Relats Conjunts - Joc de seducció

Imatge de l'Escurçó Negre proposada per RelatsConjunts

Intentes seduïr-me. Mires directament a la càmera i fas un somriure murri. Així com si no volguéssis fer-ho, però mig fent-ho. Només amb la meitat de la cara. Em dius, sense paraules, que només estàs mig content, per tant que he de fer quelcom per acabar-te de contentar. 

T'has portat els teus amics. Em miren seriosa, et fan d'escorta. Tot i que em resultes atractiu, em fas por. 

Guarda't la teva mirada condescendent. No vull jocs per haver-nos de trobar. No vull treballar una cosa que hauria de ser natural. No intentis convèncer-me. Busca-te'n una altra que vulgui entrar en el teu joc. 

---------------------

Ahir a Twitter vam parlar sobre RelatsConjunts i m'he animat a contribuïr per a que aquesta iniciativa que va començar fa ja 14 anys es mantingui viva! :)

Libido

És ben curiós el cos humà. Bé, al menys el meu.

De fet... si em permeteu, vaig a recomençar el post, perquè no és ben bé el cos, el que és curiós.

És ben curiós el cervell humà. Bé, al menys el meu.

Així millor.

És curiós perquè controla tot el cos, perquè ens fa anar moltes vegades de bòlit pel món i d'altres moltes no ens dona forces ni per a sortir del llit.

I és curiós com modula les sensacions i els sentiments i te'ls serveix en safata en el moment menys oportú, quan menys t'ho esperes, just quan t'estàs dient a tu mateixa "no ploris davant d'aquest capullo".

I també modula la libido. Juntament amb les hormones. Fan una aliança maquiavèlica contra el teu cos: cervell i hormones vs. cos.

Així no hi ha manera. Em puc passar perfectament setmanes amb una libido normaleta tirant a baixa (ja se sap, lo del matrimoni i tal... xDDDDD) i, de sobte, un dia, no saps perquè, tothom comença a semblar-te especialment atractiu, i en especial algunes persones. I fantaseges amb un o altre, i penses en tot el que podries fer, en el que podries sentir... i, en definitiva, et poses calenta com una perra.

I coincideix sempre amb el moment específic en el que no pots fer res amb la teva parella, o en el que les oportunitats són menors del que desitjaries.

Total, que això. Quin post tan... uhm... interessant i endreçat, eh? xDDDDD

Ja veieu que l'Alepsi ha tornat desendreçada i porca, com en els seus millors moments. xDDDDDDD

Chop Suey

Doncs sí que ha passat temps, sí. Recordo quan ens trobavem en aquesta mateixa taula. Els ulls brillants, els batecs dels nostres cors joves accelerats pel simple fet de tenir-nos l'un davant de l'altra. 

Gairebé es podia percebre el moviment rítmic per sobre de la seva camisa, sempre ben planxada, sempre neta, sempre amb aquell perfum que em feia tornar boja. 

A mi em feia por que ell també ho notés, que se'm veiés el cor a través dels meus pits. Que ell pogués endevinar l'efecte excitant, en tots els sentits, que provocava la seva presència, la seva olor, el seu alè distant. 

Però ell no ho va notar. Al menys mai no va donar senyals d'haver-ho fet. Jo em vaig mantenir sempre distant, sempre correcta, sempre professional. 

Ell sempre amable, sempre bon pagador, sempre sol·lícit a les meves respostes. 

I ara, què? 

Ja han passat més de quinze anys. I amb el final de la feina que em va encarregar, se'n va anar. Sense deixar-me res, sense promeses. Elegant. Com sempre. 

--------------------

Una tornada blocaire efímera, per celebrar els 5 anys i els 50 relats de RelatsConjunts, una proposta que, en el seu moment, vam engegar el Propde40, la Ònix i una servidora. 

Sabeu? Trobo a faltar escriure... trobo a faltar tantes coses... 

From lost to the river

Doncs tampoc no ha estat tan difícil. Au, sense mirar enrere. A prendre pel cul. Tanco la porta, una abraçada a cadascú i adéu.

I a sobre plou. Odio portar paraigües.

Que sí, que em quedo a l'atur. I què? Jo, com una reina, anant en taxi cap a casa.

Colla de cabrons... tant de bo se'ls cremi el xiringuito.

-On la porto?
-Què? Ah... a casa
-Ja... li importaria ser una mica més concreta?
-Ah... sí, clar, dispensi. A casa meva.
-....
-Carrer de l'Atur, a l'alçada de Baró del Paru
-D'acord. La veig abatuda, es troba bé?
-No tinc ganes de parlar.

I a sobre em toca el taxista xerraire. Hòstia. Ja el podrien bombar a aquest també. Goita'l com accelera per adelantar al gilipolles del Mercedes... un cotxe que, d'altra banda mai podré tenir perquè ara sóc una aturada desgraciada! Hòstia puta ja....

