La firma

Ara que estic acabant la carrera... m'estic plantejant coses. Suposo que com tothom que en algun moment ha acabat uns estudis. Les típiques preguntes: He après alguna cosa? Em servirà el que he après per a tenir un futur millor? He gaudit tot el que havia de gaudir? Estic d'acord amb el que he après?

En general, les respostes serien: D'aquella manera. No (o sí, suposo). No (però he gaudit bastant). Sí (però no, suposo).

Us ha quedat clar? A mi tampoc, no passeu pena. És normal que en època d'examens ningú m'entengui. La parla se'm fa confosa, el cervell està com en un estat de shock continu i... bé, tot allò que us vaig explicar l'altre dia.

El cas és que qualsevol excusa és bona per a no estudiar. Avui he tingut el penúltim examen i en una pregunta m'he quedat en blanc. Perquè? Doncs per no estudiar! Buah, un fàstic. Però les altres crec que estaran bé. O no. Ja divendres 30 us informo dels resultats.

I com que qualsevol excusa és bona, aquí us en deixo una per a que us entretingueu, res, vint minutets. L'altre dia ma cosina em va enviar això per mail. És una pàgina web on t'expliquen com interpretar la teva firma. Té la seva gràcia, tot i que mai hi he cregut gaire en la grafologia... però sé de bona tinta que està en procès d'estudi i, de moment, les coses apunten a bon camí. Així que mireu, per provar-ho, doncs tampoc passa res, no?

Us deixo els meus resultats per a que em digueu si creieu que la meva firma em reflecteix la personalitat o no. Ea.

Se manifiesta como una persona reservada, con cierta timidez.
Tiende a la extraversión.
Gustos estéticos, amabilidad y buenos modos.
Personalidad equilibrada, que acepta sus aciertos y errores.
Persona medida y justa en su accionar.
Temperamento práctico y activo.
Búsqueda de protección, de seguridad. Una personalidad que se protege.
Toma ciertas reservas antes de conceder su confianza a los demás.
Tiene una buena autovaloración y autoimagen.
'Yo' íntimo muy fuerte, y una gran autoaceptación.

Estudiant

Doncs això. Ja veieu. Estic missing. Bé, no del tot, ja sabeu, no em puc desconnectar tan fàcilment de vosaltres. Però ho he de fer. Aquests dies, diria, són decisius per la carrera. O no. Però m'agrada pensar-ho així, perquè així em forço a esforçar-me (valgui la rebuznancia, i sigui mentida, perquè realment, m'està costant concentrar-me, però vaja, això és una altra història...).

Total, que res, que he decidit que per rebaixar els meus nivells d'ansietat i no sentir-me tan culpable escrivint un post quan hauria d'estar estudiant, us proposo que m'ajudeu en l'estudi d'una matèria apassionant (i no va amb ironia) de la que m'examino dimecres. Us sembla? [si no us sembla, tranquils, entenc que us pot resultar pesat, el post, ja us aviso...]

L'assignatura, en qüestió, és psicogenètica. I vinc a explicar-vos el primer punt del temari. Que ja me'l sé, però penso que pot generar debat, i ara fa temps ja que no provoco debat al bloc (que no sé jo si n'he provocat mai, però vaja). Us transcric el fragment tal qual, i després en parlem, ok? Som-hi:

"Les nostres experiències estan, en part, influides per les nostres característiques genètiques:

• Correlació Activa (CA): seleccionem, creem i formem els nostres propis ambients segons la nostra manera de ser. Captem més un tipus d'influències ambientals que d'altres segons el nostre genotip. Anem buscant els ambients en els que estem més còmodes com a conseqüència de la nostra manera de ser.
• Correlació Passiva (CP): els pares aporten la dotació genètica i l'ambient de criança. El fenotip dels pares correlaciona amb el fenotip dels fills. Més important en la infància que a mesura que anem creixent.
• Correlació evocativa (CE): elicitem en els altres aquells comportaments que millor correlacionen amb la nostra manera de ser.

CA i CE -> responsables de les igualtats en germans i bessons criats per separat."

Ooooooh! Us ha agraat? Sí? No? No ho heu llegit? Jajajajajaja!

Bé, jo el "debat" que volia plantejar és: creieu que, realment, triem les nostres influències ambientals? Podriem parlar d'un tipus de personalitat que tria, per disposició genètica, un ambient que li és més o menys favorable? Podria ser que les persones, per exemple, amb susceptibilitat genètica per a la depressió escollissin, sense voler-ho conscientment, viure en ambients "depressius"?

[Reconec que és un "debat trampa"... totes aquestes preguntes estan contestades ja... xDDDD Però m'agradarà saber què en penseu vosaltres!!]

Ains...

