23.11.07

Mites infantils

Des de ben petita sempre m'he mossegat les ungles. És el que té ser ansiosa. Sí, sóc ansiosa, què passa? No ho havíeu notat? Aaaaaaaaaaai, moltes coses heu d'aprendre, encara! xDDDD

El cas és que, això, sempre ha provocat que ma mare em fotés cops a les mans cada cop que me les veia a la boca (que luego van al pan, ja se sap... xD). Però si algú de vosaltres es mossega les ungles sabrà que no és una tasca fàcil deixar-se-les de mossegar. Com que les tens allà, a mà (valgui la redundància... i bàsicament perquè sóc elàstica, però a les dels peus no m'hi he arribat mai... xDDD), doncs estàs llegint i au, una mà aguanta el llibre i l'altra a la boca. Estàs a classe, i riqui-riqui, ungles fora. Buaj, explicat així em faig angunieta i tot, eh? xDD

Però un dia, vaig veure la llum. Un dia va caure a les meves mans un exemplar de la "SuperPop". Ooooooooooh! No em direu que mai li heu fet una ullada!!!! Qui no recorda les hores perdudes passant tests a les amigues per descobrir si "es él el chico de tu vida?" o si "conoces realmente a tu novio?" (aprofito per dir que, òbviament, aquests tests no tenen cap validesa a nivell psicològic... no, no, ho dic per si algú els estava començant a buscar ja en plan desesperat... xDDDDD).

Total, que en aquella època els meus mites de referència eren... tachán, tachán... els "BackStreet Boys" (buah, què yogus en aquesta foto... xDD)!!!!! Sí, què passa, tots tenim un passat fosc... (i perquè no us he explicat que jo feia videos casolans imitant a les Spice Girls.... xDDDDD). [Ara estic pensant que sí que us ho vaig explicar, una vegada... xDDDDDDDDD]
El cas és que llegint una entrevista que els havien fet amb motiu d'un concert que feien per aquí, els hi preguntaven: "qué os pone más de una chica?" o "qué es en lo primero que os fijáis de una chica?" (per suposat, no recordo la pregunta exacta, no fotem.. xDD). I cadascú contestava una cosa... i a mi em va impactar el que contestava el meu preferit (el Brian... buah, estava poc bo el col·lega... bufffff.... per a la època, s'entén, diguéssim que els meus paràmetres han canviat una mica, ara... xDDD): "A mi me encanta que las chicas lleven las uñas largas, cuando veo una chica con las uñas largas me vuelvo loco pensando en cómo me acariciarían...".

Podeu comprendre què va suposar aquesta confessió per mi. Oi? Em vaig encaparrar en deixar-me les ungles llargues, i és que... tenia entrades per a un concert que donaven a Barcelona!!!! I clar, vaig pensar, si tens la oportunitat que es fixi en tu, no aniràs amb unes ungles que semblen sortides d'una pel·li de terror!!!! [I si hagués existit, algú m'hagués cantat alló de "no me llames iluso..." xDDD]

Total, que xino-xano, i amb moltes recaigudes, ho vaig aconseguir. Les portava relativament llargues (penseu que igual tenia 12 o 13 anys, i tampoc era plan d'anar en plan Cruella de Vil... xDDD) i arregladetes. Ma mare no s'ho creia, estava feliiiiiiiiiiç....

Però... què passa amb les persones ansioses??? Tic-tac, tic-tac... efectivament! Que quan es posen nervioses... ungles fora!
I... què va passar???? Tic-tac, tic-tac... doncs que, exacte, el dia del concert em vaig posar histèrica (em fa vergonya recordar la meva època de fanatisme juvenil... xDD) i... aquella mateixa tarda, mentre esperavem al Palau St.Jordi... a la merda el treball de tants mesos. Van anar totes fora.... :(

Així que ja veieu, ara no sóc milionària ni estic casada amb el Brian per culpa de la meva ansietat... jopetes!

18 comentaris:

maduixot ha dit...

jajajajaja

ostia tia... excepte lo de les ungles, que mai me les he mossegat... per la resta m'he sentit molt identificada xDDD (tinc un passat que fa por.... jajajajajaja)

Anònim ha dit...

En fi, com diuen els castellans "uñillas a la mar" (o una cosa semblant...)

La veritat que això del mirar al passat si que fa una mica d'angúnia si... però i el que riurem si un dia et fan un programa estil "esta es tu vida" ?? ;)

Alepsi ha dit...

Jajajaja! Maduixot, saps allò de: "Dios los cría y ellos se juntan"??? xDDDDD

Ui Carquinyol... no crec que pugués suportar un programa d'aquest tipus... m'aniria fent petiiiiita de la vergonya.. xDDDD

Mestra Lluna ha dit...

Hola guapa.
He llegit el teu bloc sovint desde que et vaig conèixer a travès d'una amiga que et té enllaçada i m'he trobat moltes vegades que em sento identificada amb el que dius, jo treballo amb nens i em fa gràcia com expliques les coses que et passen.
T'agrego a la meva llista de vincles, acabo de obrir un bloc on deixar anar les meves tonteries.
Petonets.

