24.5.07

Cançons infantils (III)

Seguim amb el tema (veure part I i part II) que veig que dona de sí.
Qui més qui menys coneix alguna d'aquestes cançons, la té al seu subconscient, però mai s'havia parat a sentir-ne la lletra del tot. Oi? Doncs va, un reguitzell més de cançons per a que reflexioneu (uuuuuuuui, quanta prepotència, marededeusenyó)

-La lluna, la pruna. Vale, primera cosa: la lluna o la pruna? Quina forma més tonta de trobar rimes... "son pare la crida sa mare no vol", un clar exemple de desavinència matrimonial, que si "no cridis la meva filla" que si "això de teva, ho hauríem de veure, no ho tinc jo tan clar" que si "ja sabia jo que t'ho feies amb l'astre rei..." en fi... "En Pinxo li va dir a en Panxo "vols que et punxi amb un punxó???"". Uh... a veure, aquí estem a cavall entre el bullying i el sado-massoquisme... Joder, Pinxo, no siguis tan macarra!!!! Però espera, perquè en "Panxo li va dir a en Pinxo "punxa'm però a la panxa no"". Toma ya. En Pinxo i en Panxo podrien protagontitzar una porno.......

-Sol solet. Una cançó que ens ve a explicar el vaguisme de l'astre: "si tens fred posa't la capa i el barret". I tan a gust que es queda el tio... quina forma de decepcionar les criatures... xDDD

-Margarideta. A veure, una altra gossarra. La tia allà al llit i no hi ha Déu que l'aixequi. El seu pobre amic Pere, està desesperat. Desesperat i sotmès als capricis d'ella. Una cançó que lloa lo manaires i lo manipuladores que poden arribar a ser algunes dones... xDDDD

-Ton pare no té nas, ta mare és xata i el teu germà petit té nas de rata. Toma. Elis-elis putxinel·lis!!! Fote't que tens per familia a la Família monster, col·lega!

-El monstre de Banyoles. Que vindria a ser com el del Llac Ness, però nostrat. Com l'extraterrestre aquell. Sí, sí. Es veu que el monstre aquest menjava persones però "una per dia i sense fer terrabastall". Doncs mireu què us dic, ara que estem de precampanya, no sé jo si empaquetaria a més d'un o d'una cap a Banyoles... i que se'l fotés el monstre....

21 comentaris:

annatarambana ha dit...

La veritat és que les cançons infantils tenen tela i mitja! Però és que tu també, te les mires amb uns ulls molt crítics, eh? ;)

Clint ha dit...

Brutal dir-li gossarra a la Margalideta! jajaja jo que sempre havia pensat que el pardillo era el Pere...que segur segur que no en treu el que espera!

Mallerengu ha dit...

Jo almenys de petit si que m'havia parat a fixar-me en la lletra, però la meva ment infantil no aconseguia trobar cap lògica al que deien, i em limitava a cantar-les d'esma com tots els altres nens.

Anònim ha dit...

Jo sempre he pensat que la lluna / la pruna va vestida de dol perquè se li ha mort el pare. El difunt la crida des de més enllà de la tomba i a sa mare, és clar, no li fa gens de gràcia d'haver de sentir més del seu pare quan per fi se n'ha desempallegat.

La cançó té més estrofes, i acaba amb la lluna ja òrfena:

La lluna, la pruna
i el sol mariner;
son pare la crida,
sa mare també.

efe ha dit...

Versió valenciana de la de Ton pare no té nas.

Ton pare no té piu
Ta mare, figa
I un germanet que tens
No té pililla

Això m'ho cantava ma mare, em sembla. Quin país.

Per cert, saps si pilila porta ela geminada?

Molt bon post Alepsi.

MaRiNa ha dit...

i aquella de: el trenbixu ( no em pregunteu com s'escriu) en el mes bonic que hi haaaa!!! fet de llaunes i cassoles i barrets de capella!!

la renfe poder aniria millor si estigues feta de cassoles XD

Jo Mateixa ha dit...

La del mosntre de Banyoles no l'he sentida mai :-( però la resta si :-)

M'agrada molt aquesta selecció de cançons infantils eh, molt xulos els tres posts :-)

Petons guapa!!!!!

Mallerengu ha dit...

Només dir que no hi ha cap "trenbixu" de Banyoles. Se'n diu Tren Pinxo.
Per més informació:
http://www.trenpinxo.com/

Carquinyol ha dit...

Vigila que dones de menjar al pobre monstre de Banyoles, que espècies nostrades de monstres tenim unes quantes, però s'han de cuidar !! ;)

Encara et crearàs problemes amb els ecologistes hehehehe.

Un post interessant.

Joana ha dit...

Ah no Alepsi...Jo no vull cap paquet d'aquests a l'estany de Banyoles que l'embrutirien i ara fa goig tan net!!
Encara espantarien al monstre!!!! ;))))

Tondo Rotondo ha dit...

No l'espantem el monstre!!!

onix ha dit...

Benvolguda Sra Alepsi embadalida per el seu exhaustiu treball amb el cançoner infantil ,i encara molt mes bocabadada amb l'aportació feta per el sr. efe m'agradaria que fes extensiu aquest treball agafant exemples de la Catalunya tropical
"Un alcalde de la població"

Un alcalde de la població
a Alacant un día se'n va anar.
Y perque si y perque no,
a una fonda s'entrà a dinar.

