17.4.10

Exposicions

Advertència: post llarg.... molt llarg. Si arribeu fins al final teniu premi! xDD

*


Divendres al vespre. L'Alepsi queda amb una amiga (que és farmacèutica [ja sé que aquesta dada no interessa ara mateix, però després serà rellevant, creieu-me] xD) per anar a sopar. Com que estan pel centre de la Gran Ciutat decideixen caminar una estona, fins a Pl.Espanya i baixar caminant pel Paral·lel en busca d'un lloc on fan Kebabs boníssims.

Entre riures i confessions (d'aquelles que "fa temps que t'ho volia explicar, però clar, estem sempre envoltades de mil persones" i l'altra persona flipa i diu "però uaaaaaaaala, com pot ser que no m'ho haguéssis dit"... xD) se'ns passa l'estona volant. Arribem a Pl. Espanya cap a les 9 i quart o així, i comencem a baixar pel Paral·lel per la banda de l'esquerra. Xino-xano... jajaja, jujuju, hòstia què fort, quina passada... i bla, bla, bla....

-Què et passa que t'has quedat callada?
-Hòsties... què fort...
-Què passa??
-Estava llegint les pancartes d'aquell local...
-Quin?
-Alepsi, hòsties! Què estàs cega??? Mira aquell local!

I ja ens teniu a les dues, reduïnt la marxa apropant-nos al local en qüestió. Sembla com una sala d'exposicions, en la qual s'hi està celebrant la inauguració. A dins hi ha unes vint persones, la majoria seuen davant d'un televisor de plasta d'última generació que emet el que sembla ser un documental. Hi ha dues o tres persones dempeus, passejant-se pel local, mirant unes grans pancartes amb molts colors i lletres molt grans. La resta és gent que va vestida de negre. Amb una inscripció en blanc al pit esquerre.
La mitjana d'edat és d'uns 35 anys, més o menys, i el tipus de gent... doncs tenen pinta de ser neo-hippies-modernillos-amb-esperit-reivindicatiu-però-no-suficient-per-anar-amb-rastes (ens entenem? xDDDD).

A l'entrada s'hi pot veure una mega-pancarta que diu: "Exposició Internacional Itinerant de la Psiquiatria: Ajuda o Mort?"

Ens apropem amb curiositat, a l'entrada una noia ens saluda, amable però seriosa
-Noia (N): Voleu passar?
-Jo (J): eh.. uh....
-Amiga (A): sí, clar!
-N: us explico una mica?
-J: sí, siusplau...
-N: doncs res, estem recorrent europa per explicar els abusos de la psiquiatria i com afecta a les persones del dia a dia que prenen medicacions que són drogues
-J: ah...
-A: aha. Podem fer una ullada?
-N: sí, clar, i tant!! Passeu!
-J: però... sou d'alguna.... uh.... entitat, una ONG o algo així? (he de confessar que la paraula "secta" em rondava pel cap).
-N (assenylant-se el pit esquerra): sí
-J (mirant el pit esquerre d'una desconeguda tarada): ah... ja...
-N: sí, som de la "comissió pels drets del consumidor" (o algo així, no ho recordo ben bé, ho sento....:S)
-J: ah... doncs mirem una estona, eh?
-N: sí, si voleu ana veient els audiovisuals, aviseu-me. I si no teniu temps, doncs ja tornareu un altre dia!
-J: sí, sí, i tant! (mostrant el meu millor somriure)

L'Alepsi i la seva amiga, llavors, s'endinsen en una pel·lícula americana de les dolentes.
A mesura que anem veient l'exposició la cosa es torna més surrealista... hi ha un munt de pantalles de plasta (joder! Qui deu estar darrere d'aquesta gent?? Pasta els en sobra, això està clar!) esperant a que algú pitgi un botó enorme de "play" per a ensenyr-los-hi les penúries de gent que ha estat medicada amb psicofàrmacs.

Juntament amb les televisions, hi ha un munt de "displays" (aquella mena de pancartes enormes de les fires, que s'aguanten amb una estructura metàl·lica per darrere, ens entenem?) amb fotografies de gent i testimonis escrits.

Frases com: "hemos descubierto que podemos alterar la personalidad de una persona si modificamos ciertas áreas de su cerebro" (oh, sí, heu descobert la sopa d'all!!!! Capullos, si talleu una cama a una persona, també li alterareu la personalitat, ja veureu!!!!!) o bé "en los hospitales psiquiátricos no te dan ayuda, te atan a una cama y te dejan morir", o "cuando me demuestren que el TDAH existe, con pruebas reales, entonces estaré de acuerdo en que tiene que haber una cura", estan per tot arreu a tamany gegant per a que el missatge no es perdi.

Sortim d'allà amb una cremor d'estòmag impressionant. Amb una concentració de mala hòstia molt important.

Com pot ser que algú que diu que es dedica a defensar els drets humans sigui tan punyeterament tendenciós????? Tan poc informat!!!!

I llavor és quan l'Alepsi se'n penedeix de no haver continuat amb la psicologia... de no estar fent un doctorat i poder rebatre els arguments d'aquesta gent... d'alguna manera.

I consti que jo sempre he estat en contra dels medicaments per a les psicopatologies (i per a tot, en general). Crec que si una cosa es pot curar sense medicació, per a què ficar-li merda al cos?

