Anticoncepció i ideologia

Imatge agafada d'aquí 

Fa bastant de temps ja havia fet alguns posts parlant sobre religió (quan vaig voler declarar-vos que sóc pastafari i quan ma cosina es va trobar amb preguntes incòmodes del seu fill) i, curiosament, són uns dels més visitats per la gent en el meu blog... igual, després d'aquest post, tindré un allau de trolls-religioso-sectaris criticant-me però... què és la vida si no és risc? xDDDD

En fi, al que anava, per temes de feina estic fent recerca sobre anticoncepció i diferents punts de vista. Per suposat, en fer un primer escombratge, als qui m'he trobat en el punt de vista del "no-no-no-no-no-caca-anticoncepción-mala-caca" són alguns representants de la esglèsia catòlica.

Jo, consti en acta, sóc molt respectuosa amb les creences de cadascú. A mi, tant me fa que tu creguis que hi ha un senyor que va viure fa més de 2.000 anys i que va ressucitar, o que son pare era un esperit que va deiar prenyada a sa mare, i que va morir verge.

Cadascú, insisteixo que cregui en el que vulgui.

Però hi ha coses que m'indignen. M'encenen. M'emprenyen. Em fan posar realment de mala lluna.

Perquè hi ha coses en les que, l'esglèsia, no s'hi hauria de ficar.

No entenc com unes persones que han decidit voluntàriament no tenir descendència i gaudir d'una vida sense el pecat de la carn (que bé, això donaria per debatre i discutir... xD) poden atrevir-se a opinar i, el que és més greu, jutjar, el que fan les persones que no hem decidit prendre el seu camí.

Tu has decidit lliurement no tenir sexe? Fantàstic! Ho respecto. Respecta tu que jo vulgui gaudir del sexe com em doni la gana!

Tu has triat voluntàriament no tenir fills? Meravellós! Ho respecto. Respecta tu que jo pugui decidir quan tenir-los i si, en el cas que tingui problemes, voldré tirar endevant l'embaràs o no (aquí està el link a la notícia que ahir em feia posar ja de mala lluna...)

De tota manera, el que és més fort, és que no es queden contents només amb jutjar els nostres actes pecaminosos (jo crec que, al final, per enveja... xD) sino que ens volen vendre la moto de que... no hi ha millor anticoncepció que el no fornicar.

Que els anticonceptius són pecat. Que és dolent prendre-se'ls (bé, en això estic una mica d'acord, jo sempre he triat el condó perquè lo de fotre'm hormones al cos no m'ha fet mai el pes... però això ja va a gustos o necessitats personals...) i que, a més (que això ja és la rehòstia) el condó no protegeix contra el SIDA.

Ole tu! Ole vosaltres!

Clar que sí, evitem que la gent usi el preservatiu! És millor mantenir la moral que la salut física, oi?

Us deixo una perla final. Un gran exemple de demagògia anada de la castanya:

Imaginen una línea aérea en que uno de cada 10 aviones se caiga matando a todos los pasajeros ¿recomendarían esa línea por sobre otra que tenga un 100% de seguridad? lo más probable es que todoso estaríamos protestando contra el gobierno para que caducara el permiso de esos aviones, y pondríamos a la segunda línea aérea (la que tiene un 100% de seguridad) como modelo a seguir.

Lo mismo ocurre con los condones: tienen un porcentaje de fallo que fluctúa entre el 20 y el 10 % con resultado de muerte por SIDA cada vez que fallan. Ante esta realidad, no queda másque apoyar un método que es 100% efectivo: que ambas partes en la relación tengan una sola pareja sexual en su vida. (font) 

Vull aclarir una última cosa, abans que tots us poseu a treure la bilis per la boca en contra de la religió cristiana: no tots els mossens tenen aquesta opinió. Per sort o per desgràcia treballo amb un parell de capellans molt oberts de ment i que estan completament en contra d'aquestes postures tan radicals...  (sí, ja sé que per a ser coherents, doncs, haurien de sortir d'un "club" que té aquestes postures en el seu ideari, però aquest seria un debat molt intens que ara no encetaré...).

P.S: m'he quedat tan a gust escrivint això...

Fiesta Pagana

Ahir vaig anar a una boda. Com a convidada (el dia que se'm giri el cervell del tot i hi vagi com a núvia, no us preocupeu que sereu degudament informats. O no).

Va ser una cerimònia "preciosa" (tot lo preciós que pugui ser que un mossèn estigui una hora xerrant de deunostrusenyó), en un lloc molt maco, in the middle of nowhere.

El casori era d'una molt bona amiga meva, molt joveneta, que ha decidit que, abans d'anar-se'n a viure amb a seva parella, s'hi volia casar. Ell, per suposat, hi va estar d'acord (sino, malament rai)*.
La veritat és que quan ens ho van anunciar, fa cosa de mig any... no m'ho podia creure!
Pensava que aquests valors cristians (perquè sí, perque ho han fet per "fer les coses com Déu mana") estaven estingits en el meu cercle social més proper...

