17.4.10

Exposicions

Advertència: post llarg.... molt llarg. Si arribeu fins al final teniu premi! xDD

*


Divendres al vespre. L'Alepsi queda amb una amiga (que és farmacèutica [ja sé que aquesta dada no interessa ara mateix, però després serà rellevant, creieu-me] xD) per anar a sopar. Com que estan pel centre de la Gran Ciutat decideixen caminar una estona, fins a Pl.Espanya i baixar caminant pel Paral·lel en busca d'un lloc on fan Kebabs boníssims.

Entre riures i confessions (d'aquelles que "fa temps que t'ho volia explicar, però clar, estem sempre envoltades de mil persones" i l'altra persona flipa i diu "però uaaaaaaaala, com pot ser que no m'ho haguéssis dit"... xD) se'ns passa l'estona volant. Arribem a Pl. Espanya cap a les 9 i quart o així, i comencem a baixar pel Paral·lel per la banda de l'esquerra. Xino-xano... jajaja, jujuju, hòstia què fort, quina passada... i bla, bla, bla....

-Què et passa que t'has quedat callada?
-Hòsties... què fort...
-Què passa??
-Estava llegint les pancartes d'aquell local...
-Quin?
-Alepsi, hòsties! Què estàs cega??? Mira aquell local!

I ja ens teniu a les dues, reduïnt la marxa apropant-nos al local en qüestió. Sembla com una sala d'exposicions, en la qual s'hi està celebrant la inauguració. A dins hi ha unes vint persones, la majoria seuen davant d'un televisor de plasta d'última generació que emet el que sembla ser un documental. Hi ha dues o tres persones dempeus, passejant-se pel local, mirant unes grans pancartes amb molts colors i lletres molt grans. La resta és gent que va vestida de negre. Amb una inscripció en blanc al pit esquerre.
La mitjana d'edat és d'uns 35 anys, més o menys, i el tipus de gent... doncs tenen pinta de ser neo-hippies-modernillos-amb-esperit-reivindicatiu-però-no-suficient-per-anar-amb-rastes (ens entenem? xDDDD).

A l'entrada s'hi pot veure una mega-pancarta que diu: "Exposició Internacional Itinerant de la Psiquiatria: Ajuda o Mort?"

Ens apropem amb curiositat, a l'entrada una noia ens saluda, amable però seriosa
-Noia (N): Voleu passar?
-Jo (J): eh.. uh....
-Amiga (A): sí, clar!
-N: us explico una mica?
-J: sí, siusplau...
-N: doncs res, estem recorrent europa per explicar els abusos de la psiquiatria i com afecta a les persones del dia a dia que prenen medicacions que són drogues
-J: ah...
-A: aha. Podem fer una ullada?
-N: sí, clar, i tant!! Passeu!
-J: però... sou d'alguna.... uh.... entitat, una ONG o algo així? (he de confessar que la paraula "secta" em rondava pel cap).
-N (assenylant-se el pit esquerra): sí
-J (mirant el pit esquerre d'una desconeguda tarada): ah... ja...
-N: sí, som de la "comissió pels drets del consumidor" (o algo així, no ho recordo ben bé, ho sento....:S)
-J: ah... doncs mirem una estona, eh?
-N: sí, si voleu ana veient els audiovisuals, aviseu-me. I si no teniu temps, doncs ja tornareu un altre dia!
-J: sí, sí, i tant! (mostrant el meu millor somriure)

L'Alepsi i la seva amiga, llavors, s'endinsen en una pel·lícula americana de les dolentes.
A mesura que anem veient l'exposició la cosa es torna més surrealista... hi ha un munt de pantalles de plasta (joder! Qui deu estar darrere d'aquesta gent?? Pasta els en sobra, això està clar!) esperant a que algú pitgi un botó enorme de "play" per a ensenyr-los-hi les penúries de gent que ha estat medicada amb psicofàrmacs.

Juntament amb les televisions, hi ha un munt de "displays" (aquella mena de pancartes enormes de les fires, que s'aguanten amb una estructura metàl·lica per darrere, ens entenem?) amb fotografies de gent i testimonis escrits.

Frases com: "hemos descubierto que podemos alterar la personalidad de una persona si modificamos ciertas áreas de su cerebro" (oh, sí, heu descobert la sopa d'all!!!! Capullos, si talleu una cama a una persona, també li alterareu la personalitat, ja veureu!!!!!) o bé "en los hospitales psiquiátricos no te dan ayuda, te atan a una cama y te dejan morir", o "cuando me demuestren que el TDAH existe, con pruebas reales, entonces estaré de acuerdo en que tiene que haber una cura", estan per tot arreu a tamany gegant per a que el missatge no es perdi.

Sortim d'allà amb una cremor d'estòmag impressionant. Amb una concentració de mala hòstia molt important.

Com pot ser que algú que diu que es dedica a defensar els drets humans sigui tan punyeterament tendenciós????? Tan poc informat!!!!

I llavor és quan l'Alepsi se'n penedeix de no haver continuat amb la psicologia... de no estar fent un doctorat i poder rebatre els arguments d'aquesta gent... d'alguna manera.

