D'aquí a uns dies, a aquestes hores, ja estaré viatjant. Estaré nerviosa, encara em quedaran moltes hores de viatge, crec. Perquè amb el lio d'horaris... serà complicat saber-ho.
Jo estaré, llavors, amb una gent que he conegut fa dos o tres mesos. Fantàstics tots.
Una gent que encara no conec prou, però que tindré temps de conèixer. Potser durant les hores de viatge (26) fins a arribar al nostre destí. Més probablement, durant el mes sencer que passarem junts.
Me'n vaig, marxo, lluuuuuuuny. A l'altra punta del món, gairebé. Al centre del continent americà. A Hondures (viva Honduras! xDDD). Allà enmig del món. Per sobre de l'equador (hi haurà la línia dibuixada a terra??? xDDD). Diria que tenim 8 hores menys allà que aquí, així quan aquí estigueu esmorzant a les 10 del matí, jo estaré dormint i encara em quedaran hores de repòs...
Tot un mes compartint vivències amb famílies hondurenques que viuen en petits poblats. No vaig a fer-hi cap tasca humanitària, simplement, a compartir la seva vida. Bé, més aviat, crec, a compartir la meva vida amb ells. Bé, no, anem a compartir tots amb tots.
De fet, hi vaig a aprendre. Punt. Estic oberta a aprendre el que sigui, el que em vulguin ensenyar, a captar totes les petites coses (i les grans, també, i no sigueu malpensaaaaaaaats, joer, que no vaig a buscar "mi chico latino" [uala, faig uns revivals que... xDDD]), les petites coses, deia, que fan moure el món per aquelles contrades.
Tot un mes. Fins el dia 31 no em torneu a tenir per aquí. No patiu. Si passés alguna història (rollo pluges inquietants, que segur que en pillem, però vaja), jo em posaria en contacte (indirecte, clar) amb la maduixot i ella us informaria del meu estat, ok? [sí, maduixot, t'obligo a que postegis si passa res inquietant! xDDD]
Doncs per primer cop en gairebé dos anys de bloc que porto...... A Cops amb la Vida, queda tancat durant tot un mes.
Us trobaré molt a faltar. Però penseu que tornaré amb un munt d'experiències per a compartir amb tots vosaltres...
30.7.07
28.7.07
Comiat casaleru
Després de moooooolts dies de feina, al final, ahir, es va acabar el "Casal d'Estiu 07"!!! Uooooo!
La veritat és que trobaré a faltar els crits de: "Alepsiiiiiiiiiiiiiiiiiii, el Mario m'ha dit que sóc tontaaaaaaaaa". O els: "Alepsiiiiiiiiiiiiiiiiiii, l'Anna no vol ser la meva amiga!!!". O els: "Alepsiiiiiiiiiiii, el Christian m'ha pegat!!!!!". Mare meva, si no m'han gastat el nom aquestes cinc setmanes, jo crec que ja no me'l gasten!!! xDDDDD
No, fora conyes, que la veritat és que, tot i ser una feina súper cansada, és molt gratificant tot l'amor i tot el carinyo que al final t'agafen els nens. I el que tu els agafes a ells. Més monusssss!!! Ja estic desitjant que arribi el setembre per tornar a tenir-los!!! [i després no faré més que queixar-me, ja ho sé, ja... que sóc "hu" pitjor.. xDDD]
El cas és que per celebrar la fi de casal, me'n vaig anar de festa, el GT al complet: la maduixot, la Sara i la Trastu. Buffffff! Ja tocava fer un "revival" dels nostres, ara feia massa ja que no sortiem les 4... quina passada!!!!
Com sempre, vam arrassar. I com sempre, vam acabar coneixent a personatges divertits (per dir-ho d'alguna manera suau... xDDD).
Noi: Ei, estamos haciendo una encuesta [cridant, clar, que a la disco no se sent una merda, i acompanyat per un altre noi, que mira al terra]
Jo: Qué dices?? [amb cara de: "pobre, quina turca portes"]
Noi: Ei, que estamos trabajando, eeeeeh????
