Crònica esgotant d'un viatge ídem (xDD)

Ja he tornat!!!! Que m'heu trobat a faltaaaaaaar??? Sí, sí, moooooooolt!!! Oh, gràcies, gràcies, em torba (s'escriu/diu així? [es veu que tant sentir turc m'ha oxidat la neurona del llenguatge...]) tanta emoció, no ploreu, no ploreu! xDDD

Després de la tonteria de benvinguda pertinent, passo a explicar una micona com ha anat el viatget aquest que ens hem fotut... que vaja, ja em permetreu la llicència però no faré una mega crònica (segur que molts m'ho agraireu, oi? xDD), ja sabeu (o se us ha oblidat???) que quan em poso a escriure m'enrollo i m'enrollo i no paro. Així que res, un petit resum del nostre mega viatge a Turquia!!!!

Començo pel final (porque yo lo valgo), i és que en aquest viatge he aprés moltes coses. La penúltima (però la més important, segons el meu parer) és que el català s'assembla al turc. Sí, sí. A aquesta conclusió ha arribat un gigoló (aquesta denominació suposo que us l'explicarà millor la maduixeta, jo és que si us l'explico m'aniré per les branques i... quedeu-vos amb que era un tio bo jove que anava amb una iaia ricachona). Ens ha vist a l'aeroport de Turquia agafant diaris en turc (ja sabeu quan un viatja agafa tot el que pot per portar-ho de record... tot i que després les coses acabin a la paperera o oblidades... en fi) i no se li ha acudit una altra cosa que dir: "miralos se creen que pueden leerlo, claro, como el catalán se parece al turco..." [aquest comentari ha portat cua... ens hem començat a encendre per la vessant idiomàtica i hem acabat esclatant a l'avió... buffff... em temo que això serà un mega-post...]

Va, anem al gra i resumim:

• Turquia en general: m'ha agradat bastant. No me l'esperava com me l'he trobat, m'ha sorprès gratament, sobretot la gent molt amable i molt considerada. El tema de les mesquites... bé, diguéssim que el fet que l'imam canti vora les 6 del matí (o abans) pels altaveus per dir-li a tothom que és l'hora de resar... doncs com que atordeix una micona... és.... inquietant, diguéssim... en fi, en general molt maco. [Llàstima que ens hem xupat mil milions d'hores d'autobús, però vaja, aquestes coses ja se sap....]
  
• Ankara: ahir ens van explicar que aquest nom ve de "an" que vol dir "més" i "kara" que vol dir "negra" [si algú sap turc i em vol corregir estaré encantada de la vida...]. Total que això, que és una ciutat negra i lletja. La única cosa que s'ha de veure obligadament si s'hi va és la mesquita enorme que tenen. És la tercera mesquita més gran del món (mundial) i és preciosa. I el monument/mausoleu de l'Atatürk aquest, que realment és molt maco (sobretot si pilles el momentasso del canvi de guàrdia.. xDD).

• La Capadòcia: és preciosa! Molt! Això sí que m'ha encantat!!! Les muntanyes volcàniques que tenen, amb tot de petites vivendes fetes a dins, són una passada. El bressol del cristianisme! (Ahí queda eso). La Maduixeta us dirà que són les muntanyes de la mort (total, perquè vam estar a punt de caure per diversos precipicis... xDD), però no us la creieu, el paisatge, de debó, valia la pena! xD
• Istanbul: increïble. En sèrio, acollonant. Molt més occidental del que m'esperava. Els comerciants són comerciants de debó, dels que treballen cada venta! Ens han perseguit carrers sencers regatejant-nos preus. Que sí, que et timen el que volen, però coi, si d'una cosa que et demanen 40 trusques* la rebaixes fins a 5... doncs està molt bé (encara que ells te l'haguéssin pogut vendre per 3 i sortien guanyant igualment, però vaja). Recomanacions per als que volgueu anar-hi: si aneu al basar de les espècies no us en refieu del paio que parla català i que us treurà una senyera, se la posarà al braç i dirà que és el Puyol.... que sí, que fa molta gràcia, però que el paio, a la que pugui, us haurà encolomat tres milions de coses... i a sobre a mi em va timar (jo volia te de poma àcidaaaaaaaa i me'n va posar de vermella... snif!).
  

Aaaaaah! Sí, que de passió turca res. Però vaja, que hi havia material, eh??? Joooooooder, que hi ha cada turc que... buffffff!!! Sí o no, Maduixot? xDDDD
Sobretot un que ens va convidar a la seva botiga de catifes (sí, sí, com el de la passió turca.. xDD), a escoltar un concert que feia amb aquella mena de guitarra de la qual no recordo el nom en aquest moment... Vam estar vora una hora amb ell a la botiga, asseguts a terra escoltant-lo cantar... no sé, molt bohemi, tot plegat.

En fi, que ja callo que, total, la crònica m'ha sortit avorrida de collons (suposo que la Maduixeta us explicarà la part catxonda del viatge, que riure hem rigut una estona.. xDDD). Potser demà m'animo i us explico les anècdotes divertides (si no ho fa ella abans), i com hem estat a punt de morir linxades en diverses ocasions (d'alló... no es pot entrar a una mesquita i llençar-te al terra per a que et facin una foto fent veure que estàs resant [i dissimular posteriorment fent veure que busques quelcom al bolso...] no es pot, no... xDDDD).

---------------------------------
*Tema trusques.... a veure, és que a nosaltres lo de les Lires turques ens liava. Diguéssim que no erem capaços de dir-li pel nom: o li deiem pounds, o lliures, o euros, o qualsevol altra cosa. Total... que vam adoptar el nom de "Trusques" (des d'aquí li dono les gràcies al meu amic Sergio per haver inventat la denominació en un dels seus viatges pel món) per a anomenar la moneda aquella. Total, que anavem pel Bazar cridant: "nenaaaaaa!!! Quantes trusques t'ha costat allò???" I l'altra: "5 trusques amb 75 mini trusques!!!!".
En fi, ja us dic, riure vam riure una bona estona... xDDDDDD

P.D: he après algunes cosetes de turk (que escriuré tal qual sonen, perquè no les he vistes escrites): "alas maladij" (que vindria a ser un "adéu siau", però només si és que marxes del tot, perquè si et quedes dius "gule gule"); "teshekur ederin" (que és un "moltes gràcies" que ells no diuen [perque sempre que ho hem dit han rigut... xDDD]); i algunes coses més que, òbviament, ja no recordo.... buffff... em pesa el cap!