Revetlla de Sant Joan. Anem a casa d'uns amics, a Cerdanyola, a celebrar-la. Vinet, riures, menjar, coques, més vinet, més riures....
Les 4 de la matinada. Decidim tornar a Barcelona, que ja és hora.
Anem a buscar el nit bus. Arribem a la parada i comprovem, contents, que queden cinc minuts per a que passi el següent i que hem tingut molta sort, ja que si el perdéssim, hauríem d'esperar mínim una hora a que passés el següent.
Arriba el nit bus.
-Hola, va cap a Barcelona, oi?
-Sí.
-Doncs dos bitllets.
-No.
-Perdó?
-Que no acceptem bitllets de 20€.
-Eing?
El conductor senyala un cartell que hi ha sobre el seu cap "no s'accepten bitllets més grans de 10€".
-Ja, però... escolti, és que no porto res més.
El conductor en silenci torna a assenyalar el cartell com a tota resposta.
-Però... què he de fer? Quedar-me aquí i esperar al següent?
-Si no tens una altra cosa sí.
Indignació absoluta i màxima. Em giro cap als passatgers del bus:
-Algú té canvi de vint??????
Per sort dues dones em somriuen i em diuen "sí, sí, tranquila, crec que entre les dues portem". Treuen els moneders i van sumant bitllets de cinc i monedes fins que arriben, entre les dues, als vint euros.
Paguem al conductor i podem fer el camí fins a Barcelona.
I ara la reflexió post-malahòstia màxima.
Anem a veure. Trobo lògic que els conductors de nit bus no acceptin bitllets grans. De 50€ trobaria normal que no acceptéssin, però de 20€ no té cap lògica. I és un raonament gairebé matemàtic:
Posem que una persona puja al bus i compra un bitllet (2,8€). Paga amb un bitllet de 5€ i se li tornen monedes. Ok.
Posem que la mateixa persona, puja al bus i compra un bitllet i paga amb un bitllet de 10€. Se li tornen monedes i un bitllet de 5€ (o tot monedes).
El bitllet de 10€ queda en possessió del conductor. I si no s'accepten bitllets més grans, vol dir, que el conductor fa col·lecció de bitllets de 10€, perquè MAI haurà de tornar-los com a canvi.
Amb la qual cosa, no acceptar un bitllet de 20€ quan jo li volia pagar dos bitllets (és a dir 5,6€) és una subnormalitat. Ja que si me'ls hagués acceptat, m'hagués hagut de donar un bitllet de 10€ de la seva col·lecció i algunes monedes.
Veieu que no té cap mena de sentit?
En fi, sort d'aquelles dues dones. Perquè us ho juro que si no hi hagués hagut canvi al bus, m'hagués negat rotundament a baixar-ne. I haurien d'haver trucat als mossos i tot, si hagués calgut. Us ho juro. Només la idea d'haver d'anar a pidolar canvi a les 4 de la matinada o de trobar un caixer que dongui bitllets de 10€ em posava de tan mala hòstia que no m'hagués importat muntar una escena d'aquelles que fan història.
