Un pas més en la meva vida...

Doncs ja me n'he cansat de cops. D'il·lusions i de decepcions. De buscar feina sense trobar-ne. De que em truquin per a una entrevista i mai no ser la candidata ideal.

Ja me n'he cansat de ser un personatge passiu i pacient... per fi he fet el pas. Per fi començo el meu camí com a el que sóc, com a psicòloga.

Sí. Ja tinc despatx, targetes de visita, una web (en construcció encara, s'accepten voluntaris per a ajudar-me amb el disseny... xD)...

Ara només falten els clients.

Si sabeu d'algú que busqui una psicòloga, poseu-vos en contacte amb mi i us donaré les meves referències "reals".

Sí, la meva "neura" amb l'anonimat de l'Alepsi segueix vigent (xDD), però si algú necessita visita, pot enviar-me un correu o un missatge directe per Twitter i jo em destapo i veiem què.

De la mateixa manera, si algú necessita consell o assessorament, ja sabeu on sóc.

Ara ja sóc tota una psicòloga. Ah, i no, abans que ho pregunteu, no tinc divà. No sóc psicoanalítica. Quedi clar. xDD

Com fer que el teu negoci tingui èxit (I)

Imatge robada d'aquí

O, potser hauria d'haver-lo titulat "com fer que el teu negoci no sigui una 'crónica de una muerte anunciada'". Però ja sabeu, coses del sensacionalisme, m'ha semblat més impactant posar-li aquest títol.

El cas és que no, jo no sóc autònoma ni tinc cap negoci propi, que això quedi clar per endavant.
Però el que sí que tinc és una llarga experiència en empreses de serveis que m'han obligat a tractar (amb molt de "carinyu" i "piloteig") als clients i no m'ha anat pas malament.

I tinc sentit comú, o això m'agrada pensar. I, pel que veig, hi ha molta gent que va coixa d'alguna de les dues  coses (o de totes dues): de sentit comú i d'experiència.

Així que 'visto lo visto' us poso aquí uns consells que jo crec que us poden ser molt útils de cara a tractar amb clients i fer que el vostre negoci sigui un èxit (o no estigui abocat al fracàs de bones a primeres, com a mínim).

El post anava a ser un de sol, amb tot de punts, però com que quedava extremadament llarg he decidit fer-lo per capítols.

Si vols iniciar un negoci, tingues diverses coses clares:

1. Hauràs de fer una gran inversió econòmica, personal, professional i social. Una inversió a tots els nivells. Mentalitza't que, durant un temps, viuràs només per al teu negoci. No siguis il·lús i pensis que d'avui per demà et faràs milionari i podràs vendre la teva empresa a Microsoft per una collonada de milions d'eurus.
   
2. Què vols fer? De debó, sembla molt obvi, però no ho és tant. "Quien mucho abarca, poco aprieta". No comencis fent un negoci amb la intenció de convertir-te en una multinacional súper famosa, perquè el més probable és que t'estampis. Passet a passet i "de mica en mica s'omple la pica".
   
3. Què saps fer? Aaaaaaai, petits meus. Actualment em fa l'efecte que, de sobte, tothom sap fer de tot. "Hòstia, què guapo tenir un restaurant, no he rentat un plat en ma vida, però jo crec que puc ser millor que el Bulli, bah, no ha de ser molt difícil". Ja... bé, la cosa no va així. Ho diu el xef Ramsay (estic enganxada als programes que fa.. xD) i ho diu el @drambla (que sí, que no té el mateix status que el Ramsay, però just va tuitejar això mentre escrivia aquest paràgraf).
   
4. El nom. Ai, el nom. Sovint la part més complicada. "Va, pensem un nom per la nostra botiga agrobiòtica". "I si combinem les nostres inicials?" "BP?" "Té ganxo, no?" "Sí, llàstima que ja hi hagi una multinacional que es digui així i que a més vengui benzina..."
   En fi, aquestes coses. Vigileu, perquè un mal nom pot portar un negoci a la ruina. O més aviat al revés, un nom amb ganxo, amb gràcia, pot ser un molt bon reclam!
   
5. Els socis. Cuidaaaao! Cuidadín, cuidadín, que això és una part chunga, del tema. Chunga i delicada, si és que no és el mateix. Podem caure en el parany d'associar-nos amb aquell amic de tota la vida "buah, és que som com germans, ens entenem perfectament, ens ho passarem teta!". Mal asunto. Sempre hi haurà un més tarambana que l'altre, i no seràs tu, tu seràs el pringat que et deixaràs l'esquena i els nervis.
   D'acord, que sí, que pot funcionar, però... no us confieu, si busqueu socis tingueu clar si la persona que vol associar-se amb vosaltres té els coneixements, les aptituds i l'actitud que tu vols. És el teu negoci i l'has de poder fer a la teva manera tot el possible. 

