difícilment caben aquí!!!
• A: Mira, saps què et dic? Que per això vaig decidir estudiar psicologia, perquè quan una puta mosca (mai millor dit) com tu em desequilibrés, conèixer el millor psicòleg. Ell em donarà armes per tornar-te el desequilibri, mosca de merda!
• E: Ui, que racista....
• A: Ta puta tia la calva, collons. Fora del meu bloc. Fora de casa meva. A prendre pel cul.

Tema 1, ha quedat clar, no? Molt sana no estic...
Temes 2, 3, 9 i 10 una mica agafats dels pels, ho reconec...
Temes 6, 7 i 8... bé, no cal explicació, no?

El tema 4 el teniu aquí:

------------------------
En JoanMarc ha fet la seva aportació just després de l'edició d'aquest post... així que la seva proposta, interessant, certament, es queda al tinter. xDDDD

Doncs això

Ai quina merda, gent. Estic sense idees. Vull escriure i no em surt res. Però és que em ve de gust escriure, quins collons, que difícil d'entendre que sóc.... buf, i si ho dic jo, creieu-me, que millor que jo crec que no em coneix ningú... crec... i si algú creu que em coneix millor que jo mateixa m'ho digui ara mateix i m'envii un informe!

Total, que res.... només venia a dir-vos això. Que no sé què escriure. I això que l'altre dia parlava amb el Marcus i em deia: "Alepsi! Podries fer un post sobre allò que em vas explicar aquell dia!!!" Però en comptes d' "allò" deia allò a què feia referència. I vaig pensar, ostres, té raó, ho hauria d'explicar... però no ho recordo... putes llacunes de memòria que tinc... així que, Marcus, si entres per aquí, i veus això, dis-me de què cony havia de parlar jo!!!! xDDDD

Ah, mira, aprofito això i ja que estem.... si algú té una petició, si a algú se li acut de què puc parlar en propers posts, que m'ho faci saber. Ui, he quedat molt ostentosa??? ai senyor.......

Dos Gin Tonics

De totes les cafeteries de la ciutat, havien anat a triar precisament aquella. Tenia alguna cosa que l'incomodava. Potser aquell enorme vidre d'aparador just darrere seu. No podia evitar mirar-los fixament, detingudament. Feia temps que se n'havia oblidat de guardar les formes. De tota manera, la investigació estava condemnada al fracàs per totes bandes. No valia gaire més la pena dissimular i passar fred arraulit rere el vidre.

Ja feia dos mesos que els seguia. A tot arreu, com una ombra enganxada a les esquenes. Sense ser vist, sempre vestit de negre per confondre's amb la nit, medi natural de la parella. Això és el que més li havia sorprès de l'encàrrec, i el que l'havia empés a acceptar-lo... havien acordat un plus de nocturnitat, i tal i com estaven les coses, més valia anar fent butxaca... aviat els deutes serien tants que probablement s'ofegaria en el seu pis de separat i hauria de buscar una pensió on deixar-se caure...

La parella semblava no adonar-se'n de la seva presència. Com sempre, van apartar els tamburets amb delicadesa, com si fóssin un material delicat, deixant-los tots dos recolzats a la paret. Es van quedar de peu, com sempre, com cada nit de dilluns a divendres des de feia dos mesos, recolzats a la barra, esperant a que el cambrer de sempre els demanès què volien.
"Bona nit. Què els puc servir?"
"Bona nit. Dos gin tonics"
"Ho sento, no tenim alcohol, aquí"
"Doncs dues aigües"

Cada nit la mateixa conversa. Paraula per paraula. Com un ritual extrany que no menava enlloc. El primer dia que va decidir entrar a compartir barra amb ells, va pensar que allò potser era un codi secret, per entendre's entre ells. Just darrere de l'home, sempre vestit d'impecable blanc, hi havia diversos prestatges amb la més àmplia gamma de beuratges d'alta graduació mai coneguda.
La parella, davant l'asseveració del cambrer, no s'inmutaven. Només demanaven dues aigües. I es passaven 37 minuts i mig (mai ni un més, ni un menys) davant les tasses d'aigua, en silenci.
El primer dia que va decidir entrar a la cafeteria, va demanar un suc. "No tenim alcohol, aquí", doncs un suc. En dies successius, però, va passar a demanar gin-tonics. I a consumir-los. Era un acte de provocació, un intent de crear una resposta en la parella. Una resposta que mai arribava. Ni el miraven. No reparaven en la seva presència. Només quan marxaven deien un "adéu" a l'aire. I ell el rebia com a propi.

Tot plegat era desesperant. Ja no sabia què creure. Eren masses els interrogants. Perquè sempre la mateixa conversa? Perquè la negativa a servir-los alcohol? Perquè sempre 37 minuts i mig? Com eren capaços de calcular el temps si no hi havia rellotges a la vista? Perquè anaven cada nit a consumir aigua? Perquè? Perquè? Perquè?

"Perquè???"
Els ulls injectats en sang, les nits sense dormir passaven factura, necessitava els diners i si no resolia aquell cony de misteri d'una vegada, la seva vida se n'aniria més a la merda del que ja estava, si és que era possible... Aquell "perquè" va ressonar en tot el local, que poc acostumat al so, a qualsevol so, es va estremir com si hagués hagut un terratrèmol. Aquell "perquè" va fer que la parella, per fi, reparés en ell, i que el cambrer es quedés amb la vista fixada en ell.

