27.4.09

Coses curioses...


Buscant informació sobre psicopatologies (sí, què passa, una és friki i encara que hagi acabat la carrera segueix formant-se...) i m'he sorprès al trobar molta "informació" (que ho poso amb cometes, perquè.... bé, ara quan us posi els links potser m'entendreu... xDDD) sobre una en concret.

L'altre dia estava en un bar amb una amiga. Jo m'havia demanat una coca-cola light (sí, sí, s'ha de mantenir la línia nens!), amb gel. Sempre amb gel. Ella... doncs no recordo què va demanar, però tampoc és que tingui gaire importància.

El cas és que quan ja portavem una bona estona despellejant a vés a saber qui, o parlant de vés a saber què (sí, ja no us estic donant cap tipus d'informació... xDDD) va ella i em diu: "Alepsi, puc menjar-me el teu gel?".

Xorrada de pregunta, també. Perquè jo, un cop la Coca-Cola s'ha acabat, el gel, normalment deixo que vagi fent ell solet....

Total, que la tia se'l va ficar a la boca... i el va mastegar!

No us explico la... "tirícia" en diria ma mare... "dentera" en dirien altres... que em va fer...

"Saps que hi ha un trastorn que es caracteritza per menjar gel???"
"Ah, sí? I com es diu?" (va dir ella mirant-me amb cara de "oh, no, Déu meu, ara ve un discurs sobre psicopatologia...)
"........... doncs no me'n recordo...."

Total, que fins al dia d'avui no m'he dedicat a buscar-ho... i ja ho podria haver fet abans. Perquè lo que he rigut no té preu.... els foros d'internet són una mina... xDDDD

El trastorn, en concret, es diu "pagofagia". No em pregunteu què cony significa el prefix pago-... per lògica aplastant hauria de voler dir gel, no?

Resulta que té a veure amb un tipus d'anèmia. No en sé treure l'entrellat de si és causa o conseqüència. Però es veu que hi ha gent que té unes ganes boges de menjar gel i de sobte van al metge i els diagnostiquen una anèmia de cavall i mig.... fins i tot hi ha gent que assegura que li han dit que això pot arribar a fer una leucèmia..... uh...

La veritat és que no he trobat cap pàgina "seriosa" on parlin del tema.... així que seguiré investigant. Quan arribi a casa miraré els meus llibres de psicopatologia, a veure si trobo quelcom.... (com m'agrada aquesta paraula... jajajaja)

Us poso un link del foro sobre Pagofàgia que he trobat.... resulta curiós i divertit (sí, ho reconec, sóc mala persona i m'he partit la caixa llegint alguns dels testimonis... però és que no tenen preu, en sèrio).

Hi ha gent que es menja "la escarcha de la nevera y el congelador". Diosssssssss!!! Si allò ha de tenir gust a "tupper"... però per la part de fora! I a molles de pa! I a peix congelat! Aaaaaai, ecs!

I com no.... tot el que tingui a veure amb menjar coses rares...... serveix per a aprimar!!! Joer... atenció al càlcul que fa....
Gent! Si voleu que una llauna de coca-cola normal no engreixi..... només cal que li afegiu 148 glaçons de gel! Viscaaaaaaa!
Ara ja sabem com fan la Coca-Cola light.... xDDDDD

En fi... cada dia està més clar que la gent és rara de collons.... amb lo bons que estan els gelats... menjar-se un glaçó de gel ho trobo absurd a més no poder.

Però cascú lo seu, tu.


*Per cert: la meva amiga no és pagofàgica.... simplement li agrada menjar-se un glaçó de tant en tant....

17.4.09

De pedra


I així s'han quedat els treballadors quan han sabut la notícia.

Mai la expressió "m'he quedat de pedra" va tenir tant de sentit.

13.4.09

Hottia que te crió!


M'acabo de fotre una tonya monumental. Un hostiot com feia segles que no em fotia... i en el terreny més ridícul (alhora que mortal) en què una persona humana pot caure..... la dutxa.