I, fins aquí, la primera entrega. Segona entrega: Si tens un local comercial o una oficina oberta al públic, cuida'l més que si fos casa teva.

Timadores

Ya hace más de un año que venimos poniendo quejas a Fecsa Endesa por sus robos.

Cada mes nos estiman la factura de consumo y nos cobran más del doble de lo que deberíamos pagar.

Cada mes llamamos. Y cada mes nos dicen lo mismo: que podemos poner la lectura real en la página de Fecsa Endesa para que las lecturas sean reales.

Y cada mes les decimos lo mismo: que eso ya lo hacemos y que recibimos el correo electrónico de confirmación de datos recibidos.

Pero cada (puto) mes nos cobran una factura estimada. Y nadie nos aclara por qué nuestras lecturas reales religiosamente introducidas en la web no las tienen en cuenta (hoy nos han dicho que es que tenemos que recibir no uno, si no dos mails de confirmación... claaaaaaaaaaro y eso lo sabemos por ciencia infusa... en fin, excusas...).

Cuando nos quejamos nos dicen que no nos preocupemos, que nos devolverán la parte proporcional en la siguiente factura real.

Y sí, claro que nos lo devuelven, pero nosotros ya les hemos adelantado el IVA.

Es decir:

• Pongamos que yo tengo que pagar 50€ al mes, de factura real. Serían 50€ + 18% de IVA*= 59€.
• Los listos de Fecsa Endesa, me estiman un consumo el doble del real, es decir, me tarifican 100€. Serían 100€ + 18% de IVA = 118€. 
• Como me quejo, al mes siguiente, me devuelven los 50€ que me habían cobrado de más pero... tachán, tachááááááán... ¡los 18€ de IVA se los quedan enteritos para ellos! 
• Además, como lo que te cobran en las facturas nunca es 0, porque además del consumo te cobran el alquiler de los equipos (¿?), el impuesto de electricidad y no sé qué historias más, aunque te devuelvan esos 50€ al mes siguiente, vuelves a pagar IVA... vamos, que ellos nunca pierden y tu vas adelantando dinero. 

Y así es como entre todos vamos adelantando estimaciones e IVAs de más... y enriqueciendo a una panda de ladrones de guante blanco que, como siempre en este país, salen impunes de todo esto. 

Nosotros ya hemos puesto dos denuncias en la agencia catalana de consumo, y nos estamos informando para hacer una denuncia más grande contra estos grandes estafadores. 

¿Alguien más se suma?

Actualizado: ¡he encontrado esta gran página donde alguien se ha cabreado lo suficiente como para organizar la información de una forma fantástica!

*Que esto es otra, el 18% de IVA ¿no era para productos no prioritarios? Bueno, que alguien me diga si puede vivir completamente sin electricidad en nuestro país. En fin

(Aquesta entrada l'he escrit en castellà, per motius d'arribada a tot l'estat. A més, quan m'emprenyo, tot em surt més fluït en castellà, que és en la llengua que em renyava ma mare... xD).

#Trueque

 Imatge treta d'aquí

Ja us dic jo que això del Twitter és un vici. Ja, ja, que ja m'ho van avisar, i que "quién avisa no es traidor", però... jo, com sempre, no me'n refio de res fins que ho vis en pròpies carns... i així em va. En fi.

Avui en un intercanvi de 'piulades' tuiteres amb en Xavier Roca i na Carxofa Verda, se m'ha acudit que una gran sortida a la crisi (o al menys un alleujament per als pringats 'de a pie') seria tornar a l'economia del 'trueque'.

Ja, ja, d'acord, no he descobert la sopa d'all i que això ja fa temps que ho venen fent els "bancs del temps".
Però imagineu-vos que utilitzéssim els contactes que tenim a Twitter per a demanar ajuda i oferir les nostres feines a canvi.

De debó us dic que, si algú està disposat a venir a netejar-me el lavabo a canvi de... uhm... unes galetes decorades per mi? Un pastís ben chulo? Que li miri i li revisi el seu CV? Que li faci una consulta psicològica?

Ja veieu, que de coses en sabem fer tots, moltíssimes, i seria una bona manera de començar a desenganxar-nos dels diners...

Jo m'ofereixo per a fer de connectora entre tuitaires, per suposat, abans de deixar entrar a casa meva a ningú, en demanaria referències, això és lo bo que té tenir una xarxa social!

Què, us apunteu al 'trueque'?


--------------------------------------
Aprofitant l'avinentesa, he fet canvis en el meu bloc, per primera vegada a la vida! :D
I he afegit un "Espai #Trueque" a la dreta, per si de cas us engresqueu i us hi sumeu.... ;)