Vale, avui escric d’una altra manera. I segurament, no estaré tan inspirada... perquè no és el mateix posar-se davant de la pàgina de Blogger, que ja t’impulsa a escriure un text i d’una forma determinada, que posar-se amb la plantilla dels documents de la feina, en una pàgina blanca de Word per a dissimular i que no em fotin bronca si em pillen a Blogger... jajajajajaja!
El cas és que fa dies que li dono voltes a un tema... l’altre dia algú em va dir: “Alepsi, el que hauries d’haver fet, quan vas acabar la carrera i vas començar a treballar, hauria d’haver estat tancar “A Cops amb la Vida” i obrir un altre blog”.
I potser tenia raó... perquè la veritat és que la meva vida ha fet un canvi radical en els últims mesos. Però tinc una mena de “Síndrome de Diógenes” centrat en la simptomatologia que no et deixa desprendre’t de res (així em va a mi a la vida... que tinc una de meeeeeeeerda acumulada que qualsevol dia em foten fora de casa... i de la oficina... i de.... xDDDDD)... això és el que em passa amb aquest blog.
Que sí, és cert, que ha perdut “frescura” i “diversió” i constància, sobretot constància... però és que deu ser que la persona física que dona lloc a l’Alepsi... també ho ha perdut.
Però potser, ara que tot torna a la normalitat, que iniciem un curs acadèmic nou... que torno a ser estudiant (una que és així de massoca xDDD)... que torno a sentir-me jo mateixa (una mica més gran i més madura, potser, però jo mateixa)... potser ara el blog també torna a agafar un caire més dinàmic.
O no.
Qui ho sap?
9 comentaris:
permaneguin atents als seus navegadors...
:P
L'important és sentir-se jo mateixa.
Et ben juro que l'important es que siguis tu mateixa :-P
Nena, que tots anem de putu cul i fem el que podem i la resta de la gent ho enten...hi ha qui no, però la majoria si per que tots anem igual, obris un altre bloc o mantignuis aquest ja saps que t'anirem llegint, però sempre al teu ritme....tranqui :-)
Bentornada estudianta!!!!!
Petonets bonica!!!!
segueix amb aquest bloc, que tancar i obrir-ne un altre no és el mateix, es perd alguna cosa... records, jo qué sé! però mira, el bloc no t'ocupa un espai físic a casa, així doncs... anar acumulant i na fent!!
Saps, se m'acudeix que el que podries fer és canviar la cara al blog, canviar la plantilla, inventar una bona capçalera, i reivindicar el 'A cops', estimar-te'l perquè és nou, però a l'hora perquè és el teu lloc de sempre. La teva vida ha canviat, adapta el teu blog a aquests canvis. I si finalment decideixes fer un salt, avisa!
El bloc segueix sent un reflex del que et passa. de manera que sempre es d'allò més normalitzat. En tot cas, cambia'l, tanca'l o fes-ne el que et sembli, que per això es el teu blog. Nosaltres seguirem atents.
jo no crec que sigui obrir un altre bloc. No té per que. A mi m'agrada conservar el Too much i que es vagi transformant amb mi, al meu ritme. A vegades s'escriu més divertit, a vegades menys. Pots postejar millor o pitjor. I també, segons el ritme de la vida, a vegades no s'escriu gens.
Més madura? Vols dir que has caigut de l'arbre ja? ;P
Això, Carquinyol, tu atent!!!
No si jo em sento « jo mateixa »,Efe... t’ho puc ben jurar! xDDD
Gràcies, Jo Mateixa!!!! És important per a mi saber que esteu aquí!!! :D
També tens raó, Laia... total, pel que ocupa!!! xDDD
Ja, Xexu, el problema és que no tinc temps de posar-me amb dissenys i canvis... de fet fa segles que hauria de renovar la llista d’enllaços, i mira... allà està...
Molta raó, Dan. M’has animat a seguir! Jejejejej! (com diria ma mare “me hacen falta pocos corchos pa’ flotar... xDDDD)
Ja, Robertinhos, és que li tinc molt de carinyo a la meva casa verda amb lletres blanques.... i sí, la veritat és que em vaig plantejar en algun momento passar a obligar-me a escriure.. però em va semblar una batanada... total, el bloc és meu i faig el que em rota, no? xDDDD
[i no, encara no he catgut de l’arbre... no m’agafaràs tan fácilment... xDDDDD]
guarri meva, estem apanyades, vaia merda!
Publica un comentari a l'entrada