Jo: Vaya forma de trabajar, con un cubata en la mano!
Noi: Ya tio, nuestro jefe es un enrollao! Hacemos encuestas!!!
Jo: Pero a ver, tu eres psicólogo?? [una tampoc no anava gaire fina, ja.... xDDD]
Noi: No tia, trabajo para el CIS!!
Jo: Ya, ya... [mitja volta i marxo]
Noi: [insistent se'm posa al davant] Me contestas a la encuesta??
Jo: [resignació] Dime
Noi: Cómo prefieres a los chicos? Románticos [i assenyala el paio que mira al terra] o directos [i s'assenyala a ell]?
Jo: ........... [estava pensant una resposta graciosa]
Noi: va, contesta!!!
Jo: Es que a mi me gustan los que follan bien [mitja volta i marxo. No hi va haver ous a seguir-me xDDDD].
Si és que... a mi la sangria em deixa anar la llengua.... la resposta va quedar graciosa, sí, això sí que ho té... xDDDD
En fi, com sempre, anècdotes mil, però el millor: que vaig estar amb les 3 nenes i que ens ho vam passar les 4 de conya!!! GT al podeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeer!!!!!!
La veritat és que trobaré a faltar els crits de: "Alepsiiiiiiiiiiiiiiiiiii, el Mario m'ha dit que sóc tontaaaaaaaaa". O els: "Alepsiiiiiiiiiiiiiiiiiii, l'Anna no vol ser la meva amiga!!!". O els: "Alepsiiiiiiiiiiii, el Christian m'ha pegat!!!!!". Mare meva, si no m'han gastat el nom aquestes cinc setmanes, jo crec que ja no me'l gasten!!! xDDDDD
No, fora conyes, que la veritat és que, tot i ser una feina súper cansada, és molt gratificant tot l'amor i tot el carinyo que al final t'agafen els nens. I el que tu els agafes a ells. Més monusssss!!! Ja estic desitjant que arribi el setembre per tornar a tenir-los!!! [i després no faré més que queixar-me, ja ho sé, ja... que sóc "hu" pitjor.. xDDD]
El cas és que per celebrar la fi de casal, me'n vaig anar de festa, el GT al complet: la maduixot, la Sara i la Trastu. Buffffff! Ja tocava fer un "revival" dels nostres, ara feia massa ja que no sortiem les 4... quina passada!!!!
Com sempre, vam arrassar. I com sempre, vam acabar coneixent a personatges divertits (per dir-ho d'alguna manera suau... xDDD).
Noi: Ei, estamos haciendo una encuesta [cridant, clar, que a la disco no se sent una merda, i acompanyat per un altre noi, que mira al terra]
Jo: Qué dices?? [amb cara de: "pobre, quina turca portes"]
Noi: Ei, que estamos trabajando, eeeeeh????
Jo: Vaya forma de trabajar, con un cubata en la mano!
Noi: Ya tio, nuestro jefe es un enrollao! Hacemos encuestas!!!
Jo: Pero a ver, tu eres psicólogo?? [una tampoc no anava gaire fina, ja.... xDDD]
Noi: No tia, trabajo para el CIS!!
Jo: Ya, ya... [mitja volta i marxo]
Noi: [insistent se'm posa al davant] Me contestas a la encuesta??
Jo: [resignació] Dime
Noi: Cómo prefieres a los chicos? Románticos [i assenyala el paio que mira al terra] o directos [i s'assenyala a ell]?
Jo: ........... [estava pensant una resposta graciosa]
Noi: va, contesta!!!
Jo: Es que a mi me gustan los que follan bien [mitja volta i marxo. No hi va haver ous a seguir-me xDDDD].
Si és que... a mi la sangria em deixa anar la llengua.... la resposta va quedar graciosa, sí, això sí que ho té... xDDDD
En fi, com sempre, anècdotes mil, però el millor: que vaig estar amb les 3 nenes i que ens ho vam passar les 4 de conya!!! GT al podeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeer!!!!!!