No m'ho puc creure. Agafa les rondes? Joder, amb lo carregades que van. L'insulto? Subnormaaaaaal! Que no arribarem ni demà passat.

I què cony mira? Odio que em mirin a través del retrovisor. Què??? Què passa? T'incomoda que t'aguanti la mirada, eh???? Gilipolles, mira endavant que encara ens la fotrem!!

-La deixo aquí mateix?
-...... sí. Cony.
-Dispensi?
-Res...
-Són 7 amb 45

Collons. Puto taxi. Puta pluja. Puta meeeeeerda. Només porto un bitllet de 50. Meravellós, com una reina.

-Coi... hauria d'haver-me avisat que només portava 50€.
-Ai, miri, no ho sabia
-Doncs no tinc canvi.
-Doncs jo no tinc més petit.
-Doncs, com comprendrà, jo no penso fer-li el viatge gratis.
-........
-I.. bé?
-Vols pujar a casa?


------
Una altra proposta de RelatsConjunts!

Nadal

Tannnnn! Tannnnn! Tannnnn! Tannnnnn! Tannnnnn! Tannnnn! Tannnnn!

Els últims compradors van acabar de treure els bitllets de les respectives carteres. Tots ells tenien el nas vermell, com un d'aquells rens del pare Noël. De fet, el nas era, juntament amb els ulls, la única part del cos que es veia pels carrers.

Feia tot just un parell de setmanes que havia arribat el fred. Però havia arribat amb força, i ara a les 7 de la tarda ja era una hora intempestiva per estar caminant pel carrer.

La Júlia va acomiadar amb un alegre "feliç Nadal!" als seus dos últims clients. Una parella jove que havian anat a comprar el petit abet que guarniria el seu petit menjador. "És el nostre primer Nadal vivint junts.... volem un abet realment especial".

Els va mirar com marxaven, amb aquella brillantor als ulls que només pot tenir una parella d'il·lusionats de la vida. Agafats de la mà, coberta amb guants i manoples, s'allunyaven cap al seu pis on, probablement, els esperava la caloreta d'una estufa i un llit on treure's el fred estimant-se.

[Sospir de la Júlia]

Va tancar la paradeta amb el pestell per dins. De sobte es va quedar gairebé a les fosques, només il·luminada per les llumenetes que feien pampallugues, que li donaven a la caseta un toc entre fantasmal i discotequero. S'hi estava bé allà a dins, envoltada de foscor i coloraines. Ensumant a abet i molsa, sentint la mirada de totes les figuretes del pessebre i la calor del petit radiador.

[Sospir de la Júlia. Més profund que el primer

L'estimava. Molt. Profundament. D'acord, ja ho havia acceptat. I ara què?

[Sospir de la Júlia]

[Sospir de la Júlia...]

I si trucava per telèfon? No, segurament pensaria que està desesperada. I no era per tant, la cosa. O sí. Sí, de fet sí que ho era.

[Sospir de la Júlia]

D'acord. Trucaria. I què li diria? "Hola, mira, és que tenia ganes de parlar amb tu". Doncs no. Li semblava que era massa evident. I d'altra banda, què importava? Si seguia així acabaria ben boja...

[Més sospirs... un número indeterminat]

La verge Maria es va girar cap a ella.

-Anem a veure, Júlia, què et fa patir?

-Doncs... que crec que m'he enamorat

-I això és bo, no?

-Sí, clar, de fet sí però...

-Però res. Has de fer alguna cosa, portes ja massa dies així.

-Nah, de fet només des de fa una setmana.

-Ja, perquè ha estat ara que te n'has fet conscient, però portes sospirant un mes i mig!

-Sí??

-Sí. Llença-t'hi, Júlia, fes-ho!!!

-Escolta, però tu ets la Verge Maria, hauries d'estar en contra d'això!!!

-Mira, jo sóc una puta figureta del pessebre, crec que em va fer un pessebraire amb bastant mala hòstia, així que jo l'he heretada... així que no em diguis contra què he d'estar!

-Caram... d'acord. Així doncs... m'hi llenço?

-Si m'ho tornes a preguntar et fotré una cleca.

-I què en dirà, la gent del puto poble aquest?

-Doncs vés què n'ha de dir! Estaran encantats que, per fi, el mestre de l'escola tingui una dona amb qui compartir la vida... i amb qui poder acabar de pujar a la seva filla de 15 anys! Llença-t'hi!

-Però...

-Però res! Endavant! Som-hi! Tu pots!!!

[Sospir de la Júlia. Desaparició de la Verge

La Júlia va agafar el mòbil.

-Carme?

-Sí, digues, Júlia

-Que està ton pare, a casa?

-No, ha sortit a fer unes compres a la ciutat i no crec que pugui tornar perquè amb la nevada que cau...

-Fantàstic. Tinc ganes de parlar amb tu. Et fa res que passi per casa teva?

[Contenció de la respiració de la Júlia]

-Clar, Júlia. I si vols et pots quedar a dormir. No m'agrada dormir sola quan no hi és el pare.