Mira que és escandalós caure a la dutxa. De sobte perds el control dels peus, del cos... intentes agafar-te amb les mans relliscoses de sabó en algun lloc... però només trobes a una banda la mampara i a l'altra les rajoles molles i, per suposat, sense cap mena de cosa per a subjectar-se.... i quan te'n vols adonar el teu cul fot un cop a terra, el cap rebota contra la paret i el colze t'ha quedat d'una forma molt poc artística ficat sota l'esquena.....

I sents: "Alepsiiiiiiii!!! Estàs bé?"

I l'Alepsi que s'està refent de l'impacte està només intentant respirar....

I de nou: "Cony!! Obre la porta"

I a l'Alepsi només li surt dir: "Un moment collons!!!" amb tota la mala hòstia que pot en un moment tan delicat... que és poca i li surt una veu de mig morta....

Augmenta la preocupació a la família.... s'han reunit tots davant de la porta del lavabo.

"Estàs bé?" (sí, de puta mare, ho faig com a entreteniment, això, cada dia....¬¬')
"On t'has fet mal?"
"Et surt sang?"

I l'Alepsi allà, de la forma més ridícula al terra de la dutxa, encara plena de sabó.... (i no, no us ho penseu, que la cosa no té gens d'erotisme, us ho asseguro) s'ha posat a riure. Molt. De debó que la situació s'ho mereixia... no us en donaré detalls que després em direu que si és que vaig provocant pel món.... però us asseguro que, d'eròtic, en tenia ben poc....

En el moment que he pogut tornar a respirar d'una forma més o menys normal m'he embolicat amb la tovallola i he fet entrar a ma germana (que pels que no ho sapigueu, que més o menys calculo que deveu ser tots (xDDD), és infermera). M'ha explorat el cap... "No hi tens res"

"Joder, això ja ho sabia jo, ja t'ho he dit!!!! El que em fa mal és el colze"
"Hottia.... vaya nyanyo t'ha sortit, col·lega!!!"

Doncs final de la història. L'Alepsi avui, últim dia de vacances de la seva vida fins a vés a saber quan, està marejada encara pel cop de cap que s'ha fotut, i té el colze decorat amb un blau en forma de muntanya que li limita lleugerament el moviment...

En fi, algun dia havia de passar.... ja m'ho havien dit que caure a la dutxa és del pitjoret que et pot passar, però fins que no ho experimentes per tu mateix..... buaaaaaaaah!!!!

8.4.09

Curiós

He caigut. Com una capulla. Pam! De nassos. Pfffff....

Sí, sí. No us ho creureu... estic llegint-me "Crepúsculo". Pfffff....

La cosa, més o menys, ha anat així:
  • Ma germana li regala a ma mare pel seu aniversari (després de portar mesos parlant de la novel·la...)
  • Ma mare se la llegeix. Li agrada. "Juvenil, però maca", diu.
  • Ma germana se la llegeix. Déu meu... ma germana que té icterícia només de veure més de dues pàgines seguides escrites!!! Li encanta. Li posa tot de post-its en diferents pàgines per marcar els punts clau.
  • Les dues: "Alepsi, perquè no te'l llegeixes??" i jo... "perquè és novel·la juvenil, coi... i fa mil anys que jo no gasto d'això...".
I ara.... aquí em teniu. Reactivant el bloc per culpa del llibre. Que me'l vaig començar dilluns al matí i em queden... 50 pàgines. I ara porto una hora i mitja llegint a la feina. Dissimulant quan passa algú pel meu costat, llançant el llibre lluny.....
I... estic tonta!!!
No recordava el que era llegir una novel·la d'amor juvenil.... ains... em passo el dia suspirant i envejant a la Bella per aquest amor tan profund que sent per l'Edward i viceversa..... ai.... què monyes que m'està tornant el puto llibre dels collons!!!
I això em fa pensar... la relació entre el llibre aquest i el bloc, vull dir. Que és més aviat entre els sentiments que em provoca i el fet d'escriure.... i me n'acabo d'adonar que no he escrit perquè l'Alepsi, o al menys gran part d'ella, ha mort. O no, potser només l'he enterrada fondo.
I ara que, de sobte, tinc sentiments "juvenils" de nou... l'Alepsi reapareix. Curiós, si més no. No?