Fantasejant amb blocaires I

Clar, com que la lio a casa de la Candela, ara em toca liar-la aquí. Clar. Però sabeu el què és estudiar amb un calentón a sobre? No? Jo tampoc, però m'ho puc imaginar, i no crec que sigui gaire productiu... què dur. Què dur! El tema, dic, que encara no m'he posat en plan eròtic (malpensats, més que malpensats! xDDD).

El cas és que, el Gatot s'hi va esforçar, però clar, cap home pot amb mi, això està ja clar des del principi (i qui ho vulgui provar... xDDDD). A veure si ens entenem, que em va agradar estar-me allà al llit amb ell, i que ell em toqués i tal.... i que la Candela no se'n pogués estar de saltar-se les normes... però clar, després d'acabar, em vaig quedar amb ganes de Candela. I el Gatot la va castigar i la va fer fora. I el tiu, em va fer un petonàs als morros, d'aquells que semblen que no hagin d'acabar mai, i es va quedar adormidet. Esgotat. Respirant profundament, i amb un somriure que no li cabia a la cara.
Però clar, allà seguia jo. Jo i el meu calentón, clar. Necessitava més, i no era plan de fer-ho jo sola. Total, que em vaig aixecar del llit, poc a poc, per no despertar al Gatot (tot i que estava exhaust, no crec que l'hagués despertat encara que hagués usat el llit com a llit elàstic.. xDDD). Vaig buscar les calcetes, a les fosques, en una habitació que no coneixes és complicat. Les vaig trobar. Estaven a sobre de la tele. Déu meu, quanta passió. Amb les calcetes posades, ja em vaig sentir més protegida (quina tonteria, no?), i vaig obrir la porta de l'habitació per anar al lavabo. En el camí que portava de l'habitació al lavabo vaig trobar la resta de la meva roba... vés a saber què hi feia, allà... en fi.

Em vaig vestir, em vaig calçar, vaig fer-li un petonet als llavis al gatot (que va fer un gemec, es va donar la volta i va continuar dormint, pobret l'havia deixat baldat... xDDD), i vaig agafar el mòbil. Vaig veure que tenia un missatge, raro, també, que el pobre mòbil està normalment més mort que viu. El missatge deia: "Alepsi!Tic a Grn d fsta!Vai taja!!Jajaja!Si t tingues aki...mmm".

Vale, quant de surrealisme. Vaig rellegir-lo 30 vegades, mentre el Gatot respirava profundament al llit... què fort! Ell estava a Girona!!! I... m'estava tirant els trastos????? Què fort. A veure què li contestava, jo ara.... "Ei wapo!Jo tb tic a Grn!!!On stas?Vols q ns veiem?".
No havia passat ni mig minut i ja m'estava trucant. Vaig sortir de l'habitació per no despertar al Gatot. No sé com ens vam entendre. Ell estava eufòric (el que fa l'alcohol, mare) i jo, amb la meva gran orientació.... bé, vaig més o menys entendre on estava ell, i com hi havia d'arribar. M'ho vaig apuntar en un kleenex, en forma de plànol, per no perdre'm. Vaig posar-me l'abric corrents.

En obrir la porta de sortida, el vaig veure allà, palplantat, amb un batí i unes sabatilles de quadres.
"Perdona... que està el Gatot?"
"Uh.... sí, però està dormint, clar... senyor que són quarts de quatre de la matinada!!!"
"Ja... és que... us he sentit gemegar i... clar, jo és que... bé, venia a demanar-li una pel·lícula casolana d'aquelles que grava ell...."
"Quèèèèèèè????"
"No, no, que.... bé, no m'he presentat: sóc el veí de dalt"
"Ah... ja... escolta, tu no sabràs on està això?" Li vaig ensenyar el kleenex.
"Uhm... bé, sí... crec que t'hi sabria portar"
"Fantàstic, vesteix-te que t'espero aquí"

En cinc minuts caminavem pels carrers de Girona. El meu mòbil no parava de rebre perdudes... i jo, que tinc la mania de portar-lo a la butxaca dels pantalons i en mode vibrador... bé, allò no podia ser bo. El veí anava caminant poc a poc, gaudint de la nit, parlant a estones amb mi... i mirant el kleenex intentant entendre'l.... de sobte va aturar-se en una cruïlla.
"Ja, és que dibuixo molt malament... jajajajaja! Normal que no sàpigues per on hem d'anar..."
"No, si sí que ho sé"
"Ah, i doncs?"

Es va apropar poc a poc a mi. Enganxant-me a l'aparador que em quedava just al darrere... agafant-me les mans entrellaçant-me els dits.... el seu pit tocava el meu.... el seu alè m'escalfava les galtes vermelles pel fred gironí.... el seu nas gelat tocava el meu, també gelat.... els seus ulls clavats en els meus com si volguéssin ficar-se a dins.... els seus llavis.... van començar a apropar-se als meus.... poc a poc.... fins que es van posar a sobre.... estaven calents.... era agradable sentir-los escalfant-me.... poc a poc les nostres llengües van començar a entortolligar-se en un ball desenfrenat al que se li van acabar sumant les mans, que intentaven slavar la distància que posava tota la roba que portàvem entre elles i la nostra pell..........

I el mòbil seguia sonant... i a cada vibració, els pantalons del veí es quedaven més estrets.......

------------------------------------
I... continuarà! Jajajajaja! Que aquí tothom fantaseja amb més d'un blocaire, jo no seré menys...
A més, que si l'acabo ara, estareu tres dies llegint, per tant us deixo amb la intriga (o no) de l'home dels sms....