[Bot del cor de la Júlia]

-Fantàstic, en mitja hora estic allà.

Va obrir la porta del darrere de la paradeta. Va sortir. Tot estava nevat. Va entrar en calor imaginant-se els seus pits al costat dels d'ella, les seves mans, la seva pell blanca d'adolescent, el seu cony per explorar...

---------

Una altra proposta de Relats Conjunts

Més mes-mes

Va, avui anem per feina, que el senyor Gatot m'ha encolomat no un, sinó dos memes. I com que resulta que tenim aquesta relació desorbitada, en la que ell no em pot negar res, i jo a ell tampoc (uhm... xDDD), doncs aquí estic per fer-los. xDDD

A més, com que el post es preveu llarg ja us el deixo posat fins al dilluns o així, que me'n vaig de "pont" a Bilbao, a veure com estan les coses per allà (chungues, sí, ja ho sé.. xDD).

En fi, aquí va el primer...

1.-Quan temps portes com a blogger?
Doncs ja fa bastant... sembla increible, deixeu-me que ho miri, que no sé el temps exacte.... des del 16 de setembre del 2005. Buah! Això vol dir que ja fa més de dos anys que encolomo les meves històries en un petit espai internàutic... en fi, sí que tinc rollo per a temps!!!!! xDDD

2.-Com vas saber de l'existència dels blocs?
El meu ex era informàtic. I bastant friki. I llegia blogs i en tenia un. I em va dir: "Alepsi, t'he obert un bloc, així no enviaràs aquests mails enormes a tot cristu". I així va nèixer "A Cops amb la Vida".
3.- Digues 5 blocs que segueixis diàriament?
Doncs ara, diàriament en segueixo molt pocs... per no dir cap. Però els que sempre, sempre, sempre miro són:

• l'Estiu a Casa del senyor Efe
• la Farlopa Catalana de'n Farlopa
• el Relats Conjunts ara que està actiu
• Les històries de l'Anna Tarambana

4.- Ets lector anònim d'algún blog?
Crec que no... sempre miro de fotre-hi cullerada. Tot i que el que sovint llegeixo i mai comento (perquè em desarma i no sé què dir-li) és el del Barbollaire...
5.- Alguns autors que et generin especial simpatia?
Tots amb els que em relaciono. "El gilipollisme és una manera d'entendre la vida"... però no la meva... xDDDDD

6.- Amb quins 5 bloggers aniries de marxa?

• Amb el Farlopa, segur, que ja ho he fet i mola mil!! xDDD
• Amb la IruNa, mira què et dic... que tinc ganes de conèixer-la i segur que muntàvem una festa chula.
• Amb el Clint, que ha de ser un catxondo
• Amb el Gatot, si vingués algú més, que a soles em faria por.... xDDDDDD
• Amb l'AnnaTarambana, que segur que em portaria a llocs molt chulus!!!!

7.-Amb quins 3 bloggers passaries una nit de bogeria sexual?
Pfffffffffffff...... a la vegada???? Oleeeeeeee!!! Al ser un cuarteto, m'ho he de pensar bé....

• Amb el Pd40... m'agraden madurets... xDDDDDD
• Amb el Clint... que les seves bambes donarien el toc de distinció
• I amb la Candela, que dirigiria el cotarro! xDDDD

8.- T'has enamorat algun cop d'algun blogger?
Platònicament? D'uns quants... xDDDD


9.- Estàs satisfet amb el teu blog?
Sí, però m'agradaria postejar ara més sovint de nou... però clar, la cosa és complicada, i bla, bla, bla....

10.- Escull entre 3 i 5 bloggers per a que facin aquest meme!
No vull. Ala. Que això és un marrón i les coses imposades no molen (excepte si les manes tu, Gatot, clar... xDDD). Així que el deixo obert per si algú el vol continuar, ok?

--------------------------
Vale, ara el segon. Es tracta de dir quina és la part del meu cos que més m'agrada.

A veure, veig que la gent no només ha dit quina és la part que més li agrada, sinó que a més ha penjat una foto... i clar, això és un problema, perquè a mi, precisament les parts que més m'agraden són conflictives de penjar aquí.... una perquè seria molt marranot, i no mola, que això no és la Cuca al Cau, ni sóc la Candela (què més voldria... xDDD), l'altra perquè és la cara i ja sabeu la meva dèria per mantenir-me en "l'anonimat" (que me parto!!! xDDD).

Així que, mireu, us posaré la foto que li vaig enviar a la Candela quan va fer el seu recull de fotos de blocaires. En aquell moment no vaig dir que allò era meu, però com que és una part de la meva cara que realment m'agrada molt, i és difícil que em reconegueu pel carrer havent vist la foto, us presento els meus llavis (els de la caraaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!):

Vale, doncs diguéssim que blogger o el meu ordinador s'han conjurat contra mi, i no us la puc posar... així que res, us l'enllaço, i punt.

