CONVOCATÒRIA BLOCAIRE INVISIBLE 2009 (4a edició)

Doncs sí senyors, un altre any més ens hem plantat al mes de Desembre. I què passa al mes de Desembre de cada any? Doncs que és Nadal, que tenim vacances, que podem gaudir de la família i els amics en pau i harmonia (o no...).

Però a més, des de fa 3 anys el Desembre és una mica més especial per la blogosfera. Perquè? Perquè és el mes del... BLOCAIRE INVISIBLE!!!!

Aquest és el post de convocatòria per a tothom qui es vulgui apuntar a fer-ho. Si us passegeu per la blogosfera (o blocesfera, o catosfera o com colló es digui!) veureu que aquest post està exactament igual aquí , a casa del Veí i casa de la Anna Tarambana.

Aquesta és la novetat d'aquest any: som tres organitzadors. "Tres eren tres," i només dues eren bones...

Per a participar els passos a seguir són molt senzills:

1. Deixant un comentari en aquest post (tan se val a quina de les tres cases el deixeu) indicant que hi voleu participar.


2. Visiteu el nostre wiki on hi haurà la llista de participants i així els podreu anar coneixent


3. El dia 17 de Desembre de 2009 se us enviarà un mail dient-vos a qui li heu de fer el regal


4. Prepareu un bon regal personalitzat per a la persona que us ha tocat


5. Podeu anar deixant pistes als vostres blogs per a marejar la perdiu.


6. El dia 6 de gener de 2010, a partir de les 00.00 h podreu començar a penjar els regals

La data màxima per a inscriure-s'hi és el dia 15 de Desembre. El 16 farem el sorteig (tot legal, que som bones persones els tres) i el 17, com ja hem dit, se us enviarà el nom del vostre afortunat.

Podeu fer-ne tota la propaganda que vulgueu! Quants més serem, més riurem! I el Blocaire Invisible sempre és una gran oportunitat per a conèixer nous blocaires!!!

Òbviament, no cal dir, que tothom qui s'inscrigui té el deure moral de fer un regal. Que l'any passat algú es va quedar sense regal i és una putada!!!

Si voleu consultar alguns dels regals que s'han fet, podeu entrar al resum del primer any 2006 o, el del l'any 2007 o el de l'any passat 2008
Doncs queda inaugurat el Blocaire Invisible 2009!!!
--------------
PS El primer regal ja ens l'han fet... el Pd40 ha actualitzat la seva imatge original i ens l'ha cedit per a que il·lustrem la campanya!

Ara ve Nadal...

S’acosta el Nadal, gent.
Sí. No sé si heu tret el cap per la finestra… però des de casa meva ja es veu l’enllumenat nadalenc hortera. I aquest any dicen que l’han canviat i l’han volgut fer modern i cosmopolita.
Ja, com cada any. Al final posen una horterada allà i es queden tan amples i aplaudint-se els uns als altres les gràcies. En fi...

El Nadal és una època de germanor. Així ens el venen des que som petits. “Nen, que venen els cosins a dinar, porta’t bé amb ells i comparteix les joguines que és Nadal i els reis t’estan vigilant”.
I tu allà amb un moc penjant, perquè la Barbie i l’Action Man són teus i te la sua profundament el sentiment nadalenc... però coi, si vigilen els reis... au, a compartir.

I així ens va, amb la il·lusió aquesta de que els cosins ens deixen les joguines perquè són bones persones i perquè és Nadal i al Nadal tothom s’estima molt, i després te n’adones que, en realitat ens les deixen sota amenaça “reial”.

Una de les tradicions que més m’agrada del Nadal i, de fet, la que em fa esperar aquestes dates amb il·lusió és la de l’amic invisible. M’encanta. Trobo que és una idea genial, no sé qui la va tenir, però es mereixeria el Nobel del Nadal (sí, caldria crear-lo, però no passa res, jo mouré el papeleo necessari... xDDD).

Fa tres anys (marededéusenyó, com passa el teeeemps!) vaig iniciar el Blocaire Invisible, una còpia de l’amic invisible de tota la vida, però adaptat a la vida cibernètica que portava en aquell moment. La veritat és que va tenir un èxit rotund!!! Tant que a l’any següent ho vàrem repetir. Amb una participació una mica més baixa, però igualment fantàstica.
L’any passat donat que jo estava en fase d’aturada bloguística va agafar-ne el relleu el Veí. I pel que crec, també va ser un èxit.

I ara que s’acosta el Nadal... sembla que els astres s’han alineat d’alguna manera... i aquest esperit de compartir i de germanor s’ha fet extensiu als diaris de casa nostra.

