Cançons infantils (II)

Vale, aquí va la segona entrega de la saga "cançons infantils". Aquesta vegada li toca el torn a la cançó castellana. Amb la que jo, personalment, he crescut. I jo sempre pensava: quan sigui gran les cantaré als nens petits. I res, que els nens, no sabeu com pugen, que ara m'ha tocat aprendre'm les cançons de los Lunnis... estem perdent les formes...... xDDDD

-La Flauta de Bartolo: diuen que el Bartolo aquest tenia una flauta amb "un agujero solo". Uh... lleis de la física passades pel forro. M'encanta. (Si bufes molt fort per un tub amb només un forat [el d'entrada] l'aire no pot sortir per enlloc... així que o t'ofegues, o et rebenten els timpans). Bé, per no parlar de les connotacions sexuals de la "flauta d'un sol forat"....

-Don Federico: un clàssic del gore infantil. Al tanto que va de canto. "Don Federico mató a su mujer, la hizo picadillo y la puso a la sartén. La gente que pasaba olía a carne asada: era la mujer de Don Federico". Que fill de puta el Federico. I que cabrona la gent. "Ensuma, ensuma, quina bona carn la de la senyora del Federico, eh??? Olora bé! A veure si ens convida al tiberi, que grassa com estava, en tindrà per deu o dotze comensals!!!". Si és que la gent sempre està a punt per criticar...

-La vaca lechera: desdaluegu no era una vaca cualquiera, això segur. Vamos, seguríssim. Perquè mira donar llet merengada... i a sobre salada! Però quin atemptat contra el bon gust!!!!
[Siusplau, clickeu a l'enllaç i mireu la última estrofa. Jo crec que qui ha transcrit la cançó se l'ha tret de la patilla "con tus besos", diu.... cagunlahòstia, la vaca li fotia petons a l'amo que li compra cencerrus??????]

-Al pasar la barca: anem a veure. Analitzem. Resulta que el barquero aquest és un precursor dels goriles de discoteca que deixen passar gratis les ties, per tal de cridar als tios. Però és que la tia, és tota una feminista: "yo no soy bonita ni lo quiero ser". Bé per tu, nena!!! xDDDDD
[un altre cop, el transriptor de la cançó s'ha tret una estrofa de la màniga... o és que a mi no me les ensenyaven senceres... "la barca de santa isabel".... ¬¬']

-Mambrú se fue a la guerra (mire usté, mire usté [em recorda a l'Aznar, això... xDDD] que pena). En fi, cançó típica mítica, de desgràcies infantils. Quina forma més tonta de topar amb la realitat. Encara que els nens d'avui en dia jo crec que veurien al Mambrú (que per cert tenia uns pares que no l'estimaven gaire... mira que posar-li Mambrú...) com un afortunat de la vida. "Uala, qué chulo, se va a la guerra a matar!!! Cuántos puntos le darán por cada soldado enemigo que mate????" [Uala!!!! He trobat la segona part! Que bo! Un Mambrú encostipat! xDDDD]

-El señor don Gato: aquesta cançó me la cantava ma mare quan era petita. Li tinc carinyo (a ma mare i a la cançó xDDD). Resulta que el gat aquest es mor per amor. Dels nervis cau de la teulada i s'hostia. Pobre Don Gato. Pobre. Allò sí que era amor (i riu-te'n tu de la mostra d'amor del Cachuli.. xDDD)

-Soy capitán. Buah... la cançó dels cabrons. Al tanto: soy capitán de un barco inglés y en cada puerto tengo una mujer. La rubia es fenomenal, y la morena tampoco está mal (toca't els ous, les morenes "tampoco estamos mal".... ¬¬). I que després diu que es casarà amb la que li agradi més. Toca't la pera, no era tonto el putu capità!