I ara ja està, ja he saldat deutes amb el Gatot, ja puc marxar tranquila tot el finde. Si torno, ja us explicaré, o no (xDD), com ha anat la cosa.

Relats Conjunts - La Poma

Bé, com ja sabeu, des de la marxa de la Onix (si llegeixes això, sàpigues que et trobem a faltar...), relatsconjunts va quedar una mica en stand-by.
La veritat és que tot i que "relatsconjunts" va ser una iniciativa de la Onix, la portavem entre tres persones... dues de les quals han penjat el seu blog (esperem que cap de les dues per sempre...).
Ara, tot i que hem perdut un gran puntal de l'equip, hem seguit rebent propostes de quadres i demés per seguir endavant amb el projecte. Més o menys ens hem posat en contacte i hem decidit continuar, a veure com rutlla la cosa.

Ja sé que jo no tinc el poder de convocatòria que tenia la Onix, però com deia l'altre implicat: "quan la Onix torni, li agradarà veure que hem tingut viu el seu projecte". I potser és veritat. Així que sense més rotllo (que en tinc molt), us deixo amb el quadre i el meu relat. Espero que us hi animeu, aquest cop també, a seguir amb la proposta.

[Per cert, ja s'ha modificat la capcelera del bloc!!! Gràcies a tots els que vau participar!!!]

-----------------------------------------------------



S'amagava darrera una poma. No podia creure que l'havia tornat a veure. Què cony hi feia, de nou, allà? No n'havia tingut prou la darrera vegada? Creia que havia marxat lluny del país, però no, resulta que mai no havia marxat.
Era ella, la mateixa, la de les cames llargues, la dels pits turgents que el tornaven boig.

Però no! No et treguis la poma de la cara! No veus que et descobrirà?

"Ben mirat, sí n'és d'inútil, l'amagatall. Si ella s'hagués fixat mai en les meves cames, en el meu cos... si ella hagués gaudit mai de mi com jo ho vaig fer d'ella, ni una ni mil pomes serien capaces de fer que no em veiés...".

Ella no el va veure. Ni llavors, ni mai.

Comiat casaleru

Després de moooooolts dies de feina, al final, ahir, es va acabar el "Casal d'Estiu 07"!!! Uooooo!
La veritat és que trobaré a faltar els crits de: "Alepsiiiiiiiiiiiiiiiiiii, el Mario m'ha dit que sóc tontaaaaaaaaa". O els: "Alepsiiiiiiiiiiiiiiiiiii, l'Anna no vol ser la meva amiga!!!". O els: "Alepsiiiiiiiiiiii, el Christian m'ha pegat!!!!!". Mare meva, si no m'han gastat el nom aquestes cinc setmanes, jo crec que ja no me'l gasten!!! xDDDDD

No, fora conyes, que la veritat és que, tot i ser una feina súper cansada, és molt gratificant tot l'amor i tot el carinyo que al final t'agafen els nens. I el que tu els agafes a ells. Més monusssss!!! Ja estic desitjant que arribi el setembre per tornar a tenir-los!!! [i després no faré més que queixar-me, ja ho sé, ja... que sóc "hu" pitjor.. xDDD]

El cas és que per celebrar la fi de casal, me'n vaig anar de festa, el GT al complet: la maduixot, la Sara i la Trastu. Buffffff! Ja tocava fer un "revival" dels nostres, ara feia massa ja que no sortiem les 4... quina passada!!!!

Com sempre, vam arrassar. I com sempre, vam acabar coneixent a personatges divertits (per dir-ho d'alguna manera suau... xDDD).

Noi: Ei, estamos haciendo una encuesta [cridant, clar, que a la disco no se sent una merda, i acompanyat per un altre noi, que mira al terra]
Jo: Qué dices?? [amb cara de: "pobre, quina turca portes"]
Noi: Ei, que estamos trabajando, eeeeeh????
Jo: Vaya forma de trabajar, con un cubata en la mano!
Noi: Ya tio, nuestro jefe es un enrollao! Hacemos encuestas!!!
Jo: Pero a ver, tu eres psicólogo?? [una tampoc no anava gaire fina, ja.... xDDD]
Noi: No tia, trabajo para el CIS!!
Jo: Ya, ya... [mitja volta i marxo]
Noi: [insistent se'm posa al davant] Me contestas a la encuesta??
Jo: [resignació] Dime
Noi: Cómo prefieres a los chicos? Románticos [i assenyala el paio que mira al terra] o directos [i s'assenyala a ell]?
Jo: ........... [estava pensant una resposta graciosa]
Noi: va, contesta!!!
Jo: Es que a mi me gustan los que follan bien [mitja volta i marxo. No hi va haver ous a seguir-me xDDDD].

Si és que... a mi la sangria em deixa anar la llengua.... la resposta va quedar graciosa, sí, això sí que ho té... xDDDD

En fi, com sempre, anècdotes mil, però el millor: que vaig estar amb les 3 nenes i que ens ho vam passar les 4 de conya!!! GT al podeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeer!!!!!!