Un moviment veloç, una mà ràpida, un esclat, un feix de llum, una ferida a l'alçada del pit, a l'esquerra...
"No vulguis saber tant. Bona nit. Què els puc servir?"
"Dos gin tonics"
"Ho sento, no tenim alcohol, aquí"
"Doncs dues aigües"

------------------------------------------------
Quina anada d'olla, siusplau!!! Tot per culpa de la Onix!!! Jajajaja!
La Williams també ha fet la seva versió (molt recomanable, per cert!)
El Mestre Yoda s'ha animat!
En Kurtz i el Propde40 també!
En Barbollaire n'ha fet poesia
L'Efe en fa una altra versió
Això s'exten.... la Iruna i el Laprí també inventen!!!
Fins i tot l'Anna Tarambana s'ha deixat seduir pel quadre!
La gemminola ha reversionat el quadre... quina anada d'olla!!!
La Tirai, a falta d'una història, n'ha fet dues!!!
La Jocdellums s'ha decidit a inventar!
En Rock'n'Roll i en Vullunfestuc també han fet les seves versions!

Aventures "Esportives"

Avui, com la Musa va fer en el seu moment, l'Alepsi ha començat una nova aventura.... sí, senyors i senyores... l'Alepsi ha començat, avui mateix, a anar al gimnàs.

L'Alepsi ha tret la bossa d'esport de l'armari, li ha tret la pols (Déu meu, quant feia que no la treia??? Uhm... 6 mesos... que fort... necessitaré 3 en 1....) i hi ha posat a dins tots l'equipatge. Sí, perquè per anar al gimnàs, el primer que has de tenir clar és què has de posar a la bossa. Anem a fer una llista:

1. Primer i principal: les bambes, mal asunto fer esport amb sabates (tot i que avui ja he vist un home que ho feia... en fi, para gustos, colores).
2. La roba d'esport, clar, fer esport amb texans no mola, tampoc.... en el meu cas, he desenpolvat els leggins (o malles, com n'he dit jo tota la vida....) i una samarreta* guarri que he trobat por ahí, a banda dels Shock Absorber (oigh! Que súper fashion sóc, no direu, eeeeh??? xDDD) que també estaven ja que se n'anaven de viatge, d'avorrits, ja....
   
3. La roba interior de recanvi, clar, no és plan de sortir de la dutxa i posar-se.... bé, no és plan, punt. Ens entenem. No? xDDD
4. El necesser. Amb tot el que això implica: desodorant, xampú, pinta, crema hidratant... i més coses, que no són indispensables però que porten tants segles al necesser, que si les trec, el necesser es suicida....
5. Les xancletes per la dutxa. Ni parlar de trepitjar el terra de les dutxes amb els peus nus... eeeeeeeeecs!!!
   
6. La tarja del gimnàs per poder accedir-hi i un euro per a la taquilla.
   

*Punt i a part en la llista: la samarreta no és una tria fàcil, no senyors. Ha de ser:

• Suficientment ample com per no marcar allò que no ha de marcar (ens entenem, oi?)
• Suficientment estreta com per no semblar una "mesa camilla"
• D'un color que no permeti que es marquin les "ronxes" típiques de suor (però no negra perquè les malles són negres i no vull semblar un escarabat....)
• D'un teixit que transpiri (és a dir, licra noooooooo!!!)
  

Doncs un cop la bossa muntada i a l'esquena, l'Alepsi ha sortit de casa somrient, disposada a fer una classe d'aeròbic, somrient a la gent que es creuava pel carrer, pensant "avui comença una nova vida, la de l'Alepsi esportista!!!" i anar pensant-ho i anar somrient, i caminant i.... ha arribat al gimnàs.

Allà ha entrat a la recepció i ha parlat amb el noi. No un noi, no. EL noi... mira que és guapo, el tiu... en fi. Li ha dit:
-Mira que em vaig apuntar fa un parell de dies i com no anava lo de la foto...
-Segueix sense anar [tot sec, el tio....]
-Ah...
-Passa per la primera porteta
-Gràcies!!! (amb el meu millor somriure)

I l'Alepsi s'ha dirigit cap a la primera porteta d'accés i ha sentit:
-No vols una tovallola??? [amb cara de: pobra idiota, s'ha quedat prendada de mi...] (Quina ràbia m'ha fet... si llegeixes això, ets lleig, chaval!!!)
-Ah... (vermellor) sí... jejejeje! [riure de: joder, que pava sóc i que malament estic quedant...]

Total, que l'Alepsi ha anat als vestidors, s'ha equipat convenientment i un cop comprovat que tot estava al seu lloc (en els 300 miralls del vestidor), ha anat cap a la sala on començava la classe d'aeròbic.

L'Alepsi, fa un temps, havia fet molt aeròbic. Li agradava molt, perquè era una manera de mantenir-se en forma (si és que mai ha estat) i el fet de fer salts amb la músiqueta i tal... doncs té la seva gràcia, què voleu que us digui. I mal m'està dir-ho, però què cony, sempre se m'havia donat bastant bé l'esport aquest!

Total, que tota chula, ha entrat ella a la sala, s'ha col·locat cap al final, no fos cas que es posés devant i hagués perdut la traça i fes el ridícul. La professora ha entrat, tota mona i súper tipassu, i s'ha posat davant de tothom. Un iaio li ha dit: "Niña, hoy hazlo fácil, eeeeh?". Jo m'he mirat al iaio i he pensat "que monu! Ja veurem si aguanta".

La noia ha posat el chumba-chumba a tota canya i ha començat a fotre crits ininteligibles a través del micro que li penja de la orella.

