Els 11 de setembre a casa meva sempre han estat especials. No només per la diada, que, de fet, a casa meva no s'ha celebrat mai com a tal, ni pel fet que fos un dia festiu abans de l'inici del curs (ara comencen abans, però quan jo estudiava pràcticament començavem a l'octubre... xD).
L'11 de setembre de cada any mon pare fa anys. Sí, el catxondo va decidir nèixer un dia tan assenyalat. Així que sempre ho hem celebrat "por todo lo alto", fent dinars familiars. Mentre les altres famílies cantaven els segadors, nosaltres entonavem un desafinat "cumpleaños feliz".
I aquest any no serà diferent. Dinar familiar i "cumpleañoas feliz". Però aquest any m'escaparé. En quant acabin les postres (que jo mateixa he preparat, per suposat xD) agafaré el paraigües i marxaré. Perquè sí que és veritat que no tinc un tram adjudicat. Però no em vull perdre la oportunitat de formar part de la nostra història. La història que escrivim dia a dia els catalans i catalanes (no els polítics!) i que avui escriu un gran passatge.
A partir de les 17h seré pel centre de Barcelona, si hi puc arribar. Jo també vull fer "mans a les mans" i contribuir, amb això, a formar més part de la nostra història.
Bona diada a tots! :)
----------
Aprofito i enllaço al blog de la Loreto Giralt, i així afianço la meva participació en la història no només com a persona de carn i ossos, sino també com a persona virtual.
I agraeixo que la Galionar em doni la mà des del seu bloc. :)
I també agraeixo a tot l'equip que ha promogut aquest gest de "donar-nos la mà" virtual.