El Menjar...

Tinc un punt feble. Sí, tots pensàveu (pensàvem) que l'Alepsi era un ésser d'un altre planeta, perfecte en tots els aspectes. Però no. Resulta que l'Alepsi té un punt feble.

El menjar. El menjar és el meu punt feble, i no només perquè m'encanti i gaudeixi com una nena de dos anyets davant d'un festival de caramels i Telettubies, sinó perque, contínuament, se'm torna en contra en forma de crítiques divertides.

Sí, espereu que m'explico, que la frase d'abans no s'entén una merda, ho sé.

Resulta que a mi m'agrada molt menjar. I això es nota en la meva figura, tinc... un cos... "sà" que dirien les iaies... "ay mi niña pero qué hermosa y qué sana se la ve". Doncs això. M'agrada menjar i no me n'estic de res, pa'qué!?

Total, que tot plegat em comporta una sèrie de situacions que no acabo de tolerar bé. Si hi ha una cosa que no pugui suportar és que la gent m'analitzi el que menjo. Hi ha la creença popular de que a totes les persones del món que els hi sobrin alguns quilos se les ha de posar a règim.
Doncs ja n'hi ha prou, collons!!!!!

L'altre dia a la feina:
"¡¡¡Ala, Alepsi, pero vaya platazo de comida!!!" (perquè ells parlen castellà...)
I el del costat:
"Niña, que hay que comer más poco y más a menudo"

I jo pensant... els envio a la merda o se n'adonaran que la meva cara de mala llet vol dir algo???

Total que la raó del meu "platazo" (consistent en escalivada i pit de pollastre a la planxa, ja veus tu....) és que eren dos "tuppers" de dos dies diferents, que no m'havia menjat per una raó o per una altra, que no recordo i que, per suposat, no anava a llençar sencers a la brossa.

I un altre dia, enmig d'una celebració d'aniversari, també a la feina, se'm va acudir untar-me una torradeta amb paté....
"¿¿¿Pero tu no estabas a régimen???" (sí, una té més defectes i és que, de vegades, cau en l'error de posar-se a règim... xD)
I jo:
"¿Tu te piensas que es normal cortarme el momentazo paté?"
[I aquí, riure generalitzat dels presents... és que sóc divertiiiiiiiiiiida jo... cosa mala, vamos!]

Més cara de mala folla....

Però és que dos dies després a la cuina de la oficina m'estic amanint una amanida (valgui la redundància...) i barallant-me amb el "saleru" que és una puta merda i que treu dos grans de sal per sacsejada... amb la qual cosa portava ja una estona sacsejant l'aparell (què lleig, eh, això? xDDDD) i ve una companya i diu:
"Alaaaaa, venga! Más sal, más sal! Que eso va bien para la circulación!"

Doncs per a que ho sapigueu tots i des d'ara mateix:

1. La meva circulació està fantàsticament.
2. Les meves "lorzes" són fantàstiques i em queden de meravella.
3. El meu règim va morir fa ja més de tres setmanes

Ha quedat clar? Doncs ja n'hi ha prou de controlar-me el que menjo. Que mare ja en tinc una i prou que em dona la tabarra ella sola!