Total, que al compàs de la música la noia anava fent contorsions i girs impossibles, ara a dreta, ara a esquerra. I jo que no en pillava ni una. I el iaio dels collons que em mirava dient-me "em molestes, tros d'ànec!!!", i la profe (que és d'aquelles que fa de profe d'aeròbic per lluir tipu i mostrar-te lo súper bé que es sap moure i que coordina braços i peus i que fa 300 voltes sense rojar i sense caure al terra...) anava rient, i dient "uy, esto está muy verde, chicos!!!"

Total, que en un quart d'hora, l'Alepsi ha sortit de la classe. Mai abans l'Alepsi havia marxat a mitja classe de res. Però avui sí.

En fi... ja us aniré explicant què tal les meves aventures gimnàstiques... espero no desmuntar-me a pedaços... xD

Proposta Nadalenca!

Blocaires del món (oh que pretenciosa sóc quan vull!!! xDDD): proposta per Nadal (sí, ja, tan aviat, què passa??? Que després tot són presses!!!)

El Blocaire Invisible!!!!

Qui no ha jugat a l'amic invisible per aquestes dates??

Doncs la versió blocaire és molt semblant. Teniu fins el dilluns dia 11 de desembre a les 24:00 per enviar un e-mail a blocaireinvisible@gmail.com i afegir-vos en la llista del wiki de l'Adagio (al qual li agraeixo, profundament, i ho farem tots a cor, la seva col·laboració. Va, un, dos, tres (tots junts): Gràcies Adaaaaaaagio!!!! [Molt bé!!!!]... tic sonada...).

A partir d'aquest dia es farà un sorteig que aparellarà els diferents blocaires. I abans de dissabte dia 14 de desembre haureu rebut un mail que us informarà de la persona que rebrà el vostre regal. A partir d'aquest dia (14 de desembre) ja podreu començar a deixar regalets, o pistes per a que la persona obsequiada se n'enteri, o no, de qui sou... El gran dia serà el 22 de desembre, dia en el que haureu de dedicar tot un post a la persona que us ha tocat. No cal que sigui escrit, pot ser un vídeo, un enllaç... poseu-li imaginació! [Recordeu que ha de ser un post-regal no un post-putada... eh??? xDDD]

Total, que si us agrada la idea, ja sabeu què heu de fer, un e-mail, un "editar" en el wiki (per cert, qui no en sàpiga, demani consell, no ho desmunteu tot, que l'Adagio ens fotrà una hòstia... xDDDD) i.... a esperar per saber a qui li haureu de dedicar un post... i qui us el dedicarà a vosaltres!!!!

---------------------------
La Onix recolza la proposta!!!!
El Pd40 ha fet unes imatges molt maques per fer-se ressó de la proposta.
El Farlopa també hi participa!!!
La Williams també vol regals!!!
El Gatot també se'n fa ressó!!! I a més, ha proposat una banda sonora!!!
La Gemminola també!!!
Per suposat l'Adagio en parla...!!!!
I la Nur s'hi apunta!!!!
I el meu papa virtual m'ha fet un regaleeeeeeeeeet!!!! xDDDD
En Laprí també s'ha animat!!!
La Menxu està il·lusionada!!!! xDDDD
Al Garf4 també li ha agradat la idea!!!
La Tirai també ha afegit la imatge!!!
La Birra i la Cacique s'ho curraran mooooooooolt!!! [Oi que sí, noies????? xDDD]
La Sandra també hi participa!
Monculturals també s'hi adscriu!!!
La Selphy també en fa propaganda!
La Yrun no ha volgut faltar!
Fins i tot la Mireia s'hi ha sumat!!
En Jordi, de Babèlia, ha fet un enllaç també!
La Candela ha editat un post parlant-ne... i ens obsequia, com no, amb una foto... xDD
La Emma també juga!
Na Sueps també en fa propaganda!
L'Azri3l també!
El Xòrquem s'afegeix!!!
En Chysco també!!!!

[Si sabeu d'algú més que ho té enllaçat o en fa referència, digueu-m'ho, que ho aniré afegint...]

Amb Crosses

Necessito una dosi d'optimisme, avui. Estic trontollant... a punt de caure. Però no. No em penso deixar caure. No vull caure de nou.

Així que res, m'he comprat unes crosses, i sembla que m'estan ajudant una mica a no caure, a tornar-me a aixecar. Espero no perdre-les. Però fa por. Quan tens un bé molt preuat, quan necessites quelcom moltíssim... fa molta por perdre'l. I això em passa a mi amb les meves crosses. Em fa pànic perdre-les.

Sense elles no sé pas què faria. Probablement m'aniria arrossegant cap a un futur incert, sense forces per aixecar-me i buscar-ne unes altres. Perquè les meves crosses són de la millor qualitat. I lo bo és que, de fet, en tinc moltes, de bones crosses, unes per a cada ocasió determinada, algunes que són multiusos.... i unes altres que, sense deixar de ser bones, són més intermitents. Només les puc usar de tant en tant. Però em fan el servei (i sempre molt bo, perquè negar-ho).

[M'encanta parlar amb metàfores.... xDDDD]

Sàdica?

