Glub Glub... arf!!

Ma mare és molt sabia. Molt. Ja vaig començar el que pretenia ser un post dinàmic sobre les seves expressions i dites... que va acabar en un no-res, però consti en acta que la intenció hi era... xD

Entre les coses que ma mare m'ha dit sempre m'han quedat especialment marcades dues...

• No se puede estar en misa y repicando
• Tu es que quieres estar en el plato y en las tajás'

I és que, realment, aquestes dues frases em retraten molt bé... si li pregunteu a algú "com és l'Alepsi?" segurament molts us diran: és fantàstica, és molt guapa, súper divertida, magnífica, intel·ligent.... (xDD)

Però el que us diran tots és, de ben segur: "es fot en tots els merders possibles. No para".

I sí, així és una servidora... un cul inquiet (tot i que ma mare rebatria això dient que sóc una gandula i que no moc mai un dit... bé, para gustos, los colores... que això també ho diu ella...). I això és positiu. Bé, a mi m'encanta.

M'encanta tenir sempre coses a fer, i si no en tinc liar-me i inventar-me-les! El problema ve quan... ho vull fer tot al 100%. Si sumem la feina, el gospel, el màster, els amics i la família... tenim un 500%. I això no és humà. Lògic.

I aquí ve el problema. A què li he de dedicar més temps? Núria em deia l'altre dia que no es tractava de marcar les prioritats... sinó d'anar fent segons el que em vingui de gust.

I sí, té raó. Però quan tinc un concert de gospel, i és l'aniversari d'un amic, i la meva família decideix que ha arribat el moment de veure'm per fi.... doncs la cosa no té molta solució. Més que triar.

I les decisions...

Mira, les decisions són això. Decisions. I no n'hi ha de bones ni de dolentes. En funció del que triis faràs una cosa o una altra. Però no s'acabarà el món.

Doncs també és veritat. Sovint m'ofego en una gota d'aigua* (això també us ho podrien corroborar els que em coneixen bé.... xDDD).

*Ara enteneu el títol del post?? xDDDD

Any nou...

Ja, el tòpic de sempre: "Any nou, vida nova".
Doncs no. Per a mi: "any nou... faré el que em roti". Aquest vull que sigui el meu lema... no només pel 2009 que tot just acaba de començar (i que aprofito per felicitar-vos a tots... xDD) sino ja "pa' los restos".

I és per això que escric aquí. Perquè em venia de gust. Perquè he tingut una baralla interna:
"Ai, trobo a faltar el bloc"
"I perquè no hi tornes?"
"Doncs perquè clar, fa tant que no li faig cas... que la gent pensarà que sóc..."
"I què t'importa el que et pensi la gent?"
"Uh... quan no m'ha importat?"
"En tot cas... què pot passar si escrius?"
"Doncs que vingui algú i em digui: ai, Alepsi, ja no ets el que eres..."
"I?"
"Com que I?"
"Que no és cert que ja no ets el que eres....???"
"Uh...."
"En tot cas... no rallis més, ja.... no et ve degust?"
"Sí"
"Doncs tira milles, i que la gent digu el que li roti, que també són liures, no?"
"D'acord, d'acord.... però si després la gent em critica te'n penediràs, que seràs tu mateix qui m'hauràs de suportar....."

Total... que he decidit tornar. I canviar-li el nom al bloc. Ja no m'he de barallar amb la vida... ara vull fer-me amb ella i viure-la!!!

Us sembla queco el nou títol??

I?

xDDDDDD