M'agradaria saber quin mecanisme cerebral s'activa al cervell de certes persones que fa que pensin que tot un vagó de metro/puta renfe/catalans té ganes de compartir la seva música (que normalment sol ser requesón, bachata o Camarón de la Isla...).
Si algú ho sap, siusplau m'ho faci saber per iniciar una recerca bibliogràfica o alguna cosa que em permeti entendre-ho....
Putus mòbils amb altaveus....
29.11.07
27.11.07
Tastet amunt, tastet avall
Em demanen que en faci la crònica. Bé, de fet només m'ho ha demanat en Doommaster, però atesa la relació que vam establir dissabte... trobo que li ho dec... xDDDDD
Bé, no sé si ho sabíeu, però dissabte en Farlopa va organitzar una moguda espectacular. Ens va citar a Igualada i allà que ens hi vam anar uns quants blocaires (Farlopa i dona, Txell i home, Doommaster i dona, Mikel i dona, Brioixet sense Fraggle...). Ni més ni menys que hi vam anar per a fer un tast de vins del senyor Eudald Massana (si no sabeu què regalar aquestes festes, en sèrio que quedareu de conya amb això... sobretot si me'l feu a mi, el regal... xDDD).
Feia temps que no anava a una trobada d'aquest tipus i, la veritat, és que l'espera, en tot cas, va valer la pena. Encara que tots eren casats menys jo... encara que jo no conegués a la Vicky (blocaire de nova adquisició que en Farlopa va conèixer al cavatast.... xDDD)... encara que hi hagués a la taula blocaires amb els quals, mai m'hagués imaginat tenir una conversa..... m'ho vaig passar teta!
El vi ja les té, aquestes coses, que alegra un dinar... i si és un tast de vins, imagineu-vos... xDDDD
I després el rom-cola al bosc de les fades aquell... i després la fondue... joer, si és que no vam parar de menjar i mamar, companys.... i la meva butxaca.... pobra, com plora... xDDDDDDDDD
Bé, no sé si ho sabíeu, però dissabte en Farlopa va organitzar una moguda espectacular. Ens va citar a Igualada i allà que ens hi vam anar uns quants blocaires (Farlopa i dona, Txell i home, Doommaster i dona, Mikel i dona, Brioixet sense Fraggle...). Ni més ni menys que hi vam anar per a fer un tast de vins del senyor Eudald Massana (si no sabeu què regalar aquestes festes, en sèrio que quedareu de conya amb això... sobretot si me'l feu a mi, el regal... xDDD).
Feia temps que no anava a una trobada d'aquest tipus i, la veritat, és que l'espera, en tot cas, va valer la pena. Encara que tots eren casats menys jo... encara que jo no conegués a la Vicky (blocaire de nova adquisició que en Farlopa va conèixer al cavatast.... xDDD)... encara que hi hagués a la taula blocaires amb els quals, mai m'hagués imaginat tenir una conversa..... m'ho vaig passar teta!
El vi ja les té, aquestes coses, que alegra un dinar... i si és un tast de vins, imagineu-vos... xDDDD
I després el rom-cola al bosc de les fades aquell... i després la fondue... joer, si és que no vam parar de menjar i mamar, companys.... i la meva butxaca.... pobra, com plora... xDDDDDDDDD
23.11.07
Mites infantils
Des de ben petita sempre m'he mossegat les ungles. És el que té ser ansiosa. Sí, sóc ansiosa, què passa? No ho havíeu notat? Aaaaaaaaaaai, moltes coses heu d'aprendre, encara! xDDDD
El cas és que, això, sempre ha provocat que ma mare em fotés cops a les mans cada cop que me les veia a la boca (que luego van al pan, ja se sap... xD). Però si algú de vosaltres es mossega les ungles sabrà que no és una tasca fàcil deixar-se-les de mossegar. Com que les tens allà, a mà (valgui la redundància... i bàsicament perquè sóc elàstica, però a les dels peus no m'hi he arribat mai... xDDD), doncs estàs llegint i au, una mà aguanta el llibre i l'altra a la boca. Estàs a classe, i riqui-riqui, ungles fora. Buaj, explicat així em faig angunieta i tot, eh? xDD
Però un dia, vaig veure la llum. Un dia va caure a les meves mans un exemplar de la "SuperPop". Ooooooooooh! No em direu que mai li heu fet una ullada!!!! Qui no recorda les hores perdudes passant tests a les amigues per descobrir si "es él el chico de tu vida?" o si "conoces realmente a tu novio?" (aprofito per dir que, òbviament, aquests tests no tenen cap validesa a nivell psicològic... no, no, ho dic per si algú els estava començant a buscar ja en plan desesperat... xDDDDD).