Ja sabeu (i si no ho sabeu, seguiu llegint, no em sigueu impacients... xD) que les meves èpoques d'examen es caracteritzen per certes coses, que avui, mireu per on, em ve de gust analitzar, o no. Perquè no tinc clar de què anirà el post. Faré un exercici lliure per descontracturar la ment (si és que això és possible) abans de tornar-me a posar a l'estudi.

Va, que anem:

1. Verborrea. Sí. Em dona per parlar. Deuen ser els nervis. "Quins nervis tia? Si tens més pachorra que... que...."

2. Cervell apardalat. No chuta. Durant la època d'examens, el pobre, s'estressa, es satura d'informació, i ja no es pot ni fotre de mi.

3. Sentiments d'inutilitat absoluta. Ja sabeu, el "negativisme de l'estudiant". Allò de que mai aprovaré, que tot em quedarà pel setembre... i tal i tal. Sort que no faig cas a aquestes anades d'olla que m'assalten de tant en tant... xDDD

4. Labilitat emocional. Pels no versats en psicologia, simplement, canvis d'humor bruscos. Puc estar tonta, tonta, i posar-me a plorar per una tonteria (com ahir a la nit, que em van fer veure "Closer" i em va donar per plorar molt), i als cinc minuts estar-me partint de riure per la subnormalitat més gran. I després posar-me d'una mala hòstia que mossego.... diguéssim que durant examens no sóc gaire bona companyia (negativisme, veieu?).

5. Canvi del sentit de l'humor. Sí, sí. Se'm torna més negre, diguéssim. No sé ben bé perquè. Estic més seriosa, en general, i això fa que les meves bromes siguin serioses. Amb expressió facial seriosa, i to de veu monòton. I, sabeu què? Fan més riure. En paraules del maduixot: "últimament estàs sembrada, nena".

6. Alteracions de la ingesta d'aliments. És que jo, no sé si ho havieu notat, no sóc una persona molt nerviosa... però sí ansiosa. És a dir, jo no em poso nerviosa, allò amb "taquicàrdies" i insomni pels examens, però sí que tinc aquella mena de... necessitat de menjar. A més, ara m'ha donat pel fuet. I no em malpenseu, que sou uns marranos. xDDDD

7. Augment del desig sexual (xDDDD). En sèrio. I clar, m'altero, i això no pot ser bo. No pot ser-ho, però de cap de les maneres. Perquè així no hi ha qui es concentri. I al final acabaré per suspendre-ho tot (negativisme) i acabaré més penjada que el "Juselín" (humor negre). I si no deixo de menjar.... uhm.... d'això... què anava a dir? (cervell apardalat).

En fi... que això, que tot aquest rollo (verborrea) per dir-vos que estic d'examens i que per això estic una mica desconnectada.
De moment només n'he fet un (ahir) que va anar prou bé, crec, però fins dimarts no tinc les notes. Dimecres en tinc un altre pel qual encara no he estudiat (només m'he llegit alguns temes) i prou que m'agrada... de fet, és que m'agraden molt les assignatures de les que tinc examens: psicopatologia infantil (que vaig fer ahir), psicogenètica (el que tinc dimecres i pel qual, igual m'animo i us en faig un altre post, perquè és realment interessant), i psicopatologia d'adults (una assignatura que m'encanta! Tant que ja serà el tercer cop que faci l'examen!!! Buaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah!!!! Snif, snif! (labilitat afectiva) Diuen que a la tercera va la vençuda, no?)

Ains....

Selectivitat

Avui, i durant els propers dos dies, fins dijous a la nit, deixo encesa aquesta espelma per a tots aquells que s'examinen aquests dies.

Que no, que no sóc creient, ni faig rituals ni res. Però és una cosa simbòlica.

Que sí, que jo en el moment de fer la sele em vaig comprar una "vela esotérica" de color blau que portava el seu ritual i la seva pregària a noséquinsant, i la vaig tenir allà cremant-se fins que es va consumir... aquelles coses que fas quan tens 18 anyets, què tendre! No em direu que no! Jajajaja!

Però és que tenim, com a mínim, tres companys blocaires que estan emmerdats amb la sele (Athaelion, Ulisses i Tals), i ma germana, que no és blocaire, però comprendreu que és companya meva... com a mínim d'habitació, per desgràcia per a les dues...

Tots aquells que l'hagueu fet, recordareu els nervis (o no) que es passen. Dic "o no" perquè aquí, una servidora, es va posar nerviosa de veure que tothom estava histèric i ella més tranquila que una pernila (què passa, heu vist mai una pernila nerviosa? No, oi? Doncs això, a callar! xDDDD).

Total, que a tots quatre esmentats dos paràgrafs amunt us desitjo molta, molta, molta sort... i us dic que em foteu enveja! Que ho sapigueu! Que aquest estiu serà el millor de la vostra vida (buah, no em digueu que no, els veterans, que és aquell estiu que no tens RES a fer!!! Ains...) i que l'any que ve comenceu carreres o estudis superiors.... i això sí que és la festa! xDDDD