Sopar Blocaire

Vaig sortir del casal. Amb la samarreta corporativa que ens donen per a diferenciar-nos d'altres casals quan anem d'excursió. Tota "bruta" d'haver passat el dia sencer jugant amb els nens....

De sobte em trobo en un local amb una mega taula enorme parada. I tot de gent al voltant. Sé que entre aquesta gent hi està el Maduixot, i em diu: "és un sopar blocaire". I jo em cago en tot. Perquè us veig allà a tots arreglats i jo feta caldo. I l'Alepsi, ja em perdonareu, però ha de presentar-se en societat com una persona normal... no com una pidolaire!

Així que tota emprenyada me'n vaig a casa, mentre tothom marxa a la seva a esperar que jo torni i que pugui començar el sopar (fins a quins límits arriba el meu ego, eh? xDDD). Em dutxo, o no, no ho recordo, i em poso una mini, tota fantàstica jo, i una samarreta amb un escot generós. He de fer-me veure, tu! xDD

Arribo a la porta del local, i trobo a tothom esperant-me. M'assec a les escales i em poso a parlar amb algú. De sobte, veig arribar al Gatot (no em pregunteu perquè sabia que era ell...) i s'ajup davant meu. Posant-me una mà a la cuixa que queda nua per culpa de la mini. Me'l miro dient-li amb els ulls que està envaint el meu espai personal.
I el tiu, em diu: "si se't puja una mica més la mini se t'acabarà veient el cul".

I abaixo la mirada i tinc la mini per cinturó, i estic ensenyant les calces... ¬¬'

Però tota digna li dic al gatot: "tant és"

I em giro i segueixo parlant amb altres blocaires...........

I, de sobte, m'he despertat. I sort, perquè ahir a la nit no em vaig posar el despertador.... i, miraculosament, no m'he adormit....

En fi, potser hauria de deixar de drogar-me abans d'anar-me'n a dormir... no trobeu? xDDDD

El rellotge del sexe (II)

Anem a pams. En l'article de la gran revista que us comentava l'altre dia, hi ha, a peu de pàgina una mega línia cronològica (molt científic queda) que han etiquetat com: "etiqueta de la cronologia sexual". Toma ya. Passo a exposar-vos-la, ok?

Día 1
Beso en la mejilla (puede que en los labios, pero sin lengua). Ui, sí, vigila no t'excitis massa
Buscaros mutuamente en el Google. Perdó? Per qui m'has pres? Per una boja maníaca persecutòria???
Mostrar los tatuajes. Depèn d'on estiguin, dic jo, no?

Día 2
Insinuación sexual. Mira tu que bé, la cosa comença a posar-se interessant.
Enrollarse. Homeeeeeeeee, al segon dia, ja???? Què fort! Ni Fernando Alonso, colega...
Conversación sobre ETS. Vols dir que cal???

Día 3
Rozamientos con la ropa puesta. Aaaaaah, que el día 2 lo d'enrollar-se era ficar-se la llengua, només, no? Vale, vale...
Hablar de los ex. Cal?? No, no cal.
Sexo oral. Hòstiaaaaaaa... anem forts, eeeeeeh? xDDDD

Día 4
Hablar de la familia. Com diria el maduixot: "familia y trastos viejos pocos, y lejos". Doncs això, una altra cosa que no cal.
Penetración. Ah, mira, només hem hagut d'esperar 4 dies, no està malament.
Hablar de sexo. I parlar d'ETS, ben bé, què era???

2 setmanes
Presentar a los amigos. Vols dir? Ai, no sé, massa precipitat... xDD
Rapidillo en un rincón discreto. El què? Ai, com no em donin més pistes no sabré...

1 mes
Cogerse de la mano en público. No faré comentaris...
Jugar a los médicos. Jajajajajaja! Que bo, una regressió a la infància!!

2 mesos
Comprar preservativos a dúo. Ai, què maco! Quant de romanticisme!!!!
Viaje de fin de semana. I les peles? Qui ho ha de pagar? Ell? Jo? Ella???

3 mesos
Ver peli erótica juntos. Fixar-s'hi en la paraula "eròtica" que no diu "porno", eeeeh???
Decir "te quiero durante el sexo". Uhm.... mentre tens l'orgasme? En els preliminars? Després, entre esbufec i esbufec? Va, home, va, concreta d'una puta vegada!!!!
Conocer a los ex. Que no, collons, que no cal!

4 mesos
Acudir juntos a una boda. Ai... i si no tinc cap amic que es casi??? Quina angoixa!
Quitarse granitos. Per-fa-vor! Quin putu fàstic! Pobre de l'home que es dediqui a treure'm grans! I pobre, també, del que esperi que li faci jo... perquè pot esperar assegut...
Comprarle ropa al otro. Jo passo, cascú lo seu, tu!