I sí, tot aquest rollo nadalenc que us acabo de fotre és bàsicament degut a que m’ha emocionat que, per fi, d’una banda i altra s’hagin posat d’acord per defensar els interessos comuns (bé, comuns a uns quants... xD)

I he pensat... coi, què nadalenc, tot plegat.

[Enllaç de la iniciativa blocaire penjada a casa del Doommaster gràcies al qual me n'he enterat... que una es desinforma d'una manera escandalosa... xDDD]

-------
Buscant imatges per il·lustrar el post... se m'ha acudit posar "nadal" al google... què il·lusa...

Festassa!!!

-Mira, Alepsi, hem fet una instal·lació de micros i tot!
-Guau!!! Heu contractat algun grup famós i tot?? No heu reparat en gastos, nens!!!!
-Què va! Si és per a tu!!!
-Eing?
-Clar, dona, ja que cantes en un cor de gospel… doncs et marques aquí un peazo solo a lo Mahalia Jackson
-Sí hooooooooooooooome! No hi compteu pas!
-Com que no? Però si està anunciat al programa d’actes i tot!
-Bah! Com si algú se l’estigués mirant, el programa! Aquí la gent va ja tan borratxa que ni se n’enteren d’on són!
-Què dius, tia? Si està tothom la mar de lluït! Mira al Propde40 parlant amb la guitarrista (no saps qui és? És la Ònix! Però va de camuflatge!!!), i el Gatot i la Mireia al pis de dalt, goita’ls què bé s’ho passen!
I l’Avi! Que ha vingut amb pajarita i tot, mira com es mira a la Anna Tarambana, aaaai! Què en diria la María si el veiés.....
-Ja, ja, no, si ja els veig. Si tothom s’ho està passant d’allò més bé! Per això crec innecessari trencar el moment amb la meva veu...
-Què tonta, Alepsi! Si segur que ho fas de conya, vaaaaaa, un Happy Day!!!
-Calla, calla! Mira, faré una cosa millor. Sempre se m’ha donat millor ballar que cantar. Ja veuràs, enxufa la música.
-Alepsi, què fas! T’has grillat??? Ai que em pixo de riure!


-Ho veus? Acabo de fer l’estriptis de la meva vida.... i aquí està tothom. Impassible. Doncs saps què? Que em passejaré per la festa amb la manta marró aquesta a l’esquena. A veure si pillo a algun blocaire sexy que no vagi tan borratxo com per no veure’m.....

Felicitats RelatsConjunts!!!!

Sóc una infestada....

L'Alepsi és mortal, senyors. Per si no fos poc amb anar-se fent gran de sobte, sense gairebé adonar-se'n.... avui se n'ha adonat que és mortal.

I sí, se n'ha adonat perquè està a punt de morir. Perquè l'Alepsi està sota els temuts efectes de la Grip A. Perquè de sobte aquesta matinada s'ha sentit morir de fred, com si estigués al pol nord en bikini, tot i que estava tapada amb el nòrdic i una manta i vestida amb dues samarretes de pijama i una jaqueta de llana....

Perquè, a més, s'ha donat el cas que els seus dos companys de pis avui no estaran en tot el dia a casa... i això vol dir que porta tot el dia SOLA. Perquè ningú no vol anar a casa seva a contagiar-se, normal. Però això l'ha fet sentir més terrenal... se n'ha adonat que, vés qui ho diria, els troba a faltar si no hi són. I només porten un mes i mig vivint junts.... què maco! *^__^*

I, sí, l'Alepsi en aquest moment va a fer una confessió, de les més grans que li sentireu en sa vida... per uns moments, l'Alepsi ha desitjat estar encara vivint a casa de sons pares. Ha trobat a faltar els mimos de la seva mare (i això que la seva mare sol ser bastant seca... xDDDD), que li porti un suc de llimona amb mel... que li faci una sopeta casolana (l'Alepsi és molt bona cuinera... però el tema sopes el porta justet tirant a fatal... xDDDD)
Que la mimi i li pregunti "qué tal estás, hija?". I ella li respongui, amb veu expressament impostada "aaaaaaaai... me encuentro fataaaaaal". I que la mare respongués alguna cosa com "ves? Si te secaras el pelo al salir de la ducha... Si es que eres la casualidad ambulante!!!!", amb un to despreciatiu-amistós. Que és com sa mare li demostra la seva estima... (ja hem dit que sol ser bastant seca... xDDD).

Què dolent és ser una infestada. Què doleeeeeeeeent!!!! Ningú m'estima!!!!!! xDDDDD

----------
Sí, em va agradar tant lo dels enllaços que t'he copiat, carinyuuuu! xDDD

La Clau

Un dia algú em va dir: "el problema, Alepsi, és que no suportes la rutina".

I jo, recordo que li vaig dir: "però què diuuuuuuus??? Si a mi el que més m'agrada del món és tenir-ho tot quadrat i saber què he de fer en cada momeeeeeeeeeent".