I consti que jo sempre he estat en contra dels medicaments per a les psicopatologies (i per a tot, en general). Crec que si una cosa es pot curar sense medicació, per a què ficar-li merda al cos?

Però, senyors.... hi ha ocasions en que la medicació és BONA! Saben??? Ja veuran, apropin-se... tinc aquí un parell de capsetes de pastilletes que els deixaran molt tranquils........

*Us transcric el que posa al flyer que vaig agafar per ensenyar-vos-el (sento la qualitat de la foto, encara és hora que em compri una càmera.... xD). Entre parèntesi, els meus comentaris. Per variar. Una que no es queda callada xDDD:

VISITA L'EXPOSICIÓ INTERNACIONAL ITINERANT DE LA PSIQUIATRIA: AJUDA O MORT?

En l'actualitat hi ha 17.000.000, sí, disset milions de nens a tot el món prenent perilloses drogues psiquiàtriques, que alteren la ment. (ja, que alteren la ment trastornada i, normalment, els ajuden a curar-se, senyors)
L'assassinat, la coacció i la violència en la psiquiatria. (vinga, som-hi, psiquiatres assassins!!! La nova pel·lícula!)
S'estima que més de 10.000 persones moren cada an a totel món com a conseqüència d'una "teràpia" de descàrrega elèctrica, dels quals el 80% són ancians. (però, però, però.... què???? Si apliquen una teràpia de descàrrega elèctrica (que, per cert, són desàrregues molt mínimes) és perquè la persona està realment malament... i si a això li sumes que ets un ancià... les probabilitats de mort amb o sense teràpia, són molt més grans!!!!!!)
Inventant malalties mentals: la vaca lletera de la psiquiatria. (Quina creativitat que tenim els del ram, tu!)
Vine a l'exposició i esbrina com tu i la teva família podeu ser salvats de la traïció psiquiàtrica. S'inclouen en l'exposició 14 documentals sobra la història i el present de la psiquiatria. (aquí ja només falta que et prometin la salvació divina, tu!)

8 comentaris:

el gatot ha dit...

doncs no estic ni amb ells ni amb tu, Alepsi... (de fet, si mires al teu voltant veurès que no hi sóc! )
:P

però què me'n dius de la quantitat de gent que fa anys i panys que està seguint "tractament" i que un cop diagnosticats o no, depenen de la o les pastilletes diàries?

quantes depressions i angoixes és mediquen i egurament no caldria?

val, que aquí la caguen els metges de capçalera, dius? ah... clar, psicòlegs i psiquiatres ho feu tot bé!

va... passa al racó de pensar.

Alepsi ha dit...

Gatot, Gatot, Gatot....

Si hi ha gent medicada i que, de sobte la "diagnostiquen", és que hi ha negligència mèdica. Les coses haurien d'anar així: primer es diagnostica, i després es medica.
I la dependència de les pastilles és fruit d'una altra naegligència... normalment es retiren progressivament i la intenció és que la persona aprengui a viure, de nou, sense elles.

Per suposat, com a tot arreu, hi ha mil inútils i negligents amb títols...

El que sí que et puc asegurar és que aquí, els psicòlegs no hi pintem res. Et recordo que nosaltres NO podem medicar...

I, no, els psiquiatres no ho fan tot bé. De fet hi estic bastant en contra. Però d'aquí a dir que "maten a la gent" em sembla molt fora de lloc.

Ara et toca a tu el racó de pensar, va....

XeXu ha dit...

És preocupant i perillós que hi hagi gent que es dediqui a difondre informació adulterada sobre qualsevol tema. És evident que en psiquiatria s'han comès molts errors i segur que s'han fet aberracions, però d'aquí a generalitzar i dir que els centres psiquiàtrics no ajuden i només droguen els pacients, hi ha tot un món. Jo també em mostro sempre reticent a les pastilles, només s'han de donar i prendre quan sigui necessari. Però és que de vegades ho és, i gràcies a déu que les tenim. Si no s'investigués en aquests camps estaríem com a l'edat mitjana.

Carquinyol ha dit...

Això que comentes és el que solen fer els mitjans de comunicació sobre qualsevol tema en concret que els interessi, i s'anomena "manipular" l'opinió pública.

Saps allò de que "ens deixen decidir però ens diuen que hem d'elegir"... doncs per aquí van els trets.

El que passa és que quan toquen un tema que coneixem ho trobem escandalós, però t'has parat a pensar en tots els temes en que hauran fet el mateix i no ens hem adonat ?

Puji ha dit...

El que està clar és que la penya aquesta que descrius era rara rara rara...

Ei! He arribat al final! I el meu premi?

DooMMasteR ha dit...

Que fort! Això hauria d'estar més vigilat, home!
Aquesta... secta? va sortir fa poc a la tele, i cada vegada tenen més simpatitzants..

Candela ha dit...

buf buf secta yuyuuuu nena, vigila on et fiques!!! que aquests segur que tenen una "trastienda" darrera...

(la Candela i la excel.lent qualitat dels seus comentaris)

Candela ha dit...

Sense inspiració o què???