25.7.07
Se le apagó la lussssssssss
Dilluns estic a punt de sortir del casal.
Jefa: "Hi ha hagut un incendi a una estació de Maragall"
Jo: "Buah, adéu metro"
Jefa: "No, no, el metro va bé"
Jo: "Però no ha quedat afectat?"
Jefa: "Deu anar per una altra línia"
Jo: "Eeeing??? A veure, jo necessito la groga, ja em diràs"
Jefa: "Van totes ja amb normalitat"
Jo: "Però passa per Maragall i tot?"
Jefa: "Collons, que s'ha cremat una estació elèctrica a Maragall!!!!"
Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah! Buah, els dies de casal m'esgoten. I aquesta última setmana ho estic notant moltíssim, se m'acumulen 5 setmanes de crits i riures, de plors i jocs... i estic, realment, esgotada.
Total, arribo a casa. Ma germana i el seu maromo respectiu estan al portal. Xerrant, malpensats!
Germana: "Buah, no hay luz"
Jo: "Joeeeeeeeer"
Germana: "Se ha ido a las 11 de la mañana, así estamos"
Jo: "Si es que somos unos pringaos..."
I així hem estat. Fins a avui. Aquesta matinada ens hem hagut de llevar a apagar llums.... i aquest matí, cap a les 10... adéu llum de nou!!! Oleeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!!!
I aquesta tarda ens han muntat una disco, amb llums que feien pampallugues, ara m'encenc 4 minuts, ara me n'apago 30... en fi....
Ara sembla que ja ho tindríem això. Ui, no, espera. Què sento?? Una "petita" remor... sembla que al carrer estiguin amb una taladradora!!!! Aaaaaaaaaaaaaaaaaah! No, no. Buuuuuuuufffff...... és un camió generador d'electricitat (grup electrògen em sembla que li diuen) que ens abasteix.
Si és que... són uns personatges encantadors aquests de la electricitat... mira que bé, que diuen que no ens cobraran la llum d'aquests dies! Ens la descomptaran el mes que ve!!!!! Ooooooooooooooooooooooooooh!!!!
D'això en dic jo ser considerats. Sí senyor. I "lo demés" són tonteries. Què dic tonteries???? Gilipollades vestides!
La part positiva? M'he llegit dos llibres en tres dies. Vés què has de fer quan no pots llegir blogs.... xDDDDDDD
Jefa: "Hi ha hagut un incendi a una estació de Maragall"
Jo: "Buah, adéu metro"
Jefa: "No, no, el metro va bé"
Jo: "Però no ha quedat afectat?"
Jefa: "Deu anar per una altra línia"
Jo: "Eeeing??? A veure, jo necessito la groga, ja em diràs"
Jefa: "Van totes ja amb normalitat"
Jo: "Però passa per Maragall i tot?"
Jefa: "Collons, que s'ha cremat una estació elèctrica a Maragall!!!!"
Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah! Buah, els dies de casal m'esgoten. I aquesta última setmana ho estic notant moltíssim, se m'acumulen 5 setmanes de crits i riures, de plors i jocs... i estic, realment, esgotada.
Total, arribo a casa. Ma germana i el seu maromo respectiu estan al portal. Xerrant, malpensats!
Germana: "Buah, no hay luz"
Jo: "Joeeeeeeeer"
Germana: "Se ha ido a las 11 de la mañana, así estamos"
Jo: "Si es que somos unos pringaos..."
I així hem estat. Fins a avui. Aquesta matinada ens hem hagut de llevar a apagar llums.... i aquest matí, cap a les 10... adéu llum de nou!!! Oleeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!!!
I aquesta tarda ens han muntat una disco, amb llums que feien pampallugues, ara m'encenc 4 minuts, ara me n'apago 30... en fi....
Ara sembla que ja ho tindríem això. Ui, no, espera. Què sento?? Una "petita" remor... sembla que al carrer estiguin amb una taladradora!!!! Aaaaaaaaaaaaaaaaaah! No, no. Buuuuuuuufffff...... és un camió generador d'electricitat (grup electrògen em sembla que li diuen) que ens abasteix.