6 mesos
Ponerse motes cariñosos. I començar a transpirar sucre i horterisme, no?
Hablar del sexo anal como opción. Buah! Quina gilipollada. Què s'ha de fer? Un debat???
Utilizar un método anticonceptivo distinto del preservativo. I no posa anar-se a fer una revisió de salut els dos agafats de la maneta... segur que és un error d'impremta... xDDD
Fin de semana con su familia. I amb la meva què passa? Res, res, fem una costellada i els convidem a tots, així ja acabem amb la relació.

9 mesos"Te quiero" usado regularmente. Cada quant? Cada 8h com els xarops?
Utilizar el baño mientras él se lava los dientes. Al tanto que va de canto... què dur! Jajajajaja! Jo, és que, sincerament, prefereixo cagar i pixar sense espectadors.
Comportamiento relajado, faltulencias incluidas. Ara sé perquè no m'agrada arribar als 9 mesos de relació........ xDDDD

1 any
Juguetes sexuales. Jo els hagués comprat abans, què voleu que us digui.... o no... i si l'espanto?? Ai, ai, em sembla que em tatuaré el calendari aquest....
Celebración de aniversarios. Que no de "cumpleaños", s'entén, no? I clar, com havies de celebrar cap "aniversario" abans de fer un any. Allò de "celebramos que hacemos 3 meses", la veritat, ho trobo una mica cutre, eh?
Hablar de tener niños. Què?????????? La mare que em va parir! Això sí que m'ho tatuo a la mà dreta: "cortar con él antes de llegar al año!!!!!!"

Fantasejant amb blocaires III

Primera Part // Segona Part
--------------------------------------------------------

... semblava que al veí i l'Azri3l els agradava el meu nou ritme... les seves mans seguien recorrent-me...

Jo no podia apartar la vista d'aquella noia. Em somreia en la foscor il·luminada de la discoteca. El noi que ballava amb ella la tenia molt abraçada, li feia petons pel coll i per l'escot... i ella no apartava la vista de mi... mirant com els meus dos homes es barallaven pacíficament per recòrrer el meu cos...

Vam començar a apropar-nos, sense deixar de mantenir fixes les mirades. L'Azriel i el noi van fer un bot quan les seves esquenes van tocar-se. "Un segon, ara vinc". L'Azriel i el Veí es van quedar de pasta de moniato, clar, però no em van dir res (recordeu que jo sóc poderosa i tal, i tal... xDDDDD). Ella va fer el mateix amb el seu noi, que va fer una cara similar a la dels altres dos, pobrets... jajajajaja!

Em vaig apropar a ella, somrient. "IruNa!!! Què fas per Girona????". "Doncs mira, que l'Adagio tenia ganes de fer una volta i aquí hem acabat!!! Quina casualitat, no????". "Ostres doncs sí!!!".

I clar, com que feia temps que no ens veiem ens vam posar a parlar: que si com et va, que si què tal els examens, que si mira que maca estàs, que si ai que tens un cabell aquí, sí, sí, aquí a l'escot, que si mira que mona et queda aquesta samarreta, que si mira que els pantalons se m'han quedat una mica grans, sí, sí, mira, fica la mà, veus? Que si no et recordava tan sexi, que si el sosten que porto és un wonderbra, que si jo no en necessito perquè ja en tinc prou, i sino m'ofego, que si mira vine al bany i t'ensenyo com em queden, que si no cal perquè jo amb les mans ja miro què tal et venen, que si mira, toca el folre dels sostens que és suavet, que si tens dur el mugró..................

Total, que li vaig acabar proposant de retornar als nostres homes, "que a mi m'agraden els teus pits, però clar, jo és que sóc més d'anar amb homes, i en tinc dos de fantàstics esperant-me". Vam anar a buscar-los, havien desaparegut els tres!!!!

"Segur que estan a la barra, demanant beguda!!!"
"T'has fixat que bo que està el Azriel????"
"I tu has vist com es mou l'Adagio?????"
"I el veí??? Quiiiiiiines mans!!!!"

[Nois, els tres, ja em podeu adorar després de tanta ensabonamenta, eh??? xDDDD]

"Doncs a la barra no hi són"
"Cagunlaputa, com hagin marxat em moro, que jo així no puc quedar-me!!!!"
"Dona, com vols que hagin marxat???? Amb lo bona que estàs serien ben idiotes!!! Jajajajaja!"
"Tu sí que estàs bona, nena, que et queden de conya aquests pantalons...."
"Caguntot, Alepsi.... mira'ls!!!"
"On??? Ai la mare que els va parir als tres!!!!! Seran......................"

I allà estaven els tres.... l'Adagio enmig, i els altres dos un pel davant i l'altre pel darrere.... només ballant.... però.... les mans de l'Adagio a sobre del cul de l'Azriel... les mans de l'Azriel sobre el cul del veí (quins braços més llargs!!!)... les mans del veí.... no es veien, a saber on eren....

