Ja està. Ja ho tenim. A prendre pel cul l'Agost. Una cosa menys per fer.
I aquí tenim el setembre. Ple de novetats. De retrobaments. D'inicis.
I... amb el setembre... tachán, tachán... les col·leccions!!!! Oleeeeeeeeeeeeeeeeee!!!! Jajajajajajaja!
Cada any espero amb ànsies "la vuelta al cole", perquè sempre porta novetats editorials en forma de col·leccionables absurds que em fan plantejar-me quin tipus de ments malaltes dissenyen (i compren, Déu meu, c-o-m-p-r-e-n!!!) aquest tipus de col·leccions.
Que jo hagi descobert, aquest any tenim:
-Construye el Titanic (a sobre que et costa una pasta, t'has de quedar cec muntant peces com un capullo)
-Zippo - el encendedor que siempre tiene la llama a punto - s'ha de ser molt friki per fer-se una col·lecció d'encenedors... visca la piromanía!!!!
-Instrumentos musicales en miniatura - oleeeeeeeee!!! Visca el síndrome de Diògenes! Qui cony té els diners, l'espai i el mal gust per a fer-se aquesta col·lecció???
-Dibuja Manga y Anime - vaaaaale... que volem engrosar la llista de nens-amb-el-cap-ple-de-pardals-que-es-pensen-que-es-guanaran-la-vida-dibuixant-còpies-del-Son-Goku. Ok...
-Biblioteca Star Wars - jurl... si algú és tan friki com per comprar-se això... potser val la pena conèixer-lo... xDDDDD
-La Casa de la Pradera - vinga, va! Això sí que no m'ho crec... una sèrie que et deus poder descarregar GRATIS.... la pagues? A més... AQUESTA sèrie???
-Curso práctico de dibujo y pintura - juntament amb el curso de bailes de salón estarien catalogats dintre dels cursos expecíficament dissenyats per a associals... cony! Apunta't a una acadèmia i coneix gent!
En fi... estic mirant pàgines web i el número de col·leccions és inimaginable... i cadascuna més friki que l'anterior!!!
Viscaaaaaaaa!!!!
Un altre curs ple de consumisme innecessari!!!! Ole!
31.8.09
25.8.09
Sóc dolenta
Aquest matí a la feina he convidat a esmorzar. És una llarga història el perquè m'ha tocat pagar a mi avui... i no ve al cas del post, així que quedeu-vos amb això, que he convidat.
Total, que hem anat a la cuina a menjar i entre croissantets, palmeretes, sucs i demés... el meu company de sobte diu: "bé, ara que estem tots reunits (veieu com el paio és un teatrero?) us vull comunicar que... (en aquest moment m'he imaginat que ens diria que estava embarassat o algo...) el divendres m'acaba el contracte i no em renoven".
Plof!
Llavors típiques paraules de "hòstia, quina putada" "què farem sense tu" i tots aquests formalismes dels collons (als quals jo m'hi he sumat, clar.. xDD).
Hora de dinar, al menjador amb un alre company:
-Què, Alepsi, estaràs contenta, no? (somriu picant-me l'ullet)
Jo:
-Uh... doncs... pa' què mentir-te... llàstima no me n'ha fet, no.
I és cert. El primer que he pensat quan ho ha dit ha estat "visca!".
Si és que sóc dolenta. Ja ho diuen molts.
Total, que hem anat a la cuina a menjar i entre croissantets, palmeretes, sucs i demés... el meu company de sobte diu: "bé, ara que estem tots reunits (veieu com el paio és un teatrero?) us vull comunicar que... (en aquest moment m'he imaginat que ens diria que estava embarassat o algo...) el divendres m'acaba el contracte i no em renoven".
Plof!
Llavors típiques paraules de "hòstia, quina putada" "què farem sense tu" i tots aquests formalismes dels collons (als quals jo m'hi he sumat, clar.. xDD).
Hora de dinar, al menjador amb un alre company:
-Què, Alepsi, estaràs contenta, no? (somriu picant-me l'ullet)
Jo:
-Uh... doncs... pa' què mentir-te... llàstima no me n'ha fet, no.
I és cert. El primer que he pensat quan ho ha dit ha estat "visca!".
Si és que sóc dolenta. Ja ho diuen molts.
6.8.09
Companys
No puc. No el suporto.
El meu company de feina és un capullo integral. Però molt.
No era suficient amb haver de treballar tot l'agost, cosa que ja em posa de mala llet... perquè a mi, això d'estar tancada a una oficina sense tenir res a fer sabent que podria estar a casa rascant-me la panxa o a la platgeta prenent el sol, em fot de mala lluna. Vés què vols que et digui.
Doncs no contents amb això... m'ha tocat suportar a un company de feina que és imbècil, el pobre. I, per desgràcia, sembla que jo li caic bé.
És el tipic gay que va pel món amb posat de "mira'm, sóc gay i com que sóc gay sóc súper graciós i ditxaratxeru". Pffffff...
D'aquesta manera excusa les pitjors bromes del món i els comentaris retorçats que normalment sempre estan a destemps.
-Ai, mira el mongolito este de la limpieza. Qué mono... pero le podría poner un poco más de su parte que parece que no tenga ni interés en el trabajo.....
I em mira somrient per trobar la meva complicitat. Què capullo!
A més, és d'aquelles persones que quan interactuen socialment ho fan amb un "ala! Què guay, no?" com si totes les coses del món, per molt banals que fóssin, els despertéssin una sorpresa magnànima.