Si és que... són uns personatges encantadors aquests de la electricitat... mira que bé, que diuen que no ens cobraran la llum d'aquests dies! Ens la descomptaran el mes que ve!!!!! Ooooooooooooooooooooooooooh!!!!
D'això en dic jo ser considerats. Sí senyor. I "lo demés" són tonteries. Què dic tonteries???? Gilipollades vestides!
La part positiva? M'he llegit dos llibres en tres dies. Vés què has de fer quan no pots llegir blogs.... xDDDDDDD
18.7.07
Alegria
Si és que tinc uns petits-monstres que són per menjar-se'ls. En sèrio. Aquesta setmana estem més tranquils que les tres primeres, ja que hi ha hagut una mena de... vés a saber què, que ha fet que s'hagin quedat al casal només els nens mes tranquilets. Els nens-cabrons ja han marxat. Fantàstic!!!
Doncs res, la setmana passada vam introduir als nens en el meravellós món de "la cançó de la felicitat". Pels que no sigueu del món de l'esplai/cau/casals, us sonarà a xinès, però pels que som del món infantil aquest... és tot un mite. Veureu:
La cançó fa així:
"Si estàs trist i et manca l'alegria
corre fes fora la melancolia
vine amb mi, t'ensenyaré
la cançó de la felicitat!!!
Bat les ales,
mou les antenes,
dona'm les dues potetes.
Vola per aquí i vola per allà,
la cançó de la felicitat!!!"
A mi m'encanta. I als nens també. La canten a totes hores. I sabeu què? La cosa te coreografia i tot. Sí, sí. Jo mateixa els hi vaig ensenyar!!! Ja em veieu a mi, davant de 70 nens, movent el cul a cop de cançó, "batent les ales" (és a dir, les mans sota l'aixella i agitant els braços), "movent les antenes" (léase posant els dits polzes a banda i banda del cap i movent les mans davant i darrere) i "donant les dues potetes" (agafant les mans del nen més proper i movent-me amb ell).
[Què passa? No tot havia de ser moure el cul a una discoteca, no? Cal saber-se adaptar!!! xDDDD]
Una altra cançó que m'encanta haver-los ensenyat és una que va popularitzar el Club Súper 3 quan les coses eren com havien de ser... és a dir quan el Petri encara rebia petrifaxos, quan la Noti era la seriosa, quan la Nets encara no havia estat una desgraciada en el Cor de la Ciutat..... una cançó africana que els nens han après a una velocitat increible!!!!
És una cançó-resposta. És a dir, jo canto un tros, i ells em contesten. Una passada. Que tots els nens, quan jo començo: "O benuno!!!" tots responguin a cor "o benuno!!". Em sento una mica directora d'un gran cor (no de la ciutat, que no mola, ja, això ja ho hem parlat a ca l'Onix).
Bé, està clar, quan les coses van mal dades (no em pregunteu per afers acadèmics, perquè porto una emprenyamenta amb mi mateixa, que mossego...), sempre em queda l'alegria que els nens em recordin com la moni que els ensenya cançons. xDDDD
Doncs res, la setmana passada vam introduir als nens en el meravellós món de "la cançó de la felicitat". Pels que no sigueu del món de l'esplai/cau/casals, us sonarà a xinès, però pels que som del món infantil aquest... és tot un mite. Veureu:
La cançó fa així:
"Si estàs trist i et manca l'alegria
corre fes fora la melancolia
vine amb mi, t'ensenyaré
la cançó de la felicitat!!!
Bat les ales,
mou les antenes,
dona'm les dues potetes.
Vola per aquí i vola per allà,
la cançó de la felicitat!!!"
A mi m'encanta. I als nens també. La canten a totes hores. I sabeu què? La cosa te coreografia i tot. Sí, sí. Jo mateixa els hi vaig ensenyar!!! Ja em veieu a mi, davant de 70 nens, movent el cul a cop de cançó, "batent les ales" (és a dir, les mans sota l'aixella i agitant els braços), "movent les antenes" (léase posant els dits polzes a banda i banda del cap i movent les mans davant i darrere) i "donant les dues potetes" (agafant les mans del nen més proper i movent-me amb ell).
