A mi hi ha gent que m’altera els nervis. Ja sé, ja sé, sóc rabiosa. I què? Normalment sóc una persona calmada, relaxada.... però.... de vegades em torno una miqueta Dr. Jekill (o Mr. Hyde, mai no he sabut quin era el dolent... xDDD).
El cas és que hi ha diversos tipus de gent que em crispa els nervis.
El primer tipus de gent, i potser el que més m’altera, són aquelles persones que, per alguna estranya raó, quan estan enmig d’una aglomeració de persones... perden la capacitat de parlar. Sí, us poso en situació.
El metro de Barcelona (o de Madrid, o de Hong Kong, però aquests no els tinc tan dominats.... xDDDD), plena hora punta.... 3 milions de persones per metre quadrat dins d’un vagó que es mou més que un balancí.... psssssssssssssss... parada. I de sobte comences a sentir una pressió a l’esquena... que es va convertint en una mà que t’agafa del braç.... i t’estampa contra la persona que tens al costat. Ala... pressiona, pressiona, que igual em torno líquida i ocupo menys espai.... ¬¬
A veure... en serio, tant costa dir “siusplau, em deixes sortir?”???
Lògicament això no passa només al metro, clar... un dia vas caminant pel carrer tan tranquilament... i, de sobte, notes una presència enganxada al clatell... notes que es va posant nerviós/a..... i de sobte... zas! T’aparten del seu camí, oh, grans reis del carrer!!!
Un segon tipus de gent i que, potser, em fa més ràbia si cap que el primer, són aquelles persones que s’autoproclamen així “jo? Buah, sóc súper sincer, tot el que penso t’ho dic a la cara”.
Uuuuuuuuuuuuuuuui! Fuig, fuig de qui digui això!!!
Normalment quan algú et diu això... és que seguidament et dirà alguna veritat estúpida que ningú li ha demanat. Veiem-ne un parell d’exemples:
- Jo? Buah, sóc súper sincer, tot el que penso t’ho dic a la cara
- Ostres, què bé, m’encanten les persones sinceres (això, normalment no es sol dir, ho solem pensar, perquè el món ens ha fet així d’il·lusos....¬¬)
- Ja, és que “tiu” jo sempre vaig amb la veritat pel davant. Per cert, aquesta jaqueta sembla de ton pare, et va molt gran i no t’afavoreix
I clar, vés què li dius... ell ja t’ha avisat de que és sincer. Et fots, perquè ell és sincer. Ala.
Veiem-ne un altre cas prototípic
- Jo? Buah, sóc súper sincera, tot el que penso t’ho dic a la cara
- Ja... és bo ser sincera
- Oi que sí? Jo també ho crec... per cert t’olora l’alè.
I tu et quedes amb cara d’imbècil. Perquè no saps si fotre-li una hòstia o riure-li la sinceritat.
- Però a veure, a tu qui t’ha demanat opinió?
- A mi? Ningú. Però sóc sincera, tia, ser sincera està bé, és bo, tu ho has dit!
I és que hi ha gent que confon la sinceritat amb la mala educació. I normalment la gent que proclama les seves “veritats-súper-sinceres”solen fer-ho a gent que no li importa una merda la seva opinió. I si li importés, li hauria demanat.
Dic jo, eh?
-------------------------------------
Properament... "gent que quan plou es passeja amb el paraigües per sota dels balcons"... xDDDD
13.5.08
6.5.08
Music All
Recordeu que l'Alepsi canta en un cor de gospel?
Recordeu que l'Alepsi té aspiracions enormes per a ella mateixa?
Recordeu que l'Alepsi s'estima molt i que li agrada donar-se "bombo i platillo"?
Doncs bé, vinc a fer propaganda de.... MUSIC ALL. Un espectacle de gospel que estarà, de moment, tots els diumenges d'aquest mes de maig, al TeatreNeu de Barcelona (sí, allà on uns quants blocaires vam sopar un dia... xDDD).