Però, senyors.... hi ha ocasions en que la medicació és BONA! Saben??? Ja veuran, apropin-se... tinc aquí un parell de capsetes de pastilletes que els deixaran molt tranquils........

*Us transcric el que posa al flyer que vaig agafar per ensenyar-vos-el (sento la qualitat de la foto, encara és hora que em compri una càmera.... xD). Entre parèntesi, els meus comentaris. Per variar. Una que no es queda callada xDDD:

VISITA L'EXPOSICIÓ INTERNACIONAL ITINERANT DE LA PSIQUIATRIA: AJUDA O MORT?

En l'actualitat hi ha 17.000.000, sí, disset milions de nens a tot el món prenent perilloses drogues psiquiàtriques, que alteren la ment. (ja, que alteren la ment trastornada i, normalment, els ajuden a curar-se, senyors)
L'assassinat, la coacció i la violència en la psiquiatria. (vinga, som-hi, psiquiatres assassins!!! La nova pel·lícula!)
S'estima que més de 10.000 persones moren cada an a totel món com a conseqüència d'una "teràpia" de descàrrega elèctrica, dels quals el 80% són ancians. (però, però, però.... què???? Si apliquen una teràpia de descàrrega elèctrica (que, per cert, són desàrregues molt mínimes) és perquè la persona està realment malament... i si a això li sumes que ets un ancià... les probabilitats de mort amb o sense teràpia, són molt més grans!!!!!!)
Inventant malalties mentals: la vaca lletera de la psiquiatria. (Quina creativitat que tenim els del ram, tu!)
Vine a l'exposició i esbrina com tu i la teva família podeu ser salvats de la traïció psiquiàtrica. S'inclouen en l'exposició 14 documentals sobra la història i el present de la psiquiatria. (aquí ja només falta que et prometin la salvació divina, tu!)

8.4.10

Vacances, Mocs, Sexe i Galetes

Avui: post matxambrat. Que fa ja dies que no escric, i tinc moltes coses a explicar.

La primera: Vacances.
La setmana passada vaig estar a la capital del regne, senyors! Una reverència. O no.
La veritat és que Madrid, com a ciutat, m'agrada. És un lloc amable, trobo. I, el que em va resultar més sorprenent... sembla que els cambrers i els taxistes (col·lectius majoritaris amb els que vaig parlar -digueu-me pija...xDDD) siguin súper feliços de ser cambrers i taxistes (respectivament i respectablement... xD).
No us preocupeu, però, que el motiu del viatge, a banda de passar-ho fantàstic amb els amics va ser... Anar a prendre mesures de la Cibeles! Jo crec que no hi cabreu(m?) però s'intentarà.*

La segona: Mocs
Estic molt encostipada, com la majoria de la gent que tnc al voltant. Tota jo sóc un moc amb potes... em costa respirar, no puc dormir perquè tusso sense parar... i el meu company de pis s'ha acabat l'Efferalgan!!! Fill de putaaaaaaaaaaaaaa!!!!**

La tercera: Sexe
Com que ahir a la tarda estava feta caldo pel meu encostipat, no vaig poder sortir de casa. Així que vaig recordar que durant el viatge a Madrid, entre d'altres coses, vam estar parlant d'una sèrie que es veu que és la-polla-en-vinagreta: True Blood (d'aquí la foto de capcelera).
Total, que no se'm va acudir una altra cosa que posar-me a veure el primer capítol. Déu meeeeeeeeeu!!!! Quant de sexe!!! Sííííííí!!! Jajajajajajaja! La sèrie dels vampiros catxondus!!! xDDD***

La quarta (i última, crec): Galetes
Mentre mirava True Blood em van venir unes ganes tremendes de..... (va, ments perverses, deixeu-vos anar.... xD).... de menjar xocolata. Ja ho diuen que la xocolata és substitutiu de sexe (mentida!!! El sexe només el pot substituir el sexe, he dit). Total, que com no tenia sexe, dic, xocolata (bé, sexe tampoc, pa' què enganyar-nos) se'm va acudir mitigar la meva apetència amb alguna cosa dolça....
I què hi ha dolç en un armari d'una noia que comparteix pis, va un cop al mes al Mercadona, i s'alimenta de verdures perquè ha de tenir un "tipillu" adequat a l'estiu?????
Doncs la resposta és... RES!!!!
Així que... no em a quedar més opció que assaltar l'armari de la meva companya de pis (que és una santa...) i robar-li les galetes maria (s'ha de dir que la col·lega tenia 4 paquets!!!! xDDD).
Així que me les vaig menjar (totes no, eh?? xD) sucades en llet.... sííííiíí! I vaig recordar els meus berenars d'infància (ara tocaria que sonés una música d'aquelles de tele-sèrie)... uhm.... agafar una galeta i ficar-la sencera dins del got de llet... fins que hi suques els dits i tot..... uh...... :)****


I ja està. Porto una estona pensant en com acabar el post. Però és que és tan absurd que no té final. Tururut!



*Per cert, sí, ja li han posat la mà. xD
**Malgrat l'emprenyamenta, me l'estimo molt, al pobre-noi-que-m'aguanta-les-neures-i-a-sobre-sense-sexe-a-canvi.... xD
***En quant acabi el post em poso a veure el segon capítol... xDDD
****Val a dir que fa deu minuts he repetit la operació... jajajajaja! Crec que m'hi he enganxat de nou!