[Què passa? No tot havia de ser moure el cul a una discoteca, no? Cal saber-se adaptar!!! xDDDD]
Una altra cançó que m'encanta haver-los ensenyat és una que va popularitzar el Club Súper 3 quan les coses eren com havien de ser... és a dir quan el Petri encara rebia petrifaxos, quan la Noti era la seriosa, quan la Nets encara no havia estat una desgraciada en el Cor de la Ciutat..... una cançó africana que els nens han après a una velocitat increible!!!!
És una cançó-resposta. És a dir, jo canto un tros, i ells em contesten. Una passada. Que tots els nens, quan jo començo: "O benuno!!!" tots responguin a cor "o benuno!!". Em sento una mica directora d'un gran cor (no de la ciutat, que no mola, ja, això ja ho hem parlat a ca l'Onix).
Bé, està clar, quan les coses van mal dades (no em pregunteu per afers acadèmics, perquè porto una emprenyamenta amb mi mateixa, que mossego...), sempre em queda l'alegria que els nens em recordin com la moni que els ensenya cançons. xDDDD
15.7.07
Pipi
Ho veieu? Ja me n'estic penedint del post d'ahir. xDDD
Però mira, així, ja us ho vaig dir, el bloc pren un caràcter més dinàmic. Que últimament, el pobre està mooooooolt adormit. I més que ho estarà d'aquí no res... ja us explicaré.
El cas és que aquest matí m'he llevat descansada, he dormit fins a l'hora que m'ha donat la gana. O fins a la que m'ha despertat el pipi.... quina ràbia despertar-se amb aquella necessitat imperiosa d'anar al labavo!!!!
Sí o no? Buah! Normalment passa que em desperto i penso: "ara no aniràs al labavo, que et despejaràs i ja no dormiràs més". Però passa també que si decideixo quedar-me al llit, el pipi em va apretant la bufeta..... i tampoc em deixa dormir. Així que, directament, opto per anar al labavo amb els ulls tancats. I després tornar al llit.
Però res, aquest matí, després del meu pipi a cegues, ja no m'he pogut adormir més, i aquí em teniu, a les 10 del matí d'un diumenge escrivint al bloc sobre el pipi que m'ha despertat. Aaaaaaaaaaaai... quién me ha visto y quién me ve.... xDDDDD [això està en plena decadènciaaaaaaaaaaa! xDDDDD]
Però mira, així, ja us ho vaig dir, el bloc pren un caràcter més dinàmic. Que últimament, el pobre està mooooooolt adormit. I més que ho estarà d'aquí no res... ja us explicaré.
El cas és que aquest matí m'he llevat descansada, he dormit fins a l'hora que m'ha donat la gana. O fins a la que m'ha despertat el pipi.... quina ràbia despertar-se amb aquella necessitat imperiosa d'anar al labavo!!!!
Sí o no? Buah! Normalment passa que em desperto i penso: "ara no aniràs al labavo, que et despejaràs i ja no dormiràs més". Però passa també que si decideixo quedar-me al llit, el pipi em va apretant la bufeta..... i tampoc em deixa dormir. Així que, directament, opto per anar al labavo amb els ulls tancats. I després tornar al llit.
Però res, aquest matí, després del meu pipi a cegues, ja no m'he pogut adormir més, i aquí em teniu, a les 10 del matí d'un diumenge escrivint al bloc sobre el pipi que m'ha despertat. Aaaaaaaaaaaai... quién me ha visto y quién me ve.... xDDDDD [això està en plena decadènciaaaaaaaaaaa! xDDDDD]
14.7.07
Reflexió (o no)
Des de sempre he estat una persona molt madura (paraula que no m'agrada gaire perquè l'associo als plàtans, quan són negres... i no li trobeu context sexual, siusplau... xDDD).