-Hola em dic Alepsi i sóc una sàdica...
-Hola sàdica, vull dir Alepsi.... perdó, en què estaria jo pensant. Què t'ho fa pensar que ets una sàdica?
-Doncs... crec que no sóc jo només qui ho pensa, si no tots els meus companys de pràctiques de psicofarmacologia....
-Vaja! I això?
-Miri, resulta que estem estudiant les addiccions. I per entendre-les vosté sap, i si no ho sap li ho dic, que s'usen models animals.
-Ahá
-Doncs ens van passar un vídeo que mostrava els efectes devastadors d'una síndrome d'abstinència alcohòlica en una rata.
-Sí, la síndrome d'abstinència de l'alcohol és la pitjor de totes les drogues...
-Sí, ho sé. El cas és que quan tens una rata alcohòlica, si la fas estar sense alcohol durant un temps, desenvolupa una síndrome d'abstinència molt similar a la dels humans.
-Entenc
-Total, que a la rata abstinent, si li sacsejes a prop un clauer al qual vas afegint claus fins que arribes als 100dB, li provoques unes descàrregues motrius molt chungues.
-Ja, i vosté es va ensanyar amb aquesta provocació?
-No, no, jo no vaig fer res. Només vèiem el vídeo. La rata tota tranquila passejant-se per una superfície.... i de sobte les claus.... i de sobte les convulsions, les sacsejades.... I tothom posava la mateixa cara que posa vosté, així, d'espant.
-I vosté...
-A mi em va agafar un atac de riure.
-Bé, és normal riure una mica davant de coses que ens sorprenen...
-No, no. No li estic parlant de "riure una mica" li estic parlant de descollonar-me viva! De que les llàgrimes saltaven dels ulls de tant aguantar la "carcajada"... de que la respiració anava i venia a cops, fent-me esbufegar....
-Entenc....
-I clar, la gent em va començar a mirar raro... reien... però de mi... i jo.... em vaig començar a posar vermella... i... a sentir molta vergonya, perquè jo havia d'estar espantada, havia d'estar pensant "ai, pobre bitxu"... i de fet ho pensava, però era tan còmic veure'l tot sacsejat amb la cua a mil per hora, fent voltes a aquella plataforma, tot descontrolat.....
-Ja....
-.....
-......
-I... bé?
-Bé què?
-Cony, que què en pensa, que si sóc una sàdica???
-Ah!
-....
-.....
-Què????
-Jo directament la tancaria....
-Ah....


--------------------------------
Aclareixo per si de cas, que no vull merders:

1. No m'agrada veure patir ningú, ni animal ni humà (valgui la redundància... xDDD). Entendré, però, que després d'aquest post em deixeu de parlar i intenteu esbrinar on visc per denunciar-me a la protectora d'animals....
2. També us dic que això de la rata no era provocar-li mal perquè sí, formava part d'un estudi que s'estava portant a terme per intentar trobar un fàrmac contra la síndrome d'abstinència i/o l'addicció a l'alcohol.
3. No voldria obrir un debat sobre l'ús d'animals en experiments científics... tot i que si el voleu, ja sabeu que casa meva és casa vostra (si és que hi ha cases d'algú... [que al preu que van jo crec que ja només podem optar a comunes hippies... en fi....]).

El 200!!!!

El Senyor Bellosoli em va obligar fa mooooooolts dies a fer un meme (diga-li obligar, diga-li suggerir... xDD). I mira que el tio s'ho va passar bé fent el meme que li vaig enviar jo... però res, ale, com a càstig em va enviar aquest meme que, sincerament m'ha portat de cap fins ara. Posteriorment, el senyor Teleko i la senyoreta (posar senyora em semblava lleig i faltón) Williams em van enviar a fer el mateix meme. Bé, us he fet esperar, però aquí estan, els deures fets.

He volgut esperar a editar-lo per a que fos la conmemoració (oh, que solemne em poso, quan vull) dels 200 posts! Sí, sí! 200!!! Quina passada! No m'ho crec ni jo! [I sí, ja sé que hi ha molta gent que ja en porta molts més.... però.... a mi em fa il·lusió portar-ne 200, què voleu que us digui! Jo que em pensava que això del bloc no duraria ni 3 dies..... en fi].

Al que anàvem, el meme, tracta de seleccionar entre tots els posts que ha escrit un mateix i... escollir-ne un!!! Maaaaaaaare meva! Jo em vaig veure incapaç de rellegir-me'ls tots i seleccionar-ne un. Així que en vaig seleccionar quatre i he ampliat el meme. Primer us poso els tres que he seleccionat, dels meus, i després ja us explico què és això d'ampliar el meme!

Els primers que em va venir a la ment van ser les meves dues primeres teories: La teoria de las mujeres i El cromosoma Y o Bacronià. Són dos posts mooooolt xorres però dels quals em sento especialment orgullosa, vés sóc simple jo.

El següent en el que vaig pensar va ser "Viure Sol". Aquest l'he seleccionat perquè va ser el primer post que va tenir tantíssims comentaris. No sé ben bé què va ser el que va atraure a tanta gent a escriure-hi, però trobo que va marcar un abans i un després en la història d'aquest bloc.

I el quart... és un bastant recent. Un que, pel que es veu, us va agradar molt a tots. I sí, a mi em fa gràcia, però vaja, més que res l'he triat per això, per les felicitacions que va rebre. Sabeu quin vull dir? Sí, sí: la meva fundació. L'A.U.C.L.E!!!!

Abans de continuar, un parell de coses:

• Moltíssimes gràcies a tots els que m'acompanyeu dia rere dia (o quan les vostres obligacions ho permeten)... sense vosaltres, encara que sembli un tòpic, no hi hauria bloc. Bé, de fet sí que hi hauria bloc, però no tindria cap gràcia... xDDD
• En aquests 200 posts, el bloc ha rebut 1667 comentaris i gairebé 14.000 visites!!! Quina passada!!!! No m'ho esperava pas, i m'encanta saber que tinc gent "al voltant" que m'ajuda, en certa manera, a tirar endevant! Moltes gràcies!!!