En la mateixa direcció que l'espectacle que, cada divendres, oferim al metro de Plaça Catalunya, el Music All és una mescla de cançons gospelitzades que combinen amb el gospel més clàssic d'algunes cançons...
Així que res, animeu-vos que dura poquet!!!! xDD
---------------------------
Ja, ja, el post aquest deixa una mica que desitjar... però penseu que l'estic escrivint des de la feina............ :s
Recordeu que l'Alepsi té aspiracions enormes per a ella mateixa?
Recordeu que l'Alepsi s'estima molt i que li agrada donar-se "bombo i platillo"?
Doncs bé, vinc a fer propaganda de.... MUSIC ALL. Un espectacle de gospel que estarà, de moment, tots els diumenges d'aquest mes de maig, al TeatreNeu de Barcelona (sí, allà on uns quants blocaires vam sopar un dia... xDDD).
En la mateixa direcció que l'espectacle que, cada divendres, oferim al metro de Plaça Catalunya, el Music All és una mescla de cançons gospelitzades que combinen amb el gospel més clàssic d'algunes cançons...
Així que res, animeu-vos que dura poquet!!!! xDD
---------------------------
Ja, ja, el post aquest deixa una mica que desitjar... però penseu que l'estic escrivint des de la feina............ :s
1.5.08
Taula periòdica
L'altre dia llegia a casa del Dan un article molt interessant (sí, no és nou, això, que el centpeus aquest és una màquina de crear... xD).
Parlava de la història aquesta famosa de la confusió entre Magnesi (Mg) i Manganès (Mn)... i a mi, tots els símbols químics em fan al·lèrgia.
Ja me'n feien quan estudiava... mireu que jo sóc de ciències... m'encanten les ciències... però amb la química mai no he pogut. L'he trobat sempre avorriiiiiiiiiiiiiiiiiiida.... i complicaaaaaaaaada... tot allò de les nomenclatures, i els compostos i l'equilibri i sa puta mare... pfffffff+
[Només de pensar-hi ja em surten ronxes.... xDDD].
El cas és que, al principi, quan feiem una assignatura que es deia ciències naturals (qui no recorda les classes bàsiques de biologia quan ens ensenyaven què era un aparell digestiu? O la gràcia que ens feia el tema de "l'aparell reproductor"???? xDDD), la cosa de la química tenia la seva gràcia, era, fins i tot, interessant.... fins que va arribar... tatxán, tatxáááááán.... la taula periòdica!!!! Oleeeeeeeeeeee!!!!
Quan la petita Alepsi (pensem que tenia llavors...13 o 14 anys...) va veure aquella taula va al·lucinar. A l'Alepsi sempre li ha agradat aprendre, i si eren coses cridaneres com allò per a poder-se fer la chula davant tothom, millor.
Corria la llegenda, llavors, que la fantàstica i cridanera (és chulu el disseny, no em direu que no, que és súper visual i atractiu pels crios, amb totes les coloraines aquí i allà...) taula periòdica s'havia d'aprendre de memòria.
Tots vàrem respirar alleujats quan la profe (de la qual recordo la cara però no el nom.... uh...) ens va dir: "tranquils, no us l'heu d'aprendre tota, només els períodes (columnes) 1, 2, 13, 14, 15, 16, 17 i 18". Aaaaaaaaaaaaaaaah! Encara sort!!! Vàrem pensar tots.
Passaven els dies i s'apropava l'hora de la veritat, el dia en que teníem l'examen oral dels citats períodes. La petita (o jove... xD) Alepsi intentava repassar amb els seus companys: hidrogen, liti, sodi.... uh..... rubidi?
L'Alepsi, ni llavors ni mai, ha tingut la capacitat d'aprendre's res de memòria, el que se sol dir usualment "de carrerilla". Doncs no, no ha pogut mai. Mai [penseu que de totes les obres de teatre que he fet a la vida... no m'he après mai el paper sencer... lo meu és la improvisació... xDDDDD].