Bé, no des de sempre, clar. Quan era petita era una nena, clar. Jugava com una nena, reia com una nena, era feliç com una nena. Però era ja madura.
Sempre he aparentat més edat de la que tinc (sobretot per als nens del casal, que me'n posen vora els 50.... quina tela... xDDD).
A casa meva i, en general a tot arreu on he anat, m'han considerat sempre una persona molt independent, amb les idees molt clares i molt capaç de fer-se forta a ella mateixa.
A mi m'agrada pensar que sóc així. Decidida, independent... sentir que no depenc de res ni de ningú.
Però, per suposat, això és només un miratge. Jo no sóc així. No del tot. No de la manera en que la gent em veu. [som com ens veiem o com ens veuen? eh? eh? Alguna resposta que no sigui "depèn?" xDDDD]
Sempre he estat una noia seriosa. A veure si ens entenem. Sóc riallera i molt de la conya, però un estil, no sé com dir-ho... humor seriós. Jo m'entenc. I els que em coneixen també.
Aquesta seriositat sumada a la autosuficiència aquesta que se m'atribueix fa que, sovint, la gent pensi que no necessito ajuda. No em vinc a referir a ajuda del tipus "pujar la compra fins a casa", em refereixo a l'ajuda sentimental. Però tampoc ben bé això.
A veure, ja una vegada vaig fer un post en el que reclamava abraçades. Doncs és ben bé això. Em fa ràbia que la gent pensi que sóc tan forta que no necessito que em demostrin com m'estimen. Sé que m'estimen... però jo també tinc el meu cor... i m'agrada que, de tant en tant, em sorprenguin amb una mostra d'afecte.
--------------
I ja està, no li busqueu la volta a tot plegat, perquè no la té. Simplement, és una reflexió "en veu alta". Segurament demà me n'hagi penedit del post aquest ploramiques que acabo de fer, i n'escrigui un de nou. Per a tornar-me a reafirmar en la meva falsa autosuficiència.
Però mira, si la cosa ha de servir per a que actualitzi el bloc... ja estarà bé. Que últimament el tinc una mica deixat de la mà de Déu (diga-li Déu... diga-li energia).
Bé, no des de sempre, clar. Quan era petita era una nena, clar. Jugava com una nena, reia com una nena, era feliç com una nena. Però era ja madura.
Sempre he aparentat més edat de la que tinc (sobretot per als nens del casal, que me'n posen vora els 50.... quina tela... xDDD).
A casa meva i, en general a tot arreu on he anat, m'han considerat sempre una persona molt independent, amb les idees molt clares i molt capaç de fer-se forta a ella mateixa.
A mi m'agrada pensar que sóc així. Decidida, independent... sentir que no depenc de res ni de ningú.
Però, per suposat, això és només un miratge. Jo no sóc així. No del tot. No de la manera en que la gent em veu. [som com ens veiem o com ens veuen? eh? eh? Alguna resposta que no sigui "depèn?" xDDDD]
Sempre he estat una noia seriosa. A veure si ens entenem. Sóc riallera i molt de la conya, però un estil, no sé com dir-ho... humor seriós. Jo m'entenc. I els que em coneixen també.
Aquesta seriositat sumada a la autosuficiència aquesta que se m'atribueix fa que, sovint, la gent pensi que no necessito ajuda. No em vinc a referir a ajuda del tipus "pujar la compra fins a casa", em refereixo a l'ajuda sentimental. Però tampoc ben bé això.
A veure, ja una vegada vaig fer un post en el que reclamava abraçades. Doncs és ben bé això. Em fa ràbia que la gent pensi que sóc tan forta que no necessito que em demostrin com m'estimen. Sé que m'estimen... però jo també tinc el meu cor... i m'agrada que, de tant en tant, em sorprenguin amb una mostra d'afecte.
--------------
I ja està, no li busqueu la volta a tot plegat, perquè no la té. Simplement, és una reflexió "en veu alta". Segurament demà me n'hagi penedit del post aquest ploramiques que acabo de fer, i n'escrigui un de nou. Per a tornar-me a reafirmar en la meva falsa autosuficiència.
