13.5.08

Gent...

A mi hi ha gent que m’altera els nervis. Ja sé, ja sé, sóc rabiosa. I què? Normalment sóc una persona calmada, relaxada.... però.... de vegades em torno una miqueta Dr. Jekill (o Mr. Hyde, mai no he sabut quin era el dolent... xDDD).

El cas és que hi ha diversos tipus de gent que em crispa els nervis.

El primer tipus de gent, i potser el que més m’altera, són aquelles persones que, per alguna estranya raó, quan estan enmig d’una aglomeració de persones... perden la capacitat de parlar. Sí, us poso en situació.
El metro de Barcelona (o de Madrid, o de Hong Kong, però aquests no els tinc tan dominats.... xDDDD), plena hora punta.... 3 milions de persones per metre quadrat dins d’un vagó que es mou més que un balancí.... psssssssssssssss... parada. I de sobte comences a sentir una pressió a l’esquena... que es va convertint en una mà que t’agafa del braç.... i t’estampa contra la persona que tens al costat. Ala... pressiona, pressiona, que igual em torno líquida i ocupo menys espai.... ¬¬

A veure... en serio, tant costa dir “siusplau, em deixes sortir?”???

Lògicament això no passa només al metro, clar... un dia vas caminant pel carrer tan tranquilament... i, de sobte, notes una presència enganxada al clatell... notes que es va posant nerviós/a..... i de sobte... zas! T’aparten del seu camí, oh, grans reis del carrer!!!

Un segon tipus de gent i que, potser, em fa més ràbia si cap que el primer, són aquelles persones que s’autoproclamen així “jo? Buah, sóc súper sincer, tot el que penso t’ho dic a la cara”.

Uuuuuuuuuuuuuuuui! Fuig, fuig de qui digui això!!!

Normalment quan algú et diu això... és que seguidament et dirà alguna veritat estúpida que ningú li ha demanat. Veiem-ne un parell d’exemples:
- Jo? Buah, sóc súper sincer, tot el que penso t’ho dic a la cara
- Ostres, què bé, m’encanten les persones sinceres (això, normalment no es sol dir, ho solem pensar, perquè el món ens ha fet així d’il·lusos....¬¬)
- Ja, és que “tiu” jo sempre vaig amb la veritat pel davant. Per cert, aquesta jaqueta sembla de ton pare, et va molt gran i no t’afavoreix

I clar, vés què li dius... ell ja t’ha avisat de que és sincer. Et fots, perquè ell és sincer. Ala.

Veiem-ne un altre cas prototípic
- Jo? Buah, sóc súper sincera, tot el que penso t’ho dic a la cara
- Ja... és bo ser sincera
- Oi que sí? Jo també ho crec... per cert t’olora l’alè.

I tu et quedes amb cara d’imbècil. Perquè no saps si fotre-li una hòstia o riure-li la sinceritat.

- Però a veure, a tu qui t’ha demanat opinió?
- A mi? Ningú. Però sóc sincera, tia, ser sincera està bé, és bo, tu ho has dit!

I és que hi ha gent que confon la sinceritat amb la mala educació. I normalment la gent que proclama les seves “veritats-súper-sinceres”solen fer-ho a gent que no li importa una merda la seva opinió. I si li importés, li hauria demanat.

Dic jo, eh?

-------------------------------------
Properament... "gent que quan plou es passeja amb el paraigües per sota dels balcons"... xDDDD

22 comentaris:

Carquinyol ha dit...

has provat amb allò de "ei tiu, que guay, jo també sóc super-sincer. Per cert, em caus com una patada al cul" ?

Jo odio als que escupen pel carrer, quan escolto el maleït sorollet de que van a escopir és que els ametrallaria allà mateix !!

zel ha dit...

A mi em foten del nervis els que , diguis el que diguis sempre els ha passat més, pitjor i han patit molt més que tú, que han tingut totes les malalties, s'han trobat en tots els tripijocs i que quan et vols desfogar fan que acabis consolant-los, no puuuuccc!!!!! petonis, cantaire!

Jo Mateixa ha dit...

Bua tia, es que queda super mega fashion ser tope de sinceraaaaaa...

Això s'ha de llegir amb un accent de mega pija, si no, no te gracia.

:-P

David JB ha dit...

Doncs jo sóc super sincer eh, així que a veure què m'has de dir, ehh? Quieres pelea?


xDDD

No, bé, sóc sincer, però no ho vaig pregonant a los cuatro vientos... bé, ara ho he dit perquè s'ha donat el cas. Però no em posaria en cap dels dos casos que has posat, perquè una cosa és ser sincer i una altra ser un estúpid gilipolles.

Jo en tot cas sóc de dir les coses més a la directa, sense prolegòmens, com exemple, l'altre dia, l'oficina recent pintada d'un amic, res més entrar "qué mal has pintado esto, no?"

Per cert, el pròxim capítol que comentes, el de "gent que quan plou es passeja amb el paraigües per sota dels balcons" a mi em treu de polleguera, perquè sempre, però sempre que plou i no tinc paraigües, i vaig per sota dels balcons, sempre ve algú amb paraigües, però pels meus sants collons que s'aparta ell/ella o l'aparto jo, i no passo una... però bé, això millor comentar-ho quan ho escriguis.