I tots els companys: nooooooo, rubidi nooooooo!!!! Potaaaaaaassi!!!!
I la petita Alepsi de nou: Hidrogen, Liti, Sodi... Potassi.... Rubidi...... uh......... Cesi?
Síííí!
Però res, a la que me n'anava als altres grups d'elements no hi havia manera. La cosa m'estressava, l'examen oral cada cop estava més a prop......
Fins que un bon dia vaig pensar: "calla, no hi ha una cosa que es diu "mnemotècnia"???" (l'Alepsi només té memòria per a paraules tècniques que li permetin fer-se la interessant... xDDDD)
I vaig iniciar una nova via d'aprenentatge.... ajuntar les inicials o les primeres lletres de cada element i fer-ne una nova paraula. De manera que van quedar així:
I jo reia... reia perquè, de nou, em podia fer la chula!!!! xDDDDD
Tant que el dia que va arribar l'examen oral la profe em va dir: "Alepsi, va, digue'm el període XIV". La petita Alepsi es va quedar pensant, repassant mentalment els noms.... I:Hilinaporrucefra, II: bemacaesbara......... "XIV: OSOSETEPO!"
No cal dir que la profe no entenia res.... ni que els meus companys estaven que es descollonaven de mi...... sort que la regla mnemotècnica aquesta havia servit per a alguna cosa.... i vaig poder desgranar la paraula: Oxigen, Sofre, Seleni......
Parlava de la història aquesta famosa de la confusió entre Magnesi (Mg) i Manganès (Mn)... i a mi, tots els símbols químics em fan al·lèrgia.
Ja me'n feien quan estudiava... mireu que jo sóc de ciències... m'encanten les ciències... però amb la química mai no he pogut. L'he trobat sempre avorriiiiiiiiiiiiiiiiiiida.... i complicaaaaaaaaada... tot allò de les nomenclatures, i els compostos i l'equilibri i sa puta mare... pfffffff+
[Només de pensar-hi ja em surten ronxes.... xDDD].El cas és que, al principi, quan feiem una assignatura que es deia ciències naturals (qui no recorda les classes bàsiques de biologia quan ens ensenyaven què era un aparell digestiu? O la gràcia que ens feia el tema de "l'aparell reproductor"???? xDDD), la cosa de la química tenia la seva gràcia, era, fins i tot, interessant.... fins que va arribar... tatxán, tatxáááááán.... la taula periòdica!!!! Oleeeeeeeeeeee!!!!
Quan la petita Alepsi (pensem que tenia llavors...13 o 14 anys...) va veure aquella taula va al·lucinar. A l'Alepsi sempre li ha agradat aprendre, i si eren coses cridaneres com allò per a poder-se fer la chula davant tothom, millor.
Corria la llegenda, llavors, que la fantàstica i cridanera (és chulu el disseny, no em direu que no, que és súper visual i atractiu pels crios, amb totes les coloraines aquí i allà...) taula periòdica s'havia d'aprendre de memòria.
Tots vàrem respirar alleujats quan la profe (de la qual recordo la cara però no el nom.... uh...) ens va dir: "tranquils, no us l'heu d'aprendre tota, només els períodes (columnes) 1, 2, 13, 14, 15, 16, 17 i 18". Aaaaaaaaaaaaaaaah! Encara sort!!! Vàrem pensar tots.
Passaven els dies i s'apropava l'hora de la veritat, el dia en que teníem l'examen oral dels citats períodes. La petita (o jove... xD) Alepsi intentava repassar amb els seus companys: hidrogen, liti, sodi.... uh..... rubidi?
L'Alepsi, ni llavors ni mai, ha tingut la capacitat d'aprendre's res de memòria, el que se sol dir usualment "de carrerilla". Doncs no, no ha pogut mai. Mai [penseu que de totes les obres de teatre que he fet a la vida... no m'he après mai el paper sencer... lo meu és la improvisació... xDDDDD].