Però mira, si la cosa ha de servir per a que actualitzi el bloc... ja estarà bé. Que últimament el tinc una mica deixat de la mà de Déu (diga-li Déu... diga-li energia).
10.7.07
Le Chat Noir
Tinc els pèls de punta.
La seva mirada clavada a l'ànima.
En girar-me m'he trobat amb els seus ulls negres sobre fons groc. I un calfred m'ha recorregut el cos.
Pot ser que el senti miolar?
És fosc. El seu posat elegant fa que el cor se m'assossegui poc a poc. Començo a respirar amb normalitat.
Sense apartar la meva mirada de la seva, reculo unes quantes passes enrere. Em topo amb força amb la cantonada d'un moble fred. Potser de marbre. He estat a punt de xisclar. M'he mossegat el llavi inferior i gairebé m'he fet més mal així que amb el cop.
La porta em queda just a l'esquena. Veig el seu reflexe en el mirall que em queda al davant. Al costat d'aquests ulls grocs sobre fons negre. Hi veig passar una ombra. Aguanto la respiració.
Pot ser que el senti miolar?
Amb la mà que em queda a l'esquena acarono el moble. De marbre, definitivament. Resseguint el seu contorn toco la porta, que encara està oberta. Sense treure la vista dels ulls grocs sobre fons negre començo a caminar d'esquenes. Poc a poc. De puntetes.
Surto per la porta.
El quadre se m'ha tornat a resistir. Un altre cop no n'he estat capaç. L'he perseguit durant 38 anys. Començo a estar convençut que mai arribarà a ser meu.
4.7.07
Sopar Blocaire
Vaig sortir del casal. Amb la samarreta corporativa que ens donen per a diferenciar-nos d'altres casals quan anem d'excursió. Tota "bruta" d'haver passat el dia sencer jugant amb els nens....
De sobte em trobo en un local amb una mega taula enorme parada. I tot de gent al voltant. Sé que entre aquesta gent hi està el Maduixot, i em diu: "és un sopar blocaire". I jo em cago en tot. Perquè us veig allà a tots arreglats i jo feta caldo. I l'Alepsi, ja em perdonareu, però ha de presentar-se en societat com una persona normal... no com una pidolaire!
Així que tota emprenyada me'n vaig a casa, mentre tothom marxa a la seva a esperar que jo torni i que pugui començar el sopar (fins a quins límits arriba el meu ego, eh? xDDD). Em dutxo, o no, no ho recordo, i em poso una mini, tota fantàstica jo, i una samarreta amb un escot generós. He de fer-me veure, tu! xDD
Arribo a la porta del local, i trobo a tothom esperant-me. M'assec a les escales i em poso a parlar amb algú. De sobte, veig arribar al Gatot (no em pregunteu perquè sabia que era ell...) i s'ajup davant meu. Posant-me una mà a la cuixa que queda nua per culpa de la mini. Me'l miro dient-li amb els ulls que està envaint el meu espai personal.
I el tiu, em diu: "si se't puja una mica més la mini se t'acabarà veient el cul".
I abaixo la mirada i tinc la mini per cinturó, i estic ensenyant les calces... ¬¬'
Però tota digna li dic al gatot: "tant és"
I em giro i segueixo parlant amb altres blocaires...........
I, de sobte, m'he despertat. I sort, perquè ahir a la nit no em vaig posar el despertador.... i, miraculosament, no m'he adormit....
En fi, potser hauria de deixar de drogar-me abans d'anar-me'n a dormir... no trobeu? xDDDD
De sobte em trobo en un local amb una mega taula enorme parada. I tot de gent al voltant. Sé que entre aquesta gent hi està el Maduixot, i em diu: "és un sopar blocaire". I jo em cago en tot. Perquè us veig allà a tots arreglats i jo feta caldo. I l'Alepsi, ja em perdonareu, però ha de presentar-se en societat com una persona normal... no com una pidolaire!
