El Veí es pensa que ja he acabat la carrera i que tinc temps de posar-me amb tonteries diverses... i té raó.
No, no he acabat la carrera, però de temps per fer tonteries sempre en trobo. Així que excusant-me per a no estudiar... faig el meme que m'ha encomanat, que és complicat de collons, per a una persona indecisa com no n'hi ha....
1. Estiu - hivern: hivern. L'estiu m'agobia, la calor és fastigos em sento bruta les 24 hores del dia... a l'hivern puc estar 3 dies sense dutxar-me. Tot un estalvi d'aigua. xDDDDDDDD
2. Anar de festa - quedar-se tranquil a casa: doooooooooncs... depèn de la companyia. Ara mateix, però, sortir de festa em fa mandra (i a la resta del GT també) així que portem uns quants mesos ja que no trepitgem una discoteca... :(
3. Fer matances del porc - ni parlar-ne, de matances: no ho entenc. Jo no mataria un porc ni que em matéssin a mi. Però ben bons que són els pernils, les butifarres, les costelles....
4. Nadal - que no existís, el Nadal: puc dir ara que això és una tonteria? Gràcies. Això és una tonteria. Depèn del teu estat emocional-familiar-social, doncs una cosa o l'altra.
5. Aixecar-se prest - vetllar fins tard: això s'ho ha inventat algú de ses illes, oi? En fi... xDDD Doncs jo prefereixo aixecar-me prest (presta? xDDD). Quan he d'estudiar sobretot, sóc molt més activa de matí que de nit (a partir de les 10 de la nit, de fet, ja no sóc persona activa, el cervell es desconnecta i em deixa sola davant el perill).
6. Platja - muntanya: veus, aquesta sí la tinc clara. Muntanya. Buaj, la platja no m'agrada gaire... la sorra se'm fica fins a llocs insospitats... la sal se'm queda enganxada al cos i després em pica... l'aglomeració de gent és per suicidar-se.... buaj!
7. Una excursió a peu - anar a dinar en cotxe: uh... no és incompatible una cosa amb l'altra. Primer faig una excursioneta per obrir la gana, i després agafo el cotxe i em planto a una masia de cuina catalana d'aquelles que acabes ben farcit. xDDD
8. Ferrero Rocher - Mon Cheri: Ferrero Rocher, sense cap mena de dubte. El MonCheri aquest és fastigós... perdó, és de mala educació dir això, rectifico: no m'agrada el mon Cheri. [clar que l'anunci del Ferrero Rocher de la Preisler aquella... fotien ganes de declarar-se en vaga de fam... però clar, saben que ens tenen agafats pels collons... que els Ferrero Rocher aquests són de lo milloret....]
9. Pare Noël - Reis Mags: doncs mira, si venen tots dos, com és el meu cas, benvinguts siguin. Ah... i perquè en la tria no hi entra el Caga-Tió (tan així que ens posem de vegades amb les nostres tradicions, i després ens adherim a un tòpic "espanyol".... aaaaaaaaaai).
10. Cinema de terror - comèdia: no m'agrada el cinema. Un bon llibre del que sigui.
11. Alonso - anti-Alonso: L'Alonso aquest és idiota. Em sembla un paio molt prepotent. Però mira, si guanya calerons apretant l'accelerador de la seva extensió del penis... doncs me n'alegro per ell.
12. Avió - vaixell: cotxe. L'avió no em fa especial gràcia, i el vaixell tampoc.
13. Mirar una pel·lícula - veure el futbol: llegir un llibre. Està clar.
14. Tenir un ca - un moix: això ho ha fet algú de ses illes, indubtablement. Un moix és un gat? Si és així, un moix. Però tampoc us penseu, que a mi els bitxos no m'agraden gaire....
15. Fer sobretaula - enllestir ràpid: pffffffffff... una altra parida. Doncs si estàs amb els sogres, suposo que enllestir ràpid, si estàs amb els amics, una gran sobretaula que et porti al sopar.
16. Te - cafè: Cafè al matí, te a la tarda. Així no em barallo amb ningú.
17. Xocolata blanca - xocolata negra: és que a mi la xocolata ni em va ni em ve... jo prefereixo la xocolata amb llet, la Nestlé aquella de tota la vida. Però no en menjo gairebé mai... només en èpoques premenstruals. I últimament ni així....
18. Comprar a una gran superfície - a un petit comerç del barri: aaaaaaaaaaaaaai... joer, pos' depèn del que vulguis comprar, coi. Si he de comprar una cosa concreta, normalment vaig a una botiga del barri, si he de fer una gran compra vaig a una gran superfície.
