Els meus 5 secrets (meme)

El meu estimat veí (sí, sí, el de dalt), a sobre de fotre's unes juergues que duren fins a altes hores de la matinada (que algun dia ja m'ha dit que m'hi convidarà...), m'ha enviat un meme per fer. Pffffffffffffffffff. A mi, ja sabeu (o no) que no m'importa fer els memes que m'encarreguen... però és que aquest és... pffffffff... la Candela ja l'ha fet també, i la tia m'ha deixat (per variar) amb la boca oberta... de mi no espereu això, que jo de secrets inconfessables que us vulgui confessar no en tinc gaires... xDDDDD

La conya de la història consisteix en això, escriure 5 coses que no sapigueu, en general, de mi, per a que em conegueu millor. Però clar, és que jo crec que l'Alepsi no es deixa gaire coses al tinter... així que... els secrets no tenen gaire suc... allà van.

[El primer podria ser que estic tan malalta amb això del bloc que ja veieu a quina hora està escrit el post, que m'he posat el despertador mitja hora abans del necessari per fer-lo.... però clar, això és un secret a veus, la meva malaltia blocaire, així que no passa de ser una simple informació... xDDDD].

• De petita anava a un esplai. Crec que això ja ho he dit en alguna ocasió. Doncs sí, l'Alepsi era d'aquelles nenes que els dissabtes a la tarda anava a jugar amb d'altres nens... i amb els monitors. El "secret", si voleu, és que crec que em vaig "enamorar" del 80% dels meus monitors masculins. Buf... sempre m'han agradat els homes madurs... i clar, vas allà, amb les hormones alterades, i se t'apareixen certs personatges i.... bufffff!!!! De fet, en va haver dos de molt especials... jajajaja! I... va, from lost to the river, hi ha un monitor dels que em vaig pillar que és habitual del món blocaire... jajajajajaja! [sí, sí, i ell ho sap! xDDDD].

• Un altre secret de la mini-Alepsi, és que era una manaire, quan era petita. Això també ho he dit algun cop. Però el que us venia a explicar és que quan anava al cole, a la hora del pati, ja anys abans de ballar les Spice, em dedicava a muntar obres de teatre. Sí, sí. Jo les dirigia. Bé, de fet, jo era la directora, protagonista principal, assistent de vestuari, tramoia... tot. xDDDD Era una bona peça jo, de petita. Lo millor de tot? Que era la única actriu de les obres de teatre que muntava que tenia text. Els altres no eren suficientment bons i actuaven només amb onomatopeies (sota les meves directrius).

• Un secret... sóc hipersensible. No, no. No a nivell emocional. Sinó a nivell físic. Diguéssim que tinc el llindar del dolor més baix que la majoria dels mortals. Però ningú (de la meva família) s'ho creu. I per això sempre, sempre, sempre, he estat titllada d'exagerada. Bé, és una cosa a la que estic acostumada, què hi farem.
  

• Li tinc mania als peus. Molta. Excessiva. Bé, de fet, cada cop menys. Però em fan molta angúnia. Us asseguro que poques vegades he deixat que me'ls toquin (i eviteu-vos comentar-me que els massatges als peus són meravellosos i bla, bla, bla... que ja ho sé, que algun me n'han fet... però és que el fàstic que em fa supera al plaer que realment provoca...). La conya de la història és que no puc deixar que me'ls toquin, però és que tampoc jo puc tocar-ne (això mai de la vida ho he fet....), em superen. En sèrio. I... bé, la cosa s'allarga. És que no puc suportar que els meus peus toquin els d'una altra persona. Bufffff... em fa molta angúnia (aquesta última part és la que estic superant... vaig pensar que més em valia... que les meves relacions se'n ressentien massa d'anar evitant el contacte podal.... xDDDDDD).
  

• Ostres, se m'han acabat els secrets confessables......????? N'han de ser 5??? Pffffff.... va, l'últim. Uhm.... pffffffffffff..... no se m'acut res, en sèrio.... em perdoneu??? Bé, mireu, una tonteria de secret. Sóc mooooooooolt maniàtica amb les olors. Això m'ho ha enganxat ma mare (que va per les botigues de roba olorant el gènere, abans de comprar-lo....). Jo no arribo a tant, però sempre m'ha agradat jugar a descobrir a la gent per la seva olor. I crec que me'n surto prou bé. Sincerament, si a mi se m'ha de captivar per algun dels meus 5 sentits.... hauria de ser per l'olfacte.... uhm..... un home que olori a home.... buffffffffff... va, ja callo que són les 7 del matí i he d'anar-me'n a cuidar els monstres!!!!!

Ostres, se m'oblidava!!!! Li he de passar això a uns quants blocaires.... uhm.... els hi passaria el marrón a tots els meus enllaços, però clar, això seria lleig.... va, li passo a qui el vulgui fer... i a la Onix, l'Efe, al meu Papa virtual i a l'Azri3l (que sí, que si no el voleu fer, ho entendré, que és una matada/putada...).