Jejejeje! Us heu espantat, eh?? No? Ah, vale, millor per vosaltres (els ensurts són molt dolents pel coooooor... xDDDD).
Res, que ahir estava jo tranquilament al messenger (sí, sí, no em torneu a dir que sóc una malalta que prou que ho sé, però clar, comences a parlar d'allò i d'això.... i et donen les mil... i... bé, què us haig d'explicar, em sembla... xDDDD), i de sobte vaig veure que havia rebut un correu de la Yrun. Què mona! Feia dies que no en sabia res, d'ella, i em va fer il·lusió, tu! xD
Total, que la boja aquesta em proposava una cita. Però no una cita qualsevol, no. Una cyber-cita. I proposa que us hi uniu tots els blocaires que volgueu. M'explicava que la cosa seria entrar en una sala de xat determinada a una hora determinada d'un dia determinat, tothom qui vulgui. I així podrem parlar, i conèixer-nos una mica més, sense perdre l'anonimat.
Bé, trobo que és una proposta prou interessant, sí. Així que li dono suport, i us animo a que aneu al post on la Yrun ho explica tot!!!
Per si us fa mandra desplaça-vos fins el bloc de la Yrun (que també tindria tela, la cosa, ronsos, que sou uns ronsos!!!!), us dic que el dia proposat és aquest dimecres, a les 11 de la nit, i el xat és el café clàssic de vilaweb. Jo, a poc que pugui m'hi passaré, a veure com va la cosa! ;)
Ala, que passeu molt bon dilluns, recordeu somriure una estoneta, que és gratis i no fa sortir arruguessss!!!! xDDDDD
16.4.07
12.4.07
Descobriments
Sembla que últimament al cap només tingui una cosa. Sí, sí. I no són els cabells, no. Si esteu malpensant.... sí, efectivament "piensa mal y acertarás". Doncs sí, mira, vés per on, últimament estic susceptible amb el tema. I sí, és que hi ha coses que el provoquen, esdeveniments precipitants que fan que.... bé, no us explicaré la meva vida, ara. xDDDDD
El cas és que m'he plantejat perquè cony (mai millor dit.... xDDD) a mi sempre m'ha picat la curiositat per aquí. Sí, sí. Ja sé què esteu pensant: "qui més qui menys, a tothom li ha picat (de la curiositat, parlem, eh???), Alepsi".
Doncs sí, ja ho sé, que els nens (en general no en genèric... se m'entén oi? Ai, va, no em feu ser políticament correcta que m'estresso, coi!) sempre tenen aquella curiositat de... "mama com es fan els neeeeeens???" i la típica escena de la mare desencaixada per complet.... suant.... amb la llàgrima als ulls i intentant explicar-li a la dolça criatura com és que el "penis del papa entra a la vagina de la mama".... això depèn de l'edat del nen en qüestió (en fi, per a aquests afers, la Tarambana deu tenir la clau... xDDDD).
Total, que sí, que a mi em va picar la curiositat molt petitona. En fi, algun dia us explicaré com vaig arribar a convertir-me en l'assessora d'afers sexuals de tota l'escola d'educació primària... xDDDD
Avui no, avui us vinc a explicar com vaig descobrir que.... quan dues persones s'estimen (més endevant vaig descobrir que.... no calia que s'estiméssin!!!! xDDDD) no tenen perquè engendrar una criatureta... sí, sí, us explicaré com vaig descobrir l'existència del condó! xDDD
Imagineu-vos una Alepsi petitona. De 9 anyets. 4t de primària. "Ooooooooooh! Que mona" estareu pensant.
Doncs sí, mireu, no us ho negaré, jo de petita era una monada. Tot i així... l'Alepsi era la nena mimada de la classe. Bé, de la profe hauria de dir. Jo és que a banda de mona, també era una miqueeeeeeeeta pilota. Però només una mica. Però pilota d'aquelles que fan gràcia... bé, jo m'entenc, no em veieu com a una nena repelent i punt.
El cas és que un dia, a classe de castellà, la profe (que era la mateixa que ens feia naturals) va decidir fer un mix entre les seves dues assignatures. Estavem estudiant el Sistema Solar (ja sabeu, allò dels planetes i tal) i a la vegada la rima consonant.
"Niños, hoy vamos a hacer un ejercicio de rimas un poco especial. Con cada uno de los planetas del sistema solar teneis que hacer una rima".