19. Reial Madrid - Barça: Espanyol. Ala. xDDDDDDDD
20. Pit o cul: cuixa. Molt més tendre i saborosa. Au. xDDDD
Alguna pregunta més? xDDDD
13.1.08
10.1.08
Instints...
El dia 1 de febrer acabo la carrera. Oleeeeeeeeee! Ovació general!!! Gràcies, gràcies! xDDD
Però és mentida. O mig mentida. Perquè resulta que les pràctiques no me les evaluen fins al juny. Així que estaré amb la carrera acabada però oficialment hauran de passar 4 mesos per a ser llicenciada. Té collons, la cosa. Té molts collons (tants com braços té el déu aquell de l'Apu dels Simpson. Què passa, no tinc ganes de pensar!)
Total, que com que des de febrer fins a juny no puc dedicar-me a rascar-me la panxa a jornada completa (bé, sí que puc, però em faria mal, al final.. xDDD), ja estic buscant feina. [Nota a banda: si algú sap d'alguna feina en la que es penqui poc i es cobri molt, que m'enxufi. Tinc bones referències. Demostrables (o no). Gràcies d'avantmà!]
Avui he anat a la primera entrevista de feina d'aquesta temporada. A una empresa d'educació en el lleure. Sí, per estar de monitora. Sí, per estar amb nens.
Comentari de l'entrevistadora: "Bé, veig que la teva vida laboral sempre ha estat lligada a la educació en el lleure i als nens".
Jo: "bé, sí, és que quan ets jove és el més fàcil de trobar, i com que sempre he estat nena d'esplai..."
I m'he quedat preocupada. Perquè... i si m'estic encasellant? Ai... i si tinc 78 anys i segueixo fent de monitora en plan "iaia boja?" (sí, 78, perquè no sé jo si els monitors de temps lliure tenen dret a la jubilació.... s'hauria de mirar el conveni... xD). Ai... quina angoixa.
D'altra banda, m'he plantejat, ja sabeu que el meu cervell va per lliure, que ben mirat què importa treballar amb nens un cop més... si són tan adorables que... ains... trobo a faltar els del casal de Nadal, que només fa dues setmanes que els estava esbroncant perquè em feien cridar.... xDDDDDDD
Jo crec que tinc un problema amb el meu instint maternal. Mireu què us dic. Una mica com li passava a l'Efe en el seu últim post del 2006 (sí, què passa, el meu nivell de frikisme ha arribat fins al punt d'anar a molts blocs i buscar els propòsits de cap d'any... cotilla que és una i ganes que té de perdre el temps... xDDDD), jo és que veig una persona amb nens, i em torno ximple. I penso: "jo en vull"... i clar, a sobre, penso, vés per la bloggeria i te n'oblides de nens... i em trobo amb el Xiluso, que penja una foto de la seva filleta... que és una monada i....
Ai... amb les ajudes que dona l'estat per fill no em dona per a fer-ne una professió, d'això de ser mare, oi? :( [igual acabava així.... xDDD]
Però és mentida. O mig mentida. Perquè resulta que les pràctiques no me les evaluen fins al juny. Així que estaré amb la carrera acabada però oficialment hauran de passar 4 mesos per a ser llicenciada. Té collons, la cosa. Té molts collons (tants com braços té el déu aquell de l'Apu dels Simpson. Què passa, no tinc ganes de pensar!)
Total, que com que des de febrer fins a juny no puc dedicar-me a rascar-me la panxa a jornada completa (bé, sí que puc, però em faria mal, al final.. xDDD), ja estic buscant feina. [Nota a banda: si algú sap d'alguna feina en la que es penqui poc i es cobri molt, que m'enxufi. Tinc bones referències. Demostrables (o no). Gràcies d'avantmà!]
Avui he anat a la primera entrevista de feina d'aquesta temporada. A una empresa d'educació en el lleure. Sí, per estar de monitora. Sí, per estar amb nens.
Comentari de l'entrevistadora: "Bé, veig que la teva vida laboral sempre ha estat lligada a la educació en el lleure i als nens".
Jo: "bé, sí, és que quan ets jove és el més fàcil de trobar, i com que sempre he estat nena d'esplai..."
I m'he quedat preocupada. Perquè... i si m'estic encasellant? Ai... i si tinc 78 anys i segueixo fent de monitora en plan "iaia boja?" (sí, 78, perquè no sé jo si els monitors de temps lliure tenen dret a la jubilació.... s'hauria de mirar el conveni... xD). Ai... quina angoixa.