Això va ser... fa un parell d'anys o tres, com a molt (verge santa, com passa el temps... ains).

Fa poc, unes 4 o 5 setmanes, algú (amb estudis i aquestes coses de ben tenir) em va dir: "el problema, Alepsi, és que necessites emocions fortes contínuament"

A la que jo, em vaig imaginar fent puènting o llençant-me en paracaigudes i em va venir l'atac de riure.

I aquest algú em deia: "de debó, fixa-t'hi: contínuament estàs buscant ímputs emocionals. Necessites que et passin coses que t'alterin l'estat d'ànim i et facin saltar el cor. Oi que és llavors quan et sents viva?"

Què, què us sembla la reflexió?

Cal dir que la conversa entre aquest algú i jo va acabar en aquell moment (per coses que no vénen al cas, entre d'altres coses, perquè no me'n recordo.. xDD) i que jo li vaig estar donant voltes durant uns quants dies...

I em vaig estar fixant en mi mateixa. Que sembla una tonteria així dit, però quan un es fa conscient d'un mateix... descobreix coses que no s'hauria imaginat mai...

Em vaig fixar que, realment, aquest segon algú (i el primer també) tenen tota la raó del món.

Contínuament busco el que m'emociona.

Em fixo en un nen petit que juga amb el seu germà gran a llençar-se un tros de paper i m'ho faig venir bé per creuar una mirada i un somriure amb algun dels dos. I sentir-me una nena per uns mil·lisegons.

Veig un home atractiu pel carrer i li busco la mirada, per creuar-la amb ell una micro mil·lèsima de segon i sentir que el cor batega més fort (no, no, tranquils, que d'erotomania encara no pateixo, és només un joc... xDDD).

Sento una cançó en els auriculars de la noia que va al meu costat al bus, i em porta algun record. I em sento connectada amb la desoneguda que sent la música que en algun moment jo també he sentit....

Canto davant 600 persones un dissabte a la nit i... el cor batega fort. Molt fort. L'emoció d'estar sobre un escenari amb un micròfon al davant,sabent que tens la responsabilitat de transportar als espectadors a un món millor per un moment....

I llavors me n'adono de quin és el veritable problema.

El problema és que MAI tinc temps de fixar-me d'aquesta manera en mi mateixa. Que la vida em porta estressada amunt i avall, sempre pensant en el que hauré de fer mitja hora després: feina, casa, cuina, neteja, assaja, estudia, treballa, posa rentadora, estén, merda-plou, desestén....

I és llavors quan la vida se'm fa rutinària. Quan m'esgoto. Quan tinc ganes de plorar perquè res no m'emociona.

Però... ara tinc la clau.

--------
Em sembla raro acabar un post així tan seriosa... què poc Alepsi, no??? M'estaré fent vella?? Ai senyor....

Capullos....

Què capullos som els éssers humans.

Sí, com a veritat universal: "l'ésser humà és capullo".

Un dia estàs trist. D'aquells dies tontos que tenim tots de plantejar-te la teva pròpia existència com una mena de ruleta russa... apreto o no?
I trist com estàs, clar, perquè tens aquesta tristor tonta, que no és tristor, probablement, que és una mena de neguit que et fa tenir ganes de plorar per restablir les teves hormones i deixar-les on estaven abans de la catàstrofe mundial que has tingut (total, perquè has perdut el carnet del bicing de la manera més tonta i estaves esperant un mail que mai no ha arribat, i a més estàs avorrit a la feina).
Trist com estàs, dic, què se t'acut? Doooooncs.... en comptes de mirar per la finestra i observar la lluna, com fan alguns, o d'escriure el que et preocupa en clau d'humor, com fan d'altres, l'Alepsi decideix que el millor és... atenció....

AUTOMUTILAR-SE!!!!!

Sí, sí!!!

L'Alepsi és autocaníbal!

L'Alepsi, avui, que porta dos dies arrossegant la catàstrofe mundial sobre la seva esquena... avui ja no té dits! Oleeeee!!

Siusplau, un fort aplaudiment per a l'Alepsi!!!! Gràcies, gràcies, no es mereixen!

¬¬'

Resultat: a sobre de seguir amb la tristor rara aquesta.... a sobre estic de mala folla perquè em fan un mal els dits de la hòstia i mitja...

És capullo l'ésser humà, o no?*

Ahí ho deixo.

*Que a ningú, repeteixo: NINGÚ, se li acudeixi contestar a la última pregunta.
És una pregunta re-tò-ri-caaaaaaaaaa! Ok? Si algú té la brillant idea de deixar un comentari de l'estil: "Alepsi, potser no és capullo l'ésser humà, sinó tu", se'n recordarà de mi.

Queda clarito??