I tots els companys: nooooooo, rubidi nooooooo!!!! Potaaaaaaassi!!!!
I la petita Alepsi de nou: Hidrogen, Liti, Sodi... Potassi.... Rubidi...... uh......... Cesi?
Síííí!
Però res, a la que me n'anava als altres grups d'elements no hi havia manera. La cosa m'estressava, l'examen oral cada cop estava més a prop......
Fins que un bon dia vaig pensar: "calla, no hi ha una cosa que es diu "mnemotècnia"???" (l'Alepsi només té memòria per a paraules tècniques que li permetin fer-se la interessant... xDDDD)
I vaig iniciar una nova via d'aprenentatge.... ajuntar les inicials o les primeres lletres de cada element i fer-ne una nova paraula. De manera que van quedar així:
- I: Hilinaporrucefra (Hidrogen, Liti, Sodi, Potasi, Rubidi, Cesi, Franci)
- II: Bemacaesbara (Beril·li, Magnesi, Calci, Estronci, Bari, Radi)
- XIII: Boralgainta (Bor, Al·lumini, Gal·li, Indi, Tal·li)
- XIV: Casigesplo (Calci, Sil·lici, Germani, Estany, Plom)
- XV: Nifoasanbi (Nitrogen, Fòsfor, Arseni, Antimoni, Bismut)
- XVI: Ososetepo (Oxigen, Sofre, Seleni, Tel·luri, Pol·loni)
- XVII: Fluclobroiat (Fluor, Clor, Brom, Iode, Astat)
- XVIII: no vaig trobar la manera de fer-ho, així que m'ho vaig aprendre normal....
I jo reia... reia perquè, de nou, em podia fer la chula!!!! xDDDDD
Tant que el dia que va arribar l'examen oral la profe em va dir: "Alepsi, va, digue'm el període XIV". La petita Alepsi es va quedar pensant, repassant mentalment els noms.... I:Hilinaporrucefra, II: bemacaesbara......... "XIV: OSOSETEPO!"
No cal dir que la profe no entenia res.... ni que els meus companys estaven que es descollonaven de mi...... sort que la regla mnemotècnica aquesta havia servit per a alguna cosa.... i vaig poder desgranar la paraula: Oxigen, Sofre, Seleni......
26.4.08
Probando, probando, uno-dos... xD
I, de sobte.... va aparèixer! Els ulls del món (sí, sí, de TOT el món) van posar-se a sobre de la seva imatge... verda... amb lletres blanques....
Jajajajajaja! Què magnànima he tornat, eh? Jajajajaja!
No, no us penso donar una explicació. Simplement... "he canviat de vida". Ja, que això en sí mateix ja és una explicació... 'pos' ala, ja en podeu estar contents! xDDDD
La qüestió és que, com us vaig dir en algun dels posts anteriors a aquest (bufff... de l'11 de febrer, estem parlant... buaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah!) he començat a treballar i el que se suposa que havia de ser unes pràctiques amb poca responsabilitat ha acabat derivant en... buah, en que sóc l'últim mico i pringo com la que més.
Però contenta, eh? xD
Durant la meva absència blocaire han passat diversos esdeveniments que no volia deixar perdre, però que... ja veieu, una que és descuidada i s'està re-ajustant a la seva "nova vida"... ains....
El cas és que... dels últims dies que vaig rondar per la blogosfera vaig adonar-me'n que... l'Efe ha tancat la paradeta. Si voleu que us sigui sincera... veure aquest cesament (aquest sembla ser que no és temporal com el de la Infanta i el marichalao...xDD) em va desanimar... no sé, de sobte han desaparegut tots els mítics (per mi, of course) i... estava com desanimada per escriure...