D'altra banda, m'he plantejat, ja sabeu que el meu cervell va per lliure, que ben mirat què importa treballar amb nens un cop més... si són tan adorables que... ains... trobo a faltar els del casal de Nadal, que només fa dues setmanes que els estava esbroncant perquè em feien cridar.... xDDDDDDD
Jo crec que tinc un problema amb el meu instint maternal. Mireu què us dic. Una mica com li passava a l'Efe en el seu últim post del 2006 (sí, què passa, el meu nivell de frikisme ha arribat fins al punt d'anar a molts blocs i buscar els propòsits de cap d'any... cotilla que és una i ganes que té de perdre el temps... xDDDD), jo és que veig una persona amb nens, i em torno ximple. I penso: "jo en vull"... i clar, a sobre, penso, vés per la bloggeria i te n'oblides de nens... i em trobo amb el Xiluso, que penja una foto de la seva filleta... que és una monada i....
Ai... amb les ajudes que dona l'estat per fill no em dona per a fer-ne una professió, d'això de ser mare, oi? :( [igual acabava així.... xDDD]
8.1.08
Converses cerebrals
La veritat és que he començat el 2008 una mica com vaig acabar el 2007, a nivell blocaire... i mira que em vaig fer una llista de propòsits real en la que hi era (us ho juro [per Snoopy?] je, quina gràcia [farmàcia?] ains...) en lletres grans: ACTUALITZAR EL BLOG MÉS SOVINT!!!
I cada dia m'ho miro... i ja en fa 8 que va començar el 2008 (això no rima, eh?) i mireu com estic... amb només un post publicat, i aquest, que a saber per on tira, perquè m'he posat davant la pantalla sense una idea predeterminada (i això és perillós, ja ho sabeu, els que em segui de fa temps [i encara no us heu cansat de mi...] va, calla, home, que molestes!).
El cas és que dos o tres línies per sota d'aquest propòsit blocaire (just per sota de: "aprimar-me uns quilets" i "tenir més cura de mi mateixa" [ei, va, ja n'hi ha prou de desvetllar secrets, no trobes????]) hi ha un propòsit que m'estic prenent molt en sèrio: "No fer res que no em vingui de gust, a no ser que sigui vital".
Això ve al cas del meu final d'any 2007. I és que sóc persona de no parar, jo (què dius, tia, però si t'agrada més el sofing que a un tontu un carmel!!!!). Bé, és cert, m'agrada molt estar a la bartola al sofà, però tot i així faig vint mil coses diferents. I això està bé, és una cosa que m'agrada fer, tenir moooooltes coses a fer, però de vegades m'agobio... ains!
Total, que tot aquest rotllo (sí, nena, sintetitza, que ja canses...) és simplement per dir que no m'agrada tenir això abandonat, així que intentaré fer més posts, perquè la veritat és que sí que tinc coses a explicar... el que no tinc és temps per fer-ho... (sí, sí, pobra noia, que s'acosten examens i ha d'estudiar...). Efectivament, he de fer treballs, estudiar... "tia, però si fa dos minuts estaves pensant en anar-te'n de rebaixes!!!". Aviam, ja n'hi ha prou, torracollons!!!!
Mira, ves-te'n a veure a la Tarambana i veuràs que anar mona i de compres no és incompatible amb estudiar i ser una dona de profit. Hòstia ja! (ja, però ella és una heroïna de pa sucat amb oli, i tu no arribes ni a heroïna de molles... bé, alguna molla sí tens, sí...).
[La mare que el va parir!!!! (que curiosament és la mateixa que em va parir a mi, ja em diràs... xDDD). Em posa de mala folla el petit gris dels collons... així com voleu que em centri? Si és que estaré pa'llá tota la vida amb aquest mort al cap....]
Un respecte, companya, un respecte, que desconnecto pels examens i ja veuràs tu que bé....
Buah... me'n vaig a la uni, a veure si el tranquilitzo....
I cada dia m'ho miro... i ja en fa 8 que va començar el 2008 (això no rima, eh?) i mireu com estic... amb només un post publicat, i aquest, que a saber per on tira, perquè m'he posat davant la pantalla sense una idea predeterminada (i això és perillós, ja ho sabeu, els que em segui de fa temps [i encara no us heu cansat de mi...] va, calla, home, que molestes!).
