Resum del 2009

Adéu 2009 - Hola 2010

Doncs ja està. Un altre any més al sac dels anys acabats, tal i com vaig fer al 2006, el meu primer any d'activitat blocaire (mare meva, aviat el meu bloc farà 4 anys!), vull fer un petit resum del que ha estat el 2009 per mi (més que res és que he llegit el resum de 2006 i m'ha portat bons records i he pensat que és una bona pràctica això de tenir-ho per escrit...).

A veure, ho organitzarem per punts, perquè si per una cosa s'ha caracteritzat el meu 2009 ha estat per ser un any de canvis. Mil canvis!

• Ha estat el primer any a la meva vida (tret dels 4 o 5 primers) en el que no he fet CAP examen.
• Ha estat el meu primer any com a treballadora en una empresa, a temps complet (ooooooh! Sóc súper aduuuuulta! xDD)
• M'he independitzat!!! Síííííí! Aquesta ha estat la millor decisió, amb diferència, que he pres mai a la meva vida! Bé per mi!!!
• He viatjat als EEUU!
• He descobert una colla d'amics que valen un tresor i que tan de bo apareguin en els posts de final d'any dels propers 300 anys.
• La E. i l'A. segueixen al meu costat. I m'encanta. I les dues se'n van a viure amb les seves respectives parelles!!! Déu meu, m'estic fent gran!
• La N, una amiga meva, més jove que jo, m'anuncia fa uns dies que està parlant de matrimoni amb el seu xicot. Diossssss! El M. ahir em va dir que li havia comprat un anell de compromís a la seva xicota. Jajajajajaja!
• He retrobat gent que creia perduda. I els retrobaments han estat fantàstics!
• He descobert cares amagades d'algunes persones que no m'han acabat de fer el pes. I no he patit per això. Simplement he passat pàgina.
• M'he tornat a il·lusionar amb el blocaire invisible! Serveixi aquest post per a deixar-li una pista a la meva blocaire invisible (sí, és una noia)... però no crec, de fet, perquè jo diria que no em llegeix... i si ho fa, mai no m'ha deixat cap comentari. En fi... potser és que com li agraden tant les arts el meu bloc el troba... poc artístic... xDD

En definitiva, i com veureu, la meva valoració del 2009 és... excel·lent!
Clar que han passat coses dolentes, he plorat molt, he patit... però també m'he fet gran. He crescut interiorment, he après que, realment, el timó de la meva vida no el pot dirigir ningú més que jo (ja, la metàfora és bastant monya, però és tal qual).
I crec que el 2010 serà un GRAN any. Any de més canvis... el 30 de gener em quedo a l'atur (a no ser que trobi feina abans... cosa que dubto xDD). Ala, primer canvi de l'any.
Els meus caps de setmana tornaran a ser els d'una persona normal i corrent. És a dir, que podré viatjar... però no tindré diners... així que viatjaré a propet... però ben acompanyada, segur! xDD
I ara... i per no fallar a la meva tradició... els (bons) propòsits d'any nou:

• Trobar una bona feina en la que em senti realitzada (jajajajaja! Què catxonda sóc!)


• Fer més esport, apuntar-me a un club excursionista (per exemple) i patejar-me el món muntanya a muntanya


• Posar-me en sèrio a estudiar el temari del Màster.


• Formar-me en política, escoltar atentament a uns i a altres i fer-me una opinió consistent i sòlida.


• Intentar veure un partit de futbol. Del barça, a poder ser. Tanta gent no pot estar equivocada i potser m'estic perdent l'espectacle de la meva vida... xDDD


• Viatjar tot el que pugui (inclòs aquell viatge que ens vam prometre les cosines que ens regalariem a Cuba)


• Sortir de festa fins tard, gaudir de la bona companyia tot el que pugui (o em deixin :P)


• Deixar de cruspir-me les ungles (aquest ja l'he començat aquesta setmana!!! xD)


• Gaudir de cada moment.

Us desitjo una bona sortida i entrada d'any. Que ens poguem trobar el 2020 de nou i mirant enrere pensem: "quina passada haver viscut el 2010!"