Doncs dit i fet. Allà que ens hi vam posar.
Pim, pam, pum. Com que l'Alepsi petitona era una alumna aventatjada (i pilota, clar), va acabar la primera. Rauda y veloz, va anar a la taula de la profe:
"Maria Joseeeeeeeeeee. Ya he acabado!!!!" [bé, suposo que en aquell moment ho vaig dir amb ve baixa... ja sabeu, complicacions de la ortografia]
Ella va agafar el meu full, amb la ortografia horrorosa que tenia i va començar a llegir... un a un. Somrient, assentint amb el cap... jo ja era tota una poeta... xDDDDD
Fins que va arribar a Plutó..... sí, sí,
"En plutón hay un condón"
I m'havia quedat jo tan a gust. Tota feliç amb la meva rima. Però us ho juro que encara tinc al cap la cara d'al·lucinada de la profe, que amb un fileeeet de veu em va dir: "Alepsi, esto es un poco feo, eh? Anda vuelve a tu sitio y haz otra rima diferente".
I jo, tota obedient, clar, me'n vaig anar al lloc, preguntant-me perquè nassos ho havia de canviar. Que no li agradaven a la profe les aus? Amb lo rebuscada que era la paraula! Jo que em pensava que s'emocionaria per haver trobat una rima tan bona amb un au que pocs nens de 9 anys coneixien! Que no era un pajarraco qualsevol, que era un "condón"!!!!! [més tard vaig saber que les aus en qüestió portaven l'accent canviat de lloc... i canviaven la "n" per una "r".... cóndor]
Quan vaig sortir del cole, tota frustrada pel canvi obligat i inexplicable al que m'havien sotmés, li vaig explicar a ma mare. Per sorpresa per a mi, la dona, va començar a riure. "Ay hija, tu querías escribir cóndor!!!! Cóndor! Un condón es otra cosa!!". I vinga a riure... i jo al·lucinant.
"Pero entonces, qué es un condón??"
Ma mare es va posar seriosa. "Hija es una cosa que sirve para no tener hijos". I es va quedar tan a gust. I jo, encara que sembli mentida, em vaig quedar satisfeta amb la explicació.
Òbviament, no va ser fins més endevant que vaig descobrir l'abast de la meva rima. Pobra profe, encara deu recordar-se'n. [Ma mare també ho recorda, li ho acabo de preguntar... i encara riu, la dona! xDDDD]
El cas és que m'he plantejat perquè cony (mai millor dit.... xDDD) a mi sempre m'ha picat la curiositat per aquí. Sí, sí. Ja sé què esteu pensant: "qui més qui menys, a tothom li ha picat (de la curiositat, parlem, eh???), Alepsi".
Doncs sí, ja ho sé, que els nens (en general no en genèric... se m'entén oi? Ai, va, no em feu ser políticament correcta que m'estresso, coi!) sempre tenen aquella curiositat de... "mama com es fan els neeeeeens???" i la típica escena de la mare desencaixada per complet.... suant.... amb la llàgrima als ulls i intentant explicar-li a la dolça criatura com és que el "penis del papa entra a la vagina de la mama".... això depèn de l'edat del nen en qüestió (en fi, per a aquests afers, la Tarambana deu tenir la clau... xDDDD).
Total, que sí, que a mi em va picar la curiositat molt petitona. En fi, algun dia us explicaré com vaig arribar a convertir-me en l'assessora d'afers sexuals de tota l'escola d'educació primària... xDDDD
Avui no, avui us vinc a explicar com vaig descobrir que.... quan dues persones s'estimen (més endevant vaig descobrir que.... no calia que s'estiméssin!!!! xDDDD) no tenen perquè engendrar una criatureta... sí, sí, us explicaré com vaig descobrir l'existència del condó! xDDD
Imagineu-vos una Alepsi petitona. De 9 anyets. 4t de primària. "Ooooooooooh! Que mona" estareu pensant.
Doncs sí, mireu, no us ho negaré, jo de petita era una monada. Tot i així... l'Alepsi era la nena mimada de la classe. Bé, de la profe hauria de dir. Jo és que a banda de mona, també era una miqueeeeeeeeta pilota. Però només una mica. Però pilota d'aquelles que fan gràcia... bé, jo m'entenc, no em veieu com a una nena repelent i punt.
