A mi és que la temporada d'examens m'és molt productiva. Molt. No per estudiar (que també, de moment no em puc queixar), sino per les coses que em donen per pensar.
Em sembla que és una cosa que ens passa a tots els estudiants... és allò de "qualsevol cosa abans de plantar-se davant dels apunts"... [i, si no us ho creieu.... mireu el psicotaiks... veureu que és un bloc altament actiu en temporada d'examens... xDDD].
Bé, al que jo anava...
Us heu parat mai a pensar qui hi ha darrere les paraules que llegim cada dia a través dels blocs?
Ja sé que no és important, en principi, que el que importa és que l'escriptura de la persona ens agradi i ens enganxi, que les anècdotes o la informació que ens doni ens atregui... però és inevitable, moltes vegades, fer-se una imatge de com serà la persona real que hi ha darrere el personatge blocaire [sí, sí, últimament m'ha picat molt amb això... xDDD].
Quan ens fem aquesta imatge, doncs (que ja sé que moltes vegades no ens la fem clarament, però més o menys...), mai pensem en característiques "anormals" (notin-se les cometes).
Amb això què vull dir?
Heu pensat mai que, la persona a la que esteu llegint, potser es comunica amb llenguatge de signes?
Heu pensat mai que, la persona a la que esteu llegint, potser escriu i llegeix els posts ajudada per un programa informàtic que converteix a veu els milions de tones d'informació visual?
Heu pensat mai que, la persona que esteu llegint, potser no només seu en una cadira amb rodes quan escriu, sino que ho fa tot el dia?
Heu pensat mai que, la persona que esteu llegint................
Jo no ho havia pensat. Fins que m'ho van fer veure. I estic agraïda de que m'hagin "alliçonat" així. Tenim tendència (per lo general... o és que igual estic generalitzant un pensament meu) a pensar la resta del món en tant en quant són iguals que nosaltres. Que tenen dos peus per caminar, dues mans que els permeten acaronar, dos ulls que els permeten veure, una boca que els permet parlar....
És increïble com, les característiques més visibles de les persones en el cara a cara, queden completament amagades en aquest entorn virtual.... no sé a vosaltres, però a mi m'apassiona aquesta idea....
------------------
Per cert, recordeu que dissabte tenim una cita!!!
[Sí, ja sé que és un element disruptiu amb la seriositat del post....]
41 comentaris:
Doncs no, no m'ho he plantejat mai. Prefereixo conèixer les persones en persona (quina gran frase redéu!) i veure el que hi ha rere la pantalla. Internet enganya molt i allò que sembla blanc, pot arribar a ser negre.
Ara m'has fet filosofar, això no t'ho perdonaré...
Per cert, l'exàmen aquell, quina nota vas traure? Recorda't que jo et vaig dir un 5,5. O era un 5,64?
Bé, que a veure quina nota vas traure.
Ei Alepsi, doncs encara que jo fa 3 dies tan sols que rondo per aquí, he pensat en el que has dit (ja que el mon blocaire l'he extrapolat al mon dels forums, que també són persones sense imatge) i tens raó, com a minim jo sempre he pensat que tothom és "normal" com jo. No se m'havia ocorregut que pot ser un minusvalid, un mut, un sord... no sé, la veritat és que això és culpa de la societat en la que vivim. Ens inculquen un model de persona i ens imaginem a tothom segons aquest patró.
De moment entre tu i el Gatot m'heu fet pensar 2 dies seguits... aviam si no s'em moriràn les neurones XD
Ostres! confesso que mai havia pensat en això.
No m'imagino els blocaires de cap manera, però és cert que això ni se m'hagués ocorregut.
En certa manera és el meu problema. A mi ningú m'imagina amb metru-noranta, cos atlètic, perfil grecorromà, ulls d'un verd profund, llavis perfectes... Adornat amb una intel·ligència espectacular, una conversa interessantíssima i una tendresa que hasta a mi m'emociona. I clar, m'haig d'amagar darrere d'un personatge, perquè si no, els fans, ja se sap...
(Ha colat? No? M'ho temia...)
