Animals nocturns

Feia ja molts dies (massa, potser?) que no sortia a la nit per Barcelona. Mira que només vam anar a prendre unes cerveses i, aviadet (cap a les 2 o les 3 cap a casa). No van faltar els comentaris del tipus: "nenes, ens fem grans, eh? Ja no aguantem el que aguantàvem!" i riures... riures forçats perquè és cert... l'edat no perdona. Vés quina cosa. xDDDDD

El cas és que això, entre d'altres coses, té un inconvenient molt gran. I és que a les 2 o les 3 de la matinada és quan la festa està en el seu màxim "apogeo". I llavors, et trobes amb una fauna nocturna que... no sé encara si fa por o esclafir (maco el verb, eh? xD) a riure. Aquí van cinc exemples recollits la nit de dissabte... encara que no us ho creieu, jo sóc la protagonista d'una d'aquestes històries... xDDDD

• Un grup de jovenets (16-18 anys) dins el metro, cridòria generalitzada potenciada per una combinació maligna: alcohol+hormones disparades. Un guiri perdut. "Perdona, comou puedou legar tu Urquinaona?". Una noia que obre els ulls davant la pregunta, i es troba un Déu grec. Els amics que, en català, l'animen a que l'acompanyi (el guiri flipa perquè no entén una merda).... "pròxima estació, Verdaguer, correspondència amb línia 4". "Tienes que salir ahora". "Auora?" Portes que s'obren. "Pip, pip, pip". "Sí, ahora! Now!!!". Ell que surt corrents. Les portes es comencen a tancar. Ella surt pels pèls del vagó. Es troben a l'andana. El metro marxa.....
• Una noia que camina pel carrer. Porta un somriure tonto a la cara. El seu cos es mou al compàs de l'alcohol que puja i baixa pel seu cos. De fet, pensa, ara deu estar tot al cap... i si agafo el mòbil i el truco? "Tinc ganes de follar amb tu". Per salutació. [Sí senyor, visca la deshinibició]
• Una altra noia amb un paquet d'arròs a les mans. Es veu que el seu nòvio la deu haver plantat a l'altar. O això, o la seva millor amiga s'ha casat i ella ha agafat un rebote de ca l'ample... i es dedica a llençar l'arròs al terra... amb una mala hòstia considerable....
• Una noia súper mona ella. Amb els seus pantalonets pitillo i unes sabates d'aquelles que fan cloc-cloc. Un cloc-cloc que se't fica entre cella i cella... i no pots evitar sentir cada cop més fort. També té un somriure murri a la cara... però no fa res... només camina... i canta. Va cantant alguna cançó indeterminada. Primer comença tararejant-la. Després la canta a viva veu. Total, ningú la sent... (excepte la noia que va al darrera seu... xD)
• Dos nois que caminen un al costat de l'altre. Es van fotent empentes. "mamonazo!" "Mariquita!" "Que gilipollas eres, nen!" "Calla calzonazos" "Tu puta madre!" "Con mi madre no te metas..." i etc, etc, etc. Les empentes acaben a hòsties, clar... a qui se li acut... amb l'esperit filial que tenen els homes, per déu.... xDD

En fi, Barcelona, de nit, és per veure-la... i això que visc en un barri força apartat del centre... si mai esteu avorrits i no sabeu què fer, una recomanació: aneu a un carrer cèntric i dediqueu-vos, només, a mirar al personal... és molt, molt, molt, molt divertit (jo acostumo a jugar a inventar-me una història per a cadascun d'ells...).