Però no, els nuvis es van casar per l'esglèsia, i convençuts del que feien. Cosa que, què voleu que us digui, tot i no compartir-la, em sembla fantàstica si tots dos hi estan d'acord.

Després d'un molt bon sopar, amenitzat per vins blancs i negres, caves rosats i no rosats, va venir  el moment de la festassa. Aquell moment de les bodes que tothom espera (sobretot el sector jove de la festa...). La barra lliure.

Allà qui més qui menys va beure un parell de cubates... i tots ballavem com a condemnats a la zona habilitada per a tal efecte (un lloc petit i en el que, per desgràcia, s'hi permetia fumar... però bé...).

La música eren grans hits que havíem escollit entre tots els convidats, així que estavem més o menys tots animats. Els joves i els no tan joves ballavem ara amb uns ara amb altres, ara amb els nòvios, ara amb la sogra, ara amb el petit de la casa, però la pista de ball estava contínuament mig buida (o mig plena, pels optimistes).

Fins al moment en què... tachán, tachán... el DJ va decidir posar una cançó: Fiesta Pagana de Mago de Oz.

En aquell moment... la pista es va omplir de gent. Els nuvis al centre saltant com a possessos, abraçats ara als seus amics, ara als seus pares...

"Si no hay pan para los tuyos
si ves muy gordo al abad
si su virgen viste de oro... desnúdala!"

Aquesta estrofa cantada per uns nuvis que es casen convençuts.. una família que ha "fabricat" unes persones tan tremendament catòliques... els punys enlaire (òbviament, la majoria aixecaven la mà dreta, al més pur estil Hitlerià, cosa que li donava un aire encara més barroc al tema) i cridant com a bojos:

"Ponte en pie,
alza el puño y ven
a la fiesta pagana...."

Va ser divertit veure l'espectacle des de fora. "Alepsi, cony!!! Vine a ballar!!!". "No, no, deixa, que estic treient material per fer un post!". (Aquesta conversa va ser real. Estic fatal, sí).


*Bffffffff... en tres paràgrafs he posat tres aclariments entre parèntesi que són gairebé més llargs que el propi paràgraf... no estic bé, no...

Religió

-Mama, ¿porqué Dios es el único que ha bajado del cielo?


Miro a ma cosina atentament. Es queda seriosa, em mira i posa una cara que vol dir “què vols, està en l’edat aquella en què ho pregunta tot”. Encongeix les espatlles cap a mi i quan va a girar-se a donar-li una resposta a son fill, de només tres anys, aquest ja ha trobat una altra cosa millor a fer i li està fotent cops de peu a una pilota.

-Uh... ¿hace preguntas de este tipo muy a menudo?
-¡Buf! Claro, pobrecico, lleva un lío en la cabeza con lo de la resurrección de Cristo, que no es Dios, que es Jesús. Y encima mi madre lo lía explicándole lo de la santísima trinidad...

Se’m queda mirant. Seriosa però amb una brillantor que ja conec als ulls. No, no, no, no. Siusplau, no, no ho facis. No!

-... tu que eres psicóloga....

Merda, ho està fent! No!

-....¿qué le tendría que contestar?

Buuuuuuuuuufffff...

-Mira, ¿sabes qué pasa? Que yo es que en estos temas no me meto. Que yo cualquier día cojo y apostato. Y me quedo más ancha que pancha.

Em mira somrient. Creu que ho dic en broma. A casa meva, tota la meva família, sempre ha estat bastant religiosa-cristiana. I jo també ho vaig estar en la meva època en la que encara les neurones no s’havien alçat reivindicatives i qüestionant-se les coses.

I, de sobte, després d’aquesta conversa em vaig quedar reflexionant.

I ho vaig veure tan clar. Però TAN clar...

Aquesta és la raó per la qual les religions han sobreviscut el pas dels anys!

A una pregunta del tipus “mama, ¿porqué el mundo está hecho así? ¿porqué hay árboles?”, tens dues possibilitats de resposta:

a) Inventar-te, o re-inventar-te, un conte en el que un senyor, un dia es va aixecar inspirat i va decidir que el motiu de la seva existència seria treballar sis dies i construir un món en el que, les coses, sempre depenen d’ell i a ell estem sotmesos.

b) Explicar-li la evolució de les espècies. Començant per la gran explosió... i continuant per els amfibis que van començar a sortir a la superfície...

No em direu que no és molt més ràpid, creatiu i interessant per a un nen saber que, una vegada, va existir un paio que ningú ha vist mai, que va construir el món tal i com el coneixem, que està a tot arreu i que ens vigila.

Invisibilitat, totipotència, totipresència i poderós. La història de la religió és la història d’un súper heroi qualsevol!