La IruNa i jo ens vam mirar partint-nos de riure. "Què fem?" "Ens hi sumem?" "Vols dir? Sembla que estan entretinguts!!! Jajajajaja! A més..... tu i jo ens ho podem passar bé, també, no?"

I les nostres boques es van unir... i els nostres cossos van ser un... i els nostres dits i les nostres mans van ballar al cos de l'altre al compàs de la música i dels nostres moviments...

------------------------------------
I aquí s'ha acabat ja la fantasia aquesta. I no espereu que ara això es converteixi en un bloc eròtic, perquè vaja, m'he posat vermella i tot!!! Jajajajajaajaja! Aquestes coses les hi deixo a la Candela, que és tota una artistassa.

Als 4 afortunats (o no), unes parauletes:
-Azriel, ja he vist que has agafat la pilota i, realment, t'ha quedat una fantasia exquisida! ;)
-Veí... bé, què t'ha semblat? Jo espero ansiosa la teva fantasia! xDD
-Iruna... ja que has acabat examens, què millor per passar l'estona que deixar volar la imaginació??? xDDDD
-Adagio... ja sé que em diràs que quina tela tinc, que si en surts malparat, de la història... però és que em ve de gust llegir-te en plan eròtico festiu! xDDDDD

Post per encàrrec

A veure, gent, en el post anterior demanava ajuda perquè m'havia quedat sense idees. M'ha encantat rebre tantes propostes!!! Són aquestes:

• Tema 1: Estic boja [Proposat per la Yrun]
• Tema 2: Perquè decidim estudiar una carrera? [Proposat pel Gatot]
• Tema 3: Classes d'aeròbic [Proposat pel Gatot i la Fraggle]
• Tema 4: Trencaclosques de l'Alepsi [També proposat pel Gatot]
• Tema 5: Post sol·licitat o per encàrrec [Proposat pel meu Papa virtual]
• Tema 6: La reproducció de la mosca africana [Proposat pel Mikel... té collons, la cosa.. xDDD]
• Tema 7: Un post així una mica porno [Proposat pel Dagio... quina tela... xDD]
• Tema 8: Fer de periodista [Proposat per la Onix i recolzada per la Nur]
• Tema 9: Explicar el meu últim somni [Proposat pel Teleko]
• Tema 10: Els tocaments dins el Huevi [Com anem, eh, Propde40... xDDD]

Val, ara que jo ho tinc. Som-hi. Amb el títol del post, ja liquido el Tema5, ok? Els altres.... ara van. Sí, sí, tots els temes en un. Ala, chulita chulita mi... bé, no cal ser grollera, no? xDDDD [Uala, tinc unes reminiscències tontes que.... xDDD].