Jo Mateixa ha dit...

Tic-tac, tic-tac..tas fatal tia, mira que agradar-te els Back Street Boys aquest....a mi em molaven els New Kids On the Block (o com collons s'escrigui) :-P

Jo també vaig tenir una època on llegiua la SUPER POP i el VALE i el NUEVO VALE i la mare que ho va parir, bufffff, que vella soc recony!!!!

Bon finde guapa!!!!!!

iruNa ha dit...

Alepsi... tothom té un passat, però cal recordar-nos-ho??? Que ara fa molta vergonya... em sembla que jo no confessaré mai que estava loca per les Spice Girls ni que llegia la Super Pop... ui no! hahaha (no ho diguis a ningú eh?!)
Respecte el tema de les ungles i l'ansietat, jo no me les he mossegat mai però també sóc molt ansiosa perquè no paro mai quieta i sempre tinc alguna cama que va ballant, tic-tic... cada persona troba els recursos que pot per canalitzar aquesta ansietat no?
I perdona però pensar que per culpa de les teves ungles no estàs casada amb el mosso aquest.... ara és moment de cantar-te: "no seas iluso" haha

David ha dit...

aix quin fàstic lo de les ungles... :S no stan dures? o primes les llepes per estovar-les?? i despres te les menges o les escups?? aix aix eeeecssss!!! xD

[anonymous writer] ha dit...

Estic flipant!!! Tanta ostia (amb perdó) de les ungles i els grupets de l'època juvenil, i el més important ningú ho reclama !!!

Alepsi, el que has de fer és penjar aquests vídeos casolans, que han de ser la bomba!!!! El youtube de RC t'espera ;P

És més el pròxim relat de RC, enlloc d'un quadre hi penges un d'aquests vídeos jeje

Ja sé que encara no ens coneixem gaire, però has de penjar aquests videoclips, sinó faré una mobilització blocaire ;)

Petonets guapa!!

Alepsi ha dit...

Hola, Lluna Nova!! Encantada que hagis encetat un bloc i que, per suposat, estiguis per aquí. Me n'alegro que t'agradi! ;)

Jo Mateixa, m'estàs dient vella a mi també??? xDDDD Uala, els New Kids on The Block, també deixa'ls córrer, eh? xDDDD

Jajajajaja! iruNa, mirar enrere per riure una estona no està tan malament... xDDDD

AzRi3L, tu creus que és normal preguntar aquestes intimitats al personal????? xDDDDD
[No me les menjo... ja em diràs tu.... només les tallo... xDDDD]

Ui, [anonymous writer], moltes confiances, tu, eh???? xDDDDD
Que va, que va, primer que no sé on paren aquests vídeos (segurament els vaig destruir.. xDD) i segon que NI DE CONYAAAAAAAAA!!!! xDDDD

mossèn ha dit...

les ungles ... un manjar exquisisito !!! ... salut

Anònim ha dit...

Jajaja! Noia, m'has alegrat el matí blocaire del dissabte! Com he rigut!

Quan era petita també em mossegava les ungles, però no recordo exactament quan ni com vaig deixar de fer-ho. Però no hi ha bé que per mal no vingui... (sí, sí, ho he dit al revés) i ara em faig repelons que fan més mal!!!

Anònim ha dit...

erò si tot això va ser ahir..

Sergi ha dit...

Anava a dir que era una sort que els Backstreet Boys t'haguessin servit per alguna cosa, ja que per cantar no serveixen massa, però veig que al final vas recaure en el pitjor moment, així que res, ni per això servien.

El veí de dalt ha dit...

Alepsi,
jo també sóc dels teus. Tinc menys ungles que idees al cervell:

http://malerudeveuret.blogspot.com/2007/10/les-meves-mans-el-meu-capital.html

efe ha dit...

De tota manera encara hi ets a temps... perquè dels teus mites infantils no en fa gaire.

Laia ha dit...

OSTIA!!! TU ETS DE LES MEVES!!!!
jo tenia falera pels BSB!!
no vaig poder anar a cap concert pero weno... bavejava igual!!
jo tenia la cole de la Superpop ui el primer cd de les Spice Girls... pero de la vergonya el vai tirar jajajaja
encara tinc els cd's dels BSB jeje pero no els escolto excepte quan estic nostalgica! ^_^

mira que he intentat moltes vegades deixar-me de mossegar les ungles pero a la minima! catapun! fora!

weno, el Brian no sap el que es perd nena!!!

Robertinhos ha dit...

carai, compartim vici...

jo porto tot l'any intentant deixar-ho, però fa tanta angunia quan tens ungles i no hi estàs acostumat. Em dono cops a tot arreu! total, que ara en duc 2 que han sigut víctimes de la seva rebeldia

aiguamarina ha dit...

Que dolça!! ;)

i pensar que a mi me les pintaven amb un producte força amargant i re... rossega que rossegaràs, sort que mai va ser de manera exagrada, només una mica jjajja :))

i un día , vaig deixar de fer-ho.

com d'altres coses :)

Petons!