Això junt amb la rutina de la feina... en la que no passa mai res... perquè cada dia és igual que l'anterior (amb petites variacions, clar, no fotem, però hi ha coses que no puc escriure per aquí que he de salvaguardar la meva intimitat... xDDDDD)... i també s'hi ha de sumar que he passat una temporada una mica tonta a nivell emocional....
Doncs tot plegat ha donat com a resultat la desaparició temporal de l'Alepsi.
Avui, però, l'Alepsi s'ha llevat amb ganes de somriure, de parlar, de sortir, de... tot. I ha pensat: "coi, saluda als amics blocaires i els dones una explicació" i el meu cervell (estimat meu que tant malament m'ho fa passar, de tant en tant) m'ha dit: "què coi una explicació el bloc és teu i fas el que vols".
I he pensat, coi, té raó el puta... així que no li he fet ni putu cas i he anat a la meva bola escrivint, que, al cap i a la fi, és el que més m'agrada.
----------
Per cert... aquest febrer passat... vaig fer 2 anys de bloc!!!!!!!!!! Quina llàstima que caigués en la meva pitjor temporada blocaire... recordeu-me que per l'any que ve us convidi a tots a una copeta, que tinc menys detalls.... xDDD
Per cert 2: gràcies a tots els que us heu preocupat per mi durant la meva absència, m'ha encantat saber que esteu aquí!
Jajajajajaja! Què magnànima he tornat, eh? Jajajajaja!
No, no us penso donar una explicació. Simplement... "he canviat de vida". Ja, que això en sí mateix ja és una explicació... 'pos' ala, ja en podeu estar contents! xDDDD
La qüestió és que, com us vaig dir en algun dels posts anteriors a aquest (bufff... de l'11 de febrer, estem parlant... buaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah!) he començat a treballar i el que se suposa que havia de ser unes pràctiques amb poca responsabilitat ha acabat derivant en... buah, en que sóc l'últim mico i pringo com la que més.
Però contenta, eh? xD
Durant la meva absència blocaire han passat diversos esdeveniments que no volia deixar perdre, però que... ja veieu, una que és descuidada i s'està re-ajustant a la seva "nova vida"... ains....
El cas és que... dels últims dies que vaig rondar per la blogosfera vaig adonar-me'n que... l'Efe ha tancat la paradeta. Si voleu que us sigui sincera... veure aquest cesament (aquest sembla ser que no és temporal com el de la Infanta i el marichalao...xDD) em va desanimar... no sé, de sobte han desaparegut tots els mítics (per mi, of course) i... estava com desanimada per escriure...
Això junt amb la rutina de la feina... en la que no passa mai res... perquè cada dia és igual que l'anterior (amb petites variacions, clar, no fotem, però hi ha coses que no puc escriure per aquí que he de salvaguardar la meva intimitat... xDDDDD)... i també s'hi ha de sumar que he passat una temporada una mica tonta a nivell emocional....
Doncs tot plegat ha donat com a resultat la desaparició temporal de l'Alepsi.
Avui, però, l'Alepsi s'ha llevat amb ganes de somriure, de parlar, de sortir, de... tot. I ha pensat: "coi, saluda als amics blocaires i els dones una explicació" i el meu cervell (estimat meu que tant malament m'ho fa passar, de tant en tant) m'ha dit: "què coi una explicació el bloc és teu i fas el que vols".
I he pensat, coi, té raó el puta... així que no li he fet ni putu cas i he anat a la meva bola escrivint, que, al cap i a la fi, és el que més m'agrada.
----------
Per cert... aquest febrer passat... vaig fer 2 anys de bloc!!!!!!!!!! Quina llàstima que caigués en la meva pitjor temporada blocaire... recordeu-me que per l'any que ve us convidi a tots a una copeta, que tinc menys detalls.... xDDD
Per cert 2: gràcies a tots els que us heu preocupat per mi durant la meva absència, m'ha encantat saber que esteu aquí!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)