Total, que en aquella època els meus mites de referència eren... tachán, tachán... els "BackStreet Boys" (buah, què yogus en aquesta foto... xDD)!!!!! Sí, què passa, tots tenim un passat fosc... (i perquè no us he explicat que jo feia videos casolans imitant a les Spice Girls.... xDDDDD). [Ara estic pensant que sí que us ho vaig explicar, una vegada... xDDDDDDDDD]
El cas és que llegint una entrevista que els havien fet amb motiu d'un concert que feien per aquí, els hi preguntaven: "qué os pone más de una chica?" o "qué es en lo primero que os fijáis de una chica?" (per suposat, no recordo la pregunta exacta, no fotem.. xDD). I cadascú contestava una cosa... i a mi em va impactar el que contestava el meu preferit (el Brian... buah, estava poc bo el col·lega... bufffff.... per a la època, s'entén, diguéssim que els meus paràmetres han canviat una mica, ara... xDDD): "A mi me encanta que las chicas lleven las uñas largas, cuando veo una chica con las uñas largas me vuelvo loco pensando en cómo me acariciarían...".
Podeu comprendre què va suposar aquesta confessió per mi. Oi? Em vaig encaparrar en deixar-me les ungles llargues, i és que... tenia entrades per a un concert que donaven a Barcelona!!!! I clar, vaig pensar, si tens la oportunitat que es fixi en tu, no aniràs amb unes ungles que semblen sortides d'una pel·li de terror!!!! [I si hagués existit, algú m'hagués cantat alló de "no me llames iluso..." xDDD]
Total, que xino-xano, i amb moltes recaigudes, ho vaig aconseguir. Les portava relativament llargues (penseu que igual tenia 12 o 13 anys, i tampoc era plan d'anar en plan Cruella de Vil... xDDD) i arregladetes. Ma mare no s'ho creia, estava feliiiiiiiiiiç....
Però... què passa amb les persones ansioses??? Tic-tac, tic-tac... efectivament! Que quan es posen nervioses... ungles fora!
I... què va passar???? Tic-tac, tic-tac... doncs que, exacte, el dia del concert em vaig posar histèrica (em fa vergonya recordar la meva època de fanatisme juvenil... xDD) i... aquella mateixa tarda, mentre esperavem al Palau St.Jordi... a la merda el treball de tants mesos. Van anar totes fora.... :(
Així que ja veieu, ara no sóc milionària ni estic casada amb el Brian per culpa de la meva ansietat... jopetes!
El cas és que, això, sempre ha provocat que ma mare em fotés cops a les mans cada cop que me les veia a la boca (que luego van al pan, ja se sap... xD). Però si algú de vosaltres es mossega les ungles sabrà que no és una tasca fàcil deixar-se-les de mossegar. Com que les tens allà, a mà (valgui la redundància... i bàsicament perquè sóc elàstica, però a les dels peus no m'hi he arribat mai... xDDD), doncs estàs llegint i au, una mà aguanta el llibre i l'altra a la boca. Estàs a classe, i riqui-riqui, ungles fora. Buaj, explicat així em faig angunieta i tot, eh? xDD
Però un dia, vaig veure la llum. Un dia va caure a les meves mans un exemplar de la "SuperPop". Ooooooooooh! No em direu que mai li heu fet una ullada!!!! Qui no recorda les hores perdudes passant tests a les amigues per descobrir si "es él el chico de tu vida?" o si "conoces realmente a tu novio?" (aprofito per dir que, òbviament, aquests tests no tenen cap validesa a nivell psicològic... no, no, ho dic per si algú els estava començant a buscar ja en plan desesperat... xDDDDD).
