Confessions

Ja fa dies que penso en escriure aquest post. I per unes coses o per les altres, mai no m'hi acabo atrevint. De fet, l'he començat a escriure com una prova, a veure què surt, i si en quedo contenta amb el resultat el publico, i, si no, doncs l'esborro i a una altra cosa.

El cas és que els que em coneixen a la "vida real", saben que la persona que hi ha darrera l'Alepsi sempre ha dit que "l'Alepsi mai tindrà parella, l'Alepsi sempre serà una ànima lliure, l'eterna adolescent".

I sí, fins ara sí, fins ara l'Alepsi ha mantingut aquella essència juvenil i fresca...

Però és que resulta que, ara que me n'adono, l'Alepsi també s'ha fet gran. Per molt que jo m'entesti en fer veure que no ha passat el temps i que segueixo sent l'adolescent que era... diguéssim que ja fa uns quants anys que vaig deixar enrere la universitat, el màster i ja fa bastant de temps que treballo i que, en general, faig una vida bastant allunyada de la d'una joveneta universitària.

Per tant, diguéssim, que ja molt adolescent no sóc. Gens, diria jo. Alguna cosa em queda, i quan me'n vaig de festa amb els amics o quan se me'n va la castanya segueixo comportant-me com si tingués 15 anys (moderadament, no fotem... xD).

Però el cas és que, en breu, faré un salt bastant important a la meva vida. I com que suposo que això afectarà als meus escrits, i, de fet, ja m'estic morint de ganes d'escriure-hi coses relacionades, he decidit fer el salt conjuntament a la meva vida "privada" i a la vida de l'Alepsi.

Us deixo un vídeo molt explicatiu.

Actualització: la broma original ja me l'han feta, no cal que me la feu més. xD