Per això és tant important els termes accessibilitat i usabilitat dins el món web. Si no ho tenim present a l'hora de penjar els continguts podem crear barreres als lectors que tenen alguna discapacitat.
aixo del blocs&beer sona molt be
pero jo tinc un petit problema XD
que soc molt ñaja
aixi que sobraria
ames,no us conec XD
alee
estudia alepsi!
Jo ho he pensat alguna vegada, però mai tant a fons com tú, la veritat... però es que he conviscut 3 anys i mig amb un amic mentres feia la carrera de periodisme que es cec, en Jota, i tinc més coneguts amb discapacitats, (tots els he conegut a través del meu amic Jota)i normal, no em sorpren tant...
Per lo del sopar, Alepsi, et seré mig franc... (l'altre mig té a veure amb la Marta) i és que el 20 de febrer... si d'aqui a res!!! faig 31 anyassos!!!! i em veig massa iaio per la ovella, no creus? ;P (tot i que semblo bastant més jovenet, la veritat)
Com tot, hi ha la possibilitat que la persona que hi ha al darrere tingui alguna minusvalia, o alguna deficiència. Normalment no hi pensem, perquè no és una cosa que tinguem present a la vida real, però de vegades hi pots pensar, com ara tu, i t'adones que hi ha aquesta realitat. Pot ser que ens haguem fet una imatge d'una persona, que pensem que ho fa tot com nosaltres, fins que un dia ens enterem que no és així, llavors la imatge que tenim d'aquesta persona canvia, però només físicament, ja no ens la imaginarem caminant, sinó en cadira de rodes, o de la forma que sigui, però seguirà sent la mateixa persona, amb la que hem xerrat o hem rigut per internet.
Bé Alepsi, ara continua estudiant, que divendres tens examen, però bueno, de tant en tant, pensar en altres coses ve molt bé ;)
Jo ho he pensat molts cops això Alepsi.
Quan algú m'insistia molt per conèixer-me (i no per anar a prendre un café, ja ho hem parlat això) jo pensava...fijo que no s'ha plantejat que igual no soc com ell/ella ha somniat. La veritat és que no tinc cap característica especial, soc una noia normal i corrent, però ells no ho saben. No es plantegen que potser tinc la cara cremada, potser no tinc cabell, o em falta un ull, o potser soc hipermegalletja...Ves a saber... I segur que qualsevol d'aquestes coses l'hauria fet canviar d'opinió... Però la gent només veu allò que vol veure o allò que s'imagina. I potser no tots som com ens pensem.
Ei, però que jo soc una tia tope guapa, eh?? jajaj és broma, és broma!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Suposo que és inevitable creat-te una imatge de la persona. De tota manera jo no ho faig gaire...
Dec ser rara.
De tota manera és cert que ens creem imatges en funció a la nostra realitat més propera i, si alguna cosa desconeixem no entra dins el possible retrat mental.
Saps anava a fer un comentari sarcastic, però ara m'adono que tens raó, que podria ofendre a algú dels que volten per aquí, així que millor que no el faci.
Ara si t'has de fer una imatge de mi, no em fa res si em fas una mica més alt, una mica més fort, i una mica més llest del que sóc eh!
A veure Alepsi, primer de tot: para ja de publicar posts dona!!! és que no pares i m'estas estressant!!! jeje... Bé, bromes a part et comento el post, que m'ha semblat molt interessant:
Si que m'he plantejat alguna vegada com són les persones que normalment llegeixo i em llegeixen, i reconec que és inevitable formar-te una imatge d'elles. Però tens raó, sembla com si per defecte les hagi dissenyat semblants a mi, és a dir, amb les característiques que molt bé descrius al post. Jo crec que la gràcia dels blocs justament és trencar aquestes barreres que potser coneixent a la persona a la realitat ens privarien d'aproximar-nos més a ella, simplement per purs prejudicis. Per tant, crec que és un aspecte positiu, no?
jo no m'ho he plantejat mai ,he tingut la sort de conèixer gent meravellosa que m'han fet veure una visió diferent la vida gent amb totes aquestes diferencies que esmentes ,el que si em plantejo ,tot sovint es el tema accessibilitat ,no tenim prou informació(al menys jo) ;)**
Si que hi havia pensat, la veritat. Està clar que la gràcia d'aquest sistema de comunicació és pots ser qui vulguis, pots mostrar-te tal com ets, o interpretar una persona completament diferent... Els prejudicis se'n van i et formes una imatge mental pròpia de la persona amb qui estas parlant... Que pot ser real o no, com en els llibres, lo important és el que et fa sentir a tu, la teva pròpia forma d'interpretar el que l'altre persona et vol transmetre.........
eps Alepsi... osigui que l'ull de vidre que vaig trobar sota el coixí era teu?
mira.. seré la nota disonant...
jo si que m'ho plantejo i m'ho plantejo cada vegada que algú em sedueix amb les paraules.
