22.12.09

Nadal


Tannnnn! Tannnnn! Tannnnn! Tannnnnn! Tannnnnn! Tannnnn! Tannnnn!

Els últims compradors van acabar de treure els bitllets de les respectives carteres. Tots ells tenien el nas vermell, com un d'aquells rens del pare Noël. De fet, el nas era, juntament amb els ulls, la única part del cos que es veia pels carrers.

Feia tot just un parell de setmanes que havia arribat el fred. Però havia arribat amb força, i ara a les 7 de la tarda ja era una hora intempestiva per estar caminant pel carrer.

La Júlia va acomiadar amb un alegre "feliç Nadal!" als seus dos últims clients. Una parella jove que havian anat a comprar el petit abet que guarniria el seu petit menjador. "És el nostre primer Nadal vivint junts.... volem un abet realment especial".

Els va mirar com marxaven, amb aquella brillantor als ulls que només pot tenir una parella d'il·lusionats de la vida. Agafats de la mà, coberta amb guants i manoples, s'allunyaven cap al seu pis on, probablement, els esperava la caloreta d'una estufa i un llit on treure's el fred estimant-se.

[Sospir de la Júlia]

Va tancar la paradeta amb el pestell per dins. De sobte es va quedar gairebé a les fosques, només il·luminada per les llumenetes que feien pampallugues, que li donaven a la caseta un toc entre fantasmal i discotequero. S'hi estava bé allà a dins, envoltada de foscor i coloraines. Ensumant a abet i molsa, sentint la mirada de totes les figuretes del pessebre i la calor del petit radiador.

[Sospir de la Júlia. Més profund que el primer

L'estimava. Molt. Profundament. D'acord, ja ho havia acceptat. I ara què?

[Sospir de la Júlia]

[Sospir de la Júlia...]

I si trucava per telèfon? No, segurament pensaria que està desesperada. I no era per tant, la cosa. O sí. Sí, de fet sí que ho era.

[Sospir de la Júlia]

D'acord. Trucaria. I què li diria? "Hola, mira, és que tenia ganes de parlar amb tu". Doncs no. Li semblava que era massa evident. I d'altra banda, què importava? Si seguia així acabaria ben boja...

[Més sospirs... un número indeterminat]

La verge Maria es va girar cap a ella.
-Anem a veure, Júlia, què et fa patir?
-Doncs... que crec que m'he enamorat
-I això és bo, no?
-Sí, clar, de fet sí però...
-Però res. Has de fer alguna cosa, portes ja massa dies així.
-Nah, de fet només des de fa una setmana.
-Ja, perquè ha estat ara que te n'has fet conscient, però portes sospirant un mes i mig!
-Sí??
-Sí. Llença-t'hi, Júlia, fes-ho!!!
-Escolta, però tu ets la Verge Maria, hauries d'estar en contra d'això!!!
-Mira, jo sóc una puta figureta del pessebre, crec que em va fer un pessebraire amb bastant mala hòstia, així que jo l'he heretada... així que no em diguis contra què he d'estar!
-Caram... d'acord. Així doncs... m'hi llenço?
-Si m'ho tornes a preguntar et fotré una cleca.
-I què en dirà, la gent del puto poble aquest?
-Doncs vés què n'ha de dir! Estaran encantats que, per fi, el mestre de l'escola tingui una dona amb qui compartir la vida... i amb qui poder acabar de pujar a la seva filla de 15 anys! Llença-t'hi!
-Però...
-Però res! Endavant! Som-hi! Tu pots!!!

[Sospir de la Júlia. Desaparició de la Verge

La Júlia va agafar el mòbil.

-Carme?
-Sí, digues, Júlia
-Que està ton pare, a casa?
-No, ha sortit a fer unes compres a la ciutat i no crec que pugui tornar perquè amb la nevada que cau...
-Fantàstic. Tinc ganes de parlar amb tu. Et fa res que passi per casa teva?

[Contenció de la respiració de la Júlia]

-Clar, Júlia. I si vols et pots quedar a dormir. No m'agrada dormir sola quan no hi és el pare.

[Bot del cor de la Júlia]

-Fantàstic, en mitja hora estic allà.

Va obrir la porta del darrere de la paradeta. Va sortir. Tot estava nevat. Va entrar en calor imaginant-se els seus pits al costat dels d'ella, les seves mans, la seva pell blanca d'adolescent, el seu cony per explorar...

---------
Una altra proposta de Relats Conjunts

13 comentaris:

XeXu ha dit...

Ben jugat! Un bon gir al final, m'ha agradat, t'ha sortit ben rodonet. I que mal parlada la verge!

Tirai ha dit...

Uala! No m'ho esperava gens. Molt bo!

Laia ha dit...

Uoooo hahah! genial! Del tot inesperat ^^

DooMMasteR ha dit...

Un relat molt bonic i amb una bona dosi de tendresa. M'ha agradat molt, guapa! :-)

I sí, aquesta verge de pura no té res XD

Pd40 ha dit...

jejeje, encara que tingui un paper de secundari la protagonista és la verge. Vols dir que no era un dimoniet disfressat?

Duschgel ha dit...

Toma, maroma, ai que bo! XD

kweilan ha dit...

Ui, quina sorpresa al final. Ho has portat molt bé perquè el final sigui inesperat. Molt bo!

Cris ha dit...

Alepsi, m'ha encantat, molt bon relat, felicitats!!!!! (sospir llarg i profund).... Molt bones Festes preciosa i molts petons :) muasssssss!!!!!

garbi24 ha dit...

Caram està molt bé, ja era hora de que la verge digues realment el que pensa, i sobretot tinguen tota la raó del món.

Mireia ha dit...

Apa, i jo pensant que tot plegat començava com una peli una mica Disney... inocent de mi

Elvira FR ha dit...

Quin relat més fantàstic! fantàstic per bo i fantàstic per la fantasia de la verge parlant amb la Júlia.....Boniíssim!!!!

Ramon ha dit...

Bon relat de ficció!!!
... I bones festes...

Alepsi ha dit...

Jajajajaja! Gràcies, XeXu!!!

M'encanten les sorpreses, Tirai!!! ;)

Jajajaja! Gràcies, Laia! :D

Me n'alegro molt que t'hagi agradat, DooMMasteR!! Sí, és tendre, sí.. però sembla que queda enmascarat pel malcarament de la verge... xD

I tant, Pd40... què són les verges, sino??? xDDD

Jajajaja! Merci, Duschgel! xDD

D'això es tractava,kweilan, de que tot el rollo acabés inesperadament. Sino hagués estat bastant monyes, el relat... xD

Mil gràcies, Cris! (sospir).
Molt bon Cap d'any, guapa, ens llegim al 10! ;)

Jajajajaja! Has vist, garbi24? Per fi li permeten expressar-se com ella vol! Tant d'evangeli i tanta mandanga... xDDD

Jajajajaja! Mireia... odio profundament les pelis de Disney. Era una paròdia. ;)

Jajajajaja! Sí, Elvira FR... les verges no parlen.. o sí. ;)

Qui ha dit que és ficció, Ramon? ;)
Bones festes per tu també! :D