El cas és que dos o tres línies per sota d'aquest propòsit blocaire (just per sota de: "aprimar-me uns quilets" i "tenir més cura de mi mateixa" [ei, va, ja n'hi ha prou de desvetllar secrets, no trobes????]) hi ha un propòsit que m'estic prenent molt en sèrio: "No fer res que no em vingui de gust, a no ser que sigui vital".
Això ve al cas del meu final d'any 2007. I és que sóc persona de no parar, jo (què dius, tia, però si t'agrada més el sofing que a un tontu un carmel!!!!). Bé, és cert, m'agrada molt estar a la bartola al sofà, però tot i així faig vint mil coses diferents. I això està bé, és una cosa que m'agrada fer, tenir moooooltes coses a fer, però de vegades m'agobio... ains!
Total, que tot aquest rotllo (sí, nena, sintetitza, que ja canses...) és simplement per dir que no m'agrada tenir això abandonat, així que intentaré fer més posts, perquè la veritat és que sí que tinc coses a explicar... el que no tinc és temps per fer-ho... (sí, sí, pobra noia, que s'acosten examens i ha d'estudiar...). Efectivament, he de fer treballs, estudiar... "tia, però si fa dos minuts estaves pensant en anar-te'n de rebaixes!!!". Aviam, ja n'hi ha prou, torracollons!!!!
Mira, ves-te'n a veure a la Tarambana i veuràs que anar mona i de compres no és incompatible amb estudiar i ser una dona de profit. Hòstia ja! (ja, però ella és una heroïna de pa sucat amb oli, i tu no arribes ni a heroïna de molles... bé, alguna molla sí tens, sí...).
[La mare que el va parir!!!! (que curiosament és la mateixa que em va parir a mi, ja em diràs... xDDD). Em posa de mala folla el petit gris dels collons... així com voleu que em centri? Si és que estaré pa'llá tota la vida amb aquest mort al cap....]
Un respecte, companya, un respecte, que desconnecto pels examens i ja veuràs tu que bé....
Buah... me'n vaig a la uni, a veure si el tranquilitzo....
3.1.08
Todos contra el metrooooooo (xDDD)
Ja n'estic farta. Molt. Molt. Molt. Començo l'any amb la meva vena reivindicativa (que tant li agrada al Xexu... xDDD), però és que això no pot ser.
Ens timen, ens estafen, ens maneguen com volen, i a sobre ens posen bona cara i ens diuen que ho fan pel bé de la societat.
Una MERDA!!!! Pujar els preus de les targetes de transport públic 30 cèntims em sembla una salvatjada. Cada any la mateixa història... i nosaltres au, a callar i a seguir pagant per un servei que moltes vegades deixa molt que desitjar (proveu d'entrar en la línia 1 de metro en hora punta... o després de dinar, si aconseguiu no vomitar de la pudor sou uns cracks!!!).
Tot això ve arrel d'un mail que he rebut. La gent en saber aquesta apujada de preus ja ha començat a moure's (per fi algú amb dos dits de front).
Jo no sé vosaltres, però jo ho faré, total, què pot passar, que ens posin una multa? Mira, 20 euros que són en el moment, però la consciència, a mi al menys, em quedarà tranquila.
Companys i companyes de transport públic:
Amb l'arribada del 2008 les autoritats competents han decidit pujar el preu dels bitllets de transport públic. Això és un fenomen que ja fa anys que dura, per celebrar el nou any ens pugen els preus. Però aquest any ja és escandalós. Aquest any 2008 estarem pagant 7 euros i 20 cèntims per 10 viatges en transport públic. Això vol dir que estem pagant cada viatge a 72 cèntims, que són gariebé 120 pessetes. 120 pessetes per un viatge que, en ocasions, no supera els 10 minuts de durada.
Molts de nosaltres trobem realment abusiu aquest increment. Això no és transport públic! Molta gent no pot permetre's gastar-se gairebé 30 euros en transport al mes (això comptant que només facis dos viatges al dia).
Per això, per un transport realment públic: es convoca a tots aquells que considerin abusiu el preu del transport públic, a un dia de vaga de viatgers. Com que no podem no viatjar, perquè els únics perjudicats seriem nosaltres, es proposa NO PAGAR durant tot el dia 14 de gener.
Només si lluitem tots junts, podrem aconseguir un canvi!
Passa aquest correu a tothom qui sàpigues que usa el transport públic!
Gràcies!