Nadal

Tannnnn! Tannnnn! Tannnnn! Tannnnnn! Tannnnnn! Tannnnn! Tannnnn!

Els últims compradors van acabar de treure els bitllets de les respectives carteres. Tots ells tenien el nas vermell, com un d'aquells rens del pare Noël. De fet, el nas era, juntament amb els ulls, la única part del cos que es veia pels carrers.

Feia tot just un parell de setmanes que havia arribat el fred. Però havia arribat amb força, i ara a les 7 de la tarda ja era una hora intempestiva per estar caminant pel carrer.

La Júlia va acomiadar amb un alegre "feliç Nadal!" als seus dos últims clients. Una parella jove que havian anat a comprar el petit abet que guarniria el seu petit menjador. "És el nostre primer Nadal vivint junts.... volem un abet realment especial".

Els va mirar com marxaven, amb aquella brillantor als ulls que només pot tenir una parella d'il·lusionats de la vida. Agafats de la mà, coberta amb guants i manoples, s'allunyaven cap al seu pis on, probablement, els esperava la caloreta d'una estufa i un llit on treure's el fred estimant-se.

[Sospir de la Júlia]

Va tancar la paradeta amb el pestell per dins. De sobte es va quedar gairebé a les fosques, només il·luminada per les llumenetes que feien pampallugues, que li donaven a la caseta un toc entre fantasmal i discotequero. S'hi estava bé allà a dins, envoltada de foscor i coloraines. Ensumant a abet i molsa, sentint la mirada de totes les figuretes del pessebre i la calor del petit radiador.

[Sospir de la Júlia. Més profund que el primer

L'estimava. Molt. Profundament. D'acord, ja ho havia acceptat. I ara què?

[Sospir de la Júlia]

[Sospir de la Júlia...]

I si trucava per telèfon? No, segurament pensaria que està desesperada. I no era per tant, la cosa. O sí. Sí, de fet sí que ho era.

[Sospir de la Júlia]

D'acord. Trucaria. I què li diria? "Hola, mira, és que tenia ganes de parlar amb tu". Doncs no. Li semblava que era massa evident. I d'altra banda, què importava? Si seguia així acabaria ben boja...

[Més sospirs... un número indeterminat]

La verge Maria es va girar cap a ella.

-Anem a veure, Júlia, què et fa patir?

-Doncs... que crec que m'he enamorat

-I això és bo, no?

-Sí, clar, de fet sí però...

-Però res. Has de fer alguna cosa, portes ja massa dies així.

-Nah, de fet només des de fa una setmana.

-Ja, perquè ha estat ara que te n'has fet conscient, però portes sospirant un mes i mig!

-Sí??

-Sí. Llença-t'hi, Júlia, fes-ho!!!

-Escolta, però tu ets la Verge Maria, hauries d'estar en contra d'això!!!

-Mira, jo sóc una puta figureta del pessebre, crec que em va fer un pessebraire amb bastant mala hòstia, així que jo l'he heretada... així que no em diguis contra què he d'estar!

-Caram... d'acord. Així doncs... m'hi llenço?

-Si m'ho tornes a preguntar et fotré una cleca.

-I què en dirà, la gent del puto poble aquest?

-Doncs vés què n'ha de dir! Estaran encantats que, per fi, el mestre de l'escola tingui una dona amb qui compartir la vida... i amb qui poder acabar de pujar a la seva filla de 15 anys! Llença-t'hi!

-Però...

-Però res! Endavant! Som-hi! Tu pots!!!

[Sospir de la Júlia. Desaparició de la Verge

La Júlia va agafar el mòbil.

-Carme?

-Sí, digues, Júlia

-Que està ton pare, a casa?

-No, ha sortit a fer unes compres a la ciutat i no crec que pugui tornar perquè amb la nevada que cau...

-Fantàstic. Tinc ganes de parlar amb tu. Et fa res que passi per casa teva?

[Contenció de la respiració de la Júlia]

-Clar, Júlia. I si vols et pots quedar a dormir. No m'agrada dormir sola quan no hi és el pare.

[Bot del cor de la Júlia]

-Fantàstic, en mitja hora estic allà.