I és que ja fa molt temps que vaig llegir "el cyrano de bergerac"
De fet, sobretot pel que escric a La Cuca al Cau, no acostumo a quedar físicament amb ningú del món blogaire si no és alguna persona molt especial. I no quedo perquè com deia en Llach... "sé que mai he estat fornit atlewta, ni tan sols digne amant... només un vianant"
Ah! una cita que vaig veure en el perfil d'una noia:"no jutgis mai un llibre per les tapes... potser et perdràs alguna cosa interessant a l'interior"
Exacte, crec que la clau està en el que han apuntat la IruNa i la Iota: una de les gràcies dels blogs (i també del xat a un altre nivell), és que, a l'inrevés del "món real", aquí comencem a conéixer la persona per dins i després, si s'escau, en descobrim l'envàs.
Però crec que la teva reflexió apunta cap a una constatació realment important: en contra del que vaticinaven alguns derrotistes professionals, les noves tecnologies han eliminat una sèrie de barreres que han acostat a les persones, sigui quina sigui la seva condició física o sensorial. Per exemple a mi, que sóc cec, encara em sembla un miracle entrar a una llibreria, comprar-me el darrer llibre de John Le Carré o Imma Monsó i llegir-me'l immediatament a través d'un escàner, o mirar cada matí els titulars del diari, o triar jo la peli que anirem a veure aquesta tarda, o.....
Una abraçada!
P.S.: Així que amb 30 anys ja s'és vell per anar a l'Ovella Negra? Ostres, així si al final puc venir seré l'avi de la festa, glups! Ara sí que m'heu ben tallat, jejejeje.
Spock, no ens barallarem ara per veure qui és el més vell...
Ai Spock ...
potser l'avi seria jo....
i mira que per una vegada tenia ganes de presentar-me... bé, va, tenia ganes de conèixer l'alepsi....
però aquest cap de setmana tinc gatets a casa i no em podré desplaçar.
Que ho passeu molt bé!
Bon dia nois (i noies, siguem correctes... xDDDD)!!! Contesto ara els comentaris que pugui... que hauré de marxar a la universitat en breu... (que, encara que sembli mentida, jo també estudio, de vegades... xDDDDD).
Ja, Trinxeria... però el fet que "allò que sembla blanc, pot arribar a ser negre"... no et fa pensar que, com diuen per aquí a baix, via internet coneixem més l'interior sense prejudicis davant d'una cara bonica, o d'un cos lleig... m'entens?
De tota manera, estic amb tu... jo m'he fotut diverses hòsties per internet... certament, en certs aspectes enganya molt...
[Per cert, la nota del examen encara no la tinc... però tan de bo fos un 5.5.... xDDD]
Ulisses, exactament. Aquesta societat ens inculca la "perfecció". Amb tres milions i mig de cometes. Perquè ens l'estan fotent en tots els àmbits: perfecció intel·lectual (si no tens carrera no ets res); perfecció física (si no uses una 38 no vals per a res)...... una pena, tot plegat....
[I me n'alegro de fer-te pensar, així les noves generacions no creixen desneuronades!!! ;)]
Doncs ja saps, Tirai... la vida te da sorpresas sooorpresas te da la vida, ai, ai! xDDDD
perdi... mira que ahir vaig riure en llegir el comentari... doncs avui més! Jajajajajaja! Jo tinc un problema similar, però a la inversa, a mi m'imaginen com una top-model, i després em diuen el que em diuen... xDDDDDDDD
[Per cert, per molt que t'amaguis rere l'Slump, els teus fans estem allà igual, corejant el teu nom: peeeeeeeeerdi, peeeeeeeeerdi!!!] xDDDDDDD
Pd40... digue'm agosarada però.... perquè no en fas un post? Siusplau! Petició de post: "l'accessibilitat i l'usabilitat". I ens expliques com fer-ho per no crear barreres... crec que pot ser molt, molt, molt interessant!!!!