------------------------------
Compañeros y compañeras de transporte público:
Con la llegada del 2008 las autoridades competentes han decidido subir el precio de los billetes de transporte público. Esto es un fenómeno que ya hace años que dura, para celebrar el nuevo año nos suben los precios. Pero este año ya es escandaloso. Este año 2008 estaremos pagando 7 euros y 20 céntimos por 10 viages en transporte público. Esto quiere decir que estamos pagando cada viaje a 72 céntimos, que son casi 120 pesetas. 120 pesetas por un viaje que, en ocasiones, no supera los 10 minutos de duración.
Muchos de nosotros encontramos realmente abusivo este incremento. ¡Esto no es transporte público! Mucha gente no puede permitirse gastarse casi 30 euros al mes en transporte (eso contando que sólo hagas dos viajes al día).
Por esta razón, por un transporte realmente público: se convoca a todos aquellos que consideren abusivo el precio del transporte público, a un día de vaga de viajeros. Como no podemos no viajar, dado que los únicos perjudicados seríamos nosotros mismos, se propone NO PAGAR durante todo el día 14 de enero.
Sólo si luchamos todos juntos podremos conseguir un cambio!
Pasa este correo a todos los que sepas que usan el transporte público!
Gracias!
Ens timen, ens estafen, ens maneguen com volen, i a sobre ens posen bona cara i ens diuen que ho fan pel bé de la societat.
Una MERDA!!!! Pujar els preus de les targetes de transport públic 30 cèntims em sembla una salvatjada. Cada any la mateixa història... i nosaltres au, a callar i a seguir pagant per un servei que moltes vegades deixa molt que desitjar (proveu d'entrar en la línia 1 de metro en hora punta... o després de dinar, si aconseguiu no vomitar de la pudor sou uns cracks!!!).
Tot això ve arrel d'un mail que he rebut. La gent en saber aquesta apujada de preus ja ha començat a moure's (per fi algú amb dos dits de front).
Jo no sé vosaltres, però jo ho faré, total, què pot passar, que ens posin una multa? Mira, 20 euros que són en el moment, però la consciència, a mi al menys, em quedarà tranquila.
Companys i companyes de transport públic:
Amb l'arribada del 2008 les autoritats competents han decidit pujar el preu dels bitllets de transport públic. Això és un fenomen que ja fa anys que dura, per celebrar el nou any ens pugen els preus. Però aquest any ja és escandalós. Aquest any 2008 estarem pagant 7 euros i 20 cèntims per 10 viatges en transport públic. Això vol dir que estem pagant cada viatge a 72 cèntims, que són gariebé 120 pessetes. 120 pessetes per un viatge que, en ocasions, no supera els 10 minuts de durada.
Molts de nosaltres trobem realment abusiu aquest increment. Això no és transport públic! Molta gent no pot permetre's gastar-se gairebé 30 euros en transport al mes (això comptant que només facis dos viatges al dia).
Per això, per un transport realment públic: es convoca a tots aquells que considerin abusiu el preu del transport públic, a un dia de vaga de viatgers. Com que no podem no viatjar, perquè els únics perjudicats seriem nosaltres, es proposa NO PAGAR durant tot el dia 14 de gener.
Només si lluitem tots junts, podrem aconseguir un canvi!
Passa aquest correu a tothom qui sàpigues que usa el transport públic!
Gràcies!
------------------------------
Compañeros y compañeras de transporte público:
Con la llegada del 2008 las autoridades competentes han decidido subir el precio de los billetes de transporte público. Esto es un fenómeno que ya hace años que dura, para celebrar el nuevo año nos suben los precios. Pero este año ya es escandaloso. Este año 2008 estaremos pagando 7 euros y 20 céntimos por 10 viages en transporte público. Esto quiere decir que estamos pagando cada viaje a 72 céntimos, que son casi 120 pesetas. 120 pesetas por un viaje que, en ocasiones, no supera los 10 minutos de duración.
Muchos de nosotros encontramos realmente abusivo este incremento. ¡Esto no es transporte público! Mucha gente no puede permitirse gastarse casi 30 euros al mes en transporte (eso contando que sólo hagas dos viajes al día).
Por esta razón, por un transporte realmente público: se convoca a todos aquellos que consideren abusivo el precio del transporte público, a un día de vaga de viajeros. Como no podemos no viajar, dado que los únicos perjudicados seríamos nosotros mismos, se propone NO PAGAR durante todo el día 14 de enero.
Sólo si luchamos todos juntos podremos conseguir un cambio!
Pasa este correo a todos los que sepas que usan el transporte público!
Gracias!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)