Us deia que tinc un nou projecte relacionat amb la psicologia, que estic desitjant que engegui, perquè em ve molt de gust donar-li sortida a tot el que el meu estimat cervellet i jo mateixa hem anat aprenent al llarg de tots aquests anys...
Però no és l'únic projecte nou que he engegat. Resulta que fa un temps em va agafar per fer pastissos.
Des de sempre que m'ha agradat la cuina, però això dels pastissos mai m'havia cridat l'atenció. El cas és que, ja us dic, un dia em va picar...
I jo, com que a "cabezota" no em cap ningú, em vaig començar a emocionar, i.... bé, al final vaig decidir que què millor que anar posant en un blog les meves "petites" gestes...
I, aquí us el presento: Sweet i Salat
Espero que el gaudiu i, si voleu consells, receptes o em voleu fer algun suggeriment, us espero allà!
P.S: Per cert, torno a estar "on fire" amb el tema blogs... m'encanta haver tornat! A veure quant em dura, la cosa... xD.
P.S 2: Sí, el pastís que il·lustra aquest post el vaig fer jo. :) En primícia per a vosaltres, que esteu aquí i que heu tornat a saludar-me!!!! :)
8 comentaris:
m'agrada força més (és possible?¿?) aquesta alepsi que la que anava amb el huevi i que no vaig conèixer a barraques de girona...
t'has fet gran? no fotis que t'has asserenat?
Bé... els anys passen per tots, és clar. Però m'estàs fent pensar...
no hauria dit mai que de les teves mans sortíssin pastissos com els que ensenyes! Et demanaré consells perquè la presentació és la meva assignatura pendent!
:)
És que, saps què? Que jo prefereixo la psicologia que la cuina... que tinguis sort amb el nou projecte blogaire, hi ha blogs de cuina molt bons i segur que trobaràs bones companyies, de moment jo em quedo per aquí, a veure quins cops dóna la vida a partir d'ara.
Ai, Gatot... sí que m'he asserenat, sí. xD Pensa que des que vaisg començar a escriure i a conduir el Huevi han passat ja més de 6 anys... uf! En 6 anys passen mooooltes coses! :)
Per cert, per suposat estaré encantada de donar-te consell! :)
Xexu doncs res, si no t'agrada la cuina (noi, ets raro, eh? Amb carinyu...xD) l'Alepsi blocaire "normal" segueix per aquí. ;)
Jo vorro a veure el de cuina, que segur que en trec bones idees.
he he. Aquí va el repte: Un pastis cel·lular! O millor encara: un pastís neuronal!
(Si es que lo meu és vici)
:-D
Mireia de moment no hi ha molta cosa, però aniré pujant cosetes... :)
Dan no em temptis... xD (de moment, mira't aquests pastissets, que no he fet jo, però em semblen meravellosos! http://pinterest.com/pin/30117891228042270/)
L'Alepsi del huevi... quins records! XDD
Si, deu n'hi do si canviem en sis anys...
Me n'alegra molt de que la tornada sigui ferma :-)
Nena, nena, nena, quina alegria que hagis tornat, feia temps que em sentia com un pare que havia abandonat a la seva filla virtual a la seva sort, sense saber res de tu... Espero que la febre blocaire et duri i ´que el teu pobre pare virtual tingui noticies de tu més sovint. Coi, nena que ja tinc una edat i no estic per anar patint per saber si les coses et van bé o no...
Petons!
Publica un comentari a l'entrada