17.4.13

Com sempre, torno amb merda

Un dia més em llevo... i em trobo amb tot el dia per endavant. Tot el dia per a mi. Per a organitzar-me'l i fer el que he de fer. Que no és gaire i és massa, alhora.

Un dia més esmorzo davant de la pantalla de l'ordinador. Mirant Facebook i tots els portals de feina que conec. Repassant les mateixes ofertes que ja fa més de tres setmanes que estan penjades.

Les mateixes condicions (infrahumanes) laborals. Els mateixos sous de merda. El mateix horari fastigós. I, sí, els mateixos milions de candidats-contrincants apuntats.

Passejo per les xarxes socials amb l'esperança que, algun dels meus contactes de sobte aparegui i em digui: "Alepsi, tinc la feina per a tu". I s'acabi aquest malson.

Però no. Passa un dia més, una tarda més, una nit més, i tot segueix igual. No hi ha feina per a mi. Per a la que no estic sobrequalificada, em falta experiència, per a la que tinc experiència, em falten títols que la corroborin, per a la que tinc títols em sobra edat, per a la que tinc l'edat adequada, em falten idiomes... i per a la que encaixo... mai arriba la oportunitat.

I me les busco, les oportunitats, gran part del meu dia estic donant-li voltes a possibles projectes que sempre acaben en res. Perquè no tinc els coneixements, perquè no tinc diners o perquè, directament, no són viables.

I passa un altre dia i segueixo igual. I cada cop tinc menys forces per plantejar-me res. Sento que vaig caient en una deixadesa personal, laboral i relacional brutal. I quan me n'adono lluito contra mi mateixa i m'obligo a sortir, a fer coses, a crear. Però cada cop és més difícil.

Avui ja fa quatre mesos que estem així. I les perspectives no són massa bones. I em sento com una merda. I aquest post no li fa gaire favor a la meva persona, però com que encara sóc mig anònima, no crec que cap persona que pretengués contractar-me ho deixi de fer perquè asociï això amb la persona que sóc.

De fet, ho dissimulo bastant bé, tot plegat.....

8 comentaris:

Robertinhos ha dit...

A l'inici de la crisis un enginyer es va encaparrar en fer el canvi al màrqueting. I es va passar 9 mesos a l'atur. Et comprenc molt bé perquè ho he viscut personalment.

Envia'm un mail i mirem que podem fer. ¿Et sembla bé?

Salvador Macip ha dit...

És que la situació és realment una merda... Ànims i molta sort!

XeXu ha dit...

Em trobo en una situació similar, encara que de moment treballo, però no sé fins quan. El mercat és exasperant. Si no hi ha feina i només fan que acomiadar gent, qui cony treballa en aquest país?? I si no treballa ningú, com es pot esperar que el país avanci? Però és clar, és molt millor afavorir els acomiadaments que potenciar la contractació, pura lògica, oi? Ànims, tard o d'hora la cosa canviarà. Espero que tinguis sort ben aviat.

L'Avi.- ha dit...

Nena, nena, nena, m'estàs començant a preocupar, eh?...
A veure si trobem una estoneta per una estripada.

Joana ha dit...

Molts ànims i una abraçada. Espero que tinguis sort. No es contracta a ningú, ans el contrari...

DooMMasteR ha dit...

Alepsi...

No recordo cap post com aquest des de que et conec...

No diré la paraula ànims, que segur que ja t'han dit moltes vegades. Et diré que amunt l'orgull!

L'objectiu d'aquest sistema de merda en el que vivim és aquest: veure't al fons de l'abisme. No els hi donis el gust. Ets molt més forta que ell.

Amunt, i amb el front ben alt!

I passa'm també un curri, que potser...

Ferran ha dit...

No serveixen les paraules, ho sé perque ho he passat. S'agraeixen, o ni això perque no tenim la ment a lloc. No serveixen les paraules però no per això són sobreres: molta força, mira de veure les coses boniques de la vida, que segur que en tens moltes més de les que tu mateixa creus tenir ara mateix... Amunt, Alepsi, amunt i no et desanimis. una abraçada energètica,

Alepsi ha dit...

Gràcies a tots pels vostres comentaris. Que sapigueu que encara que hagi estat una rància i no us els hagi contestat, m'han servit molt per mirar amunt i tirar endavant. Sou fantàstics!!!