Benvinguda mariona!! Mira, per molt que siguis "ñaja" no sobraries, que, al menys en les trobades que jo he fet, hi ha hagut gent de totes les edats!!! Ara, si ets menor... clar, potser a la ovella no t'hi deixaven passar.... :s
Au, fins aquí he arribat. Com em recomana la Mariona, me'n vaig a estudiar, que si no divendres necessitaré 4 pots de vaselina..... xDDDDDDDD [sóc taaaaaaan delicada quan vull... xDDDDD].
Que passeu un moooooolt bon dimecres.... rieu una estona per mi! Ains.. :(
Intentarem passar un bon dimecres, i no et preocupis, jo riuré per tut tot el que calgui, encara que no en tingui ganes, ho faré, uohjó. Va, que queda poc per divendres, :)
M'imagino que el que és important és que ens quedem amb el que ens agrada d'aquell blocaire... la manera d'expresar-se, el que explica...i aquests personatges sou una part de nosaltres mateixos.
La part física no em sembla tan important. Ni en el bloc ni enlloc...
No ho sé. Em sembla que és la nostra gran capacitat de a partir de poca informació, muntar-nos una vida.
És com a les películes; Encara que no ho expliquin, ens podem imaginar la seva vida, el que fa fora de la càmera...
apa
Tens tota la raó, sovint quan llegim a algú o coneixem algú virtualment tendim a idealitzar-lo i a veure'l tal i com ens agradaria que fos.
a mi tb em dona per fer de tot, escriure, manualitats (creatives, no amoroses =P), coreografies de cançons, i... be, millor ho deixo
deixeu que em queixi de l'ús de "normal" o "anormal" ni que hagi estat entrecomillat, no ho trobo correcte si del que parlem és d'una discapacitat física o sensorial.. (a mi em fa pensar més el fet que algú podría tenir un cadaver al congelador més que pugui anar en cadira de rodes) ..aaprés volia dir que internet és, malgrat que molta gent pateix desilusions en fer-se idees equivocades, una manera força interessant de coneixer l'interior d'algú sense prejudicis previs per l'aspecte físic o pors per afrontar-se a una possible relació amb algú amb alguna discapacitat. Un cop algú t'atrapa de debò l'aspecte físic passa a un segon terme i això et permet conèixer a algú al qual no t'hi hauries acostat mai... (i parlo tant de físics atractius com de físics no tant atractius o gens atractius)
jo no m'ho havia plantejat. De fet, quan llegeixo un blog, a no ser que hi hagi fotografies no tendeixo a imaginar-me com es qui l'escriu, simplement recopilo les coses que diu i men faig una idea de com pensa, que creu... pero mai fisicament. Suposo que per això em vaig sorprendre tant quan vaig coneixer alguns blocaires en persona.
Músic... algun dia faré un post sobre la crisi que teniu els homes als 30... aaaaaaaaaai senyor... anda mira, pel mig aquest que no sigui (si és pel mig de la Marta li pots dir que s'hi pot sumar!!! xDDDD).
Sí, sí, David, òbviament quan una persona et cau bé et cau bé pel que té per dins no pel que té per fora (i més per aquests mons...).
Em perdonareu, però fins aquí he arribat, avui no tinc el dia, ja demà o vés a saber quan responc la resta de comentaris...
A això em venia a referir, Candela. Que ens fem una imatge i no ens plantegem que sigui gaire diferent a nosaltres.... o, en el teu cas, la idealitzen.... (no estic dient que no sigui cert, vés què he de saber jo, també...).
No, no, annatarambana, si jo tampoc em faig una imatge. Però tampoc m'espero trobar-me amb una persona en una cadira de rodes. No per res. Sino per la poca costum que tenim... ai, se m'enten???
Ja ho faig, Clint, ja ho faig! Tu en els meus somnis estàs boníssim, home! xDDDD
Me n'alegro que t'hagi semblat interessant, iruNa!
