Arribo a casa. Engego la música, la primera cançó que surt és, irònicament "Por el Boulevard de los Sueños Rotos".
Efectivament... alguna cosa s'ha trencat.
De sobte un dia et despertes... i veus que tot, al teu voltant, trontolla. I et fa trontollar. No arribes a caure, perquè saps que ets més forta que qualsevol sacsejada... però tremoles. T'estremeixes.
I no. Avui la lluna no està al cel per ajudar-me. Només m'ha alterat. Només m'ha fet enfebrir, posar-me nerviosa, tremolar més. El fred se m'ha ficat al cos.
I em trobo, de sobte, amb un gran oceà pel davant. Sembla que vaig sense rumb, he perdut el nord per un moment i no veig ni l'horitzó ni la platja que he deixat enrere (sembla increïble que l'hagi perdut de vista a tanta velocitat).
Però miro tot el que m'envolta i veig que tot el que tinc al meu voltant està per construïr. I ara escolliré materials de primera qualitat. Penso tenir els millors associats per aixecar un nou projecte, sigui quin sigui. Qui es vulgui sumar que es deixi veure d'alguna manera, i m'estengui la mà.
Ara sona I am a Rock. Què catxondo el random... xD
---------
P.S: és curiós el títol d'aquest post... és el títol d'una cançó que va composar un grup que tenia un amic meu quan jo tenia.... 15 o 16 anys. Com ha plogut... i quantes coses han passat....
11 comentaris:
potser l'hauries de titular: trbant el nord...perquè trobar un nou camí no és cap pèrdua :-)
coincideixo d'alguna manera amb kika... el nord no l'has perdut, l'únic que no aniràs per l'itinerari que pensaves !!
Ara bé, pel que veig, estic segur del tot que hi aniràs per un de molt millor !! M'hi jugo un xocolata amb melindros !!
(és que jo també tinc fred avui... brrrrrr) :P
Caure ia aixecar-se i no defallir mai!
Sí senyora amb maons ben consistents :)
carinyet, sigui el que sigui, saps que alguna solució tindrà, i que d'aquí un temps, miraràs enrera i somriuràs al recordar-ho.
també saps que aquí estem...
un petonet
Home, si consideres que has tingut una pèrdua, hem d'entendre aquest post com un cant optimista, ja que sembla que saps quin és el camí a seguir!
Doncs et queden un munt de punts cardinals més per explorar preciosa, d'acord? el sud també existeix, i com el "farwest" no hi ha res que deia un amic blocaire fa poc.... i tota la resta que segur que trobes :) petons Alepsi!
No acostumo a comentar-te. Només et llegeixo. Però avui solsament et volia dir que sé que tu pots amb el que et proposis i amb el que se't posi davant. I trobaràs un altre tot, segur.
doncs jo crec que més que perdre el nord...t'ha caigut un momentet la bruixola. hi ha boira baixa al mar i no pots veure-hi bé.
però el nord no l'has perdut.
jo veig un horitzó molt prometador alepsi del meu cor.
Hola nois, sóc MAR i vull participar en aquest joc ... no acabo de veure si queda enregistrat.
salutacions.
kika... segurament tens raó. Però mentre no el veus ben dibuixat davant teu et sents tan perdut.... ;)
Jejejeje! Et dic el mateix que a ella, Carquinyol... i sí, a dia d'avui jo també veig que tot anirà millor. N'estic convençuda. ;)
Això, Joana, però he de trobar un bon proveïdor que no me'ls faci de sorra de platja... ;)
I tant, Mariona, ja ho sé que té solució. La veus oi? Tinc ganes que la vegis aquí.. a prop!!! Cony, torna ja!
I tant, XeXu, de fet és completament optimista!!! :D
Però no, no sé ben bé quin és el camí, només sé que el vull fer. Tirant pel dret, tu!
Jajajaa! Cert, Cris, entre els punts cardinals que ens han ensenyat tota la vida hi ha infinitat d'altres sub-punts, no per això menys importants. Cal saber trobar-los... ;)
Noi de Sants, s'agraeix que, de tant en tant, et deixis caure per aquí en forma de comentari... ;)
Gràcies pels ànims! :D
Greta... sí. Sort que hi ha sempre gent que em fa de brúixola momentània... ;)
-, ja estàs inscrita, ja t'he deixat un comentari al blog... ;)
Què e´s el que vols construir?
Has descrit la desorientació que sento darrerament de forma ben explícita.
Publica un comentari a l'entrada