Ens ho fem tot tan complicat. Posem tantes barreres a les coses quan, en realitat, res és tan difícil...
Però costa. Costa dir "t'estimo" o "ho sento". I costa demanar "siusplau, vine a veure'm, et necessito". I s'agraeix tant que sempre hi hagi algú que et fa veure aquestes coses...
Encara que faci mal. Encara que et deixi pels terres... encara que remogui el més profund del teu ser... és necessari que algú, un dia, vingui i et digui "ja és hora de que deixis veure els teus sentiments. Arrisca't. Deixa de posar barreres entre tu i el món".
I te n'adones de lo complicat que és ser sincer amb tu mateix. I, llavors t'envalentones, i decideixes fer el pas.
No, dir "m'agrada estar al teu costat" sona massa profund. Un petó a la galta i un "gràcies" tímid. Gairebé inaudible. I un somriure de qui el rep. I la gratificació de saber que has fet un pas endavant.
I mires dins teu... i tot s'ha mogut. I, de sobte, veus clars els teus errors del passat. Tota la gent que t'has deixat perdre perquè, un dia, no vas ser capaç de dir "t'estimo" o "et necessito a prop".
Merda de convencions socials.
13 comentaris:
El passat ha passat.
Completament d'acord, Anòmim. La qüestió és... seré capaç d'aprendre'n i no cometre els mateixos errors d'ara en endavant?
I tant, els mateixos errors no. Uns altres.
No podem estar al cap de la gent, encara que pugui semblar evident, si no es diuen algunes coses, no arriben a l'altre, i aquest pot quedar-se més i més frustrat perquè no està segur del que senten per ell. O ella, això val per amistats, amors o el que sigui. Comunicar-ho amb fets, però també alguna paraula, ajuda a que hi hagi molta més reciprocitat. A més, als que els costa expressar coses amb paraules de vegades també els costa fer-ho amb fets.
Conec molta gent que els costa molt. Donar-se massa sembla perillós, ens fa febles, ens posa en mans de l'altre. Però si no ho fem així el missatge no arriba. I creu-me, és millor que el missatge arribi, encara que de vegades ens emportem patacades.
Tot i que no sembla la millor manera ni la que més tranquils ens deixa ; solem aprendre a còpia de patacades.
El important és aprendre i no pas rebre patacades.
els errors del passat són el camí d'aprenentatge que fem avui...
sense ells no seríem qui som, ni on som, ni ens adonaríem de res...
la vida ja és això...
és bonic adonar-se que ara, avui, podem fer un pas més... anar més enllà d'on érem ahir i segurament una mica menys d'on serem demà...
viure i gaudir de l'avui que està ple de matisos que el fan únic...
una abraçada!
Sembla mentida que, tot i saber-ho, sovint no sabem dir la paraula justa al moment adequat !!
I mira que quan veiem que passa a una pel·lícula sempre pensem 'mira que és ruc aquest protagonista que no li diu....'
Els errors son maneres d'apendre de la vida, i segurmaent t'espinyaras en moltes altres coses, però hauràs apres coses i això es el més important.
Dir t'estimo i ho sento no ens hauria de costar tant de dir.....
Petonets guapa!!!!
Vivim en un món on resulta més fàcil trobar els errors que premiar el que està ben fet. El mateix ho podem passar a qÜestions sentimentals.
Si tots ens esforcéssim una mica més en aquest sentit... segur que estaríem molt millor!
*Sànset*
Aiii Alepsi...espero que estiguis bé...
Jo sempre he preferit arriscar-me i dir de més m'agrades o t'estimo que deixar de dir-ho...
Molts petons, guapa.
Alepsi, m'ha arribat aquest post. Jo sóc dels que es tanca. No per convencions, per por. Però sé que en el passat em va costar parlar d'aquesta por amb qui jo estimava. Espero no equivocar-me quan torni a estimar. Un petó.
Costa, costa molt dir les coses. Massa. I costa més dir-les quan a sobre estàs segur del que penses. Qui no arrisca no pisca, però que tiri la primera pedra qui no ha tingut mai problemes per pronunciar aquestes paraules algun cop...
Malgrat tot, potser mai és tard ja no per rectificar, si no per tornar-ho a intentar.
Una abraçada guapa!
Gràcies pels comentaris, nois. Vaig tenir un moment de debilitat... però ja està superat!!!
En efecte, el passat, passa. I el que ens queda és el present. I el que compta és saber-lo aprofitar i gaudir al màxim. :D
Publica un comentari a l'entrada