Volía menjar un llus
y al camarer va quirdar.
Li digué "tráigame lus"
y un quinqué li va portar. la meva petita aportació sempre seva
remi fasol

Robertinhos ha dit...

ja en conec 2...el sol i la lluna...dos hits de la infancia

Alepsi ha dit...

Dona, annatarambana, és que quan ets peque és impossible no cantar les cançons per inèrcia... i després quan creixes te n'adones del que cantaves... i flipes! xDDDDD

Ui, Clint, al Pere aquest se li veu el plumero, per això la Margarideta li dona llargues... lo raro és que no digui que li fa mal el cap... xDDDDd

Clar, Mallerengu , és el que li deia unes línies amunt a la tarambana... jajajajaja! és divertit analitzar-les ara... i veure perquè hem crescut com hem crescut.. xDDDD

Jajajajaja! Molt bona teoria, Anònim!!! Pobra lluna, orfena i tot... però ja podria ser, qui sap qui són els seus pares??? Ningú, no? Doncs ja està! xDDDD

Buah, efe! xDDDD Què fort, aquesta versió és molt millor que la catalana! I dius que això t'ho cantava ta mare??? Espero que no tinguis cap germà... perquè sino, el pobre, deu haver quedat acomplexat de per vida..... xDDDDDD
[i del tema "pilila" (feia segles que no ho sentia a dir.. xDDD) NPI, jo crec que no en porta, però a saber.. xDDD]

Ui, MaRiNa , aquesta no la conec jo! Jajajajaj! Però en lo de la RENFE dels collons sí que tens raó... puta renfe... xDDDD

Ui, Jo Mateixa, doncs la del montstre és molt chula! A mi m'agradava molt!!! xDDDDD
Me n'alegro que t'hagi agradat la selecció! ;)

Ah ceram, Mallerengu... goita, Marina, ja tens info! ;)

Ui, Carquinyol , ja tens raó! En això no hi havia pensat.... i segur que depèn quin polític fins i tot resultava nociu i matava al pobre monstre... bufffff....

Ja, ja, Joana, això li estava dient a Carquinyol... uhm.... perquè si els fiquem en un sac i els omplim de ciment... vols dir que no assentarien en el fons de l'estany i passarien inadvertits? xDDDD

Ok, ok, Tondo, per petició popular als polítics no se'ls menjarà el monstre... xDDDD

Benvolguda senyoreta onix (sàpiga vosté que això de "senyora Alepsi" no sé jo com prendre-m'ho... xDDD). Jo també he quedat embadalida per la cançó Alacantina. Ara, que la seva de l'alcalde... té teleta, eh? És digna d'haver estat cantada per l'Eugenio, mínim... xDDDDD

Doncs sí, Robertinhos, sigui qui sigui qui hagi inventat les cançons.... tenia un especial delir pels astres... xDDDD

onix ha dit...

res res oi que als Homes no se'ls diu senyoret? ningú n'ha de fotre res de l'estat civil jo encara que tinguin 12 anys els dic senyora XDDDD

Carolina ha dit...

jaaaaaaaaaaaaaaaa, que bueno es reir un rato con esas ocurrencias.
Tienes toda la razón...que letras tan raras, tan poco pensadas y sin sentido...vacias, frívolas...como si los chamos son tontos...
Muy buen post.
Un abrazo

Ulisses ha dit...

aquestes si que les coneixem!!!
ja era hora! ;)

nota1: em sembla que enlloc de nas de rata és nas de patata.

nota2: amb el monstre de banyoles ni t'ho fiquis eh! que és la millor cançó del món mundial!!!!

MrBean ha dit...

Fa temps que et veig postejar al bloc de l'Ònix i m'he decidit a escriure't un comentari, la veritat és que mai he entès lo de la lluna i la pruna, potser sí que tens rao que l'obligació de la rima provoca aquests fenòmens, serà això o és que els compositors de cançons infantils són extraterrestres que volen abduir els nostres fills mitjançant aquestes cançons criptogràfiques?

Per cert, a mi també em va encantar, parlant d'extraterrestres, el Joc d'Ender, boníssima!!!!!!

Alepsi ha dit...

Doncs ja té raó, Sra onix! Ara, que fot una puta gràcia que et diguin "senyora" pel carrer....

Bienvenida, Carolina! Me alegro que te hayas reido, la verdad es que es cierto que tienen poco sentido... pero se enganchan, las cabronas! Jajajajaja!
Por cierto, esto de "chamos" de dónde viene?

Ulisses, aquesta discusiió del nas de patata o de rata l'he tingut, diria amb el Maduixot... i vam decidir que eren dues versions. I tan amigues.... xDDDD

Ei, MrBean!! Benvingut al meu bloc! Jo també et tinc clitxat de casa de la Onix! Jejejeje!
La teoria dels extraterrestres que pretenen abduir-nos m'ha agradat.... mira que no n'escrigui un llibre... xDDDDD
[I sí, el Joc D'Ender és una passada de novel·la!!! De lo milloret que he tastat... has continuat amb la saga?]

MrBean ha dit...

Doncs vaig llegir la segona que també estava força bé però amb la tercera em vaig quedar a la meitat :(

Respecte El joc d'Ender estic desitjant que en facin la pel·lícula, l'any que ve si el rumor és cert

Alepsi ha dit...

Sisisiis, MrBean! Ja ho tenia vist això de feia temps... ara, no sé jo com quedarà la cosa... bé, haurà de veure's, clar! ;)

[Jo vaig llegir fins al tercer, i allà em vaig quedar, potser algun dia reemprenc la saga]