Un petó ;)

Robertinhos ha dit...

bé alepsi, saps que sempre vaig de cara, m'ha agradat veure que ha tornat l'Alepsi "guerrillera" jajajajaja

Ulisses ha dit...

Jajaja genial!
Vec que aquest tipus de gent està extesa pel mon i que no sóc l'únic que sels troba XD

Totalment d'acord amb en carquinyol sbre la contra-resposta XD

Salut!

Xiluso ha dit...

Sincerament ei ... s'ens acaba l'imaginació :P

Toma comentari original ... per cert de quina imaginació parlo de la teva o de la meva, deixem aqui el comentari (on si no :P).

DooMMasteR ha dit...

Uff! És per sortir de casa amb la escopeta retallada... No puc! Tant costa ser una persona normal?

Anònim ha dit...

Els trens bons nomes pasen una vegada a la vida, si creus que el teu encara no ha passat buscan's!!!!

Anònim ha dit...

De capa caiguda nena. Fluixet. Hem de saber retirar-nos a temps

Carme Fortià ha dit...

Hi ha una altra espècia d'aquella de sóc sincer, m'agradar dir el que penso i m'és igual trepitjar els altres, el que pensen o les mateixes persones! Dictadors de veritats individuals, en diria jo!

Anònim ha dit...

Dimissió!!!!

Modgi ha dit...

Gent que no visita elpitdepollastre.

Anònim ha dit...

Stalin ja ho deia que la sinceritat estava sobrevalorada.

Anònim ha dit...

Ai, perdó, una salutació!

Anònim ha dit...

Feia temps que no venia pel teu blog. Veig que hi tens un virus. O és un worm?

És que hi ha gent que no hauria de sortir de casa.

Jo Mateixa ha dit...

Amb el que ha arrivat a ploure aquestes dies has de tenir suficient material com per escriure 10 pots més, vinga, vinga, on pares noieta????

Petonasos!!!!!

Anònim ha dit...

Hola!! cuánto tiempo! veo que estás en un período de descanso, aprovechalo pues. ¿Cómo va la vida de psicóloga? Sigo en el sur, pero estoy pendiente de un asuntillo de opos.

un beso!

Unknown ha dit...

De vegades també em passa.

Una abraçada Alepsi! És bo sentir-te de tant en tant :-P i veire't tant viva!!!

Salut i bon cap de setmana!

Gatot_X ha dit...

va... vinga... ja has vençut tots els rècords... que sí, que ja has demmostrat que ets una dona forta, independent, cantaire...

quasi que m'has fet tornar només per dir-ho, eh?

i ara, què? deixaràs els meus petons i les meves llepades a l'aire?

smuauckis!

zel ha dit...

Bé, perduda perduda perduda...
Ja n'hi ha prou de fer vacances, no ens trobes a faltar, eh? eh?

Nosaltres, sí, recoi!
Petonets!

Alepsi ha dit...

Doncs sí ho he provat, Carquinyol... però acostumo a tenir mala sort, amb això... al final, algun dia m'inflaran un ull... xDDDDD
[I sí, els escopidors de carrer són fastigosos... però els de metro, encara més... buaj!!!]

Hòstia, zel!!!! Quanta raó!!! Aquells que mai els pots explicar res perquè tot ho saben!!! Quina puta ràbia!!!!!

I que ho diguis, Jo Mateixa.... s'ho deuen creure, això... fins que algú els hi foti un ull de vellut, i ja veuran lo súper fashion que és....

No, no, Laprí, pelea no!!!! Jo sóc molt pacífica! xDDDDD

Me n'alegro, Robertinhos, que t'agradés en el seu moment, espero seguir-te agradant ara que he "re-retornat"... xDDDD

Ui, que va, Ulisses, amb la mala sort que tinc, sempre me'ls trobo jo.... xDDDDD (per cert, saps que m'he llegit la Odissea??? xDDD)

Xiluso... mi no entender... xDDD M'estàs criticant la falta d'imaginació de forma discreta??? xDDDDD

Sí, sí, sí, DooMMasteR, en tens alguna????

EBP.... els trens bons passen molts cops (bé, a la RENFE, segur que et toca esperar molt, però al final et posen un AVE que fa diversos viatges....XDDDDD)

Completament d'acord, Anònim. Ja t'has retirat? O segueixes practicant el masoquisme llegint un blog que no t'agrada?

Quina gran definició Carme Fortià!!!! "Dictadors de veritats individuals"!!!! Ole!!!

Anònim.... fes-t'ho mirar.

Certament, Síncirily Modgi, ja sé que faig tard, però ara vaig i et visito! xDDDDD

Stalin era un gran paio, ararat... xDDDD

El noi de Montjuïc... encantada que t'hagis passat per aquí... crec que és un worm fastigós... però fa companyia i dona joc, no?

Ja sóc aquí, Jo Mateixa!!! xDDDDDDD (gràcies per preocupar-te per mi!!!! ;)

j.d!!!!! Siempre es un placer ver que no se olvidan de nosotros..... y ya, yo te tengo un poco abandonao.... te envío un mail pronto, ok? ;)

Jo sempre estic viva, Tondo Rotondo, però tinc dies que preferiria tancar-me en un taut... és el que té estar una mica pa'llà... xDDD

Jajajajaa! Gatot_X, necessitava que TU em demanéssis que tornés... xDDDDD

Doncs sí, zel, us trobo a faltar, i bastant, a més a més.... ;)