[Ja em dispensareu per la cursilada, si voleu, és que avui estic toveta... vés!]

Doncs bé, ara ve la part nova del meme. La que jo m'he tret de la màniga "porque yo lo valgo". La que us regalo a tots vosaltres, part fermament responsable del fet que jo ja porti 200 posts. La part que, perquè no dir-ho, més m'ha costat. I és que... vaig decidir, en el seu moment, escollir els posts més significatius per mi, de tota la gent que tinc enllaçada. Sí, sí, tota una tasca d'investigació! Però que m'ha resultat molt gratificant. Val a dir que en molts de vosaltres ho tenia molt, molt clar, però en d'altres.... m'ha costat infinit decidir-me!!!

En fi, a tots vosaltres (i a tots els que no aparegueu aquí però que em llegiu [que no sé si sou molts o pocs]) us dono 200 mil gràcies!

Maduixeta: del seu Barcelona Sota Terra em quedo amb "Treure'm els ulls". Ella ja sap perquè. Oi? xDDD Del seu No More Dramas em quedo amb "Finals d'agost..." perquè aquest estiu ens ha unit molt, i perquè espero que sigui el primer de molts estius fantàstics!!! D'aquest últim bloc, em quedo, també amb el post que he decidit que vull que em saludi cada matí quan obri l'ordinador: Delícies. Un post deliciós, com el seu nom indica, gairebé més que les "maduixetes amb nocilla".... [i que cadascú pensi el que vulgui... ;)]

Desgraciat: em quedo amb "et puc besar?". Perquè? Doncs per la cua que va portar amb el catxondeo de la carbonara. Però no només per això, també perquè em va encantar la forma d'abordar una qüestió que, per a molts, sembla súper senzilla.

David (Laprí): d'aquest noi Madrilenyu "de pura cepa" però català de tot cor... em quedo amb el seu dubte existencial... qui és l'heroi? Un post que em va entendrir... moltíssim... el trobo senzillament fantàstic.

Marcus: aquest noi té un bloc! Sí, sí! Encara que sembli mentida de tant en tant hi posa coses (xDDD)! I podeu trobar posts tan bons com "Què fem avui per sopar?" un post dedicat a una servidora i a la Maduixeta. Va ser un detallassu!!! Però aquí es van acabar les històries... no pot ser, Marcus, torna a escriure un conteeeeee!!!!

MiNiMaL: aquesta noia últimament està desapareguda. Dels seus posts el que més em va agradar va ser: "Sóc". Una paranoia de post, però que em va encantar i em va fer riure. I... és molt sincer. Molt.

L'Avi: o, si voleu, el meu papa virtual. Què dir d'aquest bloc??? Quan jo llegia els blocs des de les ombres em sorprenia la quantitat de comentaris que arribava a tenir aquest home! I vés per on, al final m'ha acabat adoptant virtualment! Quines coses té la vida, eh? xDDDD
El post que més m'agrada del meu papa és, sens dubte, el seu sopar de pa sucat amb oli. No recordo haver rigut tant llegint un post mai. I és que el meu papa... és tot un personatge!!! [Ja saps, des del carinyu, eeeeeh, papi?? xDDD]

Farlopa: buenuuuuuuuuuuuuuu! Què dir d'aquest tros d'home??? I del seu tros de bloc??? Què me'n dieu??? Que no l'heu vist??? Doncs mireu-vos-el i gaudiiiiiiiiu!!! Sé que us agradarà "blocs i somnis" una anada d'olla important, però que em va encantar, vés per on.

Doommaster: em quedo amb una mostra fantàstica de les seves fotografies. Aquestes en concret em van captivar... m'embadaleixen. Però si us passejeu pel seu bloc, en trobareu d'altres molt maques, també!

Bon Dia: d'aquest bloc (molt recomanable per començar el dia amb bon peu) em quedo amb aquest bon dia tan ben parit que algú es va molestar en muntar! Fóssis qui fóssis, si llegeixes això, les meves felicitacions!

No One Can Live for Me: d'aquest bloc em quedo amb el post titulat "un prejudici menys". Bàsicament perquè en el seu moment m'hi vaig sentir molt identificada (i de tant en tant encara m'hi sento... xD).

Batecs del Temps: aaaaaaaai la IruNa.... em va captivar amb aquest post... quanta sinceritat... a més... el trobo taaaaaan maco... ^^

La Cambra Fosca: bé. Això mereix un punt i a part. O no (per no fer favoritismes). Però és que la Onix... és molta Onix, eeeeeeh??? xDDD [Recordo la trobada que vam fer... el pd40 em va preguntar: "tu i la onix què teniu???" Jajajaja!] Em costa molt decidir-me per un dels seus posts... però va, si m'hagués de quedar només amb un em quedaria amb "la monna és català". Perquè? Doncs no us ho sabria dir... per la seva tasca de recerca acurada, suposo... xDDD

Teleko Divaga: d'aquest bloc no he tingut cap dubte a l'hora d'escollir: "histories per a no dormir"(i les parts següents: II, III, IV i V). Perquè? Doncs perquè ens va tenir en vil durant uns quants dies.... amb la trobada blocaire de pel mig i tot!

Prop de 40: una altra persona excepcional. Molt. Molt. Molt. Ell ja va fer aquest meme, i vam coincidir en el post que més ens agradava del seu bloc: "decisions".