El cas és que un dia, a classe de castellà, la profe (que era la mateixa que ens feia naturals) va decidir fer un mix entre les seves dues assignatures. Estavem estudiant el Sistema Solar (ja sabeu, allò dels planetes i tal) i a la vegada la rima consonant.
"Niños, hoy vamos a hacer un ejercicio de rimas un poco especial. Con cada uno de los planetas del sistema solar teneis que hacer una rima".
Doncs dit i fet. Allà que ens hi vam posar.
Pim, pam, pum. Com que l'Alepsi petitona era una alumna aventatjada (i pilota, clar), va acabar la primera. Rauda y veloz, va anar a la taula de la profe:
"Maria Joseeeeeeeeeee. Ya he acabado!!!!" [bé, suposo que en aquell moment ho vaig dir amb ve baixa... ja sabeu, complicacions de la ortografia]
Ella va agafar el meu full, amb la ortografia horrorosa que tenia i va començar a llegir... un a un. Somrient, assentint amb el cap... jo ja era tota una poeta... xDDDDD
Fins que va arribar a Plutó..... sí, sí,
"En plutón hay un condón"
I m'havia quedat jo tan a gust. Tota feliç amb la meva rima. Però us ho juro que encara tinc al cap la cara d'al·lucinada de la profe, que amb un fileeeet de veu em va dir: "Alepsi, esto es un poco feo, eh? Anda vuelve a tu sitio y haz otra rima diferente".
I jo, tota obedient, clar, me'n vaig anar al lloc, preguntant-me perquè nassos ho havia de canviar. Que no li agradaven a la profe les aus? Amb lo rebuscada que era la paraula! Jo que em pensava que s'emocionaria per haver trobat una rima tan bona amb un au que pocs nens de 9 anys coneixien! Que no era un pajarraco qualsevol, que era un "condón"!!!!! [més tard vaig saber que les aus en qüestió portaven l'accent canviat de lloc... i canviaven la "n" per una "r".... cóndor]
Quan vaig sortir del cole, tota frustrada pel canvi obligat i inexplicable al que m'havien sotmés, li vaig explicar a ma mare. Per sorpresa per a mi, la dona, va començar a riure. "Ay hija, tu querías escribir cóndor!!!! Cóndor! Un condón es otra cosa!!". I vinga a riure... i jo al·lucinant.
"Pero entonces, qué es un condón??"
Ma mare es va posar seriosa. "Hija es una cosa que sirve para no tener hijos". I es va quedar tan a gust. I jo, encara que sembli mentida, em vaig quedar satisfeta amb la explicació.
Òbviament, no va ser fins més endevant que vaig descobrir l'abast de la meva rima. Pobra profe, encara deu recordar-se'n. [Ma mare també ho recorda, li ho acabo de preguntar... i encara riu, la dona! xDDDD]
10.4.07
Aclariment
A veure, amors meus del meu cor, homes indignats i dones desconcertades:
L'home ideal NO existeix!!!
Al post anterior quan deia IDEAL volia dir el que no estava en cap dels dos pols. Però dintre d'aquest grup IDEAL hi ha moooooooooltes gradacions, i com us deia als comentaris, gràcies a Déu, no a totes (ni a tots) ens semblen ideals els mateixos homes.
Jo és que em torno molt agressiva quan toquen el meu mascle (encara que només sigui meu per una nit, és meu, i prou, i que cap lagarta se li acudeixi intentar competir amb mi, que li mossegaré un ull....).
A més, sempre vaig armada amb una cullera, que ho sapigueu. Sí, sí, una cullereta de café és un arma magnífica....
Que estic en una disco pim-pam amb un noi i de sobte, quan me'n descuido, ve una tia i intenta apropar-s'hi més del compte??? Cap problema!!
Bé, doncs ha quedat clara la idea, no? Que cadascú es busqui al seu home ideal, que n'hi ha molts, però cada cop més amagats sobre capes de metrosexualisme o de garrulisme. Igual si els hi treieu les capes aquestes apareix un home. Que no dic que no.
Però si jo us estimo molt, homes meus del meu cor!!! De qui rajaria jo si no existíssiu, eh? Eh??? xDDDDD
L'home ideal NO existeix!!!
Al post anterior quan deia IDEAL volia dir el que no estava en cap dels dos pols. Però dintre d'aquest grup IDEAL hi ha moooooooooltes gradacions, i com us deia als comentaris, gràcies a Déu, no a totes (ni a tots) ens semblen ideals els mateixos homes.