Total, que en aquella època els meus mites de referència eren... tachán, tachán... els "BackStreet Boys" (buah, què yogus en aquesta foto... xDD)!!!!! Sí, què passa, tots tenim un passat fosc... (i perquè no us he explicat que jo feia videos casolans imitant a les Spice Girls.... xDDDDD). [Ara estic pensant que sí que us ho vaig explicar, una vegada... xDDDDDDDDD]
El cas és que llegint una entrevista que els havien fet amb motiu d'un concert que feien per aquí, els hi preguntaven: "qué os pone más de una chica?" o "qué es en lo primero que os fijáis de una chica?" (per suposat, no recordo la pregunta exacta, no fotem.. xDD). I cadascú contestava una cosa... i a mi em va impactar el que contestava el meu preferit (el Brian... buah, estava poc bo el col·lega... bufffff.... per a la època, s'entén, diguéssim que els meus paràmetres han canviat una mica, ara... xDDD): "A mi me encanta que las chicas lleven las uñas largas, cuando veo una chica con las uñas largas me vuelvo loco pensando en cómo me acariciarían...".
Podeu comprendre què va suposar aquesta confessió per mi. Oi? Em vaig encaparrar en deixar-me les ungles llargues, i és que... tenia entrades per a un concert que donaven a Barcelona!!!! I clar, vaig pensar, si tens la oportunitat que es fixi en tu, no aniràs amb unes ungles que semblen sortides d'una pel·li de terror!!!! [I si hagués existit, algú m'hagués cantat alló de "no me llames iluso..." xDDD]
Total, que xino-xano, i amb moltes recaigudes, ho vaig aconseguir. Les portava relativament llargues (penseu que igual tenia 12 o 13 anys, i tampoc era plan d'anar en plan Cruella de Vil... xDDD) i arregladetes. Ma mare no s'ho creia, estava feliiiiiiiiiiç....
Però... què passa amb les persones ansioses??? Tic-tac, tic-tac... efectivament! Que quan es posen nervioses... ungles fora!
I... què va passar???? Tic-tac, tic-tac... doncs que, exacte, el dia del concert em vaig posar histèrica (em fa vergonya recordar la meva època de fanatisme juvenil... xDD) i... aquella mateixa tarda, mentre esperavem al Palau St.Jordi... a la merda el treball de tants mesos. Van anar totes fora.... :(
Així que ja veieu, ara no sóc milionària ni estic casada amb el Brian per culpa de la meva ansietat... jopetes!
19.11.07
Relats Conjunts - Pintures
-D'acord, nens! Ja teniu fet el vostre dibuix sobre la obra de teatre que hem anat a veure avui? Ai, la Verge!!!! Martí!!!! PA"Idhnspfcn@2qe#cìnq!!!!!! A mi em matareu a disgustos!!! Em mataràs, Martí!!!!!!!
-Jopes, senyu, però si m'ha quedat super chulu!!!!
-A veure, Martí, de què coi anava la obra de teatre?
-Senyu, no es pot dir "coi"
-Tu calla, Marc!!! De què anava, Martí?
-D'uns caçadors que anaven a la muntanya i mataven a un "dinosauri" i llavonsas venia un monstre i els mossegava perquè el dinosauri era bo.
-Aaaaaaaaaaala!!!! (Riures generals) El Martí es tontuuuuuuuuuu!!!
-Nens, prou! Martí, però tu on has anat?
-Jopetas, senyu, pos al teatre!!!!
-Doncs em fa l'efecte que has vist més enllà... algú li pot dir al martí com es deia la obra de teatre que hem anat a veure avui?
-La Rateta que escombrava l'escaletaaaa!!!! (Tots a cor)
-I doncs, Martí...
-És que m'han caigut els parpadus, profe....
-----------------
Una nova proposta de Relats Conjunts
-----------------
Encara us podeu apuntar al Blocaire Invisible 07'!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)