3.1.22

De nou aquí (fins qui sap quan)

 I saber que encara puc escriure per aquí. Que l'Alepsi segueix viva, malgrat tot. És curiós com canviem les persones. I alhora com d'iguals som. 

Em llegeixo alguns posts antics i m'hi reconec completament. I penso que potser no he canviat tant, però sí. La vida, definitivament m'ha canviat. Nova ciutat, feines diverses des que vaig acabar la carrera...

Em sembla brutal que l'Alepsi naixés fa tants anys. Tants com... jo què sé. Potser més de 20. Perquè l'Alepsi va néixer abans de començar el blog, sabeu?

Va néixer com a nickname als xats de IRC. Sóc vieja. xDDD

I em flipa mirar enrere i veure tot el que he viscut. I m'agafa vertígen de saber que no ho tornaré a viure, i alhora, alegria de saber que, d'aquí 20 anys més faré el mateix exercici (espero) i podré dir que he viscut molt més. 

I si ha de quedar escrit en un blog que ja ningú llegeix, benvingut sigui. Perquè no sabeu com d'alliberador està sent escriure així, tal com raja, sense pensar en res, ni SEO, ni xarxes ni merdes. Simplement escriure el que em passa pel cap, que és el que feia l'Alepsi en aquells temps. 

Potser això és una mena de propòsit de nou any que no estava previst. Bé, no. Perquè no m'ho vull marcar com a cap obligació. Però sí deixaré la pestanya oberta al meu pobre chrome ple de pestanyetes, i així potser faig aquest exercici més sovint. Perquè de debò que em va bé. Molt. :)

Au, si m'has llegit, encantada de saber que hi ets. :)