Bip-Bip

Jo hi ha una part del cervell humà que, per molt que estudii (que no ho faig gaire, però quan ho faig alguna cosa aprenc...), no arribaré a entendre mai de la vida.

És aquella secció, circumvolució, hemisferi, locus, fissura, àrea o el que sigui que fa que la gent es senti captivada per sorollets aguts i repetitius.

Llegeixi's, per exemple, el cony de Bip-Bip del mòbil. A veure, siguem racionals, siusplau. Quina puta ment malalta va decidir que cada cop que es toqués una tecla del mòbil sonaria un Bip-Bip??? És més, no és que sigui una cosa inamovible, vull dir, que no és obligatori que ho faci aquest soroll del dimoni, hi ha la opció de desactivar-ho!!!!!

Per que a veure, com deia abans, siguem racionals....

• Si estàs en un lloc silenciós, tot cristo se n'entera de que estàs enviant-li un missatge a vés a saber qui. Tindràs sort si algú no t'insulta (en cas que estiguis en una biblioteca) o es posa prop teu per intentar llegir el què poses... total, amb aquest soroll pretens que tothom se n'enteri que ho estàs fent, no?
• Si estàs en un lloc sorollós, ni tu mateix sents el bip-bip...

Per tant, amb aquestes dues veritats com cases de pagès (amb el seu terrat, els seus porquets, les seves gallines assassines perseguint vés a saber què pel camp.... i amb el seu avi saludant al nét que ve, com cada any, a menjar espetec...).... no us en adoneu que no té cap sentit que el mòbil foti soroll quan apreteu les tecles????????
Bé, de fet sí que té un sentit... el mateix que té canviar un mp3 per un mòbil amb altaveus i fer-lo sonar al metro en hora punta... el mateix que té menjar xiclet amb la boca oberta i movent molt la llengua (i si pot ser ben a prop de la teva orella).....
...tocar-me la figa! (no literalment, no fotem).
----------
*Post patrocinat per una companya de feina que s'ha posat a escriure un putu missatge en el que deu haver-li explicat la biblia en vers a qui fos....

Divendres

Per fi és divendres. I mira que aquesta setmana ha estat tranquileta. Massa, potser. Buah, és que és complicat treballar en agost. Perquè clar hom (com m'agrada aquesta paraulaaaaaaa) pensa que, treballar a l'agost, és el millor del món perquè no hi ha res a fer.

I "hom" té raó. Però és que a mi això m'esgota. Em posa de mala folla estar a la oficina i no tenir res a fer. I sí, em deixa temps per mirar blogs, per escriure posts (ja, ja, no gaires, ho sé), per fer chorrades com donar-me d'alta en una cosa que es diu Twitter.... i que encara no sé com va. Però m'ha entretingut bastantes estones. Que ja és molt.

Això de connectar-me a pàgines "personals" en hores de feina és una mica "punky"... més que res perquè estic d'esquenes al món, i això vol dir que el "súper jefe" ja m'ha pillat un cop fent uns mots encreuats on-line... i que algun dia voldran fer-me fora i miraran l'historial de connexions del meu ordinador i serà un comiat completament procedent... però weno, mira, cobraré el "paru" i a viure la vida que són dos dies!!!!

I avui quan venia en el metro m'he assegut (sí, sí, això és una de les altres aventatges que té treballar a l'agost, que pots seure al metro) en un dels llocs al costat de la finestra. M'he posat a llegir el llibre que porto entre mans i de sobte, en aixecar la vista per a mirar per la finestreta a quina parada estàvem m'he fixat en que a sota just de la finestra algú hi havia escrit:

"Alepsi*, eres lo que más quiero en este mundo". I la "o" de "mundo" era un intent de globus terraqui. Jajajajajaja!

Doncs mira, entre que és divendres, i la declaració d'amor anònima, he vingut a la feina radiant.


*Per suposat no posava Alepsi, posava el meu nom real... xDDDD

Un altre post-rajada

Ahir a la nit per poc moro. Per culpa d'un taxista tarat (sí, què passa, una té els seus luxes... xDDD). Que m'agafa a l'estació de Sants i em cobra el suplement de 2.10€... pfffff... però jo estava fent la cua, no l'havia pas demanat. Ni que l'estació de Sants estigués a la conchinchina!!!! (algú sap on para això, ben bé?).

El paio sense cinturó "pa'qué?" i fent un rally per la ciutat. Déu n'hi dó, per això, em va portar prou ràpid a casa. Sort, perquè tenia por, realment, de morir estampada contra un cotxe. En fi.

Esteu molt malalts, eh, paios? Que només us heu fixat en una cosa del post anterior... aaaaaaaaai, l'estiu que us altera les hormones i us les posa de punta (les hormones, s'entén.... xDDDDD).

Tururururururuuuuuuu

Doncs mira, que avui estic així com contenta.

I això que no hi ha manera de rebre candidats.... ains, què complicat això de seleccionar personal. Perquè qui no té un all té una ceba... i molts tenen l'all i la ceba i l'escalivada junta. N'hi hauria per escriure un llibre. Vés que no ho faci, tu.

D'altra banda... fa molta calor. No m'agrada l'estiu. Us ho havia dit mai? Doncs ja us ho he dit, en tot cas. No m'agrada. Ecs!