Entre les coses que ma mare m'ha dit sempre m'han quedat especialment marcades dues...
- No se puede estar en misa y repicando
- Tu es que quieres estar en el plato y en las tajás'
Però el que us diran tots és, de ben segur: "es fot en tots els merders possibles. No para".
I sí, així és una servidora... un cul inquiet (tot i que ma mare rebatria això dient que sóc una gandula i que no moc mai un dit... bé, para gustos, los colores... que això també ho diu ella...). I això és positiu. Bé, a mi m'encanta.
M'encanta tenir sempre coses a fer, i si no en tinc liar-me i inventar-me-les! El problema ve quan... ho vull fer tot al 100%. Si sumem la feina, el gospel, el màster, els amics i la família... tenim un 500%. I això no és humà. Lògic.
I aquí ve el problema. A què li he de dedicar més temps? Núria em deia l'altre dia que no es tractava de marcar les prioritats... sinó d'anar fent segons el que em vingui de gust.
I sí, té raó. Però quan tinc un concert de gospel, i és l'aniversari d'un amic, i la meva família decideix que ha arribat el moment de veure'm per fi.... doncs la cosa no té molta solució. Més que triar.
I les decisions...
Mira, les decisions són això. Decisions. I no n'hi ha de bones ni de dolentes. En funció del que triis faràs una cosa o una altra. Però no s'acabarà el món.
Doncs també és veritat. Sovint m'ofego en una gota d'aigua* (això també us ho podrien corroborar els que em coneixen bé.... xDDD).
*Ara enteneu el títol del post?? xDDDD
11 comentaris:
o sigui que vas anar al concert de gospel, vas convidar a la familia i el regal del nano van ser dues entrades al teu concertassu, no?
Quan cal prendre una decisió així, és sempre qüestió de prioritats, i les prioritats només les pot posar cadascú, perquè són personals i cadascú té les seves pròpies. Quan em coincideix més d'una cosa el mateix dia intento desdoblar-me, més d'un cop he aconseguit estar en dos llocs gairebé al mateix temps, però és clar, de vegades quedes malament per estar a mitges a tot arreu. Però és clar en les meves prioritats, la família surt perdent segur.
Si, si, ara si que l'he entes el titol :-P
Les mares, TOTES, son mooooooooolt sabies, massa???
:-)
Petonasos bonica!!!!
Buff complicat.
Has de decidir.
Mira és un cas d'aquells en que facis el que facis quedaras malament amb algú així que seu reflexiona i fes cas a la teva amiga "fes el que et vingui de gust".
Tens la partida perduda 2/3 no les faras i quedaras malament llavors intenta que el 1/3 sigui el millor possible.
Exacte, Robertinhos... a més d'anar-hi, per suposat, fent el pino-puente i cantant Amazing Grace, per donar-li un toc internacional... xDDDDD
No, si la gràcia, Cristina, és que jo mai intento que sigui més relaxant... al contrari... em busco més coses a fer... si estic un dia a casa em moro!! xDDDD
I sí, els de pl. Catedral som nosaltres, tots els divendres de 18:30 a 20... ;)
No, XeXu, no... no CAL prendre una decisió... ni és qüestió de prioritats, és el que deia al post, és simplement qüestió de fer el que vulgui en cada moment. El que he d'aprendre és a aclarir ben bé què és el que vull... xD
Buah, Jo Mateixa... massa, massa!!!
Cony, Ulisses... què chunga la teva reflexió... no sé si, directament, tallar-me les venes... xDDDDD
No home, no és qüestió de quedar malament amb ningú, de fet, normalment la gent que m'envolta em respecta prou... i de fet, quedar malament amb la gent és una cosa que intento que me la sui bastant... és més problema d'autoexigència. No sé si m'explico....
Nena, nena, nena, pren la decisió que vulguis que com diu el teu cervellet, facis el que facis, no s'acabarà el món. I quan la cosa sembla que vulgui anar malament, sempre queda fer una estripada...
Jo abans al cap hi tenia moltes coses, ara ja no, però, de totes formes, en tinc masses. Físicament només faig el que puc assolir i estic molt millor amb mi i amb tot.
Papaaaaaa!!! Estripada ja! xDDDDD
Exacte, Víctor Xaubet, això és al que vull tendir.... però coooooooosta. M'entens, oi?
Jo m'afegeixo a la colla dels que ens fotem en tots els merders...amigues de l'ànima m'han amenaçat, dient-me que, si m'embolico més, em planten un bufa als morros...
Ja veus...Petonets!
Ostres tia! M'he decidit a pegar un volt per la blocosfera (assessineu-me feia moooolt temps que ho tenia estancat!) i el que em trobo!! Amb unes sorprenens evolucions de tothom!!
Felicitats pel master, pel final de la carrera, pel gospel (això si que ho sabia!!) i tot!!
Sempre m'ha sobtat l'expressió cul inquiet. Es pot ser cul inquiet i persona tranquil·la? Ho imagine visualment i no puc deixar de riure una mica.
Publica un comentari a l'entrada