De vegades enviaria a tot i tothom a prendre pel cul. I em muntaria un garito per no haver de patir companys de feina que demostren que la feina dels seleccionadors de RRHH tampoc no és tan bona i acurada.....
El meu company de feina és un capullo integral. Però molt.
No era suficient amb haver de treballar tot l'agost, cosa que ja em posa de mala llet... perquè a mi, això d'estar tancada a una oficina sense tenir res a fer sabent que podria estar a casa rascant-me la panxa o a la platgeta prenent el sol, em fot de mala lluna. Vés què vols que et digui.
Doncs no contents amb això... m'ha tocat suportar a un company de feina que és imbècil, el pobre. I, per desgràcia, sembla que jo li caic bé.
És el tipic gay que va pel món amb posat de "mira'm, sóc gay i com que sóc gay sóc súper graciós i ditxaratxeru". Pffffff...
D'aquesta manera excusa les pitjors bromes del món i els comentaris retorçats que normalment sempre estan a destemps.
-Ai, mira el mongolito este de la limpieza. Qué mono... pero le podría poner un poco más de su parte que parece que no tenga ni interés en el trabajo.....
I em mira somrient per trobar la meva complicitat. Què capullo!
A més, és d'aquelles persones que quan interactuen socialment ho fan amb un "ala! Què guay, no?" com si totes les coses del món, per molt banals que fóssin, els despertéssin una sorpresa magnànima.
De vegades enviaria a tot i tothom a prendre pel cul. I em muntaria un garito per no haver de patir companys de feina que demostren que la feina dels seleccionadors de RRHH tampoc no és tan bona i acurada.....
5.8.09
Casualitats?
Ahir vaig quedar amb una amiga. Feia, i no exagero, com 3 o 4 mesos que no ens veiem i gairebé ni parlavem (ja se sap quan una persona (jo, en aquest cas) és important i interessant, doncs no té temps per banalitats com aquesta... xDDDD).
Així que imagineu la de coses que teníem per explicar-nos.
-Segueixes a la productora?
-No, nena, ara estic treballant per una altra, fent un programa per TV3!
-Uaaaaala!!! Nena, ets mega importaaaaaaaaaaaaant!!!
-Jajajaja! I tu segueixes treballant al mateix lloc?
-Sí, sí, fent el mateix... amb ganes de marxar, però.
-No tens vacances?
-Ja les he fet...
Sí, sí. Les meves vacances ja han acabat. I ara torno a estar tancada a una oficina lletja des de la que no veig el carrer... ains... com enyoro la vida de campus universitari i dos mesos de vacances!!!
Total, que quan ja marxavem cap a casa va sortir a la conversa, no sé ben bé perquè, una amiga en comú de la que, cap de nosaltres dues, en sabia res des de feia tranquil·lament 1 o 2 anys (tot i que ella la té afegida al carallibre i jo al messenger).
-Què se n'haurà fet de la Pepa?
-Ni idea... fa mil anys que no en sé res
-Jo lo últim que sé és que treballava a la botiga aquella... i que encara no havia acabat la carrera...
-A saber...
L'Alepsi arriba a casa. Encèn l'ordinador. Inicia la sessió de messenger.
I sí. Efectivament. Als dos segons s'obre un quadre de diàleg "Hola Alepsi! Quant de temps! Què n'és de la teva vida???"
I sí, efectivament, era la Pepa! Què fort. Per poc no caic a terra de l'ensurt. Òbviament, li vaig comentar la "coincidència" de que feia menys de mitja hora que havia estat parlant d'ella amb l'altra noia. I ella, en comptes de trobar-li la gràcia a la qüestió, em diu:
"Ja... és que estic llegint un llibre sobre les sincronicitats"
Vés quina cosa. Això té fonament científic!
Així que imagineu la de coses que teníem per explicar-nos.
-Segueixes a la productora?
-No, nena, ara estic treballant per una altra, fent un programa per TV3!
-Uaaaaala!!! Nena, ets mega importaaaaaaaaaaaaant!!!
-Jajajaja! I tu segueixes treballant al mateix lloc?
-Sí, sí, fent el mateix... amb ganes de marxar, però.
-No tens vacances?
-Ja les he fet...
Sí, sí. Les meves vacances ja han acabat. I ara torno a estar tancada a una oficina lletja des de la que no veig el carrer... ains... com enyoro la vida de campus universitari i dos mesos de vacances!!!
Total, que quan ja marxavem cap a casa va sortir a la conversa, no sé ben bé perquè, una amiga en comú de la que, cap de nosaltres dues, en sabia res des de feia tranquil·lament 1 o 2 anys (tot i que ella la té afegida al carallibre i jo al messenger).
-Què se n'haurà fet de la Pepa?
-Ni idea... fa mil anys que no en sé res
-Jo lo últim que sé és que treballava a la botiga aquella... i que encara no havia acabat la carrera...
-A saber...
L'Alepsi arriba a casa. Encèn l'ordinador. Inicia la sessió de messenger.
I sí. Efectivament. Als dos segons s'obre un quadre de diàleg "Hola Alepsi! Quant de temps! Què n'és de la teva vida???"
I sí, efectivament, era la Pepa! Què fort. Per poc no caic a terra de l'ensurt. Òbviament, li vaig comentar la "coincidència" de que feia menys de mitja hora que havia estat parlant d'ella amb l'altra noia. I ella, en comptes de trobar-li la gràcia a la qüestió, em diu:
"Ja... és que estic llegint un llibre sobre les sincronicitats"
Vés quina cosa. Això té fonament científic!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)