Fútbol

Com ens hem de veure....

Mai no diríeu què estic fent mentre estic escrivint aquest post.... bé, igual algú podria arribar a imaginar-s'ho (amb molta, molta, molta imaginació), però segur que és algú que em coneix molt poc....

Qualsevol persona que em conegui fliparia si li digués que.... estic veient el partit del Barça.

Sí, sí, gent... l'Alepsi veient el fúngol... quién te ha visto y quién te ve!!!!

"Mira, Alepsi, cuando salen los equipos suena el himno"

¬¬'
Què catxondo és mon pare quan s'hi posa. El pobre, que està flipant de tenir-me asseguda al costat en el sofà fent veure que m'interesso pels 22 paios en pantaló curt. En fi.

I és que.... he decidit que m'ha d'agradar el fútbol. Sí. Vull que m'agradi i no pararé fins a aconseguir-ho (vés tu la gilipollada, em podria entestar en que m'agradés estudiar medicina i, al menys, així m'asseguraria un futur decent...).

I us estareu preguntant perquè, no? No, vale, no us ho esteu preguntant. Però ho explicaré.

Que perquè??? Vosaltres sabeu la d'homes que hi ha que els agrada el fútbol????? Allò de GOOOOOOOOOOOOOOOL i s'abracen al primer que troben (ja sigui un altre home embogit, una dona a la que no s'aproparien ni borratxos en una altre circumstància, o un fanal de la rambla catalunya).

I, ja sabeu... el roce hace el cariño.
I l'Alepsi necessita carinyu. I ara li agrada el fútbol.  (Ahí lo dejo).