Confessions

Ja fa dies que penso en escriure aquest post. I per unes coses o per les altres, mai no m'hi acabo atrevint. De fet, l'he començat a escriure com una prova, a veure què surt, i si en quedo contenta amb el resultat el publico, i, si no, doncs l'esborro i a una altra cosa.

El cas és que els que em coneixen a la "vida real", saben que la persona que hi ha darrera l'Alepsi sempre ha dit que "l'Alepsi mai tindrà parella, l'Alepsi sempre serà una ànima lliure, l'eterna adolescent".

I sí, fins ara sí, fins ara l'Alepsi ha mantingut aquella essència juvenil i fresca...

Però és que resulta que, ara que me n'adono, l'Alepsi també s'ha fet gran. Per molt que jo m'entesti en fer veure que no ha passat el temps i que segueixo sent l'adolescent que era... diguéssim que ja fa uns quants anys que vaig deixar enrere la universitat, el màster i ja fa bastant de temps que treballo i que, en general, faig una vida bastant allunyada de la d'una joveneta universitària.

Per tant, diguéssim, que ja molt adolescent no sóc. Gens, diria jo. Alguna cosa em queda, i quan me'n vaig de festa amb els amics o quan se me'n va la castanya segueixo comportant-me com si tingués 15 anys (moderadament, no fotem... xD).

Però el cas és que, en breu, faré un salt bastant important a la meva vida. I com que suposo que això afectarà als meus escrits, i, de fet, ja m'estic morint de ganes d'escriure-hi coses relacionades, he decidit fer el salt conjuntament a la meva vida "privada" i a la vida de l'Alepsi.

Us deixo un vídeo molt explicatiu.

Actualització: la broma original ja me l'han feta, no cal que me la feu més. xD

Com fer que el teu negoci tingui èxit (I)

Imatge robada d'aquí

O, potser hauria d'haver-lo titulat "com fer que el teu negoci no sigui una 'crónica de una muerte anunciada'". Però ja sabeu, coses del sensacionalisme, m'ha semblat més impactant posar-li aquest títol.

El cas és que no, jo no sóc autònoma ni tinc cap negoci propi, que això quedi clar per endavant.
Però el que sí que tinc és una llarga experiència en empreses de serveis que m'han obligat a tractar (amb molt de "carinyu" i "piloteig") als clients i no m'ha anat pas malament.

I tinc sentit comú, o això m'agrada pensar. I, pel que veig, hi ha molta gent que va coixa d'alguna de les dues  coses (o de totes dues): de sentit comú i d'experiència.

Així que 'visto lo visto' us poso aquí uns consells que jo crec que us poden ser molt útils de cara a tractar amb clients i fer que el vostre negoci sigui un èxit (o no estigui abocat al fracàs de bones a primeres, com a mínim).

El post anava a ser un de sol, amb tot de punts, però com que quedava extremadament llarg he decidit fer-lo per capítols.

Si vols iniciar un negoci, tingues diverses coses clares:

1. Hauràs de fer una gran inversió econòmica, personal, professional i social. Una inversió a tots els nivells. Mentalitza't que, durant un temps, viuràs només per al teu negoci. No siguis il·lús i pensis que d'avui per demà et faràs milionari i podràs vendre la teva empresa a Microsoft per una collonada de milions d'eurus.
   
2. Què vols fer? De debó, sembla molt obvi, però no ho és tant. "Quien mucho abarca, poco aprieta". No comencis fent un negoci amb la intenció de convertir-te en una multinacional súper famosa, perquè el més probable és que t'estampis. Passet a passet i "de mica en mica s'omple la pica".
   
3. Què saps fer? Aaaaaaai, petits meus. Actualment em fa l'efecte que, de sobte, tothom sap fer de tot. "Hòstia, què guapo tenir un restaurant, no he rentat un plat en ma vida, però jo crec que puc ser millor que el Bulli, bah, no ha de ser molt difícil". Ja... bé, la cosa no va així. Ho diu el xef Ramsay (estic enganxada als programes que fa.. xD) i ho diu el @drambla (que sí, que no té el mateix status que el Ramsay, però just va tuitejar això mentre escrivia aquest paràgraf).
   
