Què capullos som els éssers humans.Sí, com a veritat universal: "l'ésser humà és capullo".
Un dia estàs trist. D'aquells dies tontos que tenim tots de plantejar-te la teva pròpia existència com una mena de ruleta russa... apreto o no?
I trist com estàs, clar, perquè tens aquesta tristor tonta, que no és tristor, probablement, que és una mena de neguit que et fa tenir ganes de plorar per restablir les teves hormones i deixar-les on estaven abans de la catàstrofe mundial que has tingut (total, perquè has perdut el carnet del bicing de la manera més tonta i estaves esperant un mail que mai no ha arribat, i a més estàs avorrit a la feina).
Trist com estàs, dic, què se t'acut? Doooooncs.... en comptes de mirar per la finestra i observar la lluna, com fan alguns, o d'escriure el que et preocupa en clau d'humor, com fan d'altres, l'Alepsi decideix que el millor és... atenció....
AUTOMUTILAR-SE!!!!!
Sí, sí!!!
L'Alepsi és autocaníbal!
L'Alepsi, avui, que porta dos dies arrossegant la catàstrofe mundial sobre la seva esquena... avui ja no té dits! Oleeeee!!
Siusplau, un fort aplaudiment per a l'Alepsi!!!! Gràcies, gràcies, no es mereixen!
¬¬'
Resultat: a sobre de seguir amb la tristor rara aquesta.... a sobre estic de mala folla perquè em fan un mal els dits de la hòstia i mitja...
És capullo l'ésser humà, o no?*
Ahí ho deixo.
*Que a ningú, repeteixo: NINGÚ, se li acudeixi contestar a la última pregunta.
És una pregunta re-tò-ri-caaaaaaaaaa! Ok? Si algú té la brillant idea de deixar un comentari de l'estil: "Alepsi, potser no és capullo l'ésser humà, sinó tu", se'n recordarà de mi.
Queda clarito??
14 comentaris:
joderrrrrrrrrrrr amor, em sorprèn que no tinguis cap comentari avui, però....no no! no em sorpèn!!seràs agressiva!!! fes el favor de para de donar-li voltes al tarro tiaaaaaaaaaa! pensa que s'acosta Nadal, i tot és bonic llavors, sí....oh sí, aquella època de l'any que tots adorem. A que no podia fer res millor en el teu dia d'avui que recordar-t'ho¿?¿?!!jajjaja
un petó amoret
Nena, nena, nena, comença a ser urgent una estripada...
Home, fent així un càlcul mental ràpid sobre el teu ritme de publicació, no està malament que publiquis just el dia que et fan mal els dits (entenent que, per força, deus escriure sobre el teclat com fa tothom). Així que potser no es mala cosa això que t'estàs fent, ni que sigui per castigar-te més, potser faràs més posts!
Jajajajaja! Mariona, no era sorpresa que no tingués comentaris... quan vas entrar a les dues de la matinada i me'l vas deixar, gairebé l'acabava de publicar... xDDDDD
I sí, gràcies per recordar-me les dates nadalenques. Em fan sentir molt més feliç i radiant... xDDDD
Ja t'ho deia jo, Papa... xDDD
Uh... Xexu. Tot i que m'afalaga que posis per sobre la possibilitat de llegir-me a la meva salut.... una mica capullu sí que ets, no? xDDDDD
(amb tot el carinyu del món... xDDDD)
Anims reina! Demà és divendres i és L'UNIC QUE IMPORTA. Ja veuràs com quant surtis de la feina i vegis el cap de setmana a davant teu els problemes desapareixen :-)
Bé, i els teus ditets també importen, eh?
Petonets per a tu i per a ells!
Ai noia, perquè no mires el que ha passat des d'una altra vessant: estàs tan bona que no t'has pogut estar de menjar-te tu mateixa !!!
:P :P
PS: et fa tenir ganes de plorar per restablir les teves hormones... quin mal que fa en Dan quan no el vigiles...
Jajajaja! Sí, DooMMasteR!!! Visc la setmana pensant en que arribi divendres!!! :D
I bé, els ditets... estan en fase de restauració. Avui estic més tranquil·la, crec que deixaran de fer mal i tornaran a ser funcionals... xDDDD
Jajajaja! Carquinyol, ara m'has agradat! Jajajajaja! Et contractaré per a que em vagis alimentant l'ego de tant en tant!!!! :D
Alepsi, potser no és capullo l'ésser humà, sinó... xD
Va, ànims, que els teus dits no en tenen la culpa! ;)
Això d'aquesta tristor es cosa del temps, aquest canvi d'horari no ens ha anat be. Una forta abraçada sucia ;))))
Així aprendràs a no tornar a fer-ho, tot i que, com ben es diu, l'home (o la dona, no ve d'aquí) és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra.
La propera vegada que tinguis un episodi de tristor i no sàpigues què fer doncs et vas al súper i et menges un donuts, que estan més bons que un mateix i no fan mal (normalment) :)
Ooh molt ben descrits aquests moments del món sobre les espatlles (diu "hey Jude"--> don't carry the world over your shoulders). El problema que tinc jo és que no la trec, aquesta tensió, ara per ara no tinc cap ritual...N'hauré de buscar un, sinó si que estic fent ben bé el capullo!!
Alepsi, no t'ho prenguis malament, eh? però és el primer dia que vinc per cas a teva i em trobo aquest post de nervis i ansietats, però l'expliques d'una manera que m'has fet riure!
I no més per això ja crec que val la pena que no et contesti la teva darrera pregunta i menys amb la resposta que tu apuntes.
Tot són moments i moments i tots en tenim de tota mena.
(anava a contestar a la pregunta retòrica, però en vista de l'amenaça que fas, només puc dir: SI SEÑOR, A SUS ÓRDENES, SEÑOR....) Reinaaaaaaaaaa, què et passa als ditets? Un petó i no t'emprenyis! :)
Què graciós, AzRi3L.... ¬¬'
Jajajajajaa! Mira, per buscar culpables millor els meus dits que qualsevol altra persona, no? xDDDDD
Ja podria ser, Farlopa... Gràcies per l'abraçada!!! ;)
Ui, Laprí, sóc especialista en ensopegar trenta vegades en lo mateix. Sempre que estic així em dic: no m'automutilaré. I... mira com estem.... :S
I per cert, difereixo, jo estic molt més bona que un donuts. He dit. xDDDDD
Jajajaja! Efectivament, Xitus, the world seems to be over my shoulders.... xDDDDD
I la tensió teva... homeeeee! Éssent psicòleg hauries de saber com fer-ho!!! (no t'ho han dit mil vegades, això??? xDDDD)
Jajajaja! Carme, sento que la primera impressió que te'n duus de mi sigui aquesta.... pots tirar una mica enrere en els meus posts i veuràs que no sempre sóc aixi. xDDDDDD (el que passa és que tinc una temporada de no parar de queixar-me, que no t'hi vulguis trobar... xDDDD)
Així m'agrada, Cris, a les meves ordres i ben servicial! xDDD
Ja està, ja tinc els ditets restaurats. Jajajajaja!
Publica un comentari a l'entrada