I sí, has donat en el clau... les tecnologies de la informació "eliminen" els prejudicis... aquí tots som iguals, amagats darrere les lletres....
Doncs això, onix, és el que li he demanat al mestre pd40! Jejejeje! Que ens doni lliçons d'accessibilitat (per un mòdic preu, clar xDDD).
Jo també he tingut la sort de conèixer, en concret, a una persona que m'ha fet reestructurar-me el cervellet atrofiat aquest que tinc... jejejeje!
Exacte, Iota! Llegir un bloc és com llegir un llibre... et formes una idea del personatge principal i dels secundaris, però sovint no és una idea del tot clara... per això no m'agrada el cinema. Mai els personatges són com jo els havia dissenyat...
Jajajajaa! És que fa por, Gatot, de fet, crec que tots tenim una certa por escènica al moment en què ens trobarem amb aquells qui ens coneixen de paraules escrites només... jo ja estic nerviosa per dissabte i mira que crec que a la majoria dels que venen ja els conec... però sempre hi ha aquell... ui... i si..... :s
Semblo tonta, avui... au, ja seguiré després que he de marxar....
Crec que hem d'estar alertes a totes les possibilitats. Sobretot no creure'ns " el rei del mambo". Una certa humilitat en el món real i en el virtual és sinònim de maduresa i ens va molt bé. I és cert les noves tecnologies permeten l'accessibilitat a altres persones amb alguna "discapacitat" i que ens permet atots/totes relacionar-nos amb les paraules.
ës una bona reflexió per tots plegats!
Eiiiiiiii!!! Què és això d'amenaçar sobre escriure sobre la crisi dels homes a l'arribar als 30??? Crisi, what crisi???
Sobre el post, tothom és normal, i aquell que no ho és, és extraordinari.
M'ha encantat això, Spock... tens tota la raó, primer descobrim el de dins i després l'embolcall... justament al contrari del "món real" on el que prima és la primera impressió visual....
I estic completament d'acord amb tu amb això de les noves tecnologies, jo crec que més que separar-nos ens uneixen... bé, no, és una utopia... uneixen als que se les poden permetre (això sí, tant és com siguin, mentre puguin pagar-les.... xDDDDD).
[I per cert, no te'm facis enrere per l'ovella!!! Si més no riuràs!!!! Jajajajajaja!!!!]
Així m'agrada, Trinxeria! Que posis pau!!! Que no arribi la sang al riu, home! ;)
Gatot, que no has sentit al trinxeria??? Res de barallar-se per veure qui és més vell i qui més jove!!!!! xDDDDD
Per al proper blocs'n'beers et vull a Barcelona, eh???? ;)
Gràcies David!! El meu dia ha estat bastant desastroset, la veritat... sort que ja s'ha acabat!!! Ja només em queda demà per estudiarrrrrrrrrr!!!!! xDDDD
Exacte, escarabat, també volia reflexionar sobre això. Que, en el fons, el que interessa en "aquest món" és que l'escrit que ens ofereixi la persona ens arribi, ens entri per la vista i ens resulti proper, independentment de si després és aquella persona que t'ha fotut el lloc en el bus... xDDDDD
Òbviament la part física no és tan important, però és el primer que es veu... i et condiciona, ho vulguis o no. O potser sí que és aquesta capacitat de la que parles... ets un bitxo interessant... xDDDDD
O no, talcomraja... simplement ens limitem a imaginar-nos que serà una persona amb les mateixes característiques de la gent que ens envolta... sí, ja és més o menys això que dius, tendim a la idealització... xDDD
Hosti, denke! Tu també fas coreografies de cançons??? Unim-nos!!!! xDDDDDDDDD
Per suposat, mima, tens tot el dret a la queixa. Jo també ho faria! Jajajaja!
No, fora conyes, certament, la normalitat és una cosa tan àmplia i tan estreta alhora que donaria per moltes divagacions. De fet, tinc un esborrany de post escrit de fa temps sobre la "normalitat", precisament criticant el que tu dius... però no m'acaba de fer el pes com em queda... potser el publico algun dia, ja veurem....