Jo és que em torno molt agressiva quan toquen el meu mascle (encara que només sigui meu per una nit, és meu, i prou, i que cap lagarta se li acudeixi intentar competir amb mi, que li mossegaré un ull....).
A més, sempre vaig armada amb una cullera, que ho sapigueu. Sí, sí, una cullereta de café és un arma magnífica....
Que estic en una disco pim-pam amb un noi i de sobte, quan me'n descuido, ve una tia i intenta apropar-s'hi més del compte??? Cap problema!!
- Primer: mirada assassina. Normalment ja es donen per al·ludides i fugen.
- Segon: toc-toc a l'esquena "perdona reina, és meu". Normalment giren cua i vana per un altre.
- Tercer: intent de mossegada a l'ull. Si la tia s'aparta normalment surt corrents. Si es deixa mossegar l'ull, from lost to the river, i passo al quart pas. [no apte per a persones delicades.... no el llegiu si us fan angúnia certes coses... xDD]
- Quart: trec la cullereta, l'apropo a un ull i..... PLOP! Normalment si he d'arribar a aquests extrems la tia va tan borratxa que riu i tot.
Bé, doncs ha quedat clara la idea, no? Que cadascú es busqui al seu home ideal, que n'hi ha molts, però cada cop més amagats sobre capes de metrosexualisme o de garrulisme. Igual si els hi treieu les capes aquestes apareix un home. Que no dic que no.
Però si jo us estimo molt, homes meus del meu cor!!! De qui rajaria jo si no existíssiu, eh? Eh??? xDDDDD
9.4.07
L'home ideal
Aquest és un post que més aviat seria digne d'estar al PsicoTaiks.... Però com que és una conversa entre un amic i la menda lerenda... i és una teoria sortida de la conversa.... doncs el poso aquí. Després, si cal ja farem el trasllat al PsicoTaiks. Espero, carinyets, que no us sàpiga greu. ;)
Amb aquest amic meu parlavem dels prejudicis que envolten els gèneres. Sí, què passa, tinc un amic amb el que puc parlar d'aquestes coses. Que tenim debats apassionants. Jo és que sóc molt... il·lustrada, quan vull, eh??? xDDDD
El cas és que deiem que sembla ser que els homes, com a gènere, estan canviant la concepció d'ells mateixos. Quan abans, el que es portava era ser el típic "macho ibérico", dominant, pelut, malcarat, barroer, masclista..... ara, el que es porta és un home més refinat.
Hi estem d'acord, no? A cap de les noies que conec li agradaria estar amb un "macho ibérico" tal i com l'he definit. Doncs què fan els homes? Diuen: "ostres, el que a elles els agrada és un home sensible, que les cuidi, romàntic, que no tingui problemes en mostrar els seus sentiments, que es cuidi a ell mateix....". I agafen, i comencen a canviar (generalitzo, que és més divertit, però sóc conscient que no tothom segueix aquestes pautes).
I jo, que me n'alegro que els "machos ibéricos" es vagin extingint.... peeeeeeeeerò... hi ha homes que han extremat al màxim això de "canviar".
A veure:
Ala, imprimiu-vos aquest post, i estudieu-vos-el. Hi haurà examen en breu. I jo determinaré qui de vosaltres és un home ideal i qui no. Per suposat no us ho diré, als "machos ibéricos" millor no cabrejar-los titllant-los de retrògrads, als "metrosexuals" no cal aixafar-los la moral dient-los que són més horteres que un "repollo amb llaç", i als "ideals"... a aquests potser sí que els dic algo.... però en la intimitat, que sinó vindran les altres noies i me'ls robaran! :P
------------------------
Per suposat, preneu-vos aquest post com una gran generalització, homes meus! :P
Amb aquest amic meu parlavem dels prejudicis que envolten els gèneres. Sí, què passa, tinc un amic amb el que puc parlar d'aquestes coses. Que tenim debats apassionants. Jo és que sóc molt... il·lustrada, quan vull, eh??? xDDDD
El cas és que deiem que sembla ser que els homes, com a gènere, estan canviant la concepció d'ells mateixos. Quan abans, el que es portava era ser el típic "macho ibérico", dominant, pelut, malcarat, barroer, masclista..... ara, el que es porta és un home més refinat.