Així que tota emprenyada me'n vaig a casa, mentre tothom marxa a la seva a esperar que jo torni i que pugui començar el sopar (fins a quins límits arriba el meu ego, eh? xDDD). Em dutxo, o no, no ho recordo, i em poso una mini, tota fantàstica jo, i una samarreta amb un escot generós. He de fer-me veure, tu! xDD
Arribo a la porta del local, i trobo a tothom esperant-me. M'assec a les escales i em poso a parlar amb algú. De sobte, veig arribar al Gatot (no em pregunteu perquè sabia que era ell...) i s'ajup davant meu. Posant-me una mà a la cuixa que queda nua per culpa de la mini. Me'l miro dient-li amb els ulls que està envaint el meu espai personal.
I el tiu, em diu: "si se't puja una mica més la mini se t'acabarà veient el cul".
I abaixo la mirada i tinc la mini per cinturó, i estic ensenyant les calces... ¬¬'
Però tota digna li dic al gatot: "tant és"
I em giro i segueixo parlant amb altres blocaires...........
I, de sobte, m'he despertat. I sort, perquè ahir a la nit no em vaig posar el despertador.... i, miraculosament, no m'he adormit....
En fi, potser hauria de deixar de drogar-me abans d'anar-me'n a dormir... no trobeu? xDDDD
3.7.07
Entretinguda
-Alepsi, tu tens fills?
-Ui, nena, jo amb vosaltres ja en tinc prous de nens!!!!
-I quan et quedaràs embarassada??
-Ai filla, doncs quan trobi nòvio... (bé, ja sabeu, explicacions al nivell dels nens)
-I quan trobaràs nòvio?
-Doncs això sí que no ho sé! Jajajajajaja!
-Doncs ja podries començar a buscar-lo, no???
-......mira, noia, busca-me'l tu, i quan me'l trobis avisa! Jajajaja!
-.... ets la meva mama. Mama, mama, mama, mama, mama, mama.........
Si vau estar pel mercat de la Boqueria dimarts passat al matí i vau veure un munt de nens i nenes que anaven dient "mama, mama, mama, mama...." a cop de crit a una monitora amb cara de "siusplau, que algú em tregui d'aquí" i de "aquests, per descomptat, no són els meus fills..."... la monitora en qüestió era jo.
Si vau ser molt afortunats, potser, fins i tot, vau sentir la conversa. És increible que amb 5 anys ja vagin preguntant aquestes coses... no trobeu? xDDDDDD
[Si és que em queixo per vici, sabeu lo divertit que és fer de monitora de 35 petits monstres???? Bufffffff! Algun massatgista a la sala per arreglar-me l'esquena (de nou)??? xDDDD]
-Ui, nena, jo amb vosaltres ja en tinc prous de nens!!!!
-I quan et quedaràs embarassada??
-Ai filla, doncs quan trobi nòvio... (bé, ja sabeu, explicacions al nivell dels nens)
-I quan trobaràs nòvio?
-Doncs això sí que no ho sé! Jajajajajaja!
-Doncs ja podries començar a buscar-lo, no???
-......mira, noia, busca-me'l tu, i quan me'l trobis avisa! Jajajaja!
-.... ets la meva mama. Mama, mama, mama, mama, mama, mama.........
Si vau estar pel mercat de la Boqueria dimarts passat al matí i vau veure un munt de nens i nenes que anaven dient "mama, mama, mama, mama...." a cop de crit a una monitora amb cara de "siusplau, que algú em tregui d'aquí" i de "aquests, per descomptat, no són els meus fills..."... la monitora en qüestió era jo.
Si vau ser molt afortunats, potser, fins i tot, vau sentir la conversa. És increible que amb 5 anys ja vagin preguntant aquestes coses... no trobeu? xDDDDDD
[Si és que em queixo per vici, sabeu lo divertit que és fer de monitora de 35 petits monstres???? Bufffffff! Algun massatgista a la sala per arreglar-me l'esquena (de nou)??? xDDDD]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)