El "problema" d'internet és aquest... que quan algú t'atrapa amb les paraules estàs ben perdut.... beeeeeeen perdut... ains! xDDDD
MaRiNa, tant et va impactar conèixer-me??? xDDDDDDD
Doncs sí, Joana... la clau tant en el bloc com en la "vida real" és no perdre de vista qui som.... i que no som perfectes. I que el que un dia pot ser fantàstic, al dia següent pot matar-te...
Me n'alegro que trobis que és una bona reflexió!!! Això pretenia, jo així ja estic contenta! ;)
Tu també, Salva??? Però mare meva, esteu tots fets caldo!!!! Jajajajaja! I tant que faré el post, iiiii tant!!! xDDDD
"tothom és normal, i aquell que no ho és, és extraordinari": t'acabes de guanyar un lloc d'honor en el meu recull de frases memorables!!!!
Aquesta és la màgia dels blocs i la màgia d'internet. És molt gran, però a la vegada et fa pensar en aquestes petites històries que hi ha darrera de cadascun dels que ho llegèixen
Avui ha anat per tu !!!! Per ser com ets, per recordar-nos que tenim cervell i perquè et doni forçes per l'examen !!!! Per tu va dedicat !!!!
Sento, crisi? 30? Què és això? Ah! Ja deia jo en els homes! :p
Internet es veritat ..
Internet es mentida
Els blog son veritat...
Els blogs son mentida
La vida es veritat ...
La vida és mentida
Depèn de quin sigui
el vidre amb el que és mira
Realment, mai podem saber que hi darrera d'algú, ja sigui fisicament o virtualment (recomano la peli "nueve reinas" per veure les sorpreses que pot donar la vida).
Alepsi, Se t'acaba la setmana negra, i on millor que en un lloc "negre".
Doncs sí, Quevedo (jo ja em permeto les confiances de dir-te així... que com que sergis en conec un munt xDDDD)... La veritat és que quan descobreixes qui hi ha a l'altra banda descobreixes sempre petites històries...
Farlopaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!!!
Que ets lo més millor del món mundial, tiu!!!!!!!!!!!!
Espero que sigui així i, realment, em doni forces per l'examen de demà.... que les necessitaré, i molt... jajajajaja!
No, no, Tirai!!! Crisi??? Qui ha dit crisi??? Al 30???? Nooooooooooooooo!!! Déu me'n guard!!!! xDDDDD
Benvingut, Quim!! Jajajaja! Ostres, últimament us passejeu per aquí uns poetes-cantants que sou la hòstia!!! Jajajajajaja! M'han encantat els versos! ;) I certament, tot depèn del vidre... tot...
Doncs sí, sí, acabarem la setmana negra a la ovella homocromàtica (què et semble aquest neologisme?? Juas, estic fatal....).
Què tal avui Alepsi? Va, això ja està fet, molts ànims :D
Eps ...
m'ha sortit un imitador ... o no?
Coses d'internet, que et duplica la personalitat :-D
Per cert era una cançó de la cubana (amb alegre adaptació :D)
Us proposo un joc,digueu-li meme, diguem-li divertiment, o simplement xorrada...però m’agradaria saber
quina es la vostra disfressa preferida?
Va cerqueu-ne una m’ho dieu hi farem una llista amb tots els blocaires i la disfressa ho podem anomenar “el Carnaval blocaire 2007”
que corri la veu...
Millor, David! Avui ja millor! Jejejeje! I demà ja acabooooo oleeeee!!!
Jajaaajajaja! Ja deia jo, Xiluso, que no en podia haver un altre com tu... he estat a punt de fotre't bronca per copiar-te l'estil!!! xDDDDDDDD
Ostres, Lo Mon! A mi és que això de disfressar-me... però vaja... si hagués de triar... doncs... uhm... sincerament no ho sé... jo m'ho penso i t'ho dic (quina poca imaginació que tinc!! xDDDD)
Doncs jo sí que hi penso amb qui hi ha darrera de cada comentari.
Però hi ha posts que m´agraden moltíssim i segurament per questions d´edat i del vestir mai em veuria atret per l´autor/a si el/la vegés pel carrer.
Conclusió: hauríem d´anar tots despullats pq el món fos més real i les aparences no ens enganyessin (ni als altres, ni a nosaltres mateixos).
Però això a l´estiu, que ara fa fred !
Publica un comentari a l'entrada