Hi estem d'acord, no? A cap de les noies que conec li agradaria estar amb un "macho ibérico" tal i com l'he definit. Doncs què fan els homes? Diuen: "ostres, el que a elles els agrada és un home sensible, que les cuidi, romàntic, que no tingui problemes en mostrar els seus sentiments, que es cuidi a ell mateix....". I agafen, i comencen a canviar (generalitzo, que és més divertit, però sóc conscient que no tothom segueix aquestes pautes).
I jo, que me n'alegro que els "machos ibéricos" es vagin extingint.... peeeeeeeeerò... hi ha homes que han extremat al màxim això de "canviar".
A veure:
- Ser sensible no vol dir plorar veient el telediari.
- Cuidar-nos no vol dir trucar-nos cada mitja hora per preguntar-nos com estem.
- Romàntic no vol dir que ens porteu un ram de flors cada cop que ens veiem, ni que contracteu un violinista per que ens acompanyi al sopar de McDonald's (clar, et gastes la pasta en violinista, i no et queda per un sopar decent... xDDDD), ni que ens feu un pastisset en forma de cor amb merenga de maduixa per sobre, posant un "t'estimo amor meu". No vol dir que només ens convideu a veure pel·lícules de mocs... d'aquelles en les que les 3/4 parts són com per tallar-te les venes de l'amor i el carinyo que transpiren.... ROMÀNTIC NO VOL DIR HORTERAAAAAAA!!!!!
- No tenir problemes en mostrar els sentiments no vol dir anar fent suicidis emocionals a tothora, no caldria. Tampoc vol dir plorar com un descosit quan veus per vuitena vegada "los puentes de Madison". Que sí, que és molt maca i tot el que tu vulguis, però... una acaba immunitzada, ja!
- Cuidar-se a un mateix no vol dir que poguem quedar per anar-nos a depilar a la meva esteticien.... i que a tu et costi més car que a mi! No!!! No volem un home que es cuidi més que nosaltres!!!!!!!!!! No s'hi val a deixar-nos en ridícul!!
- Els que s'han quedat en l'estat "macho ibérico". Indesitjables a més no poder, serien, bàsicament els fills de puta. Serien aquells que et deixen en ridícul per lo malcarats i ineptes que són. Aquells que "se jactan" de tenir la collonada ben posada....
- Els que han evolucionat massa. Els "metrosexuals". Aquells que estan tres hores posant-se cremes abans d'anar a dormir. Que es fan la manicura i la depilació. Que s'arreglen les celles per a que no els surti un pèl despentinat. Que van tot el dia pendents de si la camisa els fa una arruga. Que vigilen més la seva dieta que tu mateixa.... Que somiquen amb qualsevol peli romàntico-pastelón i reneguen de les pel·lícules d'acció.... de les de sang i fetge.... Aquells que, la seva estratègia per lligar, és anar fent pena... dient lo desgraciats que són.... lo poc que lliguen... lo corderitos que són.... [no cal acomplir tots els criteris per a ser, segons el meu parer un "metrosexual"... hi ha qui només n'acompleix un... que encara és salvable... hi ha qui els acompleix tots... i ja està perdut! xDDDD]
- I els homes "ideals", segons el meu parer. Aquells que han evolucionat lo just. Que saben trobar el puntet romàntic a les situacions, que no van bruts i pudents, que van arregladets, però sense anar amb la camisa més planxada que tu... aquells que, si cal, es poden rascar la collonada per demostrar-te que ells són els mascles. I que tu els pots renyar (de bon rollo) dient que "ets un retrògrad!!!", però sabent que no arribarà als extrems de "macho ibèric". És a dir, que et respecta sense agobiar-te!!!
Ala, imprimiu-vos aquest post, i estudieu-vos-el. Hi haurà examen en breu. I jo determinaré qui de vosaltres és un home ideal i qui no. Per suposat no us ho diré, als "machos ibéricos" millor no cabrejar-los titllant-los de retrògrads, als "metrosexuals" no cal aixafar-los la moral dient-los que són més horteres que un "repollo amb llaç", i als "ideals"... a aquests potser sí que els dic algo.... però en la intimitat, que sinó vindran les altres noies i me'ls robaran! :P
------------------------
Per suposat, preneu-vos aquest post com una gran generalització, homes meus! :P
Subscriure's a:
Missatges (Atom)