4. El nom. Ai, el nom. Sovint la part més complicada. "Va, pensem un nom per la nostra botiga agrobiòtica". "I si combinem les nostres inicials?" "BP?" "Té ganxo, no?" "Sí, llàstima que ja hi hagi una multinacional que es digui així i que a més vengui benzina..."
   En fi, aquestes coses. Vigileu, perquè un mal nom pot portar un negoci a la ruina. O més aviat al revés, un nom amb ganxo, amb gràcia, pot ser un molt bon reclam!
   
5. Els socis. Cuidaaaao! Cuidadín, cuidadín, que això és una part chunga, del tema. Chunga i delicada, si és que no és el mateix. Podem caure en el parany d'associar-nos amb aquell amic de tota la vida "buah, és que som com germans, ens entenem perfectament, ens ho passarem teta!". Mal asunto. Sempre hi haurà un més tarambana que l'altre, i no seràs tu, tu seràs el pringat que et deixaràs l'esquena i els nervis.
   D'acord, que sí, que pot funcionar, però... no us confieu, si busqueu socis tingueu clar si la persona que vol associar-se amb vosaltres té els coneixements, les aptituds i l'actitud que tu vols. És el teu negoci i l'has de poder fer a la teva manera tot el possible. 

I, fins aquí, la primera entrega. Segona entrega: Si tens un local comercial o una oficina oberta al públic, cuida'l més que si fos casa teva.

Timadores

Ya hace más de un año que venimos poniendo quejas a Fecsa Endesa por sus robos.

Cada mes nos estiman la factura de consumo y nos cobran más del doble de lo que deberíamos pagar.

Cada mes llamamos. Y cada mes nos dicen lo mismo: que podemos poner la lectura real en la página de Fecsa Endesa para que las lecturas sean reales.

Y cada mes les decimos lo mismo: que eso ya lo hacemos y que recibimos el correo electrónico de confirmación de datos recibidos.

Pero cada (puto) mes nos cobran una factura estimada. Y nadie nos aclara por qué nuestras lecturas reales religiosamente introducidas en la web no las tienen en cuenta (hoy nos han dicho que es que tenemos que recibir no uno, si no dos mails de confirmación... claaaaaaaaaaro y eso lo sabemos por ciencia infusa... en fin, excusas...).

Cuando nos quejamos nos dicen que no nos preocupemos, que nos devolverán la parte proporcional en la siguiente factura real.

Y sí, claro que nos lo devuelven, pero nosotros ya les hemos adelantado el IVA.

Es decir:

• Pongamos que yo tengo que pagar 50€ al mes, de factura real. Serían 50€ + 18% de IVA*= 59€.
• Los listos de Fecsa Endesa, me estiman un consumo el doble del real, es decir, me tarifican 100€. Serían 100€ + 18% de IVA = 118€. 
• Como me quejo, al mes siguiente, me devuelven los 50€ que me habían cobrado de más pero... tachán, tachááááááán... ¡los 18€ de IVA se los quedan enteritos para ellos! 
• Además, como lo que te cobran en las facturas nunca es 0, porque además del consumo te cobran el alquiler de los equipos (¿?), el impuesto de electricidad y no sé qué historias más, aunque te devuelvan esos 50€ al mes siguiente, vuelves a pagar IVA... vamos, que ellos nunca pierden y tu vas adelantando dinero. 

Y así es como entre todos vamos adelantando estimaciones e IVAs de más... y enriqueciendo a una panda de ladrones de guante blanco que, como siempre en este país, salen impunes de todo esto. 

Nosotros ya hemos puesto dos denuncias en la agencia catalana de consumo, y nos estamos informando para hacer una denuncia más grande contra estos grandes estafadores. 

¿Alguien más se suma?

Actualizado: ¡he encontrado esta gran página donde alguien se ha cabreado lo suficiente como para organizar la información de una forma fantástica!

*Que esto es otra, el 18% de IVA ¿no era para productos no prioritarios? Bueno, que alguien me diga si puede vivir completamente sin electricidad en nuestro país. En fin

(Aquesta entrada l'he escrit en castellà, per motius d'arribada a tot l'estat. A més, quan m'emprenyo, tot em surt més fluït en castellà, que és en la llengua que em renyava ma mare... xD).