Jardí i Canon

Any... no se sap, però no importa. Allà on es situa l'acció que ens ocupa no hi ha temps, ni distàncies, ni res.
Dos genis. Bé, algú coincidiria en no anomenar-los així. Per a mi, tota persona capaç de portar a terme una obra d'art (ja sigui un quadre, una composició musical, un conte, un vídeo...) és un geni. I no admeto discussió.

En algun moment les seves vides s'han entrecreuat. Ell, tarareja la seva tonada més coneguda, l'altre admira el que l'envolta, cercant nous colors que l'ajudin a plasmar la seva imaginació en un paper.

Cap dels dos té clar, quan crea, què vol transmetre. Tampoc no intenten explicar-ho. Ells fan les seves obres d'art donant vida al que senten en aquell moment. Tant hi fa si algú hi veu un jardí, com ell, o si l'altre veu una constel·lació de colors. Tant és si algú es deixa portar per la melodia fins que la tarareja, o si a algú l'emociona tant que en vol fer una versió. No cal entendre'ls.

Els dos, amb el cap enlaire i un somriure als llavis. Al compàs de la seva música, a la vista del seu quadre, ells ho saben, han tingut lloc festivals, riures, tonades, retrobaments, baralles, plors, somriures, odis, fins i tot. Les seves obres han creat sentiment. El seu sentiment ha creat un de nou.

Els seus sentiments, de moment, han creat 13 motivacions noves. Si us en provoca alguna... ja sabeu.