L'home de la música: amb ell tampoc no he tingut dificultats, de seguida he recordat el post "un tros de mi..." que em va impactar en el seu moment, i ara quan l'he rellegit m'ha tornat a impactar. Transmet tanta dolçor.... tanta sinceritat... ai, que maco! xD

Encara em Queden Moltes Coses per Contar: la Olenska sempre m'ha captivat per la seva forma planera d'escriure (i pel seu "accent valencià"). D'aquest bloc... em quedaria amb el seu "walking on tip-toe". Una reflexió d'aquelles que fan pensar. Al menys a mi.

L'Estiu a Casa: de quan l'Efe habitava a blocat, em quedo, sens dubte amb el seu post "jo vaig ser Duke Ellington". Perquè va fer una crítica constructiva a un post meu i perquè vaig riure molt en llegir-lo!!! El seu bloc és molt, molt, molt recomanable... hi podeu trobar molts temes abordats sempre des del seu particular punt de vista... és una persona que sempre em fa reflexionar, i m'encanta!

Aina Esclatir o Suc de Llimona: de la senyoreta Tirai, el post que més em va agradar era un del qual ella mateixa no en feia gaire bona propaganda... però que a mi em va semblar apassionant!!! Mireu, és aquest!

Tiempo para pensar... : d'aquest bloc de recent creació em quedo, sense cap mena de dubte amb "Soy Jorge y soy alcohólico". Em vaig sentir tan identificada.... xDDDD

Centpeus: bé, aquest bloc, senzillament m'encanta. No sé decidir-me per un article en concret. Potser em decanto per "pseudociència" perquè crec que explica, clarament, perquè no ens hem de creure tot el que ens diuen. Però vaja, jo recomano anar seguint periòdicament aquest bloc. És un pou de coneixement!

El pit de pollastre: d'aquest bloc tan boig (però amb un contingut apassionant i altament recomanable) del que destaco especialment els enllaços que fa en els posts... em quedo amb "es el terrorista, el amo de la pista". Que bo, mare meva, que bo! xDDDD

Un Cop d'Ull: de'n sulpertu em van captivar les seves "infraccions cíviques". Cony, quanta raó!

Garf4Blog: de les històries de'n Garf em quedo amb les seves petites manies. "Olors". Perquè vaig comprovar que no només jo en sóc una maniàtica (i això sempre deixa tranquila, què cony!).

Paranoies de la Ipon: aquesta noia va tenir problemes amb el gimnàs. Jo també els he tingut... i encara no els he superat (tot i que dilluns... començo de nou!!! Pero ara no us ho explicaré, que prou llarg és ja el post...)

M'exalta el nou i m'enamora el vell: el bloc de la Nur. Que va venir recomanada per en David, em sembla! xDD D'aquest bloc... em quedo... amb la seva "rabieta". Perquè em va pillar en un dia... en el que jo també estava enrabiada i m'hi vaig sentir molt propera.

Williams: ella també va fer el seu meme i, sincerament, jo també em quedo, de tot el seu bloc, amb el post "Ostres tu, se me n'ha anat el sant al cel". Divertidíssim!!!

Aikinautes: fa relativament poc que m'hi he enganxat... però el que em va captivar, definitivament, va ser el seu Spiderman semi-amanerat i dansarí... xDDDD

InCandescent: em vaig acabar d'enganxar el dia que ella en feia 19. Em va encantar la foto... i el text.

Revolt de Mar: el senyor Spock fa temps que resta aturat... s'ha de dir que des que vaig descobrir el seu bloc només ha escrit dues entrades més... però vaja, jo he estat investigant les seves entrades i... em quedo amb aquesta!

L'Espirall: en JordiJordi és la única persona del món mundial que conec, que ha donat les gràcies a un treballador de timofònica... ben fet!!!! I sí, el linkat post, és el meu preferit, del seu bloc! xD

El Racó de l'Antoni: aquest bloc trobo que té una gran qualitat literària. Si bé és cert que les súper-xurris de tant en tant l'ennuvolen, és altament recomanable per passar-hi llargues estones llegint (i rient, que una cosa no està renyada amb l'altra...xDDD), trobareu perles com aquesta.

Fora de Lloc: m'encanta aquest post, la diferència entre un xafarder i un curiós completament definida!!! Ole!!!!

Bloc de Carles: aquest va ser dels primers blocs que vaig visitar. En Carles em va captivar profundament amb aquest post!!!

Valinor las Costas de Eldamar: un bloc recentment descobert, també. Em va encantar el seu post "soletat". M'hi vaig sentir molt identificada....

By Starlight: el bloc de la unanina!!! M'encanta! Em va fascinar profundament el seu dit somrient (no puc evitar somriure cada cop que el veig!!!)... ja veus! xD

Records ben plens de colors ben vius: un descobriment recent, també. M'encanten els seus posts clars i concissos (res d'enrollar-se amb 80 paràgrafs, com fa una servidora). M'encanta sobretot aquest.... quina enveja!!!!

El Bloc de la Txell: què dir de la Txelleta? Ha aconseguit que m'enganxi al seu bloc (l'únic bloc de tendències polítiques [ja em dispensaràs que el catalogui així, però jo m'entenc... xDD] que em té ben enganxada!!!). I és que, posts com aquest, fan que en necessitis més!!!

El Gatot -Versió Íntima-: un bloc al que recentment m'he aficionat. El Gatot parla amb una tendresa desconeguda, potser, de temes quotidians. Dels posts que he llegit en aquest bloc, em quedo, sense dubtar-ne amb "el sentit de les paraules"... de fet, hi ha un altre que m'agrada més, però és massa trist... i... bé, aquest és més positiu. En tot cas, recomanable, aquest bloc!