Va obrir la porta del darrere de la paradeta. Va sortir. Tot estava nevat. Va entrar en calor imaginant-se els seus pits al costat dels d'ella, les seves mans, la seva pell blanca d'adolescent, el seu cony per explorar...

---------

Una altra proposta de Relats Conjunts

A la merda!

Últimament estic en un estat una mica... alterat. Però no com les dones de la Maizena, no, no, el meu estat alterat és una mica més... cafre.

Ja porto com dos o tres setmanes de mala hòstia. Crec que no m'havia passat mai una temporada tan llarga. Però TOT m'emprenya...

• M'emprenya que la gent que no va a votar es queixi de que "claro, porque no hemos ido a votar los del NO, porque sino, otro gallo cantaría". Doncs senyors "del NO"... aneu a la merda. Haver anat a votar i, si no ho heu fet, us calleu la boca!!! Que tots hi teníeu dret, a les votacions.
• M'emprenya, a sobre, que se li donin pàgines de "diari" (per dir-li d'alguna manera) a esperpentos com aquest.
• M'emprenya que hi hagi gent que es faci dir "periodista" i només tregui que merda pels dits i per la boca. Ja es podrien fotre la diarrea mental aquesta que tenen per on jo els diré (i no poso enlaços perquè buscant-ne n'he trobat tants d'exemplificadors que tinc gnes de vomitar).
• M'emprenya que la gent sigui una aprofitada. Odio a la gent cínica que va de bones maneres per la vida i quan et gires... patapúm! I sí, tinc un exemple, i bastant clar, però ja us l'explicaré en el seu moment.
• M'emprenya la gent que s'avorreix i es fot palles mentals intentant tenir una vida que realment no tenen. Hòstia puta! Desperteu, sou uns desgraciats, sí, però la cosa té solució!!! I si vosaltres no la trobeu... sempre podeu anar a un bon psicòleg! (sí, jo sempre escombrant cap a casa)
• Odio la gent que sota la bandera de "jo sóc súper sincer" es prenen la llicència de dir coses com "et queda fatal el cabell així" o "t'has engreixat un munt! Ja menges sa?". Mireu sincers del món: aneu a la merda!!!!

I la llista continuaria fins a l'infinit i més enllà.... ooooooooooh! Quina mala hòstia que porto! I a sobre... és Nadal!!!!

Dies ideals per a que la gent faci el monyes i t'escriguin missatgets de "oh, bon nadal, que ho passis molt bé amb tots els que t'estimes. Un petó". Gent que fa... un any (!) (des de l'últim nadal, concretament) que no et diu ni hola!

A la merda, home!

Fent estadístiques....

Ahir va ser un gran dia per als catalans. Sí, tant per als que "hi creuen" com per als que no. Que això de les consultes populars sembla ja una mena de religió (o secta satànica, depèn de per a qui... ¬¬).

-Ai, que vas a votar, nen?
-Clar, mare, coi, que s'ha de donar la nostra opinió!
-Ai, jo no hi crec, en aquestes consultades
-Consultes, mama, consultes
-Va, mandangues, són, man-dan-gues!!!!

Jo, com a bona friki que sóc, em considero i em consideren... i amb poca feina que tinc últimament (sí... jajajajaja!), doncs m'he dedicat a mirar-me la pàgina oficial de la coordinadora, i com que han fet un quadre moníssim... jo m'he dit... calla!!! Que et serveixi per algo el curs d'Excel que et van fer fer a la feina!!!!

I sí, senyors... allà que me n'he anat, he copypastejat la taula en un excel... i au, a mirar dades. M'encanta! Perquè no em vaig dedicar a l'estadística, us estareu preguntant.

Doncs perquè no m'agrada. I prou (ja, què passa, una no pot tenir la seva doble personalitat?).

Havia pensat en fer gràfics i tot però... em semblava massa... xDDD

Així que us escric aquí les conclusions a les que he arribat (que no són gaire diferents de les que posen a tots els diaris... però jo si no ho veig no m'ho crec, tu... ja hi tornem a ser amb la religió.. ai... xDDDD).