• Alepsi: Bé, és un gran honor tenir-la entre nosaltres!
• Entrevistada: Gràcies, és tot un honor per mi i per les meves germanes que per fi sen's escolti, i més des d'un lloc tan maco com és casa seva....
• A: Ai, gràcies, em torba que m'afalagui així. Però bé, avui hem vingut a parlar de vostè, no de casa meva (tot i que sembla que sí que li ha agafat el gust, porta ja... 2 setmanes amb mi?)
• E: 9 dies, concretament, encara no fa les dues setmanes. Però és que s'està tan a gust...
• A: Ja. Miri, què li sembla si vosté mateixa es presenta als nostres lectors? Segur que ho farà millor que jo.
• E: D'acord, però abans, si no li fa res, li demanaria que em tractés de tu.
• A: Per suposat, pren-te la mateixa llicència.
• E: D'acord. Bé, doncs lectors de l' "A Cops amb la Vida" em dic Glossina Tsé, com la meva besàvia, i la meva rebesàvia, i la meva rerebesàvia, i... bé, sempre ens hem dit Tsé. Sóc una mosca hematòfoga africana. Es diu que jo i la meva família transmetem malalties... però no és culpa nostra si els humans són tan dèbils, no?
• A: Bé, deixarem el debat pels nostres lectors, et sembla?
• E: Ah, no sabia pas que això fos un debat.
• A: No, tècnicament no ho és, però com que al final hi haurà torn obert de paraules per tothom qui vulgui... em temo que la teva darrera afirmació crei una mica de "revuelo". Però bé, en tot cas, com ja t'he explicat abans, estem aquí per parlar de la teva, bé, de la vostra reproducció. Ens podries explicar una mica com us ho feu les mosques per reproduir-vos?
• E: Bé, sí. Mira, per començar que sàpigues que això és una exclusiva mundial, per la qual m'han pagat i no escatimaré en detalls. Si en algun moment creus que pujo massa de to, m'ho dius i recondueixo que jo sóc molt de sortir-me de mare.
• A: D'acord, doncs quan vulguis.
• E: Jo sóc una mosca femella. Es nota perquè tinc dos pits, mira, dues mamelles, les veus?
• A: No.....
• E: ja m'ho suposava. És que són imperceptibles pels humans, qüestions de protecció de l'espècie, em van dir. Es veu que fa milers d'anys les Tsé teníem unes mamelles importants com les dones humanes... però algun mascle humà amb massa necessitats va deixar-se anar i va intentar clavar-li la polla (puc dir polla?)
• A: Si, fes, fes
• E: Va clavar-li la polla a una rererererererererererebesàvia meva. I clar, no t'hi vulguis trobar. Que el tamany de l'artefacte humà superava en un 3000% el tamany del forat de la pobra Tsé... que en pau descansi....
• A: Vaja, va morir en l'acte....
• E: Què dius??? Que va, si la meva rererererererererererebesàvia era una catxonda! Es va dilatar la guarrona fins a límits insospitats, i l'humà va quedar ben satisfet... ella una mica adolorida, però vaja, va ser el menys greu...
• A: Caram...
• E: Sí, el més greu va ser que la va deixar prenyada el molt cabró! I no li va donar ni l'adreça de la cova!!! Quins collons!
• A: Hòstia! (Perdó!) Caram! Això sí que és una exclusiva mundial, una mosca embarassada d'un humà!!!
• E: Sí, bé... l'experiment va sortir raro.... i al final el vam sacrificar. La meva rererererererererererebesàvia no volia, clar... però... és que només li agradava follar amb mosques al bitxu, i havia tret la genètica de son pare.... i clar, les mosques que no eren tan dilatables com ma rererererererererererebesàvia sí que morien en l'intent... pobres... hi va haver una massacre...
• A: Bé, rareses a part, com es reprodueixen, les mosques, en l'actualitat?
• E: Sí, perdó, que ja divagava. Doncs bé, les mamelles aquestes invisibles a l'ull humà no ho són per a l'ull dels mascles Tsé. Així, quan les femelles Tsé estem calentes, movem una mica les mamelles devant els mascles, que s'agenollen devant nostre i comencen a llepar-nos. És com un ritual de submissió cap a la femella dominant.
• A: Entenc. Així en la teva espècie les femelles dominen?
• E: Sí. Fem el que volem, i fem que ens facin el que volem. Si ens ve de gust agenollar-nos davant d'ells i menjar-los-hi de dalt a baix
• A: Siusplau, controla, que igual entren menors....
• E: Perdó, doncs això, que si ens ve de gust "sexe oral" ho fem, però el mascle Tsé mai no ho demanarà. I bé, després d'aquest ritual de llepades... res, més o menys com en la vostra espècie... tocaments, petonets... llepades mútues... carícies als pits... a la polla.... bé, ja m'entens.
• A: Perfectament....
• E: I quan a la femella li ve de gust... se'n va. I deixa al mascle trempat una bona estona. I pobre del mascle que li baixi la trempera....
• A: Per???
• E: Perquè mai més tornarà a ser desitjat per cap femella. Així que res, allà ha d'estar un mínim de 2 hores i un màxim de 4 (no ens agrada tampoc fer-los patir en excès) trempat, fins que a la femella li ve de gust deixar-se penetrar. I bé, la penetració, si és per motius de reproducció, es fa via vaginal, clar. Si és per diversió.... es pot fer per altres vies que no t'explicaré perquè fas cara de conèixer-les totes....
• A: Escolta, sense faltar al respecte, a veure què t'has pensat que sóc!!!
• E: Bé, jo estava dins el huevi aquell dia...
• A: Macaguntot! Eres tu la mosca que impedia que ens toquéssim?? La mosca que et va parir!!! Mira, siusplau, l'entrevistada ets tu, sóc jo qui ha de treure els teus draps bruts, no a l'inrevés!
• E: Va, doncs comença!!!!
• A: T'he vist rondant-li el cul al meu profe d'aeròbic avui mateix!!!
• E: Ooooooooh! Quin gran drap brut!!!
• A: Estúpida! T'he vist, també, que mentre li rondaves el cul... li ensumaves la merda!
• E: Nena, què et penses que fem les mosques quan no follem????
• A: D'acord... potser no és un drap brut això... però... què me'n dius de la teva aparició estelar al meu somni de la última nit???
• E: Alepsi, que ja t'està quedant l'entrevista com molt forçada, que per molt que vulguis 10 temes difícilment caben aquí!!!
• A: Mira, saps què et dic? Que per això vaig decidir estudiar psicologia, perquè quan una puta mosca (mai millor dit) com tu em desequilibrés, conèixer el millor psicòleg. Ell em donarà armes per tornar-te el desequilibri, mosca de merda!
• E: Ui, que racista....
• A: Ta puta tia la calva, collons. Fora del meu bloc. Fora de casa meva. A prendre pel cul.

Tema 1, ha quedat clar, no? Molt sana no estic...
Temes 2, 3, 9 i 10 una mica agafats dels pels, ho reconec...
Temes 6, 7 i 8... bé, no cal explicació, no?

El tema 4 el teniu aquí:

------------------------
En JoanMarc ha fet la seva aportació just després de l'edició d'aquest post... així que la seva proposta, interessant, certament, es queda al tinter. xDDDD