La Cuca al Cau: un altre bloc del Gatot, en coalició (o aliança) amb "la Cuca" i "miromiro". Aquest bloc, l'únic catalogat com a "adult" que tinc enllaçat (de moment, potser n'afegeixo algun més, algun dia... xDD), és apassionant. Em quedo amb aquest post... que cadascú trobi les raons que vulgui a la meva tria. Jajajajaja! [I no, no em dic Roser... xDDD].

Bluf... : d'aquesta noia... em quedo amb aquest post. Que no és, ni de bon tros, el que té més qualitat. Però sí el que em va fer riure més! Us recomano passar-vos per casa seva! En gaudireu segur!!!

El diari d'un "Rodriguez": un bloc que fa molt de temps que segueixo. És divertit, perquè té moltes cares diferents... parla de tot i de res. M'hi passo estones llargues.... sobretot quan em trobo posts com aquest.

I res més.... de moment tots aquests blocs són els que segueixo (o intento seguir) diariament, ja veieu que tinc una feinassa!!! Jajajaja! Res, per acabar ja, aquest post quilomètric... només dir-vos un cop més:

Gràcies per fer-me passar tan bones estones!!!

FM UAB

Ja sóc aquí. Les 20:13 i ja estic a caseta! I alguns us preguntareu... aquesta no anava de festa??? Sí, ja us sento, ja. Tranquilitat. Explico una mica pels no entesos en el que és la Festa Major de la UAB.
Algú, alguna vegada la va definir com: "L'únic dia de l'any en el que pots anar tajat a les 12 del migdia". I... vés què us dic. És ben certa aquesta afirmació. És una festa que comença a les 10 del matí i acaba a les 10 de la nit. Després, se segueix a les discoteques properes.... però ja cadascú per la seva banda. De fet, és un pet amb potes, perquè podrien fer-la en divendres, com feien abans, i allargar-la... però ho van cambiar, i la van fotre... en fi. Total, que és una festa diurna.

I no pas per mi, que ja sabeu tots que sóc abstèmia!!!! xDDDD

De fet he subsistit 7 hores de festa contínua amb tres o quatre clares, així que, com comprendreu, el meu estat de consciència no ha fluctuat massa.

Hem arribat, la maduixeta i jo, a la una del migdia. Què dir-vos de l'ambient que es respira??? Gent jove, molt d'alcohol, jocs diversos.... la paradeta de psicologia ha estat, de lluny, la millor. Hem muntat un "twister" (clar que casi m'agrada més aquest... el que es troba una a SantGoogle....) davant la paradeta. 30 cèntims per persona i partida i el guanyador tenia, de premi una cervesa, una clara o un calimotxo. La cosa ha tingut molt d'èxit. La maduixeta, jo i dues companyes més hem fet una demostració de com es jugava i hem acabat tirades pel terra, rient i envoltades de gent que flipava. Nosaltres, com sempre, liant-la. xDDDD

Ara, que més l'hem liat quan ens han enredat a una companya i a mi per jugar al twister amb dos tios desconeguts... no sé si hi heu jugat mai, al twister... però és un joc en el que acabes en postures realment.... bé, només dir-vos que he acabat eixarrancada a sobre d'un tio que estava a quatre grapes (això acabarà sent digne de la cuca al cau, eh.... xDDDD). Sí, sí... hi ha fotos que ho demostren!!! Però òbviament, no sortiran aquí, ni al "no more dramas" ni enlloc!!! xDDD

Per cert! Òbviament ens hem apropat a la barraca de patatabrava i.... hem conegut al custey!!! També hi ha fotos que ho demostren, però tampoc les penjarem (ell ens ho ha demanat, també... potser perquè s'avergonyia???? Noooooooo! Pobre d'ell!!! xDDD). Tot s'ha de dir que m'hi ha forçat la maduixeta, jo m'hagués quedat contenta veient-lo de lluny, i au. Però bé, ha valgut la pena, el noi s'ha enrollat i ha complert la seva promesa, una birra per cadascuna!!!

I res, que hem brindat per la salut dels blocaires!!!

-------------------------------------
Crec que la maduixeta ha fet un post complementari a aquest. Sí. Mireu.

Després de les delícies

Després de la calma, la tempesta. I viceversa. I san tornem-hi.

Avui el dia no ha començat bé. Però de fet, ahir tampoc va començar bé i va acabar de conya. Bé, en tot cas, quan torni de la festa de la UAB reedito el post, i us explico si el dia s'ha arreglat o si, pel contrari, he acabat feta caldo (que no crec, una bona festa arregla qualsevol cosa...).

Delícies

Doncs mireu, després de la rebotada d'ahir.... us vinc a dir que avui ha estat un dia deliciós (com diria la meva estimadissíssísssíma maduixeta xDDDD) .

Potser ha estat perquè no he fet classe en tot el dia, tot i que he estat a la universitat. I no, no he estat fent baring (aquest paraulo va sortir d'algun bloc, però ara no recordo de quin... així que no hi poso enllaç... si algú ho recorda, que m'ho digui i poso l'enllaç).

Ha estat un dia senzill, d'aquells que voldries que fóssin el teu dia bàsic, el teu estat basal (m'enteneu? Jo sí! xDDDD).

Total, que res, que la tarda l'ha coronat la trucada necessitada d'un amic. Un amic al qual no m'esperava escoltar per telèfon. I tot i que el motiu de la trucada no era agradable, ha estat una sorpresa molt gratificant. Sempre és agradable saber que algú, sigui lluny o a prop, necessita del teu consell, que confia en tu.