1. La localitat amb més padró que vaparticipar a la consulta d'ahir va ser Sant Cugat del Vallès (59042 persones empadronades), seguit de prop per Vilanva i la Geltrú (54322 persones).
2. La localitat amb menys padró que hi participava era Sant Jaume de Frontanyà, que, curiosament va ser, en percentatge, la localitat amb més participació [que no és per desmerèixer... però clar, tenen un padró de 21 persones... de les quals 19 van anar a votar.. (els altres dos estan en cerca i captura, ara mateix... nooooooooooo! Que estaven de vacances, coi! xDDD)].
3. En números absoluts, la localitat on més vots es van recollir va ser Sant Cugat del Vallès (14779 vots), seguida molt de prop per Vic (54322).
4. En números absoluts, la localitat on menys vots es va recollir va ser Sant Jaume de Frontanyà (oooooooooh! Veieu com és meravellosa l'estadística, ara estàs allà a dalt i acte seguit estàs pels terres!!! xDDDD), seguida per Sant Ferriol i Fulleda (que són dos pobles [hasta por saberlo... xD] que han quedat empatats a 38 vots). Aquestes dues localitats no tenen tanta excusa com Sant Jaume... que tenen 177 i 106 empadronats, respectivament... ejem!
5. La localitat amb més percentatge de participació ja l'hem dit al punt 2... la que queda en segona posició és Taradell (amb un 71,07%) seguida molt de prop per Alpens (amb un 69,57%).
6. Les localitats amb menys participació, percentatgement (toma ya!) parlant són: Les Franqueses del Vallès (amb només un 8,82% de participació) seguida per Roses (amb un 10,44%).
7. La localitat que va sumar més vots negatius (absolutament parlant) va ser Vilanova i la Geltrú, amb 416 vots en contra (gairebé un 5% dels votants). La que va fer un percentatge negatiu més alt va ser Gallifa, amb un 10,87% de votants en contra.

I dels resultats? Doncs no cal analitzar-los, el 99% de la gent que va anar a votar va dir que SÍ, clar, coi, per això hi anaven, no?

-Ja, però els que volien dir que NO podien anar a votar, no?
-Sí, clar, però amb allò de que no és vinculant i tal i qual... doncs... com que han preferit quedar-se mirant la Marató de TV3 a la tele.
-Ah... clar, deu ser això.

------------
P.S: veieu perquè no m'he dedicat a l'estadística? Perque seria una estadista de pacotilla... molts pensareu: per a això que has fet, petarda, no calia fer un excel.
I jo us contestaré que teniu raó. Però que si no us agrada ja sabeu on és la porta de sortida, tu! xDDDD

Perdent el Nord

Arribo a casa. Engego la música, la primera cançó que surt és, irònicament "Por el Boulevard de los Sueños Rotos".

Efectivament... alguna cosa s'ha trencat.

De sobte un dia et despertes... i veus que tot, al teu voltant, trontolla. I et fa trontollar. No arribes a caure, perquè saps que ets més forta que qualsevol sacsejada... però tremoles. T'estremeixes.

I no. Avui la lluna no està al cel per ajudar-me. Només m'ha alterat. Només m'ha fet enfebrir, posar-me nerviosa, tremolar més. El fred se m'ha ficat al cos.

I em trobo, de sobte, amb un gran oceà pel davant. Sembla que vaig sense rumb, he perdut el nord per un moment i no veig ni l'horitzó ni la platja que he deixat enrere (sembla increïble que l'hagi perdut de vista a tanta velocitat).

Però miro tot el que m'envolta i veig que tot el que tinc al meu voltant està per construïr. I ara escolliré materials de primera qualitat. Penso tenir els millors associats per aixecar un nou projecte, sigui quin sigui. Qui es vulgui sumar que es deixi veure d'alguna manera, i m'estengui la mà.

Ara sona I am a Rock. Què catxondo el random... xD

---------
P.S: és curiós el títol d'aquest post... és el títol d'una cançó que va composar un grup que tenia un amic meu quan jo tenia.... 15 o 16 anys. Com ha plogut... i quantes coses han passat....