Cançons infantils

Avui vinc a fer un anàlisi (dintre de les meves possibilitats, no us penseu) de la música infantil que m'ha fet crèixer. Ho dividiré en dos posts, que sinó ve el Azri3l i es queixa de que els faig molt llargs (igual és que tens complexe o algo... ja ens ho mirarem, això.. xDDDD). Aquest primer post analitza les cançons infantils catalanes. Aquelles amb les que molts de nosaltres hem crescut (segur que me'n deixo moltes, si en coneixeu més que creieu que siguin dignes d'anàlisi, m'ho dieu en un comentari i farem una tercera part! xDDD)

-A, el meste em va pegar. E, i jo no sé perquè. I, ahir no vaig venir. O, jo no estava bo. Mira que hi ha maneres absurdes d'aprendre les vocals. Però és que aquesta, a banda d'absurda normalitza la violència a les aules! Oleee! I el nen allà "i jo no sé perquè". Però no diu res de que empaperin al profe... no sé, jo afegiria: "U, et caurà un pleit a tuuuu". I així ja, la cançó queda rodona. No em direu que no.

-La Gallina ponicana: sí, la que pon DEU ous cada setmana. Això és explotació animal. Però no us ho perdeu, que la última estrofa resa: "la gallina de la Seu diu que amaguis aquest peu". Vale, a veure, els artistes que fan aquestes cançons potser que es féssin mirar lo de les rimes recurrents. I a mi que em sobta no haver-me trobat cap nen encara que surti amb un "a mi la gallina de la Seu no em mana, eh???".

-Al tanto que va de canto. Que la Sardana aquesta és bona: "la sardana de l'avellana pica de peus i balla de gana. La sardana de ripoll mata la puça i deixa el poll". A veure, els de Ripoll, siusplau, feu una manifestació en contra d'aquesta cançó. Què passa, que sou tots uns pollossos? "No, no, que de puces no en tenim, què més vols?" Cony, ja que us hi poseu, mateu-ho tot!

-Tres, sis, nou: tira de la cua. Sí, sí. De l'esquirol, a fegeix. Aaaaaaaah! Però i si l'esquirol no vol? (cosa d'altra banda perfectament comprensible...). Doncs res, si el pobre animal no es deixa: "tira de la cua de qualsevol". Nois, vigileu, que després ens venen que si amb lo de l'enveja de penis... no, no, d'enveja res, és que l'esquirol no es deixa, coi!

-La princesa Anna Maria: el primer dubte existencial és: perquè cony es diu així una cançó que no parla de princeses sinó d'un ludòpata? Mi no entender. La cançó diu que fa: "set setmanes de jugar, ni guanyava ni perdia. Un dia guanyo un castell i l'altre perdo una vil·la" (bé, no hem quedat que ni guanyaves ni perdies? Això és confondre la canalla!!! xDDD). Però és que no content amb la confessió, el cantant va i es posa a entonar un "lalalalalalala" (que en són maques les cançons que tenen un tralalalala, no?? xDD) tot feliç, i torna a repetir "un altre dia perdo una vil·la". Aquest tio havia fumat. Segur.

-La filla del Carmesí: una apologia a la pederastia. Com estem... "petiteta l'han casada, la filla del Carmesí; de tant petiteta que era no se'n sap calçar i vestir. Qui le'n té l'amor le'n deixa; qui no el té l'en vol tenir". Si algú entén aquesta última frase, siusplau, que me la tradueixi. A més, què tindrà a veure l'amor amb casar-se amb una nena de.... 2 anys?

-El poder del cant: Don Francisco (Franco???) se n'estava tancadet a la presó, quan sa mare sent la nova ja n'hi ve una gran tristor (tot un detall per part de la senyora...). Ja n'hi compra una guitarra (joder, ja li podria comprar una llima, també, la dona) que té un so consolador (vale, no faré esmena a la paraula... xDDD) i a la presó ja li porta que la trempi al seu tenor (uhm... que trempi el què, concretament??? El tenor?? Eing???)