I res, que per avui ja n'hi ha prou. Au. [Quin pet de post, no??? xDDDDD]

Ets imbècila

Recordeu aquella assignatura horrorosa i fastigosa??? No? Aquesta, vull dir! Ah! Ara veig que no us havia dit que era horrorosa i fastigosa... només us havia dit el nom: prospectiva. Aaaaaah! Ara acabo de trobar la meva (primera) discussió amb les professores de l'anomenada assignatura.

Total, que avui, com tots els dimarts, he tingut pràctiques de prospectiva.
"I què hi fas, a les pràctiques?"
Doncs no ho sé. Sincerament, portem un mes i mig de classe i no sé què cony hi fem. En principi, aquestes pràctiques, ens haurien de donar eines per a la realització del treball final. Però no. La única cosa que fem és discutir sobre el treball (avui, per fi, hem començat a veure una mica clar què és el que se'ns demanarà... quins collons!) i donar-li voltes a les mateixes transparències. I tot perquè???

Perquè tenim una profe que és completament nula com a profe, i gilipolles com a persona. I que consti que no acostumo a fer judicis sobre les persones que em fan de professors, normalment entenc que tenen una actitud diferent davant els alumnes que en privat... però aquesta tia, n'estic segura, és igual de gilipolles en la seva vida privada.

On s'és vist fotre bronca a alumnes universitaris que comenten???? I no em refereixo a bronca del pal: "va, calleu" o "si no us interessa la classe, marxeu", no. Em refereixo a "Alepsi, te estoy hablando a ti, si no te importa mírame". Per a què vols que et miri, so idiota??? Per veure't el melic???? Per veure lo súper mona que vas avui amb els teus tacons (que per cert, he vist àn
ecs amb més gràcia per caminar que tu)?? Per que pugui observar el teu súper maquillatge de pot que no et saps posar bé??? (Nena, vigila amb la careta aquesta que se't fa, que et falta la goma per semblar una bruixa)
No t'hi esforcis, maca, no ets de les nostres, per molt que amb expressions cutres i obsoletes com "cuando salís a pillar cacho" que acompanyes amb un somriure que pretén ser amigable, ho intentis a tothora. Ets completament depriment, una noia jove, que podria tenir als alumnes a la butxaca.... i que es rebaixa als suburbis quan parla. Xata, ets una professora d'universitat, no estàs amb els teus "col·legues" explicant-los hi la (no) cardada que et vas fotre ahir.

A més, que sàpigues que no tens ni idea de fer classes. Cada cop que t'arraconem amb alguna pregunta compromesa, ens surts per la tangent, amb qualsevol exemple tonto, que no hi té res a veure. Tu dius que avancem matèria, jo et dic que has fet ja 5 classes iguals.

Cada cop que surto de la teva classe m'ha sortit una nova úlcera a l'estòmac. Per no saber, no saps ni discutir. Avui m'has cridat a classe. T'asseguro que no em tornaràs a cridar. Si em tornes a alçar la veu, m'aixecaré de la cadira, i marxaré. I suspendré l'assignatura, però t'asseguro que m'és igual (amb tal de no veure't la cara, ni sentir-te mai més la veu...).

[Guau.... quina vomitada! Que a gust que m'he quedat!!! (no em calen comentaris, és un post d'autoteràpia... xDDDD)]

--------------------------------------------
Per cert, el Gatot m'ha fet un regal [que m'ha fet somriure, cosa que és d'agraïr]. Ja tinc el carnet!!!!

Converses

-Tu, Alepsi, es que ets idiota.
-Bé, no comencem ja a faltar al respecte al personal, eh?
-Però que no te n'adones que fas el ridícul????
-Però anem a veure, tu no te n'adones que no en sóc conscient, del que em passa?
-És clar que me n'adono!!! De fet, si no n'ets conscient és, en part, per culpa meva.
-Ja em dispensaràs, però crec que no és "en part" sinó en total....
-Bé, en tot cas, sembles idiota.
-Tornem-hi. Però què hi puc fer, jo?
-Doncs no intentis semblar de comarques quan no ets més que una "camaca".
-Tu, al final et guanyes una lobotomia, eh?
-Però a veure, va, anem a posar-nos seriosos. A sant de què, cada cop que estàs amb algú amb accent forani marcat, t'anivelles amb ell, i acabes semblant més del seu poble que ell mateix?
-Que no ho sé! Hostiaputaja!!!!
-Vale, vale, no t'alteris que les neurones se'm descontrolen!
-No, si no m'altero, però és que estic una mica desesperada, ja...
-Doncs noia, tens un problema....
-Ja... De fet tenim, no? Que encara pararé boja per culpa teva, que t'empenyes en reivindicar la teva independència!!!
-Bé, tenim un problema, sí... però la que rebrà la hòstia d'alguna persona que es pensi que te'n fots d'ell, seràs tu... molt mal assuntu seria si jo rebés...
-Sí, clar... Però anem a veure, aquí el que talla el bacallà no ets tu???
-Sí
-Doncs fes algo!!!
-Jo, la única cosa que puc fer és intentar avisar-te de quan canviis d'accent... que no veies l'altre dia que la Maduixeta i la Sara et miraven raro????
-És clar que ho veia! Però em pensava que era degut a que estava dient alguna incoherència, no a que semblés més d'Olot que.... bé, que els olotins, cony.
-Doncs això, em comprometo a avisar-te d'aquestes senyals kinèsiques, per evitar patir lesions innecessàries.....
-Em sembla adequat...

[Estic desesperada i tarada.... si no enteneu el post, no patiu, és normal... buaaaaaah!!!!]