14.9.19

Au fènix



Després de més de dos anys i mig... he resorgit. Literalment.

Estava morta, aquesta part de mi. La meva part juganera, fresca, divertida, feliç, estava morta. I enlloc de voler-la buscar em vaig resignar a que hagués desaparegut. La vaig matar virtualment.

Ara porto una temporada donant-li voltes. L'Alepsi ha tornat a la meva vida. Torno a ser jo en molts aspectes. Més madura, més vella, més experimentada, potser no tan divertida com abans. Però em sento jo, de nou.

Així que igual que la vaig matar, avui he decidit reviure-la. Perquè sí. Perquè aquest era un espai de deixar-me anar, d'escriure el que em passava pel cap, de ser lliure.

I perquè vull que l'Alepsi segueixi amb mi molts anys. I és possible que si estàs llegint aquesta entrada no entenguis res, però per a mi té tot el sentit del món.

Així que estic feliç. Avui l'Alepsi reneix.