[13 Mar 2006 05:00 pm]
Avui crido al vent… que no m’importa res. Que me n’he adonat que no sé viure… que les llàgrimes tornen a estar amb mi… Sé que demà, però, o potser demà passat, estaré millor… o no… o ja mai tornaré a ser la que era… de fet això últim és la única cosa que tinc clara: “que ja mai tornaré a ser la que era”. Mai no es pot tornar enrere, encara que necessitis, que desitjis amb totes les teves ganes, canviar alguna cosa. Mai pots trencar amb el qui eres abans… qui ets t’acompanya per sempre, per sort, o per desgràcia.
I… el tint depressiu que té el missatge parteix de les llàgrimes que ara mateix vessen dels meus ulls… però… sé que estaré bé, vull pensar-ho, vull creure-ho, ho sé.
1 comentari:
Laia Says:
Que no se’t neguin els ulls per coses tristes, que se’t neguin per coses maques, per la bellesa, per l’alegria, per la vida!!
Estic fatal, Sílvia, potser jo també hauria d’escriure poemes… uf.
(*)Negar-se els ulls = omplir-se de llàgrimes
[març 13